Avui

s.i.o.

Any V / N° 38 / Abril 1976 Preu: 25 Ptes.

m

• Assemblees polítiques:
• -Del Partit Popular
• -De Convergència Democràtica
• -Dels No Aliniats de l'AdeC
• ^ País Valencià: -Fusió de Junta i Consell
• Un 1er de Maig postfranquista

%er 2 Dossier fotogràfic , 'abril

• ^ Primera reunió Consell -Terradelles
• Parla la C N T
• Text de la Declaració de "Coordinación Democrática"

3 L'OPOSICIÒ DEMOCRÀTICA

reunió Consell de Forces Polítiques de Catalunya - President de la Generalitat a l'exili La "Coordinación", un pas endavant segons el Consell XVI Reunió de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya El Consell diu no al P T E III Assemblea General de Convergència Democràtica de Catalunya Primer Congrés del Partit Popular de Catalunya VII Assemblea General dels No Aliniats de l'Àsser blea de Catalunya

17 INFORMACIÓ GENERAL

1er de Maig Prou Tortures Associacions de Veins d'Itàlia, a Catalunya Oriol Solé Sugranyes

21 DOCUMENTACIÓ CATALANA

Assemblea Democràtica de Girona, document fundacional Parla la C N T R S D C : balanç de "100 días" de govern monàrquic

24 PREMSA DEMOCRÁTICA

L'Insurgent Senyera - Universitat Roja - Joves en lluita

27 PAÍS VALENCIÀ

L'Estatut, encara Per l'Amnistia Fusió de Junta i Consell

30 ESPANYA

Fusió de Junta Democrática i Plataforma de Convergencia Democrática: "Coordinación Democrática"

presentaeio

Els companys de l'Equip "AVUI"-SIC som de l'opinió que aquest ha estat un mes força mogut. I així ho repetim en parlar del 23 d'a¬ bril, de l'I de maig, etc., etc.

Al País Valencià, els companys de la Redacció Autònoma ens han fornit una altra notícia que cal destacar: la fusió dels dos organis¬ mes unitaris del País -Junta i Consellen una única plataforma unitària: la Taula de Forces Polítiques i Sindicals. L'oposició de¬ mocràtica del poble germà ja té una sola veu.

Pel que fa a l'actualitat política catalana també registra un esdeve¬ niment que creiem històric: la primera entrevista entre els membres del Consell de Forces Polítiques de Catalunya i el president de la Generalitat a l'exili, Hon. Sr Terradelles. Ho creiem important atès que és una concreció de la veu pactant de Catalunya amb la resta de l'Estat espanyol.

El mateix que dèiem per al País Valencià, pot aplicar-se en aquest cas. Tot i això, cal dir que la majoria de les organitzacions políti¬ ques catalanes han quedat sorpreses de com s'ha portat a terme el dit procés unitari. I en especial, pel fet que tant els Països Catalans, com Euzkadi i Galícia han estat exclosos de tot acord previ. Al res¬ pecte, i centrant-nos a Catalunya, podem dir que tant l'Assemblea com el Consell no s'han plantejat encara cap tipus de possible inte¬ gració o coordinació amb "C D ". Únicament l'han saludat, consi¬ derant que la unió de les dues instàncies espanyoles en una sola pla¬ taforma unitària pot facilitar el pacte d'igual a igual de l'oposició democràtica catalana.

Quant a la vida política democràtica d'Espanya, ens fem ressò de l'importantíssim fet de la creació de "Coordinación Democrática".

No volem acabar aquesta breu presentació sense deixar de saludar tots aquells qui han fet i fan possible l'aparició del diari Avui. Des d'aquestes planes us encoratgem a seguir en la tasca encetada.

sumari

r reunió consell-lerrudeilns

No es pot negar que aquest mes d'abril ha estat força actiu pel que fa a les activi tats de l'oposició democràtica catalana , Ultra la celebració de tres Congressos Ge nerals -CDC, PPG i NA-, i de la trobada + parisina entre el Consell i el President+ de la Generalitat a l'exili, l'accent ha estat posat en les manifestacions al car¬ rer, S'encetà el mes amb les diades del 2, 3 i 5 per uns Ajuntaments Democràtics; se seguí amb una manifestació pro-Amnistia + el dia A; i les tres restants demostra-++ cions populars -més o menys exitosescal referir-les a tres dates significatives ; 14 d'abril, aniversari de la República, + 23 d'abril, St Jordi, i 30 abri 1-1er Maig diada internacional dels treballadors. De totes aquestes manifestacions en trobareu fotografies al llarg de les planes d'a-++ quest número.

En aquesta secció en concret, ens darem + ressò dels documents polítics més impor-+ tants eixits de l'oposició democràtica du rant el mes d'abril. Començarem amb el co municat de la reunió Consell-Terradellas.

La primera notícia pública d'aquesta reu¬ nió va aparèixer a El Correo Catalán, del 13 d'abril. El seu corresponsal a París , Pol Girbal, hi resumia en una extensa crò nica l'esdeveniment a grans trets. Hi foren presents:

Per la Generalitat a l'exili: Srs Josep + Terradellas (President), Josep Gausachs + (Secretari General), Romà Planas (de l'As semblea de Catalunya a París) i Francesc+ Vila-Abadal (delegat europeu de l'AC). Pel Consell: Srs Jordi Pujol (CONVERGèN-nCIA DEMOàTICA), Raimon Obiols (CÜNVER-+ GèNCIA SOCIALISTA), Jaume Casanovas i ++ Cristià Ayguadé (ESQUERRA DEMOCRàliCA), + Joan Cornudella i Josep Sans (FRONT NACIO NAL), Joan Cabré (PARTIT CARLÍ), Joan Co1 omines (PARTIT POPULAR), Jordi Puig (PAR TIT SOCIALISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL) 7 Gregori López Raimundo i Josep Solé-Barb_e rà (PARTIT SXIALISTA UNIFICAT), Josep Pa llach i Víctor Hurtado (REAGRUPAMENT S0-+ Cl ALISTA I DEMOCRàTIC) i Llibert Quatreca ses (UNIÓ DEMœRàTICA).

COMUNICAT

"El President de la Generalitat de Cata¬ lunya, Honorable Sr Josep Terradellas, i el Consell de Forces Polítiques de Catalu nya, integrat per les següents organitza¬ cions: CDC, CSC, EDC,ERC,F N C , P C C , P P C , P S A N , P S U C , R S D C i U D C , s'han reunit a Paris + els dies 10 i 11 d'abril.

Després d'una anàlisi de la situació polí ca, seguida d'un ampli debat, el ConselU de Forces Polítiques de Catalunya ha expo sat al President de la Generalitat els ++ problemes de la situació catalana i de ++ l'Estat espanyol, i de les lluites i les mobilitzacions que darrerament han tingut lloc a Catalunya, en les quals l'Assem-++ blea de Catalunya ha tingut un paper des¬ tacat.

El Consell de Forces Polítiques de Catalu nya ha expressat novament al Presi dent de la Generalitat,d'acord amb les seves ba¬ ses programàtiques, la irrevocable deci-+ si ó de lluitar per la instauració a Cata¬ lunya de les Institucions de la Generali¬ tat i dels Principis configurats a l'Esta tut del 1932, avui reivindicats per la ++ gran majoria dels catalans.

Catalunya ha estat la més ferma capdavan¬ tera de les lluites per la democràcia a + nivell d'Estat espanyol, i és avui un su¬ port d'aquest combat.

Els reunits han considerat que en el pro¬ cés cap a la formació d'un Govern Provi-+ sional de la Generalitat de Catalunya, ++ cal tenir en compte la totalitat de les + forces polítiques, socials i del moviment obrer de Catalunya, i en especial de l'As semblea de Catalunya,

En virtut d'això, els reunits celebren la progréssíva aparició en aquests darrers + temps, dels organismes de coordinació de¬ mocràtica necessaris per a la restituai on¬ de les llibertats polítiques i nacionals.

En aquest sentit, es reafirmen en la se va voluntat de negociar i després pactar+ pel restabliment de la democràcia i les llibertats nacionals de tots els pobles +

23 d'abril 76: Plaça Sant Jaume de Barcelona, milers de veus criden "Viola dimissió, per feixista i per cabró!"...

El President de la Generalitat de Catalu¬ nya, Honorable Sr Josep Terradellas, i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, prenen el compromís d'intensificar una re guiar relació per tal de resoldre de comú acord totes les qüestions que afectin les relacions de Catalunya amb l'Estat espa-+ nyol.

El President de la Generalitat de Catalu¬ nya i el Consell de Forces Polítiques de-tCatalunya, fan una crida al poble de Cata lunya a ampliar la seva lluita unitària-tvers les llibertats democràtiques i nació nals fins la seva plena consecució, París, 11 d'abril del 1976,"

Segons sembla, fou prohibida la reproducció del comunicat a la premsa. Malgrat aj^ xò, pocs dies després El Correo Catalán ·<-la transcrivia íntegrament.

L'Amnistia arriba a la butxaca.

la iiGooriliflaGióiiMfl pas endavant

Ahir a darrera hora del vespre, se ns va facilitar el comunicat del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, que a continuació re¬ produïm. «A les reunions dels dies 27 I 29 d abril del 1976 del Consell de Forces Polítiques de Catalunya sacoroa fer púbi-cs els següents punts.

ir punt El document "El poble de Cataiunva» El president de la Generalitat de Catalunya honorable senyor Josep Tei-raoeiias i el Consell de Forces Politi¬ ques de Catalunya, a la darrera reumo que varen sostenir , entre aitres qües¬ tions tractades celebraren la orogressiva a4janc4ó en aquests darrers temps dels organismes de coordinació de¬ mocràtica necessaris per a la restitució de les llibertats polítiques i nacionals

El Consell de Forces Polítiques de Ca¬ talunya. en la seva declaració fundacio¬ nal del desembre del 1975. remarcava la urgència de la creació d un organisme amb el qual poder pactar en represen¬ tació de Catalunya i arribar així a una entesa democràtica a nivell de I Estat es¬ panyol

En aquest sentit, es reafirmaren en la seva voluntat de negociar I després pactar el restabliment de la democràcia i de les llibertats nacionals de tots els pobles de I Estat espanyol

En aquest sentit i d acord amb aquests antecedents, el Consell de For¬ ces Politiquee de Catalunya celebra la formació, a fvladrKl. de «Coordinació De¬ mocràtica» com un pas molt important en el cami del trencament amb les lleis i les institución franquistes i cap a I esta¬ bliment d un període provisional que garantint i restablint les llibertats de¬

segons el consell

mocràtiques. retorni la veu i el vot als ciutadans i. mitjançant la realització d elecoons lliures, clogui el període provi¬ sional I n obri un de constituent perquè ete pobles de I Estat espanyol configurin amb plena llibertat i responsabilitat llurs institucions

El Consell de Forces Politiques de Ca¬ talunya conscient de la significació de «Coordinación Democràtica», remarca l'apartat de la seva declaració en el qual enumera, com un dels seus objectius, «el pleno, inmediato y efectivo ejercicio de los derechos y las libertades políticas de las distintas nacionalidades y reglo¬ nes del Estado español.»

Reivindicar, propiciar i impulsar la constitució d un govern provisional de la Generalitat de Catalunya que assu¬ meixi el poder a Catalunya des del ma¬ teix moment que el tractament democrଠtic amb el compromís de convocar i de celebrar eleccions en terme mès breu possible per el parlament catala Aquest govern provisional de la Generalitat de Catalunya es constituirà a partir dels prin¬ cipis I les institucions configurants a I Es¬ tatut de 1932.1 com a primer pas en I exer¬ cici concret del dret a I autodeterminació.

El Consell de Forces Politiques de Ca¬ talunya fa constar que reitera en aquest sentit el primer punt del seu programa fundacional que diu:

El Consell de Forces Politiques de Ca¬ talunya afirma que la perspectiva, que sobre davant nostre, d una àmplia unió. sense exclusions de totes les forces in¬ teressades en el restabliment de les lli¬ bertats en un pacte per a la ruptura, ès la garantia de seguretat i de transició pacífica cap al futur democràtic

Per a Impulsar aquesta perspectiva unitària, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya crida el poble català a continuar la mobilització, a i entorn de l Assemblea de Catalunya per a ! amnis¬ tia. les llibertats i l'Estatut d autonomia, i a donar suport ais plantejaments i les activitats del Consell Catalunya, abril del 1976

2punt Constatar que el dia vint-i-tres d abril diada popular de Catalunya va significar una autèntica jornada d Afir¬ mació Nacional catalana ai voltant de les reivindicacions de la llibertat, l'aministia i I Estatu d autonomia

3r punt. La protesta d aquest Consell de Forces Polítiques de Catalunya per la prohibició de la manifestació sol·licitada per al dia 1 de maig per diversos repre¬ sentants del moviment obrer

El Consell de Forces Polítiques de Ca¬ talunya reivindica el dret de manifestació com un dels elements fonamentals de les llibertats democràtiques.

Infomar també del refús que I admi¬ nistració ha fet d un document signat per diversos representants polítics, en el qual feien costat a 'a sol licitud de mani¬ festació

30 d abnl del 1976

Secretariat de torn del Consell de For¬ ces Polítiques de Catalunya: Front Na¬ cional de Catalunya»

Extret del diari Avui, del 1er de Maig 1976, p, 1.

'

,

j

¡

I

COMUNICAT

"Reunida la XVComissió Permanent de + l'Assemblea de Catalunya, acorda fer piJ-+ blic el següent comunicat:

2.La XVIComissió Permanent veu amb sa tisfacció i dóna suport al fet que + els A punts de l'Assemblea estiguin a la base del sentit i dels objectius de "La+ Marxa de la Llibertat" que s'està nrepa-+ rant a totes les àrees geogràfiques de Ca

1.La Comissió Permanent ha aprovat la + valoració positiva que va fer sobre + les jornades dels dies 2, 3 i 5 d'abril + el Secretariat de l'Assemblea de Catalu-+ nya, en la seva declaració del dia 8, se¬ gons la qual la campanya per uns ajunta-+ ments democrMics, "ara iniciada a tot Ca talunya ha estat assumida de manera massi va i descentralitzada pel moviment obrer+ i popular i per la població de comarques+ i barris, a través de multitud de manifes tacions, vagues, concentracions i recolli des de signatures, i ha vingut a reafir-+ mmar l'arrelament de l'Assemblea de Cata¬ lunya en el si del nostre poble". Aquesta Comissió Permanent de l'Assemblea de Cata lunya proclama una vegada més, que la mi¬ llor manera de testimoniar el protagonisme del poble és la mobilització decidida+ i constant del poble de Catalunya de cara a la ruptura democràtica i en aquest sen¬ tit crida ara molt especialment a obrir + un procés d'explicació polftica sobre els seus A punts programàtics, com a contribu ció a la campanya de reafirmació de l'As¬ semblea de Catalunya. D'altra banda, l'As semblea manifesta públicament, enfront de les maniobres continuTstes de l'ac+ual go vern, que no hi pot haver consulta electo ral democràtica sense democràcia, és a ++ dir, sense amnistia i sense llibertats po lítiques i nacionals.

RH

talunya.

3.La Comissió Permanent saluda l'apari¬ ció de Coordinación Democrática, i ++ considera que la seva constitució repre-+ senta un pas molt important cap a la rup¬ tura democràtica a nivell de tot l'Estat. Així, d'acord amb el seu punt Art progra¬ màtic -la coordinació de les lluites de · tots els pobles de l'Estat espanyolestu diarà les formes concretes per a dur-lo a terme. Igualment, la Comissió Permanent + reafirma que, sigui quin sigui el procés+ de negociació política, la base mínima so bre la qual establir tot pacte ha de com¬ prendre la reivindicació nacional especí¬ fica de Catalunya formulada en el 3r punt de l'Assemblea: "El restabliment provisio nal de les institucions i dels principis+

el consell diu no al pte

En l'ordre del dia de les reunions ++ del Consell del 27 i 29 d'abril, hi + figurava el tema de la demanda d'in-+ grés a aquest organisme unitari per + part del PTE, (En el número de març + de T"AVUI"-SIC inseriem la correspo¬ nent carta de petició signada per aquest grup,)

Votaren a favor PSUC, CSC i PSAN, Vo¬ taren en contra: CDC, EDC, ERC, FflC , PCC, PPC, RSDC i ÜDC, En conseqüència el PTE no formarà part del Consell ara com ara.

Al voltant d'aixà, el diari Avui da-+ tat del 1er de Maig, inseria una breu entrevista anb er' J,-, Sánchez Carreté, del PTE, en la qual aquest deia + que l'obstacle fonamental havia estat la seva propugnació de la dictadura + del proletariat, més. que no pas el +-problema de la "disciplina catalana". Recordem als nostres lectors que es¬ tà força avançat el procés de fusió + entre el PTE i l'ORí, i que hi ha la+ possibilitat que s'estengui al liCC i a l'OCEBR.

Barcelona, A d'abril 76: manifestació pro-Amnistia.

con-rigurdis eii I'Esiaiui de 1932^ com a -expressió concreta d'aquastes nibertats+ a Catalunya i com a via per a arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació". La Comissió Permanent denuncia la deten-+ ció de Hazario Aguado, Javier Alvarez Dor ronsoro, Marcelino uamacho i Antonio Gar¬ cía Trevijano, membres de Coordinación De mocratica, i els intents de dividir la unitat aconseguida. D'altra banda, l'Assem blea ha obert també un ampli debat que po sa en evidencia la necessitat d'accelerar el procés unitari que possibiliti una so¬ la veu de Catalunya.

4.La Comissió Permanent saluda també la cons'itució de l'organisme unitari " laula de Forces Polítiques i Sindicals + del País Valencià.

5." La Comissió Permanerit considera que + la celebració tradicional del 23 d'a¬ bril a Barcelona, ha estat enguany una ++ diada d'afirmació nacional catalana, ini¬ ciada amb l'ap.arició, per primera vegada+ en 37 anys, d'un diari en català i que ha culminat amb la manifestació pacífica de milers de persona a la Plaça Si Jaume, 6.La Comissió Permanent denuiicia, una +

vegada més, la política repressiva de l'jctual règim, el qual nega l'amnistia . utilitza les seves forces repressives cor tra manifestants pacífics i segueix prac¬ ticant la política.del terror contra l'o¬ posició, tal com s'ha mostrat recentment+ amb les mort del miililant anarquista cata la ORIOL oOLé i SLIGRAI·i''ES i amb motiu de l'Aberri Eguna, del miliiant d'FTA liAl'lULL FiA.RIA 3.ARPErJDIA, onL le'detencions de +·· més de 50 obrers del metall que exercien+ legítimament el dret de v.jga entre els+ quals Domingo Linde, de la Comissió Obre¬ ra ÍJacional de Catalunya) .amb l'aplicació del "Decreto Ley Anti terror! sta" contra 7 joves comunistes detinguts a hadrid (en¬ tre els quals Domènec fertínez, de la Jo¬ ventut Comunista de Catalunya) i amb la + brutalitat amb que actuà la policia con-+ tra la manifestació del 23 d'abril a Bar¬ celona.

7.Finalment, la Comissió Permanent ha + pres l'acord de recolzar plenament, a través d'una crida al poble de Catalunya, la commemoració del proper 1er de Maig, i invita a tothom a participar activament + en les iniciatives del moviment obrer, i en especial, en la manifestació d'aquest+ dia a Barcelona.

LLIBERTATS!

AHíl ISTIA!

ESTATUT D'AUTÜNOMilA! 24 d'abril de 1976." la comissió permanent de l'ac

3^ assemhlea geoeral de e d c

El proppassat diu-'enge, dia ?8 de març, + se celebrà a la ciutat de Barcelona la 3Assemblea General de Convergència Democrà tica de Catalunya, la primera d'ençà de + la separació d'Unió Democràtica de Catalu nya.

Un redactor de l'Equip "A/UI"-SIC hi fou convidat expressament, i ens ha preparat+ la següent crènica de la reunió.

A l'igual lue en d'altres casos semblants, aquesta 3Assemblea General de CDC cons¬ tava de dues sessions -matí i tarda-, es¬ sent la primera oberta per als convidats, mentre que la segona era reservada per ++ als militants de CDG.

l'ordre del dia

L'acte tingué lloc des de les 10 del matí i continuà fins ben bé les 8 del vespre . L'Ordre del Dia que fou repartit entre els quasi 200 assistents era el següent:

• -Tonstitució de la mesa i salutació als+ assistents
• -Informe sobre CIX (per Jordi Pujol)
• -Presentació del Programa Econòmic i So¬ cial de CDU (per Josep M. Cullellj
• -Anàlisi de la situació política (per Mi quel Roca i Junyent)
• -Dinar

TARDA, només per militants:

• -Debat general i votació sobre el Progra ma
• -Presentació dels Estatuts Provisionals+ de CDG 'per Jaume Casajoana)
• -Presentació de candidats i elecció dels càrrecs de CDC
• -Precs i Preguntes
• -Proposta de conclusions finals -Comiat.

Evidentment, després de cada ponència s'o bri a el seu corresponent debat, amb l'ac¬ ceptació de les esmenes proposades.

PARLAMENT D'Eíl JORDI PUJOL

Segons es pot llegir en un document foto¬ copiat repartit posteriorment, titolat IN ■ORME DEL SECRETARIA] POLÍTIC SOBRE EL HO MEUT I SITUACIÓ DE CDC, aquesta fou la in tervenció d'En Jordi Pujol;

• -perquè és la primera després de la mort d'en Franco

"Aquesta 3^ Assemblea de Conver gència De mocràtica representa un tombant en el nos tre camí per diversos motius:

• -perquè és la primera després de la sepa ració d'Unió Democràtica
• -perquè a hores d'ara -per aquestes i ++ per d'altres circumstàiciesse'ns plan tegen uns problemes nous i se'ns obren+ unes perspectives noves.

Per tant, és un moment en el què és neces sari fer l'anàlisi del que ha estat i del que és Convergència Democràtica, i del +■·· nue ha de ser.

Com sabeu, CDC es va formar el mes de no¬ vembre de 1974 responent a una crida feta ja aleshores al mateix sector al que ara ens dirigim d'una manera preferent: un am pli sector que va des dels sectors evolu¬ cionats de la classe obrera, general ment-»d'origen llibertari, cristià 0 socalista+ autogestionari, fins a la petita i mitja¬ na burgesia, amb tots els subsectors in-

Amnistia ara mateix!

termitjos, prou coneguts i repetits i que ara no cal esmentar; i amb el mateix ob-+ jectiu que seguim tenint avui: constituir un bloc politic català de centre-esquerra al servei d'una política catalanista, de¬ mocràtica i de canvi social.

També dàiem ja aleshores que l'ideal se-+ ria que tot aiuest sector es constituís en un sol i gran partit de centre-esquer¬ ra, i per aixà vàrem constituir CDC com a estructura oberta a partir de la qual es pogués arribar a un gran partit o movi-++ ment de democràcia popular catalana. Però ja prevàiem la possibilitat, amb força ++ claredat, que això no fos possible, si ++ més no de moment, en quin cas el que cal¬ dria aconseguir és una entesa profunda i el més permanent possible entre tots els grups d'aquest sector, /(Clara al·lusió a UDC i al Keagrupament Socialista i Demo-+ cràtic de Catalunya,)/

0

0

0

Després de 17 mesos, quin ha estat el re¬ sultat? quin és el balanç? En diversos as pectes és plenament positiu, en uns al-+ tres, no. No ho és en el sentit que s'ha+ confirmat que per avui no és possible la unitat orgànica política del centre-es-++ guerra. D'això en parlarem després. En ++ canvi, els resultats han estat positius + en els següents aspectes: a) Ocupem una posició clara en el centre-

Ocupem una posició molt determinant en el conjunt del camp polític català. 0cupem un punt molt central, perquè inter¬ pretem bé i amb menys condicionaments que ningú aquest sector que hem definit com a clau de la societat catalana. Nosaltres + som el resultat d'una anàlisi de la reali tat catalana, no de l'aplicació d'etique¬ tes 0 homologacions internacionals. I de+ fet, d'aquesta anàlisi de la realitat i + de les perspectives de Catalunya n'ha sor tit un programa que pot ser'qualificat de soci al demòcrata, i que n'és, però sobre-*tot CDC és un partit nacionalista. No només nacionalista, però un partit en el ++ qual el nacionalisme és una característi¬

esquerra català. Si avui existeix la + possibilitat d'una força de centre-esquer ra, nosaltres en som la garantia. Si es+ pot parlar, i veure com una eventual i tat+ factible, d'un bloc electoral de centre -esquerra, és per la nostra presència i la nostra intervenció. Si es donen en aquest camp certes possibilitats, importnats, de collaboració és gràcies a nosaltres, que com després direm som el punt de referèn¬ cia més clar, més central i més acceptat+ dintre d'aquest sector. b]

ca molt clara. Un nacionalisme com el que indirectament descriu el nostre programa+ econòmic i social; que aspira a una Cata¬ lunya no patrimoni de cada grup o classe+ social, sinó vàlida per a tothom. Un na¬ cionalisme que significa voluntat de fer funcionar el país, credibilitat i políti_ ca d'obertura. Un nacionalisme que és ins trument de lligada, que és punt d'unió en tre diverses forces polítiques.

Una conseqüència d'això és que si algú ++ pot orientar la política catalana en el + sentit d'un gran pacte polític i social + és CDC més que ningú altre. Depèn en bona part de nosaltres la possibilitat d'un ++ diàleg eficaç i operatiu entre els comu-+ nistes i alguns sectors molt radicals per una banda, i les diverses forces situades en el centre i el centre-esquerra del pa¬ ís, Diàleg i collaboració que els comunis tes necessiten molt per tal d'evitar d'a¬ parèixer com a propugnadors d'una políti¬ ca front populista. I que en certs aspec¬ tes pot convenir a Catalunya que es faci, si es pacta des de posicions polítiques + ben definides, c) Un altre fet positiu és que hem arri-+ bat a adquirir gruix suficient per a + tenir pes. Seguim tenint falles organitza tives i enquadrament insuficient. Malgrat això som més forts i tenim més incidència que altres grups polítics propers a nosal^ tres. Tenim a hores d'ara un ritme accele rat de creixement,

0

0

0

El fet negatiu és que hem aconseguit de+ crear un gran i únic bloc orgànic de cen¬ tre-esquerra. Els diversos partits que ac tuen en aquest sector tenen, o tenim, pro grames molt semblants, quasi idèntics. Pe rò entre alguns d'aquests grups hi ha fi¬ losofies i historials diversos, que difi¬ culten la fosa. Amb tot, el nostre objec¬ tiu segueix essent el gran partit de cen¬ tre-esquerra. I si de moment això no és + possible, 1'objectiu, com hem dit, serà + seguir definint les coordenades, fer de + boia, fixar el punt de confluència perquè, suposant que no'hi hagi un gran partit de centre-esquerra, hi hagi, en canvi, una + eficaç política de centre-esquerra. Per a fer-ho ens cal accentuar la nostra perso-

Jordi Pujol

nali tat i incrementar la nostra força. Te ni m prou dinamisme, prou capacitat de cre ació de programa, prou especifitat per a fer-ho. La nostra vocació convergent pot haver fet que fins ara haguem actuat més del compte en termes de punt d'unió que + no pas en termes de reforçament propi, A partir d'ara hem de donar atenció prefe-+ rent a COC; és en funció de CDC sobretot+ que hem d'actuar. En funció, sí del bloc+ polític -orgànic o node centre-esquerra, però sense mirar tant a dreta o a esquer¬ ra, Una CDC forta farà possible el bloc + de centre-esquerra, orgànic o funcional ; una CDC feble, no.

De tota manera, bé hem de fer una referèn eia a la sortida d'Unió Democràtica. Ha + coincidit l'enfortiment de la consciència de grup que s'ha anat produint a CDC amb l'accentuació del perfil demòcrata-c'ris-+ tià per part d'UDC. Nosaltres havíem pen¬ sat que a la democràcia cristiana catala¬ na li convindria fondre's en un gran par-

CATALUNYA DEMOCRATICA

Número 3

ti i demócrata popular. De moment això no és així, î!o ens correspon de discutir aquesta decisió d'UDC, que respectem, .^eco neixem el valor que de cara a alguns sec¬ tors de l'electorat poden tenir determina des etiquetes, però conservar això no ha+ de ser incompatible amb la creació del ++ gran partit català de centre-esquerra que propugnem. De tota manera sembla clar que en aquest moment juguen fort els reflexes antics de partit, els reflexes que durant 37 anys han fet possible la continuïtat + dels partits en la dura lluita clandesti¬ na, També juguen -probablementles homo¬ logacions internacionals. El cas és que + noten, per part d'alguns grups polítics , el desig de cobrir tot el camp que teòri¬ cament correspon a la seva etiqueta -i su posem que això explica la recent a'osorció dels "Tácitos" catalans, entre altres +■ gi^ups, per part d'UDCo, en altre C"sos, a diguem-ne fer-se legalitzar â través de contactes espanyols o europeus, com a par tits amb dret a emprar una determinada etiqueta.

El cas és que avui per avui üD3 no es pot fondre a 3DC, i que de moment ha calgut + que ens separéssim, tot i creant un esta¬ tus especial de collaboració i d'unitat + d'acció entre les nostres dues organitzacions.

Però, repeteixo; la unitat orgànica ja +■■■ vindrà, si és que ha de venir; però el que és del tot necessari és la unitat ope rati va del centre-esquerra, I per això ++ cal reforçar 3D3. per^quò d'aiuasta políti_ ca de centre-esquerra n'és la millor ga¬

"--

^

'w rantia.

Una CEkT forta no és només garantia d'una+ política de centre-esquerra. Es garantia+ també d'una política catalana equilibrada i constructiva, capaç de lligar caps i de crear les bases, les àmplies bases d'un + treball en comú. En un altre aspécte, CDC ha estat l'oposició més constant, la de-+ núncia més constant de tota temptació sucursalista, l\lo és d'estranyar que alguns grups polí-+ tics que voldrien introduir el sucursalis me a Catalunya ens agafin com a objectiu+ preferit dels seus atacs. Són partits, al_ g-.ns d'ells, que respectem profundament + per la seva vocació i la seva tradició de mocràtiques. però hem de denunciar tot in tent sucursal ista,

CDC ha estat també, i ho seguirà essent , propugnadora de tot el que pugui represen tar una política unitària cara a la demo¬ cràcia i cara el restabliment de les nostres llibertats nacionals, u'és prova el paper jugat pel nostre partit en tota la negociació per la constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, n'és + prova la proposta que acabem de fer d'una reunió conjunta de tots els organismes unitaris de l'Estat espanyol. Volem, això+ sí, una política unitària compatible amb la clarificació política i en aquesta do¬ ble direcció de defensa dels organismes + unitaris catalans entesos com a òrgans de mobilització, de direcció o de negociació polítiques i d'exigència de claredat de +

-.

,

5Si

"

"

m ASSEMBLEA GENERAL

• ONVERGÈNCIA

• 'EMOCRÀTICA DE

• ATALUNYA

plantejaments polítics en tot el que no + efecti els objectius fonamentals de la po lítica unitària, CDC es compromet a se-++ guir actuant.

Finalment, hi ha un altre punt encara que volem subratllar, i és que pot venir el + dia que CDC sigui, si segueix creixent, + una força molt presa en consideració a F;a drid. Si som forts, contràriament al que alguns pensen, el fet de no tenir vincula cions homologades amb grups de Madrid, ++ ens pot fer molt més interessants. A Ma¬ drid tenen la sensació que som la repre-+ sentació més clara i no marginal del fet nacional català, i de que ningú, des d'a¬ llà, ens pot controlar o influir. Tenen + la sensació, per tant, que precisament ++ per aquesta nostra independència podem ++ condicionar moltes coses, i no s'equivo-+ quen. ho s'equivoquen si nosaltres som ++ forts.

''\iosaltres -CIXsom moltes coses, fem mol_ tes coses i contactem molta gent. Som eu¬ ropeistes. Per altra banda, sabem que hau rem de trobar una entesa amb Espanya, ++ Tractem amb polítics de Madrid, lenim un programa socialdemòcrata. Sabem que cal col laborar amb totes les forces creadores del país, i sabem que de vegades aquesta-^ capacitat de creació està en sectors bur¬ gesos que en el camp de la cultura i de + l'economia han fet anar endavant el país.

I també sabem -que encara que no si gui + la nostra líniapodem haver d'acceptar + plantejaments molt més radicals d'esquer¬ ra si fos necessari de cara a l'indispen¬ sable consensus que es necessita a Catalu¬ nya.

Tenim relacions especialment cordials amb Unió Democràtica i amb el ,7eagrupament So ci al ista i Democràtic, demòcrata cristi-+ ans i socialdemòcrates, i amb gent 11 iber tària i amb sindicalistes partidaris d'un socialisme autogestionari, La nostra ac-+ ció política ens fa entrar en contacte +-amb gent i grups de tota mena i de tot ar rey i ser, poc o molt, moltes coses. Pe¬ rò per damunt de tot CDC està al servei + de Catalunya. De Cataluriya a seques? í'Jo -ben bé. De Catalunya a seques, però ha-++ venUlii, dintre d'aquesta Catalunya, to-+ tes les exigències de caràcter humà, so-+ cial i polític necessàries perquè sigui una Catalunya justa i vàlida per a tothoirr, 1 això és el que dóna valor a CDC, i el + que ens obliga i el que ens ha de tortu-+ rar per no haver fet més; que CDC tal com estan .les coses és un element essencial + per la consolidació de Catalunya, Una CDC forta serà la garantia de la consolidació

PARLAENT D'EN H [QUEL RO JUNYE^

L'Informe d'En Roca i Junyent sobre l'ac¬ tual situació política, era esperat amb + molt d'interès. La cèpia que ens han pas¬ sat de la seva intervenció duu el títol + de "SEGUIR EN EL COMBAT", Comença així: "Quan CDC va celebrar la seva Assem-+ blea General de Delegats, el 15 de novem¬ bre passat, en Franco encara era viu. Avui, transcorreguts poc més de quatre me¬ sos des d'aquella Assemblea, constatem ++ que en aquest interval hem assistit a ++ quelcom més que la simple mort del Gene-+ ral Franco; estem assistint a l'enterra-+ ment del règim totalitari que ell va cre¬ ar, damunt les cendres d'una guerra civil en la que la Democràcia i Catalunya van + ser, un cop mésm solidàries en la defensa de la Llibertat,''

La seva exposició fou la més llarga de to tes, per la qual cosa ens limitarem a re produir frases significatives de la matei xa,

"Avui és el moment de la nostra gran res posabilitat; perquè Catalunya serà, a par tir d'ara, el que nosaltres -amb el nos-+ treesforç i amb la nostra lluitasiguem+ capaços d'aconseguir amb el poble i per + al poble,''

"Avui el grau de conscienciació política del poble, la progressiva força de les or ganitzacions polítiques de l'oposició de¬ mocràtica, amb un increment notori de la+ seva capacitat de convocatòria de mobilit zacions populars, obliguen a constatar ++ que el règim, com a tal, s'ha acabat. Avui governen uns epígons tímids d'un re-+ formisme inviable, hereus vargonyants del franquisme i a la vegada repudiate de la+ base franquista, I ja hem vist què ha do¬ nat de si aquesta política: agreujament + de la crisi econòmica, inestabilitat so-++ ci al, en una paraula incapacitat de gene¬ rar una política que trobi un mínim es-++ calf popular. El reformisme no té més per vindré que el de portar a una situació de ruptura democràtica, de canvi democràtic. (...) No es pot pretendre reformar un rè¬ gim totalitari per tal d'assolir unes es¬ tructures democràtiques, partint de les + mateixes estructures totalitàries. Aques¬ ta és una contradicció d'impossible supe¬ ració. Com també ho és creure que seran + les Cortes actuals les que firmin la seva pròpia defunció; que el Consejo NacionaU acordi enterrar-se; qu el Movimiento s'au toarxivi ; i que l'aparell feixista enquis tat en l'Administració de l'Estat dimitei xi graciosament,"

"CDC creu que només un trencament demo-+ cràtic, és a dir, la substitució de les + lleis i institucions franquistes per unes altres institucions i lleis de tall demo¬ cràtic, ens poden fer tirar endavant com a país, definint perspectives de futur en pau i de convivència democràtica. La rup¬ tura és la fita d'un procés; i si la rup¬ tura no és nr:gociable, com no ho són ni + la Democràcia ni Catalunya, sí que cal obrir una negociació el més ample possible sobre el procés cap a aquesta ruptura," "Aquest pacte no s'ha d'interpretar com a transacció ni com a solució de recanvi+ pel fracàs del reformisme. No hi ha cap + altra alternativa que la democràtica," Aquest pacte per a la ruptura vol dir, ++ per tant, i en primer lloc, una formula-+ ció inequívocament "rupturista": no es ++ tracta de pactar al voltant d'un atentisme 0 d'una dilació, sinó de pactar per ++ fer, per construir la Democràcia. Vol dir també, i en segon terme, una Democràcia + sense exclusions I vol dir, en dar rer terme, 1'apertura i formació d'un Go¬ vern Provisional, fruit del pacte que pro posem, per tal d'administrar el pafs i + presidir el període constituent predemo-+ cràtic,''

"I, naturalment, a Catalunya, el pacte + per a la ruptura voldrà dir també la cons titució d'un Govern Provisional de la Ge¬ neralitat que assumeixi al nostre país ++ les funcions del període constituent," D'altres temes que foren tocats són;

Consell de Forces Polítiques: "El Consell no pretén reunir totes les forces políti¬ ques d'actuació a Catalunya, i per tant + tampoc no ignora que existeixin d'altres+ forces polítiques que no estan al Consell. Per això, quan en la Declaració constitu¬ ent el Consell proclama la necessitat d'o brir un ampli diàleg per tal d'anar a la formació d'un Govern Provisional de la Ge neralitat de Catalunya, s'adreça especial ment a aquestes forces polítiques, a l3s+

TFÏÏ! LUBCR

ohergencia

Miquel Roca i Junyent

que no negligeix ni ignora. (.,.)E1 Con-+ sell és una efectiva plataforma unitària+ de debat i d'entesa democràtics que ha ++ permès donar més coherència a l'acció de l'oposició democràtica de Catalunya." Per una reunió de totes les instàncies unitàries: "Ens ha animat a formular a-+>questa proposta de convocatòria una doble constatació. Per un costat, l'important + acord obtingut entre la Junta Democrática de España i la Plataforma de Convergencia Democrática /(Coordinación Democrática)/, en el qual hi veiem un pas decisiu cap a la seva unió; i sobretot una voluntat de¬ finitivament comuna de lluitar unitària-+ ment. D'altra banda, els contactes mantin guts amb diferents instàncies unitâries+ d'altres pobles de l'Estat, i especial-++ ment la 1^ Trobada d'instàncies unitàries dels Paísos Catalans, ens. ha permès cons¬ tatar el desig de marxar més accelerada-+ ment cap a la plena unitat de l'oposició+ democràtica a nivell de tot l'Estat " Assemblea de Catalunya: "L'Assemblea de Catalunya -plataforma de mobilització i + coordinació d'actuacionsha complert i + pot complir encara un paper molt impor-++ tant en la lluita política del nostre po¬ ble, Possiblement la seva excepcional i tat comportarà en la seva adequació a les ne-

cessi tats canvi ants del pais, i especial¬ ment en l'acceleració del procés cap a la ruptura, la conveniència d'una redefini-+ ció de les seves funcions y concreció ++ dels seus Ifmits temporals,"

L'ocupació democrètica: "Avui hem de pas car ràpidament de la irrupció a una autèn tica ocupació democràtica; tiem de fer una irrupció amb voluntat d'ocupació democrଠtica del poder. (...) 1 aixè vol dir mobi litzar pacíficament el poble de Catalunya al voltant del que políticament vol ser C OC, i per aquesta via, al servei de la + lluita per les llibertats democràtiques i nacionals del nostre país."

Unitat, no uniformitat de l'oposició demo crética catalana: "Si tots plegats ens definíssim confosament i amb equívocs no fari em cap gran servei a la unitat; hem -de marcar les diferències per tal de való rar la unitat, Pel quf fa a CDS, aquestes diferències volem centrar-les més definint com som que no pas criticant com són els altres; no es tracta de ser més o menys + anti aquell o anti aixè, es tracta de ser. de defensar rabiosament la prèpia identi¬ tat i la prèpia responsabilitat."

Eleccions t'iunicipals-, "l.lo es tracta de + creure que aquestes seran les primeres eleccions de la Democràcia, ni de les que en poden sortir uns Ajuntaments democrà-+ tics autènticament. Per aixè ens manca i m prescindiblement haver aconseguit, prèvia ment, la ruptura democràtica. Però aques¬ tes eleccions són -a més d'una important+ ocasió de mobilització políticauna for¬ ma més d'ucupació demi.'cràtica, per tal de convertir els Ajurtaments eplataformes, em autèntics tramnoli-': de.s dels quals ++ protagonitzar un reforçament dels instru¬ ments de 1'oposici6.''

En la seva cloenda, recordà que "ningú no ens donarà la Democràcia; ens l'hem de -f+ guanyar i desp-és construir; i per a gua nyar-la i sobretot construir-la hem de + preparar-nos ja des d'ara, Hem de seguir en el combat".

PARLAHEUT D'EU JOSEP 1 CÜLLELL

va

"Es evident que el Programa de CDC no és

Ja en el passat número de març de 1'AVUI" ens fèiem ressò de l'aparició del "PRD3RA MA ECOroHIC 1 SOCIAL DE C D C ", El po-nent, l'economista Josep H, Cullell, en + demanar l'aprovació del dit document in-+ sistí en el fet que es tracta d'un Progra ma inacabat, que caldrà modificar segons+ la dinàmica de la realitat. També dir:

Barcelona, Plaça St Jaume, el 23 d'abril: Crits de Visca Catalunya Lliure!,

un programa revolucionari, però sí que és un programa radical, per tant no moderat, en el sentit d'expressar la voluntat de C DC de transformar progressivament les ac¬ tuals estructures econòmiques i les rela¬ cions socials que d'elles se'n deriven, 1 aquesta voluntat de trnasformació de CDC, aquest radicalisme del seu programa, tan¬ mateix, no és fruit de cap complexe de vo 1er estar o de voler ocupar un espai poU tic ja cobert o que haurien de cobrir uns altres; sinó que és conseqüència, al nos¬ tre entendre, d'una cosa que cal no obli¬ dar, perquè si l'oblidem CD3 deixaria de tenir sentit, 1 aquesta cosa és que per + damun-f de tot CDC és un partit nacional i s ta. 1 un partit nacionalista que no vol + hipotecar el futur de Catalunya sota cap-* fórmula predeterminada." /(Jrans aplaudj_ ments.)/ I seguí :

mai una bandera per amagar altres ínteres sos, sinó que ha estat la raó de la seva+ vida i a vegades fins i tot per a alguns+ de la seva mort.

El programa que presentem és un programa+ que està fet i elaborat pensant en el be¬ nestar, en les necessitats i en els an-+^■ bels d'aquesta gran majoria del nostre po ble que durant tants anys ha restat calla da, i que durant tants anys s'ha vist sot mesa a una doble explotació, de classe i nacional. Una doble explotació a la que + nosaltres diem prou. 1 és per aixè que el programa de CDC vol modificar radicalment les estructures econòmiques iniciant un + procés de socialització de la riquesa per tal d'evitar que la concentració del po¬ der econòmic en mans d'una minoria si gui + un obstacle per a l'assoliment d'una so-+ cietat més justa i igualitària, | està ^-+ pensat per a la reconstrucció nacional de Catalunya, per tal que una major justícia en les relacions socials no signifiqui la pèrdua de pes econòmic i en definitiva po lític de Catalunya (,,,),"

Després d'un animat debat, i segons ens+ +han informat, fou aprovat el dit Progra¬ ma Econòmic i Social,

"1 si no s'entèn així, difícilment es ++ pot entendre el programa. Afirmem que Ca¬ talunya no és patrimoni de ningú, de cap grup ni de cap classe social determinada. Es en aquest sentit que Catalunya només + podrà assolir la seva personalitat polít_^ ca, el seu alliberament com a poble en el cas que les seves institucions donguin una resposta vàlida als interessos econè-+ mics, socials, culturals, mateirlas i es¬ pirituals de la gran majoria de les clas¬ ses populars catalanes. D'aquestes capes+ de la població catalana, d'origen o d'a-+ dopció, per les que Catalunya no ha estat

En aquest text, repartit profusament poc+ després entre els mitjans informatius, ++ es resumeix la sessió de la tarda. En primer lloc, es parla dels nous càr-++ recs de la direcció política: Secretari General, JORDI PUJOL Sec. Gen. Adjunt, MIQUEL ROCA I JUNYEUT CoiTrssió Permanent ideïs 3C). Josa; M, CullelTTde Barcelona) Guillem Viladot (Agramunt) Eugeni Madal (icrrega) Jaume Casajcana (Barcelona) Josep M. Bordas (R'poll) F rancesc: Ger do (Barcelora) Antoni Eerrellad (Sabadell) Ramon Auberni (Balaguer) Prqjel Esquirol (Barcelona) Carles A. GasSliba (Barce''ona) Lluís de Carreras (Barcelona) ^osep Castaño (Barcelona) Ramo" T'ia (Fis-ta^ó) Josep Baqué (Igualada) Carles Llusà (Manresa) Joan Sagues (Girona) Xavier Bigatà (Sabadell) Jacint Borràs (L'Hospitalet) Carles Batlle (Girona) Santiago Terribas (Barcelona) Jaume Nualart (Barcelona) Roser Oller (Barcelona) Antoni Subirá (Premià) Joaquim Abri 1 (Blanes) Miquel Sellares (Barcelona) Jacint Cuyàs (Terrassa) Pere Sagarra (Barcelona) Joan Seguí (Barcelona) Jaume Camps (Barcelona) Arcadi Vinyes (Mollet) Tots ells elegits per sufragi universal, directe i secret.

Pel que fa al Comunicat Final, heus-lo continuació:

a

"D E C L A A R A C ió

1,Ratifiquem més la nostra volun¬

2.Ens obliguem a restar fidels a la cau¬ sa de la Democràcia; i això vol dir ++ que lluitarem pel restabliment de les lli¬ bertats democràtiques i nacionals de Cata¬ lunya, per quant, per a nosaltres catalans, no hi ha cap més democràcia que aquella ++

un cop tat de servei a Catalunya i al seu po¬ ble; volem ser els portantveus del nostre+ poble per a assumir, així, amb dignitat, + respecte i responsabilitat la funció que + com a partit i en el grau que ens pertoqui en la línia de direcció de la vida políti¬ ca del país.

nue es produirà dins el marc irrenunciable del reconeixement del fet nacional català, que haurà de traduir-se en el restabliment de l'Estatut de la Generalitat de Catalu-+ nya com a primer pas en el lliure exercici del dret a l'autodeterminació de tots els+ pobles de l'Estat espanyol.

nització que resta oberta a tots els + que creguin en la necessitat de definir ++ per al nostre poble i en aquest moment, una alternativa democràtica de centre-esque rra; una alternativa àmplia, capaç de ves¬ sants diferents, i que amb la seva especifitat enriqueixin un programa de govern i de credibilitat, capaç de constituir-se en el motor i en la força vertebradora del + nostre futur democràtic.

3,Declarem que la nostra Democràcia, és, també, una democràcia econòmica i so¬ cial; és un canvi substancial en el nostre sistema econòmic i social, el que el po-+ ble català espera d'un canvi que es digui+ democràtic, 1 això suposa iniciar sense te biesa un procés socialitzador de la nostra economia, per tal de conduir la nostra so¬ cietat a una autèntica qualitat de vida, + en el marc d'una democràcia avançada i cap a un socialisme en llibertat, A," Ens proposem mantenir-nos com a orga-+

I en aquesta vocació de gran bloc polític creiem que el nostre ventall és prou am¬ pli com per a dibuixar, des d'ara, la for ça política que el centre-esquerra català

€SnïïUT

precisa,

5,Denunciem el reformisme evolucionista com l'intent continuTsta per tal d'e¬ vitar una autèntica democratització del + país. Denunciem la provocació que aiuest+ continuismo comporta, la radicalització + que institucionalitza, la desesperança ++ que commu. Ens sentim solidaris de les ++ víctimes que un reformisme abocat a la re pressió ha carregat damunt de la situació conflictiva del nostre país,

6," Defensem que només un autèntic canvi+ pot redreçar moral, política i econò¬ micament el nostre país. L'estratègia cap a aquest canvi per la formulació d'un pac te per la ruptura, com a pont des de l'o¬ posició democràtica s'ha de llençar als + sectors democràtics anclats encara en la servitud del reformisme, per tal de prota gonnitzar, conjuntament, pacíficament i -responsablement, el procés cap a la Demo¬ cràcia,

Propiciem la constitució d'un Govern Pro¬ visional de l'Estat espanyol i un 3ovarn+ Provisional de la Generalitat de Catalu-+ nya, per tal de presidir el període cons¬ tituent pre-democràtic.

St Jordi a Barcelona: pel carrer Fivaller tot cridant "Visca l'Assemblea de Catalunya!", carrer!". 'Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia!" i "VeTns al

7,Raiifiquern la nostra voluntat de per¬ sistir en la lluita per la unitat de+ l'oposició deinocràtica. Ens felicitem de la constitució del Consell de Forces Pol_í tiques de Catalunya com a pas decidiu en la definició d'una sola veu pactant del + nostre poble.. Ens felicitem també, de ++ l'ampli ressò de les campanyes de mobilit zació que l'Assemblea de Catalunya tia con vocat. Totes dues instàncies unitàries, + en el seu marc especffic, comptaran amb + la participació i suport de CDC,

9.Cridem, un cop més, a tot el poble ca talà per tal que seguexi en el combat per les seves llibertats democràtiques i nacionals; i ens adrecem especialment a tots els militants, amics i simpatitzants de CDC per tal que, amb la seva tasca de¬ cidida, amb el seu entusiasme i amb la se va voluntat de servir a Catalunya i a la Democràcia, siguin capaços de consol i dar + la presència de CDC arreu del Principat , com a força política que vol assumir el + protagonismo d'una alternativa democràti¬ ca, que ens comprometi a tots en la cons¬ trucció d'una societat en la que una nova qualitat de vida i una voluntat de canvi, ens acostin a la societat igualitària i + justa per a la que lluitem.

8- Ens adrecem a totes les instàncies unitàries de l'Estat espanyol per tal+ de convidar-les a aplegar-se al voltant + d'una Declaració comuna, que obri el camí a la coordinació i acord definitiu de to¬ ta l'oposició democràtica,

Per al nostre futur' democràtic, cal llui¬ tar ara. Per fer possible tot el que vo-+ lem, cal lluitar ara. Per a guanyar la + nostra condició d'homes lliures en una so cietat lliure, cal lluitar a··^a.

Catalunya, 28 de març de 1976,"

Per tot això, els homes i dones de CDC se gui rem en el combat,

primer coeerés del p p c

Al seu dia, la Redacció de l'"WUj_"~SlC + s'adreçà al Partit Popular de Catalunya tot demanant-li informació del seu Primer Congrés, celebrat recentment. No cal dirque hem rebut un bon feix de documentació sobre aquest esdeveniment, la qual cosa + agraïm als companys del PPC.

L'ACTE

D'un document titolat "Report provisional sobre el Primer Congrés del PARTIT POPU-+ LAR DE CATALUNYA celebrat el diumenge dia 28 de març de 1976", transcribim:

"El nombre d'assistents tia estat d'un +-centenar de delegats de tot Catalunya, Hi havien estat convidades les següents dele gacions: Presidència de la Generalitat, + Convergència Socialista, Front Nacional , Partit Socialista d'Alliberament Nacional. Reagrupament Socialista i Democràtic. Es¬ querra Republicana, Partit Socialista Üni_ ficat, Delegació Socialista del País Va-+ lencià, Delegació Socialista de les Illes, Delegació Socialista de la Catalunya Nord. Comissions Obreres, USO, SOC, CNT, Ü3T, + Plataforma de periodistes democràtics i + Assemblea de Catalunya. Foren convidats a títol d'observadors membres de la Federa¬ ció Socialista Catalana del PSOE.

mat í

1.Obertura del Primer Congrés, per En-+ ric Garriga Trullols, que actuà de mo derador. Pauta orientativa de com es des¬ envoluparia l'acte. Salutació a l'Assem-+ blea i a les delegacions,

2,Lectura de 1'Informe Polític, a càr-+ rec del Secretari General Polític, en Joan Colomines.

Es tracta d'un extens informe polític que s'inicia amb una anàlisi de l'actual si-+ tuació que és qualificada de conflictiva+ i sense sortida si no és a través d'un +-procés de trencament democràtic, o si guila instauració d'un període constituiente amb el retorn de les llibertats democràti_ ques i nacionals, que oer a Catalunya si g nifica el retorn del seu poder polític exercit a través de la Generalitat de Gata lunya. Hi ha un estudi de la situació de l'oposició democràtica que ha trncat la +

clandestinitat i volgudament s'ha situat+ en la i Ilegal i tat. Seguidament hi ha una exposició de les classes populars en la + lluita democràtica i per l'alliberament + nacional que va orientada cap a l'exerci¬ ci del dret a l'autodeterminació. Per aca bar aquesta part s'estudia el període pro visional post-trencament fins el sufragi+ universal. S'entra a l'estudi de la revo¬ lució socialista (del període anterior ■> + se'n diu revolució democràtica), amb una visió actual i amb l'estudi dels fenòmens mundials com l'explosió demogràfica, les+ seves conseqüències: la fam, i els remeis. Es fa una anàlisi de la crisi del consum-i i dels remeis capitalistes. Es dóna la ++ resposta socialista: "viure".

S'entra a l'estudi del socialisme a Cata¬ lunya, sota l'òptica del PPC: la democrଠcia social, econòmica i política. S'expo¬ sa el nostre model de socialisme i la via catalana al socialisme. S'analitza la rea litat sociològica: la Gran majoria catala na, la realitat econòmica: les nostres ++-formes peculiars de l'exercici del tre-++ ball, les enriquidores experiències del+ nostre poble com és l'autogestió obrera , i les realitats polítiques: la Gsnerali-+ tat de Catalunya i els drets estatutaris. Es dóna una visió sobre la realitat polí¬ tica dels Països Catalans, S'insisteix en la formulació de com formulem la lluita + d'alliberament: la lluita per la lliber-+ tat necessària que Catalunya precisi en + cadascun dels seus moments històrics.

Seguidament es passa a l'estudi del pensa ment socialista a Catalunya, de l'experi¬ ència socialista al món i de l'actual ca¬ mí cap al socialisme.

Seguidament s'estudia per què sorgí el PP C i la feina feta, tot esmentant quines + són les reals funcions d'un partit. S'entra en l'estudi de la Unitat Socialis ta, i es formula en base del projecte ++ d'experiència Convergència Socialista i +

PERLA UNITAT DEL POBLE|j

PPC, que el Congrés ha de ratificar o re¬ butjar. S'exposa l'amplitud amb la qual + és contemplada aquesta unitat: des del ++ RSDC, fins CSC, passant per FNC i PSAN, + Oberta a tots els partits socialistes o -grups que sorgeixin o siguin. Aquesta ex¬ periència cal entendre-la com un rodatge+ d'unitat en l'acció, tal com ha estat en l'experiència democràtica, perè ara cen-+ trada als pa rtits socialistes catalans , que ha de cristallitzar en el Partit So-+ cialista de Catalunya quan tots plegats + decidim. Es manifesta el Jriteri que de¬ termina què volem dir quan diem partit ca talà, proclamant la necessitat d'entesa + entre totes les formacions socialistes + que lluiten a Catalunya,

S'explica el significat del Compromís so cialista, una unitat dinàmica amb els co¬ munistes fruit de l'experiència en la ++ lluita.

1 finalment s'esmenta el socialisme ibè-+ ric i l'internacionalisme, fot seguit s'entra en el darrer capítol + de l'Informe en el qual s'exposa un ambi¬ ciós programa d'acció a realitzar entre + tots els socialistes: la proposat pre-socialista, en la qual ens hem de trobar ++ tots els socialistes, oblidant distancia¬ ments i las diferents concepcions estratè giques i centrant l'atenció en aquest pro grama pre-socialista, que un cop aconse-+ guit ens pot situar a un nivell des d'on+ les actuals diferències quedin molt mino¬ rados.

Es tracta d'un combat comú, contra el cen tralisme, contra la indefensió dels assa¬ lariats, contra les actuals estructures + empresarials, contra el monopoli del con trol de preus, contra l'aniquilació del + petit comerç, de la petita indústria, de l'agricultura, de la petita i mitjana em¬ presa. contra la corrupció, contra les ex cessi ves despeses públiques, contra els + monopolis bancaris, de les assegurances+ i de les grans empreses de sectors bàsics de 1'economia, i. sobretot, contra la man ca de llocs de treball.

Tot aixè demana la construcció d'una so-+ cietat més solidària en la qual el fona-+ mental sigui "viure'', en un total desenvo lupament de l'individu en el treball, en l'ordre intellectual, de l'esperit, de ++ les necessitats físiques, en les necessi¬ tats humanes: cara la naturalesa, l'amor, l'oci. I la solució de problemes relacio¬ nats amb les condicions de treball, amb + les remuneracions, la durada del treball, les vacances, els transports, en les deci sions empresarials, reduint les desigual¬

E1 Secretari General del P P C , Dr Joan Colomines, parlarit als reunits.

tats, orientant la producció cara una ma¬ jor qualitat del "viure", amb una correc¬ ta política informativa, d'ensenyament en general i del catalàen particular, d'una+ política rural, urbana i de conservació + del medi ambiental, l'atenció a la salut+ publica, a la previsió, als jubilats i la no discriminació de la dona, com a mesura primordial.

Tot aixè exigei)un pla urgent, que com-+ porti una modificació de la fi seal i tat, + una modificació de l'estructura agrària , empresarial, dels sistemes d'ensenyament, dels serveis públics (transports, vivenda, aigua, gas, electricitat, ordre...), la + creació d'una central sindical representa tiva, d'organisme de defensa professional, la creació d'òrgans de coordinació i pla¬ nificació econòmica, l'eliminació de qual sevol impediment al programa, sigui de la part dels monopolis bancaris o dels inte¬ ressos de grup. Cal un desenvolupament ++ dels municipis, la revisió del funciona-+ ment de les caixes ccfalanes, estimulant+ les associacions de veTns, de barris, de localitats, de comarques. Damunt els so-+ cialistes catalans, acaba l'Informe, hi + ha la responsabilitat de la llibertat de Catalunya, I conclou amb l'eslògan d'a-++ quest Primer Congrés "DES DE CATALÜNYA, + ÜN SOCIALISME PER TOTHOM".

0

0

0

3.Lectura de comunicacions: . El paper de les comarques en el futur +

• socialista, per Jesús del Río Mateu (co marca Priorat).
• Cap a un sindicat de classe, català i + democràtic, per Caludi Ballester.
• La Unió de Pagesos, una eina, per Salva dor Puig (,'allés Criental).
• El paper dels empleats i tècnics en la lluita pel socialisme, per Ramon Soler+ (Bages).
• El paper dels barris en la lluita pel + socialisme, per Joan Grtí i Mercè Rueda. La joventut als barris, per Teresa Mont serrat Sala.
• Les associacions de veTns, per Joan So¬ ler.
• El paper de la dona en la lluita per una nova societat, per Anna Esmerats.
• L'Assemblea de Catalunya, una gestió de mocràtica, per Lluís Ventes,
• La lluita dels estudiants, per Jordi Co lomines-Companys.

,

.

,

,

,

.

• Socialisme i pedagogia cultural, per An ton Sala-Cornadó.
• , Equilibr' entre la ciutat i el camp, ■^+

QUÈ HAS FET PER LA LLÍBERTAT DEL TEU POBLE?

.

.

.

.

0

0

0

4,Proposta de conclusions

• El Coordinador del Nucli de Treball de + PreCongrés, Enric iíoltó Munàrriz, va exp£ sar una proposta de conclusions, resul-++ tant de tot el treball de PreCongrés, de l'informe presentat pel Secretari General Polític i de les comunicacions. Proposta^ que després del debat que a la tarda es + duria a terme sobre els nous textos doc-+ trináis '''auria de ser discutida, reela'orsda i aprovada pel Congrés, Constituïa , doncs, un element més posat a la conside¬ ració del Congrés.

0

0

0

5,-

Lectura de les adhesions

Seguidament es passà a la lectura de les^ ad'esions. Els representants de Front Na¬ cional de Catalunya, d'L'SO, del Ceagrupament Socialista i Democràtic, de Conver-gència Socialista /(veure foto,/, d'rs-++ guerra Republicana de Catalunva, del Par¬ tit Socialista Unificat de Catalunva i de la Federació Socialista Catalana del PSOE, llegiren les seves adhesions. També foren llegides les de Comissions fibreres i Par¬ tit Socialista d'Alliberament Nacional ++ dels Països Catalans

tarda

La sessió de la tarda quedà restringida + als membres del PPC, L'ordre de treball fou el següent;

.-Debat sobre les propostes de nova Declaracic de Principis, Programa d'Ac¬ ció Política i Regbne-f de Règim intern. Fou u" debat molt vii'. oue tot i que les propostes provenients del treball de Pre¬ Congrés va ocupar tota la tarda. Final--ment fou aprovada la nova Declaració de + Principis, així com els dos documents res tants.

:.-Debat sobre la proposta de conclusi-+ ons al Congrés, que fou dut per Enric Lioltó. Després de la discussió es van ++ prendre els següents acords que són els + oficials del Primer Congrés.

AChRDS OFICIALS DEL PRILO CG.TRés P.P.C.

"El Partit Popular de Catalunya, par-+ tit socialista català que lluita per l'a¬ lliberament nacional com el grau de lli-+ bertat política que Catalunya necessiti + en cada moment històric i per la transfer mació de la societat actual en una socie¬ tat socialista basada en l'autogestió i + coordinació democràtiques a tots nivells, que suposarà la propietat collectiva dels mitjans de producció i distribució i la + superació de les classes socials, ha cele brat el seu Primer Congrés amb les se-++ güents conclusions:

• El Primer Congrés del Partit Popular de Catalunya ratifica la feina política i l'acció pràctica feta fins el Primer Con¬ grés, Ratifica especialment la política + unitària seguida cara la restitució demo¬ cràtica i expressa la necessitat de la se va continuació. Manifesta la necessitat + de l'eixamplament de la base del partit , per la qual cosa recomana al nou Directo¬ ri la creació de Comissions tècniques de¬ dicades especialment a aquesta tasca, per tal d'impulsar, des d'on sigui, la nostra visió socialista des de la nostra posició naci onal
• Ratifica i aprova les experiències pi-+ lot cara la unitat orgànica socialista+ dutes a terme amb Convergència Sccialista de Catalunya, Acorda impulsar la continua ció i ampliació d'aquestes experiències i la discussió per part del Directori dels+ grans temes de la Unitat amb els òrgans + de direcció de Convergència Socialista de Catalunya, Acorda, també, recomanar al D^ rectori l'estudi per a la possible amplia ció d'aquestes experiències i discussions a d'altres grups socialistes catalans, ++ per tal de contribuir d'aconseguir les + condicions objectives que faran possible la constitució del Partit Socialista de + Catalunya.
• Ratifica el concepte de Compromís sòcia lista, com a aliança estratègica i tàc¬ tica amb punts programàtics concrets.

Fetes aquestes conclusions, el Partit Po pular de Catalunya agraeix la presència + al seu Primer Congrés de les delegacions+ Polítiques que hi han assistit, i de les adhesions rebudes, I envia un fraternal + salutació a totes elles esperant un fruc¬ tífer camí de treball conjunt,"

• 0 Ratifica el concepte de presocialisme , expressat a l'article 8 del Programa ++ d'Acció Política actual i a l'informe pre sentat al Congrés pel Secretari General+ Polític, i encarrega al Directori el seu desenvolupament, per tal de discutir-lo i enriquir-lo a nivell de Nuclis de Treball 1 convertir-lo així en una proposta de ++ treball conjunt socialista.

(Conclusions aprovades per unanimitat.)

0

0

0

3.Elecció del Nou Directori

Fou elegit e"" nou directori composat per vint membres.

4.Elecció del nou Secretari General Po¬ lític

Fou reelegit l'antic Secretari General Po lític per unanimitat.

5.Clausura del Primer Congrés del PPC Aquesta sessió del Primer Congrés durà 12 hores. Durant el curs de la mateixa foren determinats els nous emblemes de l'escut+ oficial del PPC, que continua essent una

Raimon Obiols, de la C S C , llegeix la salutació solidària del seu partit.

bola amb la bandera catalana i les ini-++ ciáis PPC i amb quatre cantoneres verme-+ lles. I ara duu dins el boto i damunt la bandera catalana una falç i una espiga agafada amb un puny,

Catalunya, a 28 de març de 1976,"

CGhUNICAT DE PRENSA

"Reunit el pie del Directori del Partit+ Popular de Catalunya compost de vint mem¬ bres: Joan Colomines, Enric Moltó, Lluís /entós, Anton Sala-Cornadó, Jordi Colomines-Companys, Jesús del Rio, Teresa Mont¬ serrat Sala, M:aria Rosa Sánchez, Joaquim+ Bertran, Salvador Puig, Jordi Banús, En¬ ric Barriga, Joan Soler, Claudi Ballester, Ramon Soler, Joaquim Garcia, Jesús M. isa si, Joan Ortí, Mercè Rueda i Joan Sefa, + ha acordat posar en marxa les conclusions del Primer Congrés. A tal fi faculta al + Secretariat General Polític perquè iniciï una campanya a tots nivells vers la neces sitat d'anar a la constitució del PartitSocialista de Catalunya, que ha d'inclou¬ re totes les opcions socialistes catala-+ nes; i faculta a la Permanent del Directo ri per tal d'estructurar la vida orgànica del partit i el seu eixamplament sempre + amb 1'objectiu de fer autèntica i treba-+ llar per la base la unitat socialista i l'estructuració sindical.

El Directori s'adhereix a la manifestació projectada pels representants qualificats del moviment obrer pel Primer de í'.aig; sa luda l'aparició del primer diari en cata¬ là, Avui, com a primer pas cap a la norma lització dels mitjans informatius, que va 'enir lloc en la Jornada d'afirmació cata lana del 23 d'abril; i es felicita pels + Acords de París, obtinguts entre l'Honora ble President de la Generalitat de Catalu nya, en Josep Terradellas, i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya."

J^asseileayenerol dels a a de Tac

El grup dels i-Jo Aliniats de 1 ">ssemblea-+ de Catalunya fou creat el març de 1972, + agrupant grups i persones independents no aliniats a cap organització política prò¬ piament dita, però que d'una manera o una altra se senten compromesos en l'esforç + per donar pas a l'autodeterminació del po ble català i a la instauració d'un siste¬ ma democràtic, (De ''Manifest dels Grups + ho Aliniats membres de l'Assemblea de Ca¬ talunya", jj2 "Els Partits Polítics en la+' Catalunya d'Avui", Edicions Catalunya (clandestines), Barcelona 1974, pp, 253 -265.)

Tot i això, des d'uns sis mesos ençà, s'te produït un fet molt acorde amb la dinàmi¬ ca política de "oposició democràtica: en efecte, part dels seus membres s'han inte grat a diverses organitzacions polítiques, en especial a Convergència Socialista de Catalunya.

Cal no confondre independents amb Jo Ali¬ niats. Les personalitats més conegudes'++ dels Grups de Jo Aliniats són: Ricard Lo¬ bo, Salvador Casanovas, etc.

Suara els GRA acaben de celebrar la seva VII Assemblea General, de la qual ei-s en fem ressò tot reproduint el comunicat: 0 M U ;l I CAT

Javent-se celebrat la VII 'ssemblàa ral de persones i representants de Y'ups1.0 Aliniats (no enquadrats), membres de ^ l'Assemblea de Catalunya, formulen el se¬ güent comunicat: Jere-

1.L'anàlisi de la situació políh'ca i ^ de les perspectives d'acció demucràti ca a Catalunya, ens confirm,en que els qua tre punts de convergència política unitଠria de l'Assemblea de Catalunya, pels -mquals ens definim i en els organismes de la qual partieloem, segueixen en plena ac tualitat i validesa, Cquests. en efecte . creiem que segueixen constituint la base-»mínima assumible per tot demòcrata català perquè Catalunya aconsegueixi les seves ^ llibertats polítiques i nacionals garanti des per les seves institucions d'autogo-vern: Parlament, Consell Executiu i Fresi dència de la Generalitat.

2.Constatem que. malgrat l'er quadramert

LLIBERTATAMNISriA ESTATUT DÀUTONOMIA

VISCA CATALUNYA LLIURE I

Rosier repartit per Joventut Democràtica Catalana progressiu de molts ciutadans a orga;itracions o partits polítics, és un fet l'existència d'amplis sectors mobilitzats per la democràcia que no projecten la se¬ va militància política a través de cap -:■+ partit polític. Això no implica un judici negatiu sobre organiizacions i partits po lítics, sinó senzi"'lament la constataciónd'un fet que avui és àmpliament majorita¬ ri entre nosaltres i que es dóna fins i -tot er) paTsos on la democràcia és ja una+ realitat. Aiijesta situació fa encara més necessari un niaior grau de definició dels■^

programes de govern dels diferents partits i una ampliació de reagrupaments i conver¬ gències que evitin 1'excessiva fragmenta-H ció política actual,

/(aquí els 4 punts de l'AdeC)/

3,Els Grups no-enquadrats ens declarem + solidaris àa la lluita unitària dels partits i les altres organitzacions que ++ han subscrit els 'f punts unitaris de l'As¬ semblea de Catalunya, la consecució dels■^ quals considerem que es l'objectiu imme-ndiat, urgent i pr iori tari per al Poble de Catalunya.

4.La nostra estructura orgaritzativa es¬ tà exclusivament al servei dels 4 puris de l'Assemblea de Catalunya, l'única plata forma unitària que pel seu abast (polític, social i geogràfic), per la seva obertura^ (sense exclusions de cap mena), per la se¬ va estratègia (ruptura democràtica per via pacífica) i pel seu prigrama (llibertats socials, polítiques i nacionals), és capaç de mobilitzar tot el poble de Catalunya +* cap a la realització de la democràcia de ·<-manera que el poble accedeixi efectivament a l'exercici del poder econòmic i polític. Per això, les Taules de Grups í\lo-Aliniats ·^ considerem efectiu el seu agrupament dins de l'Assemblea de Catalunya com a mínim fins que el poble català no tingui els se¬ us representants i governants democràtica¬ ment elegits.

5.Per tot això, creiem que, avui per avui, de l'Assemblea de Catalunya haurà de sorgir l'organisme que, en acord amb ■■-+ les noves forces de centre i dreta democrà tica de recent aparició, tindrà prou base+ i suport popular per a arribar a un pacte-tamb els organismes unitaris democràtics de la resta de l'Estat espanyol,

6.Ens proposem de portar als nostres res pectius sectors socials, professionals i geogràfics 1'alternativa democràtica de l'Assemblea de Catalunya i impulsar les mû bilitzacions unitàries en la perspectiva de la constitució d'un Govern Provisional de la Generalitat de Catalunyay creat en acord amb el seu President /a l'exili/, Jo sep Terradellas, Barcelona, abril de 1976,"

E L $ S E G A D 0 R $

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba

Bon cop de falç! Bon cop de falç Defensors de la terra Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta Per quan vingui un altre juny esmolem hen hé les eines

Bon cop de falç! ...

Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya Com fem caure espigues d'or quan convé seguem cadenes.

r de maiy

nari sistema de vigilància.

Quant al tracte donat per la policia a aquests detinguts, a continuació transcribim d'un document fotocopiat l'experièn-eia de Mn Lluís M. Xirinacs, el qual fou+ detingut aquell mateix dia.

Al llarg del dia 1 es produiren algunes+ desenes de detencions, així com bastants+ ferits de poca consideració (cops de por¬ ra i bales de goma), agafat aquell mateix dia, pel matí, da¬ vant la "Modelo", en funcions de "captai¬ re de la pau";

MALTRACTES ALS DETINGUTS EL 1er DE MAIG

Enguany, la diada del 1er de Maig reves-+ tia unes característiques especials. D'u¬ na banda, es'tractava del primer 1er de + Maig sota el postfranquisme, la Monarquia. D'una altra, s'havia sollicitât -a càrrec de la CONC, UGT, USO i SOCun permís per a una manifestació pacífica, el qual natu raiment, no fou concedit. Finalment, cal dir que a l'entorn d'aquest 1er de Maig + s'havia creat un clima de tensió, ateses+ les actuals circumstàncies de crisi econà mica amb desenes de milers de sense feina, i també en el sentit que l'Oposició Demo¬ cràtica hagués pogut fer una manifestació de força monstre, la qual cosa no ha es-;tat així.

El nombre de manifestants a Barcelona ciu tat pot avaluar-se en unes 10.000 perso-+ nes, 0 potser quelcom més, A l'igual que en la manifestació del 8 de Febrer per ++ l'Autonomia, es registraren múltiples ma¬ nifestacions per tot 1'Eixamplo, de poca+ durada i no rebassant el miler de perso-+ nes, gràcies a l'eficaç actuació de la po li eia, la qual havia muntat un extraordi¬

• -Sóc Xirinacs. I sempre m'estic ací.
• "...Un grup de policies amb casc i por-+ res escombra l'acera de baix a dreta, amb la duresa que els ha caracteritzat tot el matí. La geni: fuig o es refugia en els + bars. Els policies, en trobar-me, em dema nen la documentació. No la tinc.
• -Pues circule.

Sec a terra just en un portal. Amago el + cap amb les mans. Dos cops de porra a les

MANIrESTACION PRIMERO MAYO

El. servicio de order de l·i ''íani^estació.n pyra el 1° de mayo acuerda los siguientes punooE;

• 1° La conceiioracior, soi's a las 11 de la ú:añana en el centro de la Pza. de Cata¬ lunya como 'nice punto de cita. Partiendo a las 11.15. Recordamos nuestra voluntad de que la '.nisma discurra i-aclficamente.
• 2° Los slogans u-nirarios de la misma con:
• . Viu'a el 1'^ de Mayo
• . Por iin sindicato obrero, unitario, ¿emocrátioo e independiente.
• . Libertad dindical . 'Jriidad Sindical . Sindicato obrero
• . Congreso Vertical ííO, Ruptiira Sindical SI
• . Libertades democráticas . .Amnistia Libertad
• . .Aba.jo los precios Arriba los salarios.
• cualesquiera otras pancartas, slogans, banderas, etc. se sitúan al margen delos acuerdos urátarios.

3'-' La manifestación conforme vaya llegando al final de las .Ramblas (Colón), se disolverá.

Barcelona, 29 d.e abril de. 1,976

30 d'abril, vespre, per Major de Gràcia

espatlles.

• -Dejen, dejen! -diu un coronel que apa-+ reix en segona fila tot dirigint l'operaci6Deténganlo!
• -Su documentación.
• I se m'enporten a un jeep de baix. Dintre del jeep:

Silenci, Solemne bofetada a la galta es¬ querra, Em trec les ulleres, les deixo da munt de la butaca. M'escorcollen la bos-+ sa.

• -Quítese la chaqueta! Quítese el jersei ... Las botas... Los calcetines...

! així succebsivament fins deixar-me en + udlçotets. Em mantenen així un quart d'ho ra Ho comuniquen per radio-telèfon a la+ central. Després m'ordenen de vestir-me i em passen a un altre jeep,. (...)

A les 15 hores, ingrés a la Jefatura de + Via Laietana. Abans de prendre'm la filia ció, em fan passar a una "sala d'espera". Unes catorze persones ja hi són. Es trac ta d'altres detinguts de la manifestació. Els tenen de cara a la paret, braços ben enlaire, dits de les mans ben oberts to-+ cant a la paret i cames ben obertes. La + posició és forçada al màxim. Qui s'arron¬ sa el més mínim, rep una pluja de cops de porra. A mi també m'hi posen, amb els ma¬ teixos mals modes. He passat moltes vega¬ des per Jefatura, però avui per primera -vegada s'han acabat els privilegis per al clergat. La guàrdia d'aquesta "avant-sa-+

le" és a càrrec de pulióles armades. He + tri gat uns pocs mi nuts en adonar-me on ++ m'havien ficat. Era el lloc del silenci + total dels visitants. El terror, la por + radical es mastegava en l'aire.

Comencen a arribar-me sorolls estranys: + cops secs de porra, oops semi secs de tre¬ pitjades, cops tous de cops de puny o de cops de colze, cops punxeguts de puntades de peu. Entren més guàrdies. Criden, Jo + esdevinc el centre de llurs aspres conver ses. S'acosten els insults. De sobte un + em trepitja el peu amb tota la fúria. En¬ retiro el peu instintivament. Cops de por ra 1 el peu torra al seu lloc, "Piernas +

más abiertas!" i puntades de peu als peus, "Manos más arriba!" i cops de porra a les espatlles, els braços, les cames, Marxa + la tempesta. Se senten els cops més lluny. Altres companys reben. Ningú no es queixa. Són uns valents, HI ha dues dones. Sembla que a elles no les peguen, però les mant£ nen en la pusició obligada, Torna la tempebta: patades darrer-a els genolls. Més + cops de porra. Una altra trepitjada amb ++ el taló, a coiisciància. La tamborinada de comentaris Insultants 1 cops va marxant 1 venint. Toca a tots. Cinc vegades em tre-+ pitgen, sempre al mateix peu. Quatre vega¬ des puntades de peu darrera els genolls, + Dues vegades puntades de peu a les parts , ambdues m'arrenquen un crit. Una puntada + de peu al pit que em deixa una costella ++ molt consentida. Molts cops de porra; un + d'ells especialment violent en el musle + dret em fa doblegar les cames 1 caure age noi lat. El punt culminant és un cop de + puny al fetge, de baix a dalt, que em fa caure a terra amb la boca oberta, els ++ ulls esbatanats, la respirsycló en suspens. Els botxins retrocedeixen -espantats?-, i miren l'efecte a distància. Recupero la + respiració. Es llencen sobre mi 1 m'obli¬ guen de nou a posar-me contra la paret, + La circulació de la sang ja no puja a les mans, les tinc mortes. Els braços em tre¬ molen, La suor se'm fica als ulls. Un com pany fa un crit perquà no em peguin més , El peguen a ell. Segueixen pegant els al¬ tres a tort 1 a ci^et. Jo no puc mirar en¬ lloc, Em marejo. Les dues dcnen demanen + per telefonar per causa dels fillets. No els ho deixen fer. Se senten els orlns ++ d'algú que gotegen. La guàrdia se'n riu , M'acusen de portar una barra de ferro a la bossa, "Vaya un 'captaire de la pau'!". Em peguen còm si fos amb un ferro. Mentre, van cridant, un a un, als detinguts per + fer-lus la filiació. Van marxant els com¬ panys, Finalment només restem un altre ca pellà -en Villar?1 jo. També el cr1den+ a ell. Fins ací tots han estat testimonis del que ha passat. Després resto jo sol , Alguna puntada 1 algun cop de porra més , Els braços 1 les cames em tremolen. Estic a punt de caure. Em criden! Em giro. El + món roda. Baixo els braços, em semblen ++ morts. No reaccionen. Les cames no m'obeeixen. Passo entremig de dues files de po 11 oi es armades que observen l'efecte de+ llur treball. Semblo embriac. Em fan la + traveta. Tot plegat 1 hora 1 mitja," A partir d'aleshores, Mn Xirinacs fou sot mès a pressions d'ordre psicològic -1n-++ sults, amenaces,,,-, fins que és allibe-+ rat a les 19 hores,

CRIDES

A les nostres mans han arribat bon nombre de crides per al 1er de Maig, tant de for^ ces polítiques com d'organitzacions s1ndi_ cals.

De totes elles, transcribim a continuació

De l'Assemblea de Catalunya -Comissió 0brera Nacional de Catalunya -COTE i USO -UGT de Catalunya -SOC -CI\fT -CSC -MCC -PSAN -PSAP(p) -P Carií -CDCLiga Co munista -LCR/ETA VI -Joventuts d'ORT, + del PTE, de l'OCEBR 1 PSAN -OICE,

la signada per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió Sindical Obrera; Sota el tftol "EL PRIMER DE MAIG DE U ^ LLIBERTAT SINDICAL", s'hi diu:

"Aquests darrers mesos han significat ++ per als treballadors la mes gran escalada de vagues que s'han donat a Catalunya i a tot l'Estat espanyol en aquests darrers + 30 anys. La major part dels sectors de la pproducció, localitzats a la quasi totali tat de les regions 1 nacionalitats, s'han aixecat amb l'exigència de les seves prò¬ pies reivindicacions.

L'exigència d'aquest Sindicat Obrer ens + porta a refusar de ple la maniobra del Go vern per convocar el Congrés Vertical ista. La CNS no és reformable i d'ella no en ++ pot sortir el Sindicat Obrer que tots els treballadors necessitem.

El que els treballadors hem pogut compro¬ var, una vegada més, en aquestes lluites, ha estat la manca d'un Sindicat Obrer que sigui l'instrument eficaç per aconseguir+ els nostres objectius de Classe més ur-++ gents. Però a aquest Sindicat Obrer no ++ s'hi arriba si no és per la imposició per part dels treballadors de la Llibertat ++ Sindical, La Llibertat Sindical psrmetrò+ a la Classe Obrera de dotar-nos d'una es¬ tructura democràtica i utilitzar els mit¬ jans que possibilitin arribar a altres ou jectius més amoiciosos.

El 1er de Maig, data en la que internacio_ nalment se celebra la festa de la C1asse+ Obrera per recordar els obrers morts a Xi cago el 1886 en la seva lluita per la con secució de la jornada de 8 hores, té per als treballadors de Catalunya i de tot ++ l'Estat espanyol un objectiu urgent; la consecució de la LLIBERTAT SINDICAL com a pas previ per a la construcció d'un Sindi cat de Classe, unitari, democràtic i inde_ pendent,

A aquesta exigència primordial, s'ha d'a¬ fegir la necessitat d'una resposta adequa da a la situació de l'atur obrer, mitjan¬ çant la creació de nous i suficients lloœ de treball, la descongelad ó salarial i + l'homologació dels convenis ja negociats.

Davant del Primer de Maig, doncs, la + UNIÓ SINDICAL OBRERA (ü S 0 j i la COMIS¬ SIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CON. C ), han acordat els següents objectius , que entenem mínims;

• 1.Realització d'assemblees en els dies anteriors al 30 d'abril a tots els ++ centres de treball i als locals sindi cals, en les que es discuteixin massi vament la vaga de dues hores del dia

30-d'abril, divendres.

• 2.Que a cada localitat de Catalunya se celebrin manifestacions i grans assem blees el 30 d'abri 1,
• 3,=Recolzar la manifestació central de + Barcelona, del dialer de Maig, solli ciiant

citada per diferents treballadorsm ++ amb caràcter unitari.

• A.Que en tot aquest context és de la í+ més gran importància que aquests .++ punts siguin refrendats, prèvia massi va discussió a les Juntes Sindicals , les Agrupacions, les UTT.,. amb cri-+ des, des d'aquí a les lluites concre¬ tes el 30 d'abril i 1er de Maiy,

PER

LA

LLIBERTAT

SINDICAL

CONTRA LA MANIOBRA DEL CONGRéS VERTICALIS TA

PER UN SINDICAT DE CUSSE, UNITARI, DEMO-

CRàTIC I INDEPENDENl-.

conc-uso, Barcelona, 20-iv-?6,"

as. de veïns d'Itàlia, aquí

Hem pres coneixement d'una reunió conjun¬ ta haguda entre Associacions de Veins d'l tàlia i de Catalunya, a Montserrat. El +. fet tingué lloc el dia 25 d'abril 76, da¬ ta aniversari de l'alliberació d'Itàlia + del jou nazi-feixista. Heus aquí el comu¬ nicat emès un cop finides les reunions: "Reunits avui, dia 25 d'abril de 1976, a Montserrat, la Comissió dels "Comitatto . de'Quarteri", de la ciutat italiana de To rí, presidits pel regidor de la mateixa , Antonio Zanelli, que ha visitat aquests + dies la ciutat de Barcelona, conjuntament amb diferents representants de les nostres Associacions de Vei'ns, de llur Federació, amb representants de l'Assemblea de Cata¬ lunya, han celebrat conjuntament amb un + acte unitari el 31 aniversari de l'all i be ració d'Itàlia, en la qual lluita Torí ob tingué la Medalla d'Or de la Resistència.

Al llarg del contacte, hem pogut com-+ provar que la unitària lluita dels com-++ panys italians per alliberar llur propi + poble-de l'opressió feixista i assolir la democràcia i la llibertat, continua enca¬ ra pel desenvolupament d'una democràcia de base i de la més ampla i creixent par¬ ticipació dels ciutadans en la discussió, i gestió de tots els aspectes de la vida+ social.

Oriol Solé i Sugranyes, membre del "Ho vi miento Ibérico de Liberación", anar¬ quista, fou mort per forces de la Guar dia Civil el dia 6 d'abril, a Euzkadi. Solé Sugranyes era un deis cinc cata-, lans participants en la gran fuga de + presos polítics del Penal de Segòvia , juntament amb 24 bascos.

D'aouests 29 i dels 4 del comando que. els ajudà a escapar, només quatre acon seguiren d'arribar a França, un d'ells el català Carles Garcia Solé (F AC). Recordem que el director del Diario de Barcelona fou penyorat amb 100,000 ptes oer íiaver posat una esquela d'En Solé+ Sugranyes. D'altra banda, el setmanari Canigó de la setmana 3/10 maig ha sor lit amb retard en haver de canviar u-. nes planes de fotos sobre els funerals de l'Oriol.

Oriol Solé Sugranyes, 51 anys cond. Frederic Sanchez Juliachs, 29 "" Josep-Lluís Pons Llobet, 51 "" Ramon Llorca López, 30 "" Carles Garcia Solé, 20 ""

ORIOL SOLÉ I SUGRANYES

HA MORT PELS SEUS IDEALS

EL DIA 6 D'ABRIL A BURGUETE (NAVARRA) A L'EDAT DE 28 ANYS

ELS QUI L'ESTIMAVEN US DEMANEN QUE PREGUEU PER ELL

BARCELONA, 1976

Aquesta actuació coincideix amb els plan¬ te jámente bàsics de l'Assemblea de Cat alu nya, que ja des de la seva constitució ha anat responent a la voluntat del poble ca talà de tenir una instància unitària que+ reculli les aspiracions bàsiques del po¬ ble, afirmant-ne el seu protagonisme en+ la lluita pel restabliment de la lliber-+ tat democràtica nacional.

Ens proposem que aquests contactes tin-++ guin un caràcter de permanència i assiduT tat en el marc de la solidaritat de tots+ els pobles del món, per la llibertat i la justícia,''

(Edició en català/italià/espanyol,) Dels 8 representants italians presents, 3 eren del P C I 2 de la D C 1 , 1 "catàlic independent", 1 del P S I i un altre+ del grup 0 C V 0 (extrema esquerra).

Al ll-jrg d'aquest mes d'abril, les demos¬ tracions popular'S al carrer -les "manis"hari sovintejat. Començant per les diades+ 2, 3 i 5 per uns "Ajuntaments Democràtics, seguint amb la pro-Amnistia del dia 4 a + Sarcelona (5-6 mil persones), els actes + en aniversari del 14 d'abril 31 (amb po¬ ca assistència, enguany), seguint amb la gran concentració de St Jordi primer a la Plaça St Jaume (unes 10-12 mil persones ) i després a la Plaça Catalunya (més o ++ menys el mateix) i per acabar el 30 d'a-+ bril i 1 de maig, que es calcula en unes++ 15 mil persones al carrer, iiio c.J dir que la policia actuà amb una + brutalitat extrema; garrotades, càrregues per tal d'evitar la formació de grups, bo les de goma... I ultra això, les deten-++ cions que a Catalunya arriben ben bé al centeriar ...1 els maltractes, com hem po¬ gut comprovar tot llegint l'escrit de Mn. Xirinjcs. En definitiva, un mes mogut...

AVUI .a

L'''AVUI"-SiC saluda l'aparició del diari + català Avui. com a primer pas en la norma lització de la vida social catalana. L'a¬ parició d'aquest periàdic la considerem + com una victorià de les reivindicacions + nacionals populars davant l'actual règim. Llarga vida per al diari Avui!

iisseiiililea deiiiocràtica yirooa

Tres són els documents que hem seleccionat per aquesta secció. D'entrada un paper, veri table botó de mostra de molts d'altres semblants. Estem parlant de la declaració constí tutiva de 1'"Assemblea Democràtica de Girona", lligada a la nostra Assemblea de Catalu¬ nya. En segon lloc, dos documents de sengles organitzacions; d'una banda, de la "Confe¬ deración Nacional del Trabajo", la històricament famosa C N T , la qual sembla intentar estar de nou en les lluites obreres. En aquest comunicat, la C N T aclara quina és la seva posició doctrinaria davant les mixtificacions -producte del desconeixement?que segons ells, s'estan donant. Finalment, reproduïm un text del Reagrupament (R S D C ) que hem cregut d'interàs. ja que s'hi fa balanç dels primers 100 dies del govern monàr¬ quic d'Arias Navarro,

Els actuals moments que vivim han demos-+ trat l'abast popular de les nostres màxi¬ mes instàncies unitàries, l'Assemblea i + el Consell, en especial la primera. No és d'estranyar, doncs, que sorgeixin Assem-+ blees Democràtiques locals i sectorials + íntimament relacionades amb l'Assemblea + de Catalunya, En aquest sentit, podem dir que cada cop són més els indrets de tot +

Catalunya que ja disposen de plataformes+ unitàries.

Un exemple del que venim dient el consti¬ tueix l'ASSEEiBLEA DEMOCRàTICA DE GIRONA , la qual ha estat creada el passat mes de març. Heus-ne aquí el manifest fundacio-+ nal :

"NOSALTRES, gironins de diferents sectcrs de la població: obrers, estudiants, pro-+

5 d'abril 76: una comissió de l'AdeC a la Plaça St Jaume per lliurar document al Sr Viol sobre Ajuntaments Democràtics.

fessionals i ciutadans en general, pertanyents a diferents partits polítics o no+ aliniats a cap d'ells, ens adherim a 1'AS SEMBLEA DE CATALUNYA i formulem la següent Declaració programàtica constitutiva de + l'Assemblea Democràtica de Girona i comar ca:

La Monarquia d'en Juan Carlos, concebuda+ pel General Franco, i imposada després de la seva mort, és una continuació del Rè-+ gim franquista, malgrat les aparences re¬ formistes i pseudo-democràtiques, per a mantenir intactes les mateixes estructu-+ res dictatorials. Així cal denunciar la + reforma del Decret-Llei Antiterrorisme, + que manté íntegrament totes les mesures + repressives i antidemocràtiques, la deten ció i tortura dels companys, la mi li tarit zació dels treballadors en vaga, la perse cució dels militars demòcrates, etc, Aquest Rògim no és cap solució per a la ++ normalització democràtica de la vida ciu¬ tadana, ni per als pobles de l'Estat espa nyol, perquò congela els sous dels treba¬ lladors, propicia el constant augment del cost de la vida i l'atur generalitzat perquè nega l'amnistia que demana el po¬ ble i oblida els drets de les nacionali-+ tals basca, gallega i catalana amb un in¬ sultant decret sobre les llengües regio~+ nals; perquè traeix el poble saharí i po¬ sa en perill la nostra seguretat amb les+ bases militars, servint l'imperialisme americà,

A Girona i les seves comarques s'han fet+ sentir de forma contundent les conseqüèn¬ cies d'aquests darrers anys de dictadura+ feixista. El desenvolupament desordenat + de les coma-^ques gironines servint els in teressos de l'oligarquia nacional, ha pro vocat un desequilibri que, en el cas con¬ cret de Girona, ha estat totalment nega-+ tiu. Per una altra banda, la gestió fei-+ xista a nivell local i intercomarcal ha + portat a conseqüències tals com l'annexió forçada i arbitrària a Girona d'altres mu nicipis -Salt, St Gregori, etc.-, la crea ció de nous barris, amb la formació de ++ ghettos perifèrics sense els mínims ser¬ veis necessaris, que comporten la margina ció de la classe obrera i especialment dels immigrats. El monopoli de la inicia tiva privada en sectors com l'assistència sanitària, l'ensenyament i l'urbanisme, + han portat a situacions com les que actu¬ alment patim: Seguretat Social com a eina de la sanitat privada, falta de collegis+ i parvularis als barris perifèrics, espe¬ culació del sòl urbà i falta de planifica ció urbanística. Tot això ha fet que la +

nostra ciutat arribés a ser gairebé inha¬ bitable.

Som remarca el comunicat de la XII sessió de la Comissió Permanent de l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA, "només el rebuig del continuisme i la revocació de les lleis fona-» mentals del franquisme i de tots els òr-+ gans que l'han configurat o proven de per petuar-lo, és a dir, només la RUPTURA DEMOCRàTISA pot ésser l'inici del camí que ha de satisfer les exigències populars i nacionals".

La situació actual exigeix la formació -d'una instància democràtica unitària, que aplegui totes les forces polítiques i sec tors interessats en aconseguir la Ruptura Democràtica a partir dels quatre punts de ('ASSEMBLEA DE CATALUNYA, que són:

L'Assemblea Democràtica de Girona i comar ca, organisme de base i portaveu de 1'AS¬ SEMBLEA DE CATALUNYA, vol ésser el marc + de treball unitari on s'elabori una alter nativa democràtica a la gestió municipal, un instrument de coordinació i organitza¬ ció de tots els sectors, moviments i ins¬ titucions, a partir de llurs reivindica-+ ci oris bàsiques, per a realitzar accions + de mobilització, respectant la seva auto¬ nomia i iniciativa. Quan calgui, es coor¬ dinarà am,b la resta de les instàncies uni tàries de les comarques gironines perta-+ nyents a 1'ASSEMBLEA DE CATALUNYA.

adoptats en ella. Alhora Li haurà un Se¬ cretariat que tindrà fuirions tècniques i de coordinació.

OBJECTIUS

1.Mi llorar les condicions de vida i tre ^11 del poble: contra la política econòmica del Govern i la corigelació de -sous i la carestia de la vida,

2.Gestió Municipal Democràtica: Partici_ pació dels organismes populars, llui¬ ta contra la contaminació. Control del -·:-sòl per tots els sectors populars com a + mínim indispe^isable per a la socialitza-^ ció progressiva de la terra; habitatge ++ digi;e per a tots els ciutadans, i obten-+ ció dels serveis comunitaris necessaris + a la collectivitat (Centres culturals, es pais verds, etc.).

3.Sanitat i escola al servei del poble: Socialització de la Sanitat, controli gestió de la Seguretat Social pels seus afiliats. Creació d'una escola pública, + única i gratuïta.

A.-

Lluita contra l'opressio 1 ingüística, cultural i nacional que pateix Catalu

^olidaritat activa contra els represa liats. nya.

L'ASSEMBLEA DEMOCRàTICA DE GIRCflA I COMAR CA CRIDA A TOTHOM A ORGANITZAR-SE EN EL ^ SEU SI, PER A FER EFECÍlVA LA LLUITA PER¬ LA LLIBERTAT I L'AMNISTIA, EL RECCNEIXE-^ MENT DELS DRETS DE LA NACIONALITAT CATALÀ NA I PER L'AUTèNTICA DEMOCRATITZACIÓ DEL NOSTRE POBLE."

Com a Apèndix s'explica breument la fun-+ ció dels òrgans directius de l'ADl: Asser blea Plenària, Comissió Permanent i Secre tari at.

/(els quatre punts)/

L'Assemblea Democràtica de Girona i comar ca consta d'un òrgan sobirà que és I'As-+ semblea plenària, la qual delegarà en una Comissió Permanent l'execució dels acords

parlelacfll

D'ençà que el govern de la Monarquia ha + establert una certa tolerància quant a ++ les activitats de l'Oposició Deniocràtica+ a tot l'Estat (l), certs grups que fins + ara havien dut una vida més aviat precà-+ ria, tornen a la palestra. En aquest sen¬ tit, podem parlar del POUM, que ara no es tà prou clar que s'integri a la Convergen eia Socialista, ja que existeixen diver-+ sos corrents al seu si; també és el cas + de l'EPC. la qual pensa celebrar propera¬ ment un Congrés a fi d'aclarir posicions+ i el problema de la representativitat; i també tenim l'actual revifament de la Lli ga -ara amb un nom més adient d les cir-* cumstàncies-. Finalment, d'ns aquest apar tat cal parlar de l'antigament totpodero¬ sa Itií, de la qual se n'ha sertit la veu fa poc amb motiu d'una reurdó de delegats de Catalunya i amb motiu de la seva no ad ■esi'ó a la manifestació del 1er de Maig + potenciada per la COiC-USO-SCC-ÜGT, atès+ ":ue no Dodria anar-hi amb les seves bande res i pancartes i també degut a que, se¬ gons u''!a nota de la CÍÏÏ, la dita manifes¬ tació està manipulada per grups aliens a la classe obrera.

ración Nacional del Trabajo-Federació. Re gional de Catalunya, la qual és una pun-+ tualització de l'actitud i principis de + la ONT:

h continuació reproduïm in extenso una De clareció a l'opinió pública de la Confede

''Ante las notas y comentarios que de di_ versa procedencia ha difundido la prensa+ en los últimos días a propósito de la Con federación Nacional del Trabajo /(aquí hi manca una línia)/ para salir al paso, tan to para disipar confusiones como al obje¬ to de puntualizar bien nuestra actitud. + Unos han hablado de una CNT no anarquista, otros de una Confederación conformista, + . sin faltar quienes nos atribuyen una ++ vinculación TRENTISTA (2), La CUT -y 'nace mos hincapié en que esto quede claroes una organización anarcosindicalista que + aspira a la máxima libertad de los hom-++ bres y que luchará por la emancipación de los trabajadores en la medida que cada ++ circunstancia exija, Y como para ensan-++ char la libertad y conseguir la solidari¬ dad humana es indispensable la coopera-++ ción de todos, rechazamos los adjetivos + tendenciosos y nos atenemos a la línea ++ vertical de la CNT que consiste en los si_ gui entes principios básicos:

a) LIBERTAD

Convencidos de que el hombre solamente

uO abril, 8 vespre: Major de Gràcia; Visca el 1er de Maig!, Visca CCOO!.,,

lo es en plenitud si es libre, abogamos + por su libertad máxima en el seno de una+ sociedad justa y coordinada en la que de¬ saparezcan los factores de REPRESION, DE DISCRIMINACION ECONOMICA Y DE AUTORITARIS MOS ABUSIVOS, Siendo el hombre el funda-+ mento de la sociedad, únicamente si és es libre y consciente, podrá serlo a su vez+ la comunidad de que forma parte, b) A U T O G E S T I O N

c) AC CION DIRECTA

La autogestión que, propugnan por la + participación igualitaria de cada dudada no en cuanto le concierne, es la praxis ^ de la libertad en cooperación y la que elimina, por su propia función, privile-++ gios y jerarquías,

La acción directa, que no implica vio¬ lencia ni imoosición, consiste en prescin dir de intermediarios. Es decir, que la+ CNT para la solución de todos los proble¬ mas, propugna por la participación direc¬ ta de todas las personas implicadas en ellos. De ese modo, se respeta la libertad de cada hombre y se hace innecesaria la + burocracia absorvente y abusiva,

Por la práctica federal, que va de aba jo arriba y que permite la intervención + de todos sin menosprecio de nadie ni marginación alguna, se puede articular la so ciedad a todos los niveles económicos, ++ culturales, servicios, barrios, municipio, etc. -utilizando inteligentemente el es-+ fuerzo y capacidad de la población toda y evitando conflictos que ocasionan la des¬ igualdad y el poder.

d) E L F E D R A L I S M O

Esas son las constantes de la CNT sobre + cuya base coincidimos, rechazando cuar!to+ suponga inclinación tendenciosa o debili¬ tadora, Desde la constitución de la PRIME RA INTERNWCIONAL EN ESPAÑA -en el Círculo Barcelonés, en 1870todos los Congresos+ Confederales han abogado por la autonomía de la Organización, la acción directa y + por la emancipación de los trabajadores,+ en esa línea proseguiremos fieles a un pa sado y a una tónica de lucha que vigorizó a la CNT y di ó al pueblo español sus me jo res conquistas; jornada de 8 horas, prohi_ bidón del trabajo a destajo, mejoras dela seguridad e higiene en los lugares de trabajo, semana de 40 horas, la no adulte ración de los productos elaborados, y, co mo corolario, la realización de las colee tivizaciones.

Esta es la CNT, que no precisa de otros + adjetivos y que, abierta a todo el mundo, no renuncia, con la ayuda del pueblo, a realizar una profunda transformación so-+

Barcelona, a 20 de marzo de 1976."

Extret de: UNITAl" SOCIALISTA, Mo. 9, abril 1976, pp. 18-19. US és el portantveu del Reagrupament Socialista i Democratic de + Dataiunya.

Notes.

M) Tot i això, i d'ençà de mitjans d'a-+ bril fins als primers dies de maig, a tot l'Estat espanyol han estat detingudes unes 1,500 persones... (Operació "Anti E. 1 .A., preparació dels 1er de Haig, etc. ) També cal dir que la majoria han estat po sades en llibertat quasi immediatament. (2) Trentistes, grup partidari de la in-+

tervenció política del proletariat. + L'exponent més destacat fou Angel Pesta-+ ña, el qual creà el "Partido Sindicalis-ta".

rsilGiliiilaflDdeiilOOllíosi)

Ens ha semblat interessant de reproduir a continuació una Declaració Política del+ Reagrupament Socialista i Democràtic de + Catalunya (Srs Pallach, 7erde-Aldea. H. Barrera...), ja que s'hi fa un balanç va¬ lor at i u dels primers ICO dies del 'lovern+ de la Konarquia. Heus-ne aquí el text:

"Després d'examinar la greu situació po¬ lítica actual, el D.P. del RSGC acorda ++ fer pública la següent

DECLARACIÓ

balanç de tres mesos

Han passat més de tres mesos d'ençà de la constitució de l'actual Govern. La degra¬ dació de la situació política, econàmica, social i moral és constant. Cada dia és -més clara la contradicció entre milions + d'homes i dones que volen afirmar els ^++ drets ciutadans, sindicals i nacionals i un govern tue no sap escollir l'única po+lítica possible; l'establiment de les ++ llibertats democràtiques -que a Catalunya implica l'establiment de les Institucions Catalanes /d'Autogovern/i les ràpides + consultes electorals per elegir els gover nants i formular una clara i enèrgica po¬ lítica de democràcia i de justícia so-<-- + cial,

La responsabilitat dels ministres dits ++ "reformistes" és evident: han refusat l'amnistia i lian preferit pactar amb el -t"búnker"; anuncien una política de minces reformes que els immovilistes boicotegen; s'han dedicat a passejar per Europa les + intencions de canvi que els adversaris +-del canvi social anullen de seguida; el + responsable de les finances, incapaç deveure més enllà que els interessos de la gran metallúrgia, ha provocat amb la deva -luac'ó de la pesseta nous augments de +-preus que accentuen la inflació i agreu-^ jen els prcblemes que té plantejats una -economia cada dia més enfonsada per manca d'inversions; els problemes socials, endú rits per un atur massiu, i incapaços d'e^ carrilar-se a través d'uns sindicars lliu res de la tutella estatal i patronal, irrumpeixen al mig del carrer i són repri-+ mits amb violència i provocant així més+ perturbacions de la vida ciutadana.

Aquest és el balanç negatiu nascut de la+ incapacitat de formular una política que+ té com a únic aspecte positiu, una limita da tolerància pels drets d'expressió i de reunió, però que en no precisar-se clara¬ ment, amb objectius concrets i calendaris precisos, indueix també a noves contradiç cions.

una alternativa democràtica per la pau, la llibertat, la justícia social

Enfront d'aquesta política i-coherent i + confusa, les furces d'oposició democràti¬ ca formulen opcions clares, co'·-erents i -precises :

-íefusem la violètcia, vingui d'on vingui, sigui de grups incontrolats i anònims que es diuen d "'extrema esquerra" i fan cl +-oc a l'exlre' -' dreta, o sigui dels que ·^-r'o saben lin'i t la seva funció al mante¬ niment de l'ordre i la transformen en re¬ pressió brutal accentuant el clima de des ordre, al servei també del "bunkerisme''. Volem sindicats obrers .democràtics, resposahles, capaços de lluitari i-egcciar + pels necessaris augments de salari i per les iransformiacions socials r dispensa--:-.bles, però conscients "':ambé dels perills+ que actualment amenacen un aparell indus¬ trial que hem de ser els primers én voler mantenir i reforçar per posar-lo al ser-^ vei de la comunitat i de la justícia so¬ cial. Les vagues obreres han de decidír-+ se sempre pels propis treballadors, en vo tació secreta i lliure i no pas per la +·-coacció de "piquets violents", o per ame¬ naces anònimes.

Volem un autèntic subsidi d'atur; un gran esforç de rellançament de la nostra econo mi a i sabem que aquest només serà possi-+ ble quan la eolítica general del pafs en

el pla -social i ecoooinic també, si gai de¬ cidida pels únics oue poden decidir-la ++ amb garanties d'estabilitat: els ciul;a-+ + Cans convocats a les eleccions lliures i denocràtiques que s'nan de fer el més aviat possible

Cap a la democràcia ràpidament

El franquisme morí l'any 1975, Pero la de mocràcia encara no ha nascut. Els qui acu sen l'oposició d'irresponsable perqué re¬ clama la répida ruptura amb el passat i + la immediata legalització de les lliber-+ tats democràtiques, ara poden veure que+ la verit-ible irresponsabilitat, els veri¬ tables perills, rauen en el manteniment + J'uri:. situació confusa, sotmesa a totes -les amenaces del totalitarisme.

La democràcia pot nàixer només de la deci dida voluntat d'instaurar-la segons les + lormes europees que alguns ministres pre¬ diquen, nero que no practiquen: partits polítics legalitzats, sense excepció; sin di cats democràtics; drets de reunió, de + manifestoció, d'expressió; voluntat d'oritre social nascut de la llei sorgida de -1; voluntat majoritària; acceptació de ++ les discrepàncies; refús decidit del cli¬ ma de guerra civil que només pot afavorir al feixisme; eleccions a tots els nivells per elegir Aiuntaments i Governants, Els treballadors, la classe mitjana, la + pagesia, els menestrals, els comerciants+ i tots els assalariats som els primers in teressats en la creació del clima de con¬ vivència i de pau civil. La immensa majo¬ ria del país vol viure una vida de tre-++ ball i de benestar; de reformes socials i polítiques; de redistribució de la rique¬ sa i dels béns culturals que resten limi¬

tats a una petita minoria. Només el resta bliment de la vida democràtica pot aconse guir-ho. Els socialistes catalans, ara ++ més que mai, cridem a totes les forces ca talanes democràtiques, a unir-se per a -+ fer-la ràpidament efectiva,

.7 S D C

Barcelona, 13 de març de 1976."

(Extret de: UNITAT SOCIALISTA, portantveu del TSDC, No, 9, abril 76, pp, '-3.)

PREMSA DEMOCRÀTICA

L'INSURGENT

nos ires inieressos ae treoanadors cata-^ lans i desviar-nos dels nostres autèntics objectius polítics,

D'entre les noves publicacions clandesti¬ nes aparegudes recentment, trobem L' I fISüR GENT!, el qual duu per subtítol "òrgan +-del Comitè de Zona del PSAN del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà". Aquesta és, doncs, la tercera revista editada pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels PaTsos Catalans,Les altres dues són LLUITA i ALLIBERAIIENT,

Del No, 1, d'abril 76, l'únic vist, ens + plau reproduir l'article de presentació + "Per què?";

Per això neix L'INSURGENT!:

"La situació actual, en la qual el poble va imposant les llibertats democràtiques+ usurpades pel franquisme, fa possible que els mitjans d'informació donin unes notí¬ cies i toquin uns temes fins ara del tot+ prohibits. La legalitat actual és, però , feixista, i per aquesta raó les informa-+ cions no poden ser tractades amb la pro-+ fund'tat que caldria.

-Com a eina d'anàlisi de la realitat po¬ lítica en funció dels nostres interessos+ comarcals.

• -Com a eina de combat centra l'explota-+ ció i l'opressió de les classes populars-^ al Camp de Tarragona i a la Conca de Bar¬ berà,

-Com a eina de formació i informació po¬ lítiques.

Cal que lluitem contra molts anys d'alie¬ nació nacional i de classe, durant els + quals han intentat de fer-nos oblicar els

L'INSURGENT! és un butlletí de 16 planes, estampat a offset i amb força illustra-++ cions. una de les quals "Aventures del gos estatut.,," oferim en aquestes planes. Els temes tractats són; un article expli¬ catiu sobre què és el PSAN.Una breu bio¬ grafia de Manuel G, Alba -nat a VallseT qual morí el 6 d'octubre del 3A al CADCi, -Un escrit que duu per títol "Els 'nos-+ tres' ajuntaments",I dos treballs força

L'INSURGENT! saluda les altres forces de¬ mocràtiques del Camp i de la Conca, i es¬ pera ser un militant més en la lluita que ha de dur els PaTsos Catalans al soci al i s me i a l'alliberament nacional,"

1 ^insurgent!

òrgan del Coal-tk de Zona del PSAN (r.-^usooi.lista d'Alllberaaent Nsolonal dels Pateos Catalans ) del Camp de Tarragona i la Conoa de Berberí, - núm.1 abril 1976

1 5 ptes.

Perquè ?

La situaold actual^en la qual el poble va imposant les lli¬ bertats democrítiques U8uz*paies pel franquisme,fa possible que els mitjans d'infomacid donin unes noticies 1 toquin uns temes fins ara del tot prohibits.Ls legalitat actual ds perb feixista,i per aquesta rad les informacions no poden ser tractades amb la profunditat que caldria. Per aixb neix L'INSURGEE' t

-Com a eina d'anílisi de la realitat política en funoid dels nostres interessos comarcals.

-Com a eina de combat contra l'explotacid i 1 ' opreesid de les classes populars al Camp de Tarra¬ gona i a la Conca de Barberí,

-Com a eina de formacid i informscld polítiques.

Cal que lluitem contra molts anjs d'allensoid nacional 1 de classe,durant ela quals ban intentat de fer-nos oblidar els nostres interessos de treballadors catalans i desviarnos dels nostres autèntics objectius polítics,

• L'INSURGEE saluda les altres forces democrítiques del Camp i de la Conoa,! espera ser un militant mda en la lluita que ka de dur els Països Catalans al socialisme i a l'allibera-

interessants; "El Règim MO té so1ucions"+ i "Capitalisme i món rural".

Des d'aquestes planes desitgem llarga vi¬ da a L'INSURGENT!.

SENYERA

Una altra de les novetats periodístiques+ és l'aparició de SENYERA, que amb el subtítol de "Catalunya i Llibertat", és el + portantveu de la "Joventut Democràtica Ca tal ana".

Fins al moment, han estat publicats dos + números d'aquest butlletí, també impresos a offset i de k pp. cadascun, tot i que + el format és distint.

Del No. 1, de març 76, ens plau reproduir l'article editorial "Les tasques políti-+ ques d'ars":

Quant a la nostra alternativa de canvi so_ cial, propugnem la socialització de certs mitjans de producció i el control de l'e¬ conomia, Ambdós punts ompliran el contin¬ gut real de l'aferrissada defensa que fa¬ rà la JDC de les llibertats fonamentals + de la persona i faran possible trencar el poder econòmic i polític del capital mono

"La joventut catalana constitueix una ++ força més dins l'ampli moviment del poble que lluita per conquerir les llibertats + polítiques i nacionals. Es per això que + un grup de joves de diferents indrets del nostres país ens hem reunit i hem comen-+ çat a treballar a fi d'endagàr un ampli + moviment democràtic de joves, capdavanter en la direcció política i de lluita de ++ masses. Es un fet que el nostre país viu+ sota una doble opressió, social i nacio-+ nal, agreujada per la inferioritat que avui té el jove dins el marc de la socie-À tat en la qual ens desenvolupem. Per la + nostra condició de joves ens veiem obli-+ gats a constituir-nos en organització po¬ lítica pròpia per tal de reivindicar els nostres drets i responsabilitats i llui-+ tar per aconseguir-ho. Som conscients, pe rò, que no és el moment d'organitzar més i més grups. I així, el nostre treball i la nostra lluita els veiem vinculats a ++ 1'alternativa que representa per al nos-+ tre país l'Assemblea de Catalunya i el ++ Consell de Forces Polítiques de Catalu--»nya, i també emmarquem la nostra acció en el camí d'aconseguir la unitat de tots ·!-+ els joves de totes les organitzacions que lluiten per la democràcia i el socialisme dins el marc de l'emancipació nacional ++ del nostre poble.

num.

2

~

abril

1976

lOVKfTTUl

DL·MCX.RAri(,AlJL(AI·\IT.N'iA

"

23 d^abril:

diada nacional Catalana ^ LLibertat, Amnistia, Estatut dAutonomia !

polístic, alilora que permetran posar les bases per a una política econòmica i so-» cial nova que ofereixi la democratització de les grans opcions de la vida econòmica i social.

0 NOMéS amb la unitat de tot el poble aconseguirem les llibertats polítiques i nacionals.

0 PELS drets polítics dels joves a partir dels 18 anys -sufragi universal-,

0

0

POPULARITZEM la unitat democràtica i na cional que representen les nostres ins¬ tàncies unitàries (Assemblea i Consell). PER la via catalana al socialisme.

• 0 LLIBERTAT, AMNISTIA, ESTATUT D'AUTONÜ-^ MIA!

Barcelona, Països Catalans, març 1976."

El No. 1 conté, a més, una "Alternativa + Social del jove" i un extens treball tito lat "Texts de discussió". Pel que fa al + segon número -d'abril 76-, és totalment + dedicat a la diada nacional catalana de + St Jordi, amb una "Crida als Joves" i la transcripció de la lletra d'Els Segadors. També desitgem llarga vida als companys + de SENYERA.

UNIVERSITAT ROJA

La tercera publicació en català que ha aparegut darrerament és UNIVERSITAT ROJA , "portaveu dels militants i simpatitzants+ de LCR-ETA VI", és a dir de la "Liga Comú nista Revolucionaria-ETA VI", grup d'ori¬ entació trotskista. Pel que fa a aquesta+ organització, hem vist un butlletí tito-+ lat FULL DE COMBATE -majoritàriament bi¬ lingüe-, del Comitè de Catalunya de LCR -ETA VI (Organització simpatitzant de la +

IV Internaciona!j.

D'aquest exemplar d'UNIVERSIT'ïï ROJA, ser se número ni data d'aparició -també gai¬ rebé tot ell en català-, ens plau repro-+ duir l'article "HACIA LA UNIDAD DE TODOSNUESTROS PROBLEMAS":

"Desde un tiempo a esta parte, estamos + asistiendo en la Universidad a una activi dad política desenfrenada, fiel reflejo + de la situación a nivel general en el pa-/· 13.

• -Una vanguardia cada día más desliga¬ da del m.e. que no supo enfrentarse con -la batalla de los delegados y que se empe rra en una organización tipo sindical con plataformas supergenerales (gestion demo¬ crática, autonomía, etc.). Esta vanguar-i dia capitaneada por Lledó, F. Buey, etc. se enibarca en un debate teoricista que da de lado al m.e.

Frente a esta actividad desenfrenada (ac¬ tos, semanas, asambleas, etc.) se produce un gradual oscurecimiento del movimientoestudiantil (m,e.) -como ente compacto--de aparición en la vida ciudadana. Esto + no es un hecho casual, sino producto de + una serie de circunstancias a través de ^ las cuales se ha idc desarrollando el m. e. desde principio de curso. Al inicio de este segundo trimestre nos encontramos -+ con una situación trióle:

• -Una franja de estudiantes bastante + aburridos de discusiones en abstracto so¬ bre ésta o aquélla alternativa global a + la Universidad y que realmente se preocu¬ pa por la problemática inmediata que vive en sus cursos.
• -La eterna franja de los estudiantesque le da de lado y lo único que preten-den es sacar sus estudios. Estos se ven -cada día ma's engrosados por el desconten¬ to y el desmadre generalizado.

En la olla de la problemática estudiantil se cuecen conjuntamente un caldo de rei-vindicaciones específicas, junto con una

• En este marco tan deshomogéreo en intere¬ ses se infiltra de un modo irremediable , una problemática que en un ori mer vista¬ zo puede parecer no tener ningún punto de contacto con la Universidad, pero que no es más que la plasmadón en esta de todala problemática política -ue vive el país. Estos temas que aparecen son la Amnistía, las libertades democráticas, el apoyo en algún momento a las luchas obreras (Vito¬ ria, etc.) y el problema de las nacionalj_ dades, pero como algo puntual y a la zaga de las movilizaciones generales. Que no + significa ningún avance importante para -el m.e.

prcblemáiica general que sin embargo es + incapaz de llegar jamás a la ebullición y permanece en un eterno cocer debido a una serie de causas perfectamente analizables: -Se aborda la situación sin potenciar realmente un transcrecimiento de la pro-blemática específica,

De todos modos, a lo largo del trimestre+ se dan casos interesantes que representan la posibilidad de una dinámica correcta y masificadcra para el m'.e. (caso de de+ Historia nocturno y de 2de Filosofía ++ nocturno). Todo esto con el surgimiento + importante que se da por los hechos de Vi toria, que se convierten en una rabieta + estudiantil que no hace avanzar la organi_ zación del movimiento, nos debe hacer pen sar:

• -El problema organizativo, traba cons tante en cualquier tipo de movilizaciones, si bien se suele hacer parches de conside ración, no soluciona el problema.
• -Inoperatividad de las asambleas que+ últimamente se han convertido en verdade¬ ras plataformas de debate político, abso¬ lutamente incapaces de recoger la proble¬ mática existente y darle salida,
• -Falta de perspectiva,
• -Imposibilidad de confluir con otros+ sectores.

Este último punto es el que nos marca la+ principal deficiencia: una organización + capaz de coordinarse con CCOO, Asambleas+ de Vecinos, Asamblea de Catalunya, etc. La puesta en marcha de una Asamblea de re presentantes a nivel de Distrito nos tie¬ ne que hacer elegir representantes en to¬ dos los sitios donde no los halla /(sic)/

para a partir de otra asamblea comenzar + una dinámica de asamblea de facultad en + donde elijamos a nuestros representantes+ y así formemos el Consejo de Distrito re¬ almente representativo y vinculado a la + base. Hoy se nos plantean dos luchas que hay que tratar de ganarlas:

el

1-,

2-, plan

Contra

Contra

Suárez.

y

toda la

carroña fas-+

Canals cista que tenemos en la Universidad, A partir de la Asamblea de Facultad dotémonos de una organización y de platafor-+ mas de lucha que recogan /(sic)/ no sólo+ la problemática general del Distrito y ++ del país, sino también las particulares + de cada curso y cada facultad,"

JOVES EN LLUITA

Suara acaba d'aparèixer el No, 8 -d'abri 1 76de JOVES EN LLUITA, portantveu de les Joventuts Revolucionàries Catalanes, un + deis components del Bloc Socialista Revo¬ lucionari de Catalunya,

els joves revolucionaris cata¬ lans diem no a la monarquia confinuista

introduccio la maniobra fraga: ja te¬ nim democràcia !!

Justament sobre aquesta qüestió, ens plau reproduir l'escrit: "Les JRC i el BSRC": "Tal com analitzàvem a l'anterior arti-+ de /("Els joves revolucionaris catalans+ diem no a la monarquia continuTsta")/ cal donar a 1'alternativa democràtica un pro tagonisme popular, és a dir: cal fer del canvi l'inici d'una dinàmica a partir de la qual, les classes populars van guanyat: posicions de control i de poder de l'es-+ tructura social, cap el socialisme.

Això no serà possible, però, si el movi-+ ment obrer i popular català no dóna un ++

gran pas qualitatiu i quantitatiu quant a programes i formes organitzatives autòno¬ mes (CCOO, Assemblees democràtiques, etc.) D'aquí la necessitat i urgència d'unifica ció d'esforços dels socialistes revolucÍ£ naris catalans entorn a la impulsió d'un+ programa de ruptura amb contingut popular i en oposició al social-reformisme que, + amb el seu caràcter desmobilitzador, fa + perillar el profit popular de la ruptura+ i dóna, en canvi, una mà salvadora al ca¬ pital monopolista en crisi.

• 0 lluitar conjuntament i en cada front contra les diferents formes d'opres¬ sió,

Es per això, que les JOVENTUTS REVOLUCIONàRIES CATALANES saludem la recent crea-+ ció del BLOC SOCIALISTA REVOLUCIONARI DE CATALUNYA, com a organització que intenta agrupar tots els Socialistes RevolucionaCatalans amb 1'objectiu de:

• 0 impulsar les organitzacions de massa,
• lar,
• 0 impulsar les tasques de l'Alternati¬ va Democràtica amb protagonisme popu

I, per tant, passem a integrar-nos-hi com a organització.

Participem així, des d'aquest moment, en les tasques de potenciació i extensió del Bloc Socialista Revolucionari de Catalu¬ nya, i, concretament, en la tasca d'impul_ si ó del front de joves al seu si, que ha d'endegar la lluita específica contra la sobreeexplotaci6 del jove (en'el treball, família, escola, temps lliure, etc.), PER U UNITAT D'ACCIÓ DELS SOCIALISTES RE

VÜLUCIONARIS CATALANS !! VISCA EL BLX SXlALISTA REVOLUCIONARI DE CATALUNYA !! "

r[i:tatut.eDGara

L'Esiatut ja una reivindicació políti¬ ca pràcticament unánime al sí de totes -les forces democràtiques del País Valen -ci^. El problema ara s'ha trasladat a quin Estatut î quan l'Estatut. Al Con -sell Democratic del País Valencià lia qüestió es va fer especialment punyent, -donat que, a partir de l'avantprojecte -dit d'Elx, la comissió pro-estatut del = Consell en va redactar un altre, amb el -qual per diverses raons, el PSAti no hi -era d'acord. AVUI donem a conèixer un full que ha editat aqùest partit sobre el controvertit assumpte, i en informacions.posteriors ens farem ressè d'altres positures polítiques al respecte, cas de que+ es facen publiques per escrit.

"L'Estatut d'Elx, el Consell i el PSAÍl"

"Sobre la qüestió estatutària, aqui i era considerem necessari donar les següents -informacions:

1.Que l'Avantprojecte dit d'Elx ha es¬ tat elaborat per un grup d'intelectuals i juristes independents, després dé gairebé un any de treball i de discussió, segons+ ho fan constar els mateixos responsables+ de l'edició.

2.Que l'Avantprojecte elaborat per la + Comissió pro-estatut del Consell ha estat copiat literalment, en un percentatge molt elevat, del text de 1'"Estatut d'Elx".

4.Que les modificacions introdui'des es¬ tan farcides de incorreccions tècniques,+ fruit segurament de la precipitació i la+ manca de mètode i d'especialistes a la Co missió de treball. Per aquesta raó, entre d'altres, e"' PSAN es va retirar de la Co¬ missió pro-estatut de'' Consell.

3.Que aquesta necessitat d'introduir mo dificacions no ha estat sols, fruit de + discrepàncies polítiques amb el text d' + Elx, sinó amb actituds protagonistes d'al guns membres d'organitzacions del Consell davart la qüestió estatutària.

5.Que, pel que fa a les discrepències + polítiques, 1'"Estatut d'Elx" és molt més conseqüentment democrètic, en tant que:

a) Reconeix el dret d'autodeterminació a+ les comarques castellano parlants que, en un Pais Valenciè Autènom, quedaran en si¬ tuació de minories nacionals dins del con junt valenciè de la mateixa manera que, + nosaltres els valencias de les comarques+ catalano-parlânts, ho som ara, dins de + 1'Estat espanyol. Aquest dret és negat + "taxativament2 a r"Estatut del Consell"+ en afirmar que el territori del País Va + lencià és indivisible", b) Resol el problema lingüístic del País+ Valenciè de manera que, re-establint el +· principi de l'oficialitat de la llengua hcatalana (vigent al nostre País fins els+ Decrets de liova Planta del 1707), garari + teix l'us social a tots els efectes pu + blics del castellè, així com l'oficialitat d'aquest a les comarques castellanQ-par-+ lants. L'Estatut cfel Consell, en procla-+ mar la cooficialitat indiscriminada, va + er detriment de la recuperació lingüísti¬ ca dels valencians, objectiu que conside¬

rem molt important en un País Valenciè Au tènom. Amés a més el principi de la coofi ci al i tat és una concessió a la dreta més+ cavernícola, que sempre ha defensat el bi lingüisme constitutiu i crènic de"' País -com a mitjè de reduir el catalè a llengua de segona categoria i imposar el castellè com a llengua publica i culta,

6,Que sortint al davant de possibles + mal interpretacions, pel que respecta als articles que fan referència als possibles futurs lligams entre el Pafs Valenciè i + la resta dels Pai'sos Catalans, l'Estatut-idel Consell ha reproduí't literalmert els-icorresponents articles de l'Estatut d' -f Elx, Per tant el contingufcatalanista" + d'ambdos avantprojectes és e^ meteix.

1 Que el PSAN dona suport a l'Estatut + d'Elx en tant que, b) és un text tècnicament ben fet i ooliticament adeqüat a les necessitats del pc ble valenciè en un context èmo crètic.En conseqüència el PSAN defensa ja des d'ara les línies politiques d'aquest text i es¬ tima que la funció primordial del aoverr+

a) és un text elaborat per persones inde¬ pendents i no vinculat a cap partit polí¬ tic, En aquest sentit el PSAfi vol preci + sar que, tot i dcnant suport a aquest + text no pretén fer-lo seu, ni creu que, a hores d'ara, ur. text estatutari tia d'es-+ ser un text de partit o de conjunció de ·< partits.

Provisional de"" Pafs Valencià (constiiuii en el maieix moment del trencament deno + cràtic) ser^ la d'obrir un perfode consti tuent al final del qual el poble decidirl per plebfscit, l'Estatut que ha de regu -lar la Generalitat del Pafs Valencià, c) és un document de treball polftic al + sf de les masses per ta"! que el poble -i + no sols les organitzacions polftiquesco nega quin hauria d'ésser el marc autoní + mic adequat a la defensa dels seus intere ssoE com a poble,

8.Que el Psan s'ha oposat a l'Estatut + de"' Consell perquè;

tat en contra)(x).

9,Que el PSAN es compromet a fer públic el més aviat possible, un informe complet sobre tots els aspectes relatius a la + qüestió estatutèiria, avui, al Pafs Valen¬ cià.

10,Que aliè que el PSAN vol al capda + vall, és que totes les forces democrèti + ques del Pafs Valerciè enceten decidida + ment la campanya prc-estatut, per tal + que tot el nostre poble es mobllitze per+ aquest objectiu,

• a) és un text prematurament partidari, b) éc un text precipitat i tècnicament in correcte.

PSAN

(Pafs Valencià, Març de 1976)

• c) és un text oue no es quede curt respec te a les opcions democràtiques del d'Elx, sinó que les contradiu, i en zquest sen + tit. és incompatible amb ell, (Si sola + mert '-·agues estat un prob'emn d'arribar + més 0 menys ilun\n el PSAÍi s.:.-auria vo +

(x) La votació al sf del Consell, del dia 17 de Març de 1976, va estar la següent:+ A favor iJel text de l'Estatut del Consell PSPV-SVI, USO, PCV, MCPV 1 UDPV, En ccn + tra. el P.SAN, 1 abstencions PSOE i ÜCE,

per raiiiflislia

Repr':'dui'n el full informatiu que ens ha + fet arribar el Front Unit de S01idaritat+ (fus) a L· redacció valenciana, sobre la+ e,tuació a les presosn de València,

"AL -OBLE VALENCIA I A L'OPI NIO PUBLICA"

Les diverses accions i manifest.acions que han tir¡gut lloc demanant la llibertat de+ tots els presos polítics, ens mostren ela r-ament com aquesta s'ha convertit en un + clan i una exigè.ncia immedi.sta per a tata el.s nobles d'E span a. Han hagut manifesta ci one massives a Barcelona, Madrid, Galí¬ cia, M-.11 orca, País Basc,,. Aquí a Valen + ci . vérem veure l'exemple magnífic dels + obrers de la construcció que decidirent + irir les seues reivindicacions a la 111 + üert.jt de tots els presos polítics, pre + ■int p,rt a la manifestació a la que par¬ ticiparen Jo.ocü persones.

·ef-trestant. què passa a les presons de + V.:lència ? Despres d'aquest vergonyós in¬ dult 'de contrabandietes, estafadors pú-+ blics c-ncedil per Juan Carlos, i en + aquecrs moments continuen a la presó per+ lluitar conseqüentment contra el feixisme i pw* la República;

-Beatriu Rodrfguez Pérez de 26 anys, ca¬ sada amb J, Díez Gómez i amb un fill, de+ professi' auxiliar de clfnica. Es acusada

• -Daniel Nicolau Panisello de 30 anys, fa drf, de professió fuster de la telefónica Se 11 demana un total de 110 anys,

de diferents cèrrecs de direcció del + Front Revolucionari Antifeixista i Patrié tic; proves d'aquesta acusació no n'hi ha cap, puig l'acusada ni tan sols va signar la Declaració, Malgrat aixè 11 demanen + 110 anys de presó,

• -Rafael Pellicer Oliveros, de 19 anys, + fadrf, estudiant d'EccnèmIques. El fiscal 11 demana 15 anys,
• -Antoni Ferrer Palero, de 30 anys, 111 -cenclat 1 professor de Ffsica a l'Insti + tut d'Ensenyament Mitjè de Cullera casats amb una filla. Se 11 demana un total de + 15 anys,
• -Rafael Lluch Lluch, casat, amb tres + fills, de 35 anys, de professió auxil1ar+ administratiu, se li demana 15 anys.

Tots varen ésser detinguts el setembre * del 75 i brutalment torturats. En el mo + ment actual es troben en situació de comú ni caci 6 restringida, en espera del judici al Consell de Guerra del Sumari 115-V-75, El total de les penes fiscals ascendeix a 465 anys,

Aixf mateix es troben detinguts Salvador+ Torres i Jesús Castillo, contra els quals encara no hi ha petició fiscal. Complínt+ condemna del judici de Faura*. Josep Sor'a no, Vicent Soriano, Josep Manuel Garcia 1 Santiago Oset, Tots els anteriorment ano-

L'alegria d'un 23 d'abril a Barcelona.

menais Son acusais de pertcinyer al Froni+ Revolucionari antifeixisia i Pairlîiic. + Josep Rago Pujol i Viceni Calvei Soler + compleixen condemnes per pertànyer al + Partît del Treball d'Espanya,

Aquesta és la tan difosa democràcia i lli bertat d'associació, una mostra més del + cinisme que fan gala alguns senyors com + Fraga, fent declaracions sobre els qui te nen les mans brutes de sang. Es qu? aquest home ha oblidat ja els 120.000 afusella + ments que precediren a una guerra provo + cada pels que avui es troben al poder, re colzats pel feixisme internacional ? Ha + oblidat ja a Grimau, Granada, El Ferrol,+ Carmona, els cinc darrers afusellaments ? Quí significa parlar tant de reformes + quan van jutjar-se 8 persones en un Tribu nal militar, basant les penes en unes de¬ claracions extretes per mitj^ de les tor¬ tures ?

Mentre hi hagen presos polítics a les pre sons d'Espanya, mentre no tingam les ver¬ taderes llibertats democràtiques per als+ pobles d'Espanya, mentre no es dissolgueu el cossos repressius i 1'Exèrcit no siga+ controlat pel poble, no es pot parlar de+ de democrèicia. Tot el demés són maniobres per a enganyar els pobles d'Espanya.

Fem una crida a tot el poble Valenciè i a l'opinió pública a que uneixca la seua + veu de protesta davant aquest nou sumari+ mi litar.

Per aixó axigim:

LLIBERTAT PER A TOTS ELS PRESOS POLITICS^ I LLIURE REGRES DELS EXILIATS

QUE SIGUEM ANUL·LADES LES MONSTRUOSES PE+ TICIONS FISCALS CONTRA BEATRIU, GARES, PA NISELLO, PELLICER, JUAREZ, FERRER, LLUCHT I SERRA.

SOLIDARITAT AMB TOTS ELS PRESOS POLITICS+ I REPRESALIATS DEL REGIM.

FRONT UNIT DE SOLIDARITAT (E.U.S.) (Valencia, febrer 1976)

üsió pta-consell

La "Junta Democràtica del PV" i el ++ "Consell Democràtic del PV" caminen + decididament cap a la seua fusió, la qual cosa serà un fet probablement al llarg d'aquest mes de maig. Pel que + hem pogut esbrinar, l'esborrany de de claració programàtica de la futura + TAULA, consta de 6 punts els quals ++ fan referència al restabliment de les llibertats democràtiques, a la supres si6 de les lleis i institucions re-++ pressives, a l'amnistia, a la partici_ pació en el procés constituent de ++ l'Estat espanyol, a la creació de la Generalitat provisional del País Va-+ lencià i a la ruptura sindical. Repro duïm per als lectors de 1'"AVUI" la + redacció actual del punt cinquè, tot i que el document a hores d'ara enca¬ ra està pendent de ratificació.

PUNT 5é

"L'inici, en conseqüència, del propi procés constituent, amb la creació i m mediata de la Generalitat provisional del País Valencià, és a dir d'un auto govern provsional, sorgit de la con-+ jucció de les forces democràtiques ++ del País Valencià, sense exclusions + ni obligatorietats, que garantirà les llibertats fonamentals, la gestió ++ dels assumptes públics, la immediata+ cooficiali tat de les dues llengües ++ parlades al País, en el camí de la ++ plena normalització de la llengua pro pia dels valencians, la reorganitza-+ ció democràtica de l'ac-'.ivitat políti_ ca, económica i administrativa, etc . dins un marc jurídic provisional, prè viament elaborat i aprovat per les ■-+ forces democràtiques del País Valen-+ cià, basat en els principis i insti tu cions d'un Estatut d'Autonomia.

Durant aquest període provisional, el poble valencià escollirà els seus re¬ presentants, tant per a participar +-als organismes constituents a l'Estat espanyol, com a l'Assemblea Constitu¬ ent del País Valencià, que serà l'en¬ carregada de confeccionar l'Estatut + d'Autonomia que haurà de sotmetre's a votació i aprovació de tots els valen cians en un plebiscit lliure i objec¬ tiu."

Les forces polítiques i sindicals que segurament formaran part de la TAULA+ de bell antuvi, són:

Comissions Obreres (CC 00 ) Convergència Socialista del PV Demòcrates Independents del PV Moviment Comunista del PV Organització Comunista d'Espanya-BR Partit Comunista d'Espanya Partit Carií Valencià

Partit Socialista d'Alliberament Na-+ cional dels PPCC

Partit Socialista Popular Partit Socialista Obrer Espanyol Partit del Treball d'Espanya Unificació Comunista d'Espanya Unió Democràtica del PV Unió Sindical Obrera

El Comitè d'Enllaç CONSELL-JUNTA, du¬ rant aquests dies ha fet públiques ++ lues notes de premsa, que reproduTm, + l'una per donar a conèixer l'acord inicial i l'altra amb motiu del 1er de Maig.

FUSIÓ DE "JUNTA" I "CONSELL"

"La Junta Democràtica del PV i el ++ Consell Democràtic del PV han decidit fusionar-se, creant la TAULA DE FOR-+ CES POLÍTIQUES I SINDICALS DEL PAÍS + VALENCIà, com a organisme unitari de l'oposició democràtica valenciana.

Amb aquest acord, el Consell i la Jun ta han recollit les aspiracions d'uni_ tat democràtica, repetidament mani fes tades pel poble del País Valencià, ++ per aconseguir la Llibertat, l'Amnis¬ tia i l'Estatut d'Autonomia.

L'acord inclou la convocatòria imme-+ diata, per part de la TAULA, de l'As¬ semblea Democràtica del País Valencià, amb la finalitat de reunir totes les+ forces socials, entitats i persones , des de Vinaroç fins a Oriola, de cla¬ ra vocació democràtica.

El text de l'acord queda, sols, pen¬ dent de ratificació i es farà públic+ en el seu moment.

Al País Valencià, el lA d'abril 76."

DAVANT EL 1er DE HAIG

"La Junta Democràtica del PV i el ++ Consell Democràtic del PV, dins del + procés unitari que estan protagonit-+ zant aquests dies cap a la constitu-+ ci 6 de la TAULA DE FORCES PGLiTIQUES+ 1 SINDICALS DEL P V , volen manifes-+ tar el seu ferm recolzament als acords unitaris que, de cara a 1*1 de Maig , prenguen les organitzacions CC 00, C NT, UGT iüSO, representants +, autèntics del moviment obrer.

El Consell i la Junta entenen que el 1er de Maig té, en aquestes circums-+ tàncies de negació dels d^ets més ele mentals, a més de la seua significa¬ ció específica, un clar contingut de reivindicació i defensa de les 1liber

ESPANYA

JUNIAYPLATAF<»MA UNIDAS

No cal dir que l'esdeveniment polític més important que a tingut lloc a Espanya pel que fa a l'activitat de l'Oposició Demo-+ cràtica, ha estat la creació de COORDINA¬ CION DEMOCRATICA -la "Platajunta", com és coneguda popularment-, producte de la fu¬ sió de la "Junta Democrática de España" i la "Plataforma de Convergencia Democráti¬ ca", impulsades respectivament pel PCE i pel PSOE, Un fet a destacar en relació + amb anuesta nova instància unitària espa¬ nyola fa referència a l'expressa prohibi¬ ció, per part del règim, de la Declaració constitutiva i de la seva difusió a la ++ premsa, revistes polítiques, etc. En aquest sentit, cal recordar que el dia pr£ vist per a fer públic el Comunicat foren+ detinguts a Madrid Nazario AGUADO, J. AL¬ VAREZ DORRONSORO, Marcelino CAMACHO i An¬ tonio GARCIA TREVIJANO, quan preparaven + una roda de premsa a l'efecte.

També cal remarcar que, ultra els sig-+++ nants que figuren en el dit Document cons titutiu, dos grups demècrata-cristians es panyols; IZQUIERDA DEMOCRATICA, del Sr ^-7 Joaquín Ruiz-Giménez, i FEDERACION POPU-+ LAR DEMXRATIOA, del Sr Gil Robles senior, s'adheriren a COORDINACION DEMXRATICA després de celebrar els seus Congressos + respectius, (Quant al grup de Ruiz-Gimé-+ nez, aixè significà l'escissió d'una mino ria capitanejada per Alvarez Miranda, els quals constituïren Izquierda Demócrata ++ Cristiana,)

Finalment, hom diu que el Sr Fraga Iribar Jie, Vice-President i Ministre de la Gover nació, s'assabentà dels fets d'una forma+

inesperada. La seva reacció fou fulminant, tot dient "Han roto el pacto!" i expres-+ sant ostensiblement el seu malhumor. Això de "Han roto el pacto!", fa referència a un acord tàcit, segons el qual el PSOE i d'altres grups de Plataforma no s'alia-++ rien mai amb els comunistes. Així ho hem llegit a diverses revistes polítiques,

LA NOTÍCIA A CATALUNYA

Segons sembla, tant l'Assemblea com el ++ Consell tingueren coneixement de la cons¬ titució de COORDINACION DEMOCRATICA per + la premsa! Tot i això, ambdues instàncies unitàries catalanes han fet públics sen-+

gles comunicats de salutació

TELEGRAMA DE L'AC A CD.

"El Secretariat de l'Assemblea de Ca¬ talunya celebra la constitució de "Co¬ ordinación Democrática", i la saluda + com un pas importantíssim en la llui¬ ta per la llibertat i la democràcia -de tots els pobles i nacions de l'Es¬ tat espanyol. Al mateix temps, 1'As-+ semblea de Catalunya protesta per la detenció inadmissible de personal i-++ tats de l'oposició democràtica, i ex¬ pressa la seva solidaritat amb els de tinguts.

Barcelona, 30 de març 1976,"

Quant al Consell, en aquest mateix número inserim una declaració seva (p. 4) la ++ qual, entre d'altres coses, fa referència a la constitució de la "Platajunta",

Pel que fa a les detencions hagudes quan+ s'intentava la presentació pública de la Declaració constituent, COORDINACION DEMO ORATICA va emetre, el 9 d'abril, el se-++ güent comunicat;

"En la cárcel de Carabanchel se encuen-+ trs.n Nazario Aguado, J. Alvarez Dorronsoro, Marcelino Camacho y Antonio García ++ Trevijano. Acusados de pertenecer a COOR¬ DINACION DEMOCRATICA y de intentar caiT-.++ biar la forma de Gobierno. (...)

COORDINACION DEMOCRATICA, al mismo tiempo que manifesta su absoluta identificación+ con los procesados y con los que fueron + detenidos el pasado sábado, denuncia:

Segundo: La arbitrariedad del Gobierno al hacer discriminación en las per¬

Primero: La persecución de ciudadanos que no han cometido delito, sino que proponén una alternativa democrática, pa¬ cífica, para nuestro pueblo.

sonas que han participado por igual en ++ los mismos hechos, eligiendo las perseguí^ bles para tratar de introducir elementos+ de desunión entre las fuerzas que inte-++ gran COORDINACION DEMOCRATICA,

Cuarto: COORDINACION DEMOCRATICA declaran que estas maniobras del Gobierno+ sólo contribuyen y contribuirán a refor-+ zar la unidad entre las fuerzas que la ++ constituyen y a estrechar lazos con otras fuerzas democráticas que han denunciado + igualmente la arbitraria represión de que son objeto nuestros compañeros."

Tercero: La manipulación de órganos judi¬ ciales para revestir con falsas+ fórmulas jurídicas una discriminada perse cución política de la oposición.

tats polítiques 1 sindicals, que afec ta a tot el poble.

A la ciutat de València, 28 abril 76."

Es per tot aixè, que les forces polí¬ tiques del País Valencià s'adhereixen a les accions que les forces sindi-++ cals acorden, i criden a tot el po-+ ble valencià a participar-hi.

AmsraWHESPAÍiA DECLARACION DE COOROÍNACIDN OEMOCRATICâ

M NTE la crisis general del Gobierno y del Régimen, y la ^j^ausencia de soluciones justas y eficaces a los graves pro¬ blemas del país, con plena conciencia de la responsabilidad histórica que incumbe a la oposición democrática ante los pueblos de España, la Junta Democrática de España y la Plataforma de Convergencia Democrática han decidido, en el día de hoy, su disolución y la constitución simultánea de un solo órgano de la oposición, denominado COORDINA CION DEMOCRATICA, como medio indispensable de ofre¬ cer a la Sociedad Española una real alternativa de poder ca¬ paz de transformar, por via pacífica, el Estado actual en un Estado democrático.

En consecuencia, COORDINACION DEMOCRATICA de¬ nuncia como oerturbador para la convivencia pacífica el in¬ tento de la llamada política reformista del Gobierno, de perpetuarse en el poder, combinando las promesas democrá

COORDINACION DEMOCRATICA se opone a la conti¬ nuidad de un Régimen que está haciendo imposibles las li¬ bertades democráticas de todos los ciudadanos, sea bajo la forma concreta que se ha establecido en virtud de las Leyes Fundamentales, sea bajo cualquier forma de Gobierno o de Estado que se pretenda imponer al Pueblo sin la necesaria consulta previa, con plenas garantías de libertad política e imparcialidad, y en la que se asegure además la igualdad en la utilización de los medios estatales de comunicación de masas.

Alas instancias de oposición existentes en las nacionalida¬ des y regiones^a que se articulen con este Organismo en la alternativa democrática a nivel del Estado Español.

A los sectores económicos, profesionales, culturales y de la Administración pública, así como a las instituciones ecle¬ siástica, miiitar y judicial, a la apertura de un diálogo en aras de ios superiores intereses patrios, que conduzcan a la realización de la alternativa pacífica aquí definida.

A ios Partidos Políticos y Organizaciones Sindicales a ni¬ vel del Estado que no formaban parte de la Plataforma o de la Junta, a que se integren en COORDINACION DEMO¬ CRATICA.

A todas las fuerzas democráticas, políticas, sindicales y sociales y a todos los ciudadanos de ios pueblos del Estado Español, a participar en las acciones y movilizaciones pací fictiii necesarias para ta efectiva conquista de ios derechos y libertades fundamentales, y para el establecimiento, en el momento de la ruptura, de órganos de poder ejecutivo de amplia coalición, sin exclusiones ni obligatoriedades, que garantice el pleno uso de las libertades y derechos democrᬠticos, y la apertura y desarrollo del proceso constituyente hasta la transmisión de poderes a los órganos de poder eje¬ cutivo o de gobierno que resulten constitucionalmente ele¬ gidos.

COORDINACION DEMOCRATICA estima que el cum¬ plimiento de su finalidad política, como alternativa demo¬ crática, exige su duración hasta el momento en que se con¬ voquen elecciones generales, sin perjuicio de la libertad de ticas con medidas represivas, e intentando dividir a iss zas políticas y sindicales más responsables mediante arbitn, rias discriminaciones y exclusiones. Las proyectadas Leyt de reforma política aprobadas por el Gobierno y enviadas las Cortes no son aceptables para la oposición, porque bien desde un punto de vista formal modifican criterios an teriores, no reconocen las libertades democráticas a todo: los ciudadanos del Estado.

La inmediata liberación de los presos y detenidos poin eos y sindicales sin exclusión, e! retorno de ios exiliados, , y una Amnistía que restituya en todos sus derechos a lo privados de ellos por motivos políticos o sindicaies

COORDINACION DEMOCRATICA, manifiesta dec' sión de emprender las acciones políticas adecuadas pa.-a uconsecución de los siguientes objetivos:

El eficaz y pleno ejercicio de los derechos humanos y ¡¿o libertades políticas consagradas en los textos íU'idicos nacionales, especialmente ¡a de todos los Partidcss Pootic sin exclusión alguna.

El pleno, inmediato y efectivo ejercicio de ios derecho de las libertades políticas de las distintas nacionalidaot; regiones del Estado Español,

El reconocimiento inmediato y pleno de la ioenar. cal y el rechazo del actual sindicato estatal.

E! funcionamiento de un poder judicial único e intíepf diente según las exigencias de una Sociedad Democrática cada partido en el debate coivita. jCíonaí y de que, ruptura democrática, feconsi''.(e la oportunidad de su s manencia en el organismo urntanu

LOS signatiarios de COORDlNACiON declaran su profundo convencimserto de qus todo^ concurren a este acto con voluntad cis supeiac on cíe dos enfrentamientos, y de que acatarán ei cew ceso constituyente, 3.sí como el de ías eieccs»:?? cas correspondientes, o,

Ite.

.

r

u

COORDINACION DEMOCRATICA expvicción de que este programa constituye 'a ín pacífica hacia la democracia. Su reaiizsc tarea exclusiva de la oposición, sino defey dos los Españoles.

Madrid, a veintiséis iks marzo úe .md novc-ícic. seis.

SIGNATARIOS

COMISIONES OBRERAS GRUPO INDEPF?.. í t MOVIMIENTO COMUNISTA PARTIDO CAF FJí PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA PARTIDO CRATICO POPULAR (sujeto e ratificación) ^ ORI, '-o SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL PARTIDO SOCf ' ^ ^ TA POPULAR PARTIDO DEL TRAB,AJO DE ESPAÑA UNION GENERAL DE TRABAJADORES UNION SOCIAL DEMOCRATA ESPAÑOLA IZQUIERDA DFMt CRATA (Sujeto a ratificación)

.