La transici com a fantasma
F R A N C E S C - M A R C ALVARO
considera portadors de la veritat instauren un nou rŁgim. I a aquest senyor, a Madrid, se li d na pista, com si paflØs dels problemes reals de la societat espanyola. Mentre el fantasma de la transici no la pr ctica? Que l'Estat i les institucions no s'han consolidat com el territori de joc de la pol tica, sin que elles mateixes s n el joc imprevisible de cada dia. La manca de sentit i responsabilitat del PP en la negociaci de les vacants institucionals, la lentitud de socialistes i conservadors en repensar de manera œtil el Senat, la poca
com una assignatura estructural b sica en el conjunt de les seves pol tiques, com ho demostra la interinitat dels acords sobre el finan ament. Aix ens trobem avui que els aven os en matŁria policial, el debat sobre els governadors civils o l'aplicaci de la cessi del 15 per cent de l'IRPF es fa des d'una provisionalitat de
criteris poc recomanable. Les paraules de la transici van fer-se velles aviat, com els vestits blaus de tergal i les gavardines de Su rez, per els seus espectres ens devoren en el dia a dia. s una sensaci de dØj vu absolutament desconcertant, com si haguØssim d'explicar cada mat la mateixa feina a una persona que, d'altra banda, sabem que la coneix perfectament. De la transici en la societat ha progressat materialment, som una mica mØs Europa, per «Lhem avan at en el sentit que s'esperava quan enfil vem la democr cia? La met fora de la s nia ens Øs mØs pr xima que la de la cremallera que tanca. Estem donant voltes sobre una quantitat considerable de pols trepitjada ja des de Suresnes i el retorn de Tarradellas.
"El notari Antonio Garc a-Trevijano , fetillera pintoresca que voldria connectar amb el veritable esperit d'aquesta transici ectoplasm tica, i el cor de veus altisonants que juguen a les conspiracions de tarda madrilenya s n com un festival espiritista de barriada"
trobi rep s haurem de suportar aquests akelarres que posen en evidŁncia la poca consistŁncia de segons quina opini fr vola que vol passar per opini pœblica.
El socialisme de Gonz lez no va superar la transici , sin que la va deixar oberta, afegint a la ferida tota la sal i el pebre de la seva manera de fer. QuŁ vol dir aix a agilitat de totes les forces per organitzar un sistema de partits mØs transparent, el funcionament obsolet de l'administraci de just cia, el pendent replantejament a fons del paper de les forces armades, sense parlar de la ceguesa interessada dels partits espanyols en interpretar la realitat auton mica nomØs conjunturalment i no
La precipitaci del PP per assolir el poder de totes totes, i la por del PSOE a perdre'l un dia, s n la m xima prova que la transici no va ni mal morir, ni tan sols Øs un fantasma. Les dues grans formacions pol tiques tenen la necessitat -si no la urgŁncia hist ricad'haver-se enclastat en l'Estat abans que l'espectre del canvi pol tic hagi travessat definitivament la paret. La cultura pol tica espanyola Øs, sobretot, de supervivŁncia i bot , com si fos necessari treure i posar est tues eq estres molt sovint. Si les coses haguessin agafat la permanŁncia de la immortalitat democr tica, la conquesta de les institucions no tindria aquesta Łpica terminal que semblen jugar-se Gonz lez i Aznar cada quart d'hora, en cada nova compareixen a davant la premsa. Potser la transici va ser enterrada en vida, i per aix encara fa tant de soroll. Vingui el Vaquilla i vingui Alvarez de Miranda a redimir-nos de delinq ents com Rold n i pol tics com Juan Carlos Rodr guez Ibarra o Aleix Vidal-Quadras. L'œnic avantatge que en tot plegat tenim els catalans Øs que sempre hem sabut que la transici no va acceptar aix com aix les absoltes.
N ingœ pot tenir ja mØs dubtes: la transici democr tica Øs avui un fantasma que recorre Espanya i hi ha dos ngels custodis que ens ho recorden que s n el Vaquilla i Fernando Alvarez de Miranda. Es tracta d'un fantasma pesat i persistent, com els del les cases encantades. Per fer-se notar ha posat d'acord l'Espanya mØs popular i l'Espanya mØs oficial, i aix hem vist dos noms com el de l'ex-delinq ent i el del tot just nomenat Defensor del Poble que sorgien del record d'aquells anys com l'espia que va venir del fred. El present est calcant el passat i hem de rec rrer, en la pol tica i en la faula, a protagonistes que pens vem defintivament endre ats a les lleixes de la mem ria.
El Vaquilla ens remet a aquella societat adolescent de cotxes Seat 124, pel·l cules del Pedr Mas i revistes de destape, i Alvarez de Miranda reedita aquella pol tica on es gastava el mot consens i tothom semblava portar un tros de carisma de Su rez sota el bra com els senadors romans portaven la toga. La transici democr tica no va morir en pau sin que
-com tothom sap- va quedar suspesa (penjada, en dir em) en una mena d'hipnosi err tica astral -els efectes del 23-Fen el moment de l'œltim alŁ, que podr em datar en el triomf socialista d'octubre del 82. Com el personatge del conte de Poe, la transici espanyola est condemnada a patir aquest encavalcament entre les dues vides. Per aix el Vaquilla i Alvarez de Miranda ens semblen tan frescos i a l'abast, i no ens esparvera ni ens produeix p nic que la nostra vida pœblica pugui ser confosa algun dia amb el Museu de Cera.
,
El notari Antonio Garc a-Trevijano, el seu llibre sobre una nova Repœblica i el cor de veus altisonants que juguen a les conspiracions de tarda madrilenya i desvagada s n com un festival espiritista de barriada. Trevijano Øs la fetillera pintoresca que voldria connectar amb el veritable esperit d'aquesta transici ectoplasm tica. El seu nœmero consisteix a anunciar al poble l'arribada d'una segona transici , vinculada -Øs clar- a la pŁrdua del poder per part dels socialistes. Ell, que no s'ha resignat a quedar dignament col·locat a la foto fixa de la transici imagina avui una Espanya on els tertulians, els universitaris i els mitjans que