Anson

Anson

RICARD MASÓ i LLUNES

Q uin personal! Enco­ berts per la fal·làcia d'una autèntica infor­ mació, no varen tenir cap escrúpol de posar l'estat democràtic en periU. Amb sin­ ceritat, amb despit o amb barra, l'exdirector de l'ABC, Luis Maria Anson, ho ha dit obertament.

En les seves trobades conspiratòries amb Pedró J. Ramí­ rez, el del vídeo, o amb Antonio García Trevijano, aspirant a presidir una III república després de fer abdicar el rei, la preocupació que els dominava no era donar una bona infor­ mació a la ciutadania; units pel convenciment que calia acabar amb Felipe Gonzàlez, volien provocar la caiguda del govern, prescindint dels únics mecanismes legítims del siste­ ma democràtic.

Formalment varen denun­ ciar irregularitats. Tant és així que, finalment, una llarga sèrie de corrupcions en casca­ da va acabar amb la primacia del PSOE. I va donar pas al partit popular. Canviant pets per merda, com se sol dir pel carrer, Anson i els seus homes havien aconseguit una prime­ ra part del seu projecte.

Realment, però, els interes­ sava anar més enllà. No els preocupava desestabilitzar restat perquè el que voUen era la mutació del sistema. Sem­ bla que Anson, amb un grup de periodistes, financers i jut­ ges, somniava abdicacions, constitucions noves i un accés més personal al poder. Tanma­ teix, després de la pírrica victòria d'Aznar, amb menys suport electoral que el que havia tingut Felipe Gonzàlez tres anys enrere, els conspira­ dors associats a l'acadèmic «N» de la «lengua» no han quedat satisfets. I encara burgen per acabar amb l'estat de les auto­ nomies, amb els partits nacio­ nalistes i amb la Uei del català. I, probablement, des de la con­ xorxa secreta, segueixen ordint canvis més radicals en l'estructura de l'estat.

Potser d'aquí a un temps, calcant la història, uns altres personatges, nefastos com ells, també es reuniran d'amagat, per explicar i difondre les corrupcions i els comporta­ ments feixistes del govern popular; i maldaran per la cai­ guda d'Aznar, usant i abusant del poder mediàtic.

Si això passés, estaríem en greu perill. Seria la subversió de la democràcia i la irrespon­ sabilitat terrorista d'Anson hauria donat fruit; aquesta vegada, però, gir£mt-se-li en contra. Malgrat tot, afortuna­ dament, això no succeirà. I serà la voluntat sobirana del poble que decidirà el seu règim polític i els seus governants. Encara que algú vulgui forçar i mediatitzar el resultat de les urnes. Encara que, darrere, hi hagi algun poder fòctic. Enca­ ra que existeixin indesitjables com-Luis María Anson.

Carta al meu segon nét

per Miguel Pérez Capeüa

E stimat Oriol: De la mateixa manera que vaig fer quan va néixer el teu germà. Miguel Ai^el -que al proper mes de juliol íarà els set anys, com pas­ sa el temps!-, t'escric a tu, encara que com que només tens tres mesos, no podràs llegir ara aquesta carta -com li va passar a ell-, però ja te la llegiran els teus pares quan siguis «tan gran» com el teu germà. Than inscrit al R^istre Civil amb el nom d'Oriol, que sig­ nifica «d'or» i és, a més, el nom popular que designa, en català, dos éssers vius: un ocell i un bolet.

de protagonisme. Tú has nascut, a més, quinze dies abans que et toqués, així que ets Escorpí, però el teu pare és Peixos; la teva mare. Balança, els teus oncles. Escorpí i Sagitari i els teus avis paterns. Sagitari i Verge, així que ho tens clar... Bé, 0*iol, ja ets en aquest món i encara que no ha depès de tu, has tingut la immensa sort de néixer sa i a Girona, que per a molts -entre els quals es compta aquest avi teu- és la capital

L'Oriolus oriolus -en castellà oropéndoL·-, és una au, el mascle de la qual és inconfusible pel seu color groc brillant i les ales i la cua negres. És íàdl de veu­ re, a la primavera, als parcs i als boscos de riera. El bolet és la saborosíssima Amareito caesarea, conegu­ da com a «oriol» a la comarca gironina de l'Alt Empordà. Sel coneix arreu com a reig. Se l'anomena «monjola» a la Garrotxa i també «quicou», a la Selva Quan és jove, se'n diu «ou de reig». D'un bonic color taronja a. barret, té el peu i les làmines d'un groc bri­ llant i la volva és membranosa i blanca. Viu en bos­ cos de planifolis, sobretot a les suredes castanyeres i en castellà se'n diu oronja. Totes aquestes dades me les ha donat el teu pare, que és -segons diuen- im dels micòlegs més importants de Catalunya, és a dir, molt més que un simple boletaire.

Pocs mesos després que el teu pare naixés a la Bisbal, ara fa 35 anys, el portàvem, la teva àvia i jo, als boscos de l'Empordà, de la Garrotxa, del Gironès, de la Selva -d'on procedeixen la teva mare i els teus avis materns-, del Ripollès i de la Cerdanya, i mentres el seu germà gran -o sigui, el teu oncle- «caçava papallones» i la seva germana -o sigui, la teva tiamirava com volaven els ocells, el teu pare es fixava en els bolets i els començava a conèixer, d'aquí ve la seva afidó. Sis anys després naixeria, a Girona, el teu quart oncle, que a part de la seva professió és im ocellaire de molta cat^oria Vés, doncs, preparant te, ja que has «caigut» en una família en la qual la naturalesa, l'ecologia, i el medi ambient tenen molt

CARTES DEL LECTOR

El vocabulari de Fernando Delgado

Voldria fer menció del sor­ prenent vocabulari usual de Fernando Delgado en els seus escrits de la colmnna «Punt i final», és sempre bíblic. Un home que es declara ateu o agnòstic, no sap sortir del pro­ cés mental que deu tenir arre­ lat... 0

Dóna mostra de pobresa i, tractant-se d'un periodista i escriptor, caldria descobrir en eU, riquesa de llenguatge. Serà que les fonts que ell censura com a nefastes el tenen engan­ xat i no se'n pot sortir...

Ens queda a l'aire aquest interrogant.

Dolors Masmartí (Vilobí d'Onyar)

Vuit de març, dia mundial de la dona treballadora

S'acosta el dia de la dona treballadora i el nostre record serà per les dones angleses pio­ neres en la igualtat home-dona i per a les seves successores. Permeteu-me, però, recular una mica més i anar a l'any 1, per recordar la primera donà que realment hauríem de tenir com a model de dona treballa­ 1, dora. Em refereixo a la Verge Maria, que, com a dona hebrea, va ser una persona molt rellevant en la seva sodetat. Una societat en què els barons eren deportats i les dones havien de portar la casa i els negods, tal com ho van fer Judit i Dèbora. a i les

Maria era lana dona del seu temps que ja podríem qualifi­ car de moderna. Va ser inquie­ ta, no es va plegar de braços davant la situadó pohtica i va ser dinàmica d'acord amb el seu temps. Integrada total­ ment en la famíha, en la sodetat, ja que es va casar quan la majoria de les dones eren solte­ res, no va ser sohtària, va tenir molts amics, va viatjar de Nat­ zaret a Betlem, a Jerusalem i a Egipte com a immigrant políti­ ca i a més a més anava indocu­ mentada. Va ser valenta, gens apocada, ni tímida, ni indedsa, de la província que reuneix les més belles comarques de Catalimya i de la resta de l'Estat espanyol. Aquest està compost per regions, paisatges i perso­ nes també tan meravellosos com Cantàbria, Astú­ ries, Gah'da, Navarra, les dues Castelles, l'antic Reg­ ne de Lleó, Extremadura, el País Basc, els antics Regnes d'Aragó, de València i de Múrda, les Dies Balears; les illes Canàries i Andalusia, per on tantes cultures ens entraren, molts se^es abans que tu naixessis. Quan siguis gran comprendràs això que dic.

Oriol: d'aqm' a ims dies els teus pares et duran a la Catedral de Girona, on en presència de la teva família paterna i materna et batejaran amb l'aigua que la teva àvia paterna i la teva tia van collir sí riu Jordà mentre jo filmava l'escena, que algun dia podràs veure. Amb l'aigua d'aquest mateix riu van batejar-ne fa molts anys un que s'anomenava ell mateix «el Fill de l'Home», encara que els altres el coneixien per Jesús de Natzaret. Al teu germà, com a padrí seu en sóc, ja li he començat a explicar qui era aquest Home i el que va fer a la Terra, fins que se n'anà als cels... A tu t'ho expKcaran, quan arribi el seu moment, el pare de la teva mare i la mare del teu pare, que seran els teus padrins. El mossèn que tirarà l'aigua pel teu caparronet va batejar també el teu pare, li donà la Primera Comunió, i casà els teus pares en aquesta mateixa Catedral, en la qual tam­ bé va batejar el teu germà. Espero que siguis un bon cristià i que quan ja caminis puguis pujar, agafat de la meva mà, les escales de la Catedral, que ja veuràs que t'agradarà molt. Acabo per avui, Oriolet; me'n vaig a dormir, que demà he de tomar a treballar. Algím dia t'expKcaré el que faig. Un petó molt fort.

ni falsa. Era confessa, com a mare. Sabia cantar, feia poe­ sies tal com poden veïue en la improvisadó del «Magnificat». Era una dona sempre alegre, treballadora, fehç, i tot plegat perquè es va creure l'àngel quan li va anundar que seria mare del Fül de Déu. Era molt intiütíva, tal com va demostrar a les bodes de Canà, on va intuir la falta de vi i va buscar el remei demanant ajuda a Jesús. També va saber absen­ tar-se quan va fer falta, que van ser els moments de victò­ ria del seu fill, però va estar present en el calvari quan la seva presènda era necessària. a a

Avui, 1988, necessitem dones treballadores que siguin mares, que no s'acontentin a donar a Uvun i a sentir-se reahtzades personalment, necessi­ tem joves que es casin i inten­ tin garantir fidelitat en el a

AMBLAVDEBERGE

/

El Museu Pla en plena autonomia

DANIEL BONAVENTURA

L 'habilitat de Frederic Suíier per crear a Palafirugell un complex cultu­ ral dedicat a Josep Pla no deixa de sorprendre. Es vm mèrit que fa justícia al pes de l'obra i la figura d'un escriptor, que en un país normal ja tindria de fa temps im santuari dedicat a la seva memòria. Però tampoc no deixa de sorprendre que s'hagi de recórrer a Madrid per trobar el finançament. Quan totes les competències en museus han estat traspassades de fa anys a la Generalitat, que l'alcalde de Palafrugell, president de la Fundació Pla i de la Diputació de Girona hagi de pidolar a Aznar demostra clarament la insuficiència del model autonò­ mic. És possible que els aproxi­ madament 25 milions que aportarà Presidència del Go­ vern espanyol desbordin el pressupost de la Generaütat? Em temo que sí, que aquest pressupost ja està desbordat. D'aquesta manera, Aznar pot anar dient que parla català en la intimitat i que Josep Pla va dedicar un llibre al seu avi. Que Espanya va bé i Cataltmya també. Que ja tenim el museu dedicat al senyor Pla per obra i gràcia de José María Aznar.

matrimoni i també homes fidels, en resiun, parelles esta­ bles que actuïn com a tals i que aportin nous valors a la sodetat mitjançant l'ensenyança que han de donar als seus fills, parelles procreadores que tin­ guin més fills i que posin fi a la falta de naixements que està passant avui dia.

Per tant, endavant, dones! Siguem respectables, fem-nos respectar, siguem dones sala­ des, no insulses, valentes, audaces, emprenedores, viat­ jants i sobretot cristianes. Aconseguim amb amor el que la nostra societat necessita, siguem la plataforma d'aques­ ta nova era dirigida a l'any 2000, fem una unió entre homes i dones per aconseguir la total desaparidó de la discriminadó, marginadó i maltrac­ taments. Confiem que actuant al front per acabar amb les injustícies ens uneixin tots els homes. entre

M. Dolors Dalmau i Puig ISalt).

Nota

Recordem als lectors que per poder publicar les seves cartes en aquesta secció, aquestes han d'arribar mecano­ grafiades, signades, amb el número del DNI i amb l'adreça completa. Es res­ pectaran íniriaía i pseudònims si es fa explicita aquesta petició. DIARI DE GIRONA es reserva el dret de resumir o extractar el contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri opor­ tú. No es mantindrà correspondència ni s'atendran visites o trucades telefò­ niques respecte als originals no publi­ cats.