L A O P I N I O N P R O P I A Y A J E N A

Es sabut que ERC s'ha manifestat contraria, al s del Consell de Forces pol tiques i de ¡'Asamblea de Catalunya, a l'asistŁncia a ies reunions que, per Iniciativa de ' COORDINACION DEMOCRATICA", han tingut lloc a Madrid i ValŁncia aquest mes de setembre. I'objectiu d'aquestes reunions era «1 d'arribar a la constituci it'un crganisme que intentØs pactar amb «Is "poders f ctics" en nom de tota l'oposici .

Entenem que la ra esencial de .¿ nostra posici , es que considerem que per qualsevol negociaci ¿rnb el poder, Øs la Generalitat exclusivament la oue pot par'dr en - o m de tot Catalunya. Per ERC, -vientre no hi hagi eleccions lliures, ta. Generalitat conserva la seva le. s timitat i tØ tota l'autoritat moral necess ria, com ho demostren les . adhesions de tota mena que ha re- but i rep, aquests darrers temps, l'Honorable President Sr. Josep Tarrad'ellas. Catalunya no pot delegar a ningœ la facultat de negociar en nom seu.

A mØs d'aquesta ra de fons, hi ha altres raons, tambØ importants, per a refusar d'enitrar en el joc de COORDINACION DEMOCRATICA. Aquestes raons son:

ler COORDINACION DEMOCRATICA no representa, ni molt menys, tola l'oposici democrÆtica de fora de Catalunya. N'esta¡n al marge i no han participat a les susdites reunions, els organismes unitaris bascos ii gallecs, els republicans de l'ARDE, els socialistes del PSOE hist ric i del Partido Socialista DemocrÆtico, els lliberals nombroses grups soeialdem crates, els dem crates cristians de Gil Robles i els d'Alvarez de Miranda, etc.

\

Una resposta de l'Esquerra de les terres de Lleida

2on COORDINACION DEMOCRATICA no tØ coherŁncia interna, com ho demostren les seves nombroses crisis i en particular la que ha enfrontat darrerament el PSOE al Sr. Garc a Trevijano. Molts dels partits mØs importants de COORDINACIO DEMOCRATICA (PSOE renovat, P. Socialista Popular, Izquierda DemocrÆtica) utilitzen en les seves manifestacions pœbliques un llengiuatgre molt diferent de l'emprat ner COORDINACION DEMOCRATICA.

3er S'ha afirmat que Øs dificil que els poders "f ctics" acceptin de negociar amb la Generalitat. MØs improbable Øs encara que negoci n amb un organisme sortit de les reunions pr orno g udes per COORDINACION DEMOCRATICA De fe>t cada vegada es mØs clar que aquest organisme seria nomØs un paravent darrera el qual els

Crisis econ mica y las datileras

LØrida, 29 de septiembre de 1916. Sr. Director:

Los œltimos acontecimientos: El cambio de «orientaci n electoral en Suecia, la pol tica conservadora del gobierno soc'alista de Portugal, la -emi congela i n salarial o pacto laboral en ir glaterra, etc., y por otro lado la no reactivaci n de la Bolsa espaæola despuØs de dictadas unas disposiciones que como la suspensi n del impuesto sobre las plusval as, que normalmente hu.fc esen tenido que animar a los inversores, ha tra do a mi memoria una historieta, poco conocida, que hace muchos aæos nos explic un viejo y admirado maestro.

"Erase una vez un rico Emirato de la pen nsula ArÆbiga, -antes de descubrirse el petr leo-, cuyo pequeæo territorio era un fØrtil casis plantado de palmeras, cuyos apreciados dÆtiles eran el producto u l o s cuidados de los inteligentes y laboriosos subditos del Emir a la i z que la œnica fuente de r/queza.

El bueno de Emir hab a conscuido unas cocinas y albergues pœblicos, para los desheredados de la ortuna, que tambiØn los hab a en tan rico pa s, pero los tradicionales Impuestos ya no bastaron para atender a la cada vez mÆs exigente actuaci n pœblica de Pa acio.

Un joven conseejro, reciØn llegado de sus estudios en Europa, ten a la soluci n: Un nuevo impuesto de un dinhar por cada datilera plantada.

El nuevo impuesto fue un Øxito, 7 >ues las palmeras eran muchas y >bs dueæos pagaron gustosos el pequeæo gravamen.

Poco a poco las necesidades fiscales de Palacio fueron aumentando y tambiØn el nœmero de dinbars de impuestos por cada Ærbol.

Aquellos Ærabes que si eran buenos tambi. n eran listos, empezaron a cortar las plantas de menos producci n que no compensaban el pago del impuesto. Disminuy la recaudaci n y se tuvo que aumentar el tipo de imposici n.

Fueron aumentando tambiØn los «usuarios de los albergues y cocinas benØficas, pues cada d a se iban cortando n>Æs datileras y disminuyendo la producci n. La riqueza pionto se convirti en miserki.

Hasta que otro de los consejeros l ales, con pocos estudios pero mucha experiencia, aconsej al Emir qwe en vez del impuesto por cada palmera, se pusiese un fuerte gravamen por cada medida de terreno donde pudlendo haber una datilera, no la hubiese.

Pronto el Emirato volvi a estar lleno de productivas datileras que enriquecieron nuevamente el pa s y dejaron casi vac as las cocinas benØficas

¿No nos estÆ ocurriendo algo parecido en Espaæa?

Que a poco mÆs de dos aæos se tenga que dejar en suspenso un impuesto como el de las plusval as en Bolsa, que si bien no fuØ el œni. co motivo en hundirla, s que es un claro exponente de los muchos errores que se han cometido en la pol tica econ mica de Espaæa.

Que la suspensi n de este impuesto no logre mover ni una centØsima el ndice de la Bolsa, indica que ello no basta y que hay que devolver la confianza en el futuro econ mico del pa s, con medidas realistas y no con experiencias te ricas.

UN CASTIGO AL AHORRO

No hace mucho que un grupo de agricultores, en este mismo peri dico, ademÆs de quejarse de otras muchas cosas que andan mal en nuestra agricultura, dec an que el impuesto que ten an que pagar por la transmisi n de las fincas al heredero, a la muerte del padre, era tan elevado ^jie prÆcticamente costaban tanto como volverlas a comprar de nuevo, y aæad an, que en la mayor a de los casos el hijo ven a trabajando junto al padre desde muchos aæos antes, con lo cual, en parte, ya las hab a ganado con su propio esfuerzo.

El que a pesar de la tan aireada crisis econ mica, no descienda el consumo de art culos tales como: autom viles, televisores, joyas de alto coste, compra de pisos como inversi n, viajes de vacaciones, etc. (por desconfianza en el valer futuro de la peseta), y en cambio no se invierta en la creaci n de nuevos puestos de trabajo, en la creaci n de nueva riqueza, me hac 2 suponer que estamos en el momento, --de nuestra historieta--, en que se han cortado casi todas las datileras y habrÆ que escuchar los consejos del viejo y experimentado consejero. (Kue mÆs sabe el diablo por viejo que per demonio), y volver a inspirar nueva confianza al empresario (emprendedor), eliminando las muchas trabas e impedimentos al trabajo productivo, y poniØndolas en cambio ai ocio y a la vagan-

S E O F B F O E O F I C I A L TORNERO DE l . a

RAZON: TeEØfono 22 10 44. - Srta. Montse.

ri je:

Jueves,

cia. Exaltando los mØritos del ahorro y del trabajo en vez de 1» contrario, etc.

El que se hable de repartir Ja riqueza, sin duda agrada al que r¡o la tiene, pero menos ¡al que ha de repartir la suya; y si bien los grandes desnivel^» de bienestar son moralmente criticables, s qua «s necesario que exista un est mulo para el trabajo y la inversi n, pues de lo contrario se cortan las datileras.

El que en Suecia se quejen de impuestos excesivamente elevados, siendo el pa s de mÆs alta renta per c pita del mundo debe hacernos reflexionar.

¿No serÆ que el hablar de socializaci n de las empresas, no agrada ni a la mayor a de electores suecos pi de inversores espaæoles?

Atentamente:

Francisco Capdevila animadors de COORDINACION DEMOCRATICA negociarien pel seu compte.

4rt Les posicions de COORDINACION DEMOCRATICA respecte als drets de les uacionalitats s n molt confuses. Els partits mØs importants de COORDINACION DEMOCRATICA han afirmat reiteradament que la q esti de les autonomies ha de tractar-se quan s'bagi restaurat la democr cia. Per ERC sense un organisme catal d'autogovern no hi ha democr cia.

Molt darrerament, for ada per les circumst ncies, COORDINACION DEMOCRATICA accepta la constituci d'un Govern Catal en el mateix mopient de la ruptura. Per nosaltres aix no Øs cap concessi car el que reclamem Øs la restauraci de la Generalitat sense esperar la ruptura, de la mateixa manera que reclamem per desse gu da l'amnistia total., la integritat de les llibertats ciutadanes i la legalitzaci de tots els partits pol tics sense excepcions. Es que el Partit Comunista acepta d'esperar que hi hagi democr cia per obtenir la seva legalitzaci ?

5Ł L'actitud de COORDINACION DEMOCRATICA d na fonamentats motius per creure que si Catalunya renunciØs a negociar per compte prepi, les reivindicacions catalanes serien utilitzades com a moneda de canvi per a obtenir altres concessions i quedarien postergades --tal com diu el Govern actual-- perquŁ en decidissin les futures Corts.

La posici d'ERC ha estat qualificada d'insolid ria. ERC afirma la seva solidaritat amb tots els dem crates de l'Estat Espanyol i la seva voluntat de coordinar la seva acci amb tots ells, incloent--hi COORDINACION DEMOCRATICA per a obtenir democracia i llibertat per a tots. Per els catalans no podem ignorar que un estat formalment democr tic pot Øsser tambØ unitari i centralista i que sense vulnerar les regles de la de-

mocr cia la personalitat catalana podria Øser ignorada.

En fi, la posici d'ERC ha estat titllada de dretana. Es f cil fer jocs de paraules sobre la " d r e t a " i "l'esquerra" del Consell. Es que els carlins s n mØs d'esquerra qile nosaltres? Es que el partits marxistes leninistes, que prenen com a model els pa sos de l'Est on no hi ha ni llibertats individuals, ni llibertats pol tiques, ni llibertats nacionals, s n mes d'esquerra que nosaltres? ERC afirma que la seva posici Øs actualment la mØs contr ria al poder.

,

Els esquerrans de les terres de Lleida entenem que la posici presa per ERC es la œnica v lida en aquest moment per Catalunya. Potser aquesta opini no agradar a alguns partits, tant d'un costat com del altre, per tenim d'estar 41 marge d'opinions que entenem son nocives per Catalunya, tant la del Senyor Samaranch quan diu que l'Estatut del 32 est desfassat (suposem l'hi donaran una altre medalla per aix ) com quan el senyar Rib diu que som partidaris de la Generalitat del Sr. Mayor Zaragoza. Volen oblidar ells dos, doncs els suposem degudament ben informats, per no creure que Øs per ignor ncia, que l'Esquerra, d'acord amb la voluntad del poble catal fou qui implant l'Estatjit del 32 i Øsent una cosa seva, de l'Esquerra, coneix perfectament si cal cambiar el que calgui ajustant aquests cambis al moment actual. TambØ es mala fe dir que som partidaris d'un Estatut fet per el Govern actual. ¡¡Precisament a nosaltres!!

Volem deixar ben clar la nostra determinaci de continuar la linea apuntada. La Federaci Ponent de TEsquerra Republicana de Cata-i Iunya est al costat de la Direcci del Partit i el felicita per la actitud presa.

Federaci Ponent de l'Esquerra Republicana de Catalunya Secretariat General

Si estÆ pensando en inuertir su dinero.» le proponemos una

solución:

CERTIf ICADOS DE DEPOSITO e IMPOSICIONES A P1AZ0 al

a dos aæos y medio

BANCO OCCIDENTAL

General MoIa;21 tels237947-48 LERIDA

70 oficinas en toda Espaæa

Direcci n Regional Ronda Universidades BARCELONA S

i