Ca unes" setmanes, vaig escriure que, de veg dŁs, hi ha qui es refereix al dret d'autodeterminaci amb la mateixa frivolitat amb quŁ Podria parlar-se del dret a anar de vacances a la Costa Brava. Per , a desgrat d'aquesta constataci , mai no m'hauria imaginat que algœ ens etzivaria una sentŁncia com la que segueix: "Yo considero que hoy es reaccionario el derecho a la autodeterminaci n".
Aquesta sentŁncia remata la intervenci de don Antonio Garc a TrØvijano en un col·loqui, publicat a "Triunfo", durant el qual, tot fent aparŁixer els noms de Marx, Engels, Kautsky, Otto Bauer, Rosa Luxemburg, Lenin... ens diu que, ara i ac , la teoria de l'autodeterminaci , fonamentalment elaborada pels marxistes, no interessa ni a la gran burgesia ni al proletariat; no passa, afirma, d'una dŁria rom ntica de la petita burgesia. Per el raonament- del senyor Garc a TrØvijano ens resulta encara mØs inquietant quan, aventurant-se a valorar la capacitat movilitzadora dels qui defensen el dret d'autodeterminaci , ens diu que aquest dret "ha sido utilizado como un instrumento eficaz de lucha contra la dictadura y contra el fascismo '(...), ha tornado unas proporciones tan importantes que hoy los partidos marxistas defienden «1 derecho a la autodeterminaci n sin darse uenta que la clase obrera, hoy, no tiene ningœn interŁs en el derecho de autodeterminaci n".
La primera pregunta que cal formular en Considerar aquestes afirmacions Øs: icom pot «er que la defensa d'un dret que no interessa a la gran burgesia ni al proletariat hagi adquirit una empenta tant colpidora? L'œnica resposta satisfact ria consistiria a admetre que si. haVent-se'n desentŁs la gran burgesia i el proletariat, la defensa del dret d'autodeterminaci ha Posat en moviment un potencial tant contundent de lluita, Øs perquŁ la petita burgesia tØ una for a extraordin ria; una for a que, en un moftient determinat, Øs de suposar que es veur enfrontada amb el proletariat i l gran burgesia Paradoxalment units en la lluita "progressista" contra el dret "reaccionari" d'autodeterminaci .
Per , anem a pams: si reconeix que el dret d'autodeterminaci ha estat utilitzat com un instrument efica contra la dictadura i contra el feixisme, com pot haver caigut el senyor Garc a TrØvijano en l'embolic d'afirmar que aquest dret es reaccionari?
D'altra banda, queda clar que, en admetre 1ue la defensa del dret d'autodeterminaci ha esdevingut un instrument efica de lluita contra feixisme i contra la dictadura, el senyor Garcia TrØvijano no ignora que els qui combaten * autodeterminaci s n precisament els partidaris de la dictadura i els feixistes. Llavors, per 9uŁ intenta desorientar-nos?
de ^ i n a c i o
Per voltes que hi doni, nomØs se m'acut una resposta correcta: interessant-li desacreditar el dret d'autodeterminaci , el senyor Garc a TrØvijano es veu for at a rec rrer a malabarismes conceptuals; i, llan at en aquest terreny, procura matar dos pardals d'un tret: al mateix temps que, lligant-se la manta al cap, mira d'identificar el dret d'autodeterminaci amb les posicions pol tiques que en s n mØs antag niques, intenta de deixar els partits marxistes en una posici n compromesa, ja que si aquests partits defensen un dret que no interessa a la classe obrera, una de dues, o estan divorciats del proletariat o bØ ells i el proletariat que hi milita no s n mØs que uns oportunistes que defensen el dret d'autodeterminaci per aprofitar el gran potencial de lluita que porporciona la defensa d'aquest dret.
El clam a favor de l'autodeterminaci a Euzkadi. a Gal cia i als Pa sos Catalans Øs intens ssim; no cal pas subratllar-ho, de tant evident com Øs. Per , tenint-lo ben en compte, potser val la pena de fer algunes puntualitzacions: Øs veritat que la immensa majoria dels grans burgesos, per una q esti de lligams d'interessos econ mics, no tant sols Øs indiferent a l'autodeterminaci de les nacions de l'Estat espanyol sin que s'hi oposa; tocant als obrers, de la mateixa manera que no tots tenen conciŁncia social, n'hi ha que no es preocupen del dret d'autodeterminaci i, fins i tot, pot haver-n'hi algun que en sigui adversari. L'alienaci , produ da per l'acci de l'aparell de l'Estat olig rquic, no desapareix en un obrir i tancar d'ulls. Ara bØ, mica mØs, mica menys, aix succeeix arreu del m n on hi ha plantejats problemes per l'estil. I succe a, potser amb mØs amplitud que no pas ara, en vida dels teoritzadors marxistes que anomena el senyor Garc a TrØvijano, el qual sembla voler-ho ignorar quan parla de l'autodeteminaci com d'un "dret hist ric" que ha perdut vigŁncia i posa al mateix sac Rosa Luxemburg i Lenin, els quals, sobre el tema que estem debatent, no anaven pas gens d'acord.
Lenin, replicant a Rosa Luxemburg, que gairebØ sempre va emetre opinions semblants a les que ara sostØ el senyor Garc a TrØvijano opinions que el temps s'ha encarregat de demostrar que no tenien validesa , va escriure: "El quid del c mic error de Rosa Luxemburg (...) resideix precisament en el fet que, per temor a fer el joc al nacionalisme burgŁs de les nacions oprimides hom beneficia no solament el nacionalisme burgŁs, sin tambØ el nacionalisme ultrareaccionari de la naci opressora". I, referint-se a un cas concret, Lenin feia notar: "Apassionada per la lluita contra el' nacionalisme a Pol nia. Rosa Luxemburg ha oblidat el nacionalisme dels grans russos, malgrat que aquest nacionalisme ara Øs el mØs temible; Øs, ja se sap, un nacionalisme menys burgŁs, per mØs feudal; Øs precisament el mØs gran fre per a la democr cia i la lluita prolet ria. En tot nacionalisme burgŁs d'una naci oprimida hi ha un contingut democr tic general contra l'opressi , i a aquest contingut prestem un suport incondicional" (Els subratllats s n del mateix Lenin).
Es clar que, com ja hem vist, el senyor Garc a TrØvijano, en el seu embolica-que-fa-fort, tambØ resulta que s'adona que el dret d'autodeterminaci esdevØ una arma efica contra la reacci , i No resultar , doncs, que quan, contradint-se, afirma que aquest dret Øs reaccionari i diu que el proletariat no s'hi interessa es refereix no pas als obrers de cada una de les nacions sotmeses sin als del conjunt de l'Estat espanyol i, d'una manera especial, als immigrats que, degut precisament als condicionaments creats per la dictadura i el feixisme, viuen marginats dins la naci en quŁ han anat a raure, i, d'una manera mØs o menys concient somnia un neolerrouxisme? En aquest cas, per , tambØ s'equivoca si creu que els partits marxistes han de desentendre's del dret d'autodeterminaci de les nacions sotmeses.
Cap partit dem crata, sigui o no marxista, no es pot desentendre d'aquest dret; de cap dret. Els marxistes menys que ningœ; sobretot els que en el seu bagatge de teoritzadors hi duen Lenin. Recordem que Lenin, que creia que "per autodeterminaci de les nacions s'entØn la seva separaci estatal de les col·lectivistats de nacionalitat estrangera, s'entØn la formaci d'un Estat nacional independent"; que diu que "seria erroni entendre per dret a l'autodeterminaci tot el que no sigui el dret a una existŁncia estatal separada"; que puntualitza: "L'autodeterminaci de les nacions, en programa dels marxistes, no pot tenir, des del punt de vista hist rico-econ mic, cap altra significaci que l'autodeterminaci pol tica, la independŁncia estatal, la formaci d'un Estat nacional" (els subratllats s n de Lenin), d'una manera ben contundent afirmava: "El centre de gravetat de l'educaci internacionalista dels obrers dels pa sos opressors cal que estigui en la pr ctica i en la defensa de la llibertat de separaci dels pa sos oprimits. Si no Øs aix , no hi ha internacionalisme. Tenim el dret i el deure de tractar d'imperialista i de canalla tot socialdem crata d'una naci opressora que no realitzi tal propaganda" (Els subratllats s n de Lenin.)
Tal vegada convindria que tot aixŁ fos tingut en compte pels que, com el senyor Garc a TrØvijano, exposen obertament el seu refœs del dret d'autodeterminaci i pels que l'accepten amb l'esperan a de mixtificar el significat, i aix neutralitzar-lo a l'hora de fer-lo efectu .
F¨LIX CUCURULL
I s c a l Ø m o c r a c i a
Potser l'Łtica pol tica consisteix a combatre l'adversari amb arguments ideol gics o amb cr tiques formals sobre les seves accions t ctiques. El si Øs segur Øs que no pot consistir, de cap manera en pronunciar insults, "sinuacions malŁvoles o simplement creant uns climes de desprestigis "ersonals. La veritat Øs qua ara estem desbordant les propagandes insultant adversaris pol tics i posant sobre d'uns altars laics els propis dirigents si ja estiguØssim en plena campanya electoral. Tot aix est passant fitre les forces pol tiques que pertanyen a unes mateixes inst ncies uniries rupturistes, com es diu ara. Ens combatem mØs aferrissadament i "fi) mØs mala baba entre nosaltres que no tots plegats contra les forces J Ue han viscut, i encara en viuen, de la dictadura que haur em de voler h superada.
Hi ha, Øs evident, una tendŁncia a crear un nou Front Popular entre "Saltres i hi ha unes forces pol tiques, tambØ rupturistes, que senten una e rta alŁrgia vers aquesta tipus de plantejaments que nomØs afavoreixen j u «s grups determinats. Que els comunistes catalans, amb tots els nous heterogenis marxistes que han sorgit ara i els hi fan el joc, tinguin } MŁncia al Front Popular Øs normal i l gic, car hist ricament aquesta J·'ttiula d'acci pol tica els ha donat un gran rendiment. En canvi aquesta *&eriŁncia ha estat, en general, molt amarga per als dem crates. La l gica elemental Øs que evitin caure en el mateix error pol tic que varen que .vajeii "ttetre anys endarrera. I Øs, en definitiva, aquesta diferŁncia d'entusiasme " l'acceptaci d'un nou Front Popular al que est creant aquesta agres. Vi tat pol tica tan poc Łtica. Car, Øs evident que els combats mØs agressius Produeixen no contra els grups de la dreta catalana per part de les «erres mØs marxistes, sin contra els socialdem crates catalans per part ^ s marxistes, siguin socialistes o comunistes. S n els qui, en definitiva ^Urien de formar part d'un nou Front Popular.
, Ara bØ, trobo que els fronts populistes catalans reaccionen amb massa i^essivitat contra aquesta alŁrgia dels socialdem crates. Hi han insults, ^ sil »uacions prou clares i intents seriosos de provocar desprestigis persoOj s - per molt que es dissimuli, els que fa ja anys que estem submergits (.^ e de la pol tica catalana trobem que s'estan repetint simplement situah >lls passades. L'œnic que crida l'atenci , en aquest moment present, Øs ^Sressivitat excessiva dels fronts populistes, al costat, aix ja Øs mØs Ij^d tib, d'uns intents formals d'elevar uns altars'laics els seus propis ^s. Es curi s d'assenyalar, almenys aix s n les aparences, que aquesta ^ essivitat i aquesta tendŁncia a crear uns climes m stics, gairebØ allucirespecte als seus propis l ders, es produeix entre els nous convertits ^arxisme. Els vells del PSUC segurament que encara se senten escamats ] 8 Passats cultes a la personalitat, mentre que els conversos sembla que ^tan ressucitant.
c < M n un exemple diria que aquests crits frenŁtics, aHudnants, del PSUC, tenen un regust m stic ultra, una mica com les visions o aparicions de la Verge a Cerdanyola, aquestes en blanc i les altres en vermell. La veritat, si jo fos aquest bon i segurament sacrificat Gregori em faria vergonya que m'exaltessin amb aquesta mena d'invocacions. Per altra part, aquest presente deixa un regust molt amarg als qui hem passat diferents vegades per les presons de la dictadura creada desprØs de la nostra guerra.
Es clar que els costums pol tics i religiosos s n molt dif cils de deixar. I tenim progressistes que nomØs fa uns pocs anys militaven encara en grups d'aquests dels crits m stics i del presente, i algunes noies que segurament tiraven per a monja que, de sobte, es varen convertir en fervents marxistes. I tot aix fa que perdurin uns mŁtodes d'acci pol tica que s'havien incrustat en ells, o en elles, i tenen tendŁncia a continuar-los.
No voldria veure altars vermells, amb un Sant Gregori o altres sants d'aquests (sembla que ja se'n ressusciten altres), des dels quals es donessin anatemes i condemnes pol tiques contra els socialdem crates. De moment, als dem crates "del vot i de les urnes" se'ls demana que justifiquin d'on treuen els calØs, perquŁ, segons sembla aix s'ha escrit, nomØs aquests dem crates s n capa os de vendre's a qualsevol or que s'ofereixi. Amb franquesa, em fa angœnia, i personalitzo una mica, que cada vegada que Jordi Pujol el mateix dia 11 de juliol a "EI Correo Catai n" fa unes declaracions pœbliques hagi de justificar els seus diners que per altra part, aquesta Øs la veritat, molts dels progressistes marxistes d'ara K han anat al darrera perquŁ els en donØs, i suposo que els en donava. I com si en tots els grups marxistes, no cal anomenar-los, no hi haguessin tambØ milionaris, grans milionaris. 1 em fa angœnia tambØ que a aquests no se'ls pregunti quŁ en fan, i a alguns com els han fet. PerquŁ hi ha de tot 1 de tots. AI cap i a la fi, mØs o menys, ens coneixem.
Potser estic fent un article massa agressiu. Es que em sembla que algunes campanyes pol tiques han passat de la ratlla i, crec que haurien d'Øsser reconsiderades pels dirigents que les promouen, o nomØs les consenteixen. No s n justes ni Łtiques. Si hem d'entrar en un terreny tan agressiu com aquest, tots hi tenim a perdre. I que cada un afini la seva sensibilitat, com la dels que s'han sentit ferits per uns simples i innocents versos pol tics que han circulat.
S . cal saber d'on surten els calØs, per els de tots, car unes propagandes tan intenses i unes publicacions tan perfectes com les que ens estan inundant costen molts diners. I no seria just ni Łtic, creure que nomØs poden tenir roba bruta uns i roba neta nomØs els altres. Jo no vull entrar en el terreny d'aquests tipus d'acusacions. No m'agrada. Recullo nomØs un interrogant que s'ha llen at i que no voldria haver llegit. Ho dic jo que tinc els meus pobres comptes tan clars que nomØs hi ha zeros negatius.
MANUBS. CRUELLS
B STIA
QUEIXA VALENCIANA
Com a valenci i integrat dins la societat dels Pa sos Catalans, desaprove l'actitud adoptada per l'Assemblea de Catalunya, i mØs concretament pel PSUC, davant la Taula de Forces Pol tiques i Sindicals del Pa s Valenci el dia 1 d'agost, i al mateix temps m'adhereixo a la Taula, PSAN i totes les entitats i gent que lluiten per retornar les llibertats dins l'Estat espanyol i especialment als Pa sos Catalans.
JOSEP R. CALVO I MARCO (Campello, l'Alicant )
SACERDOTS CASATS
Dir les veritats resulta desagradable per cal dir-les mal que ens pesi. El reverend Narc s Xifra, en el seu "Celibat sacerdotal", diu que es va casar amb l'EsglØsia. L'afirmaci correcta f ra dir que es va consagrar a [ l'EsglØsia. No es pot jugar alegrement amb les paraules. Casar, segons el diccionari Fabra, Øs "unir home i dona en matrimoni". Per aix Øs perfectament compatible casar-se i consagrar-se a DØu. Vegeu sant Pau en la Segona a Timoteu i a Titus. Paraula de DØu!
Tenim dret a invocar la llibertat d'opci com la va respectar Crist i la ratific - sant Pau que diguØ en una de les seves cartes: "Millor Øs casar-se que cremarse". Res mØs.
AGUST˝ BADIA
(Barcelona)
LA LLENGUA CATALANA
La llengua catalana Øs la llengua de mØs del 90 % dels tortosins ja que Tortosa, fins ara, no ha sofert l'embat de la immigraci . La poca que hi ha hagut ha estat f cilment assimilada. A Tortosa la llengua castellana Øs la llengua dels funcionaris i d'uns quants cacics emparentats amb d'altres congŁneres de terres endintre.
He assistit mØs d'una vegada a misses de la ruralia on, des del celebrant fins a l'œltim dels fidels, tots eren nadius. Cap capell no m'ha sabut explicar satisfact riament el fet de no usar la llengua catalana.
Si l'homilia cerca, fonamentalment, la incardinaci al nostre temps de la paraula evangŁlica, icom podem entendre que un bisbe o un sacerdot tinguin mØs dificultats d'adre ar-se al poble en la llengua comuna que de fer-ho en una de forana?
SIMEO PASTO I GRI
(Barcelona)
LA SET DE CATALUNYA
L'article del senyor Petit sobre l'aq educte de l'Ebre a Barcelona parla de la set d'aquesta capital, quan un examen del projecte mostra un seguit de canvis de direcci i bifurcacions de l'aq educte per arribar a la nuclear de Vandell s, la refineria de la Pobla de Mafumet, Martorell (on se situa una ampliaci de SEAT), etcŁtera... cosa que evidencia un preferent œs de l'aigua per aquestes grans indœstries, i aix no concorda amb la no possibilitat de l'aigua superficial de l'Ebre, mØs que mØs si pocs quil metres abans de la seva captaci ba de refrigerar la nuclear d'Asc .
No nego el dret de la indœstria d'obtenir aigua per m'oposo que el nom de Barcelona hagi de tapar l'operaci .
Per l'omissi mØs gran del senyor Petit Øs no parlar de la Ribera d'Ebre, ja que el projecte comporta l'embassament de Xerta que amena a els pobles de Miravet, Ginestar, Benissanet i M ra, i els seus extensos regadius treballats per generacions i d' p-
(Passa a la p gina seg ent)
En aquesta secci nomØs seran publicades Ies cartes que siguin breus i duguin nom i adre a de l'autor. Ens reservem el dret de reduir-Ies, si no se'ns Indica altra cosa.