ESCOLTISME
El manifest, presentat a Montserrat Recull noves orientacions s ciopol tiques i educatives
Diumenge, a la sala d'actes del monestir de Montserrat i dins els actes organitzats per commerorar el XXŁ aniversari de la mort de Mn. Antonio Batlle, va fer-se pœblic, davant uns dos-cent quaranta representants dels moviments escoltes dels Pa sos Catalans, associacions i diferents moviments de car cter c vic, comptant tambØ amb diferents representants del moviment escolta internacional el Manifest dels moviments escoltes de Catalunya.
Un cop donada la benvinguda als assistents hom va llegir un bon grapat d'adhesions arribades d'arreu del m n en representaci de diferents moviments escoltes. A la taula tambØ hi eren presents el bisbe de la Beu d'Urgell, Joan Mart i Alanis i el pare abat de Montserrat don Cas»i Maria Just.
BREU RESUM HIST RIC
OesprØs d'un resum hist ric del que ha estat el moviment d'escoltisrme a Catalunya a c rrec de Josep Maria Martorell, i que va fonamentar-se en tres punts clau: des de la constituci dels "Exploradores Barceloneses" el 1912 fins a la fi de la Dictadura, l'escoltisme durant la Repœblica i l a guerra civil i, el moviment escolta des del 1940 fins als "ostres dies, Teresa Olivella, comissaria de Minyons Escolles i Guies Sant Jordi en nom dels tres moviments escoltistes de Catalunya va fer la lectura del Manifest.
CONTINGUT SOCIO-POL·ITIC
El document constata en cinc punts «ls fets actuals mØs significatius, des del caire s cio-pol tic, i s'expressa aix :
lr. El progressiu desvetllament de la consciŁncia pol tica, mØs enll del que fins ara havien estat les minories compromeses i clandestines i dintre d'un clima de relativa toler ncia.
2n. Veiem com apareix de forma expl cita un ventall plural d'opcions pol tiques t ideol giques a la recerca del suport d' mplies capes de Poblaci .
3r. Constatem l'atzarosa existŁncia d'unes inst ncies unit ries on coincideixen els corrents diversos de quŁ parl vem en el punt anterior. Aquestes inst ncies encarnen les aspiracions m nimes del nostre poble.
4t. Assistim al progressiu ascens del paper que juguen les institucioins i entitats de caire c vic, professional laboral, educatiu, religi s, etc., en les reivindicacions m nimes per a aconseguir les llibertats.
,
5Ł. Veiem com els œltims temps han contemplat el ressorgiment d'una idea que reflecteix alhora una realitat profunda, i Øs la dels Pa sos Catalans, com a expressi mplia de l' mbit cultural i ling stic catal mØs enll del protagonisme jugat en «quest sentit pel Principat. - -
VISI PEDAG GICA
.
Les orientacions globals des del punt de vista pedag gic s n recollides aix :
Aquesta proposta d'escoltisme, s'ha de basar en aquells elements invariants que fan possible l'existŁncia d'un moviment educatiu com el nostre. No ser debades recordar aquests elements ara:
Hi ha el component d'aventura, de sortir de l'ambient urb artificial Per a cercar mbits on sigui possible l'autenticitat de la vida i la recerca l'observaci , la descoberta. En aquest «entit, continua essent v lid encara que no œnic, l'element "naturalesa".
TambØ hi ha el component psicol gic d'aprofitar la tendŁncia natural dels nois i de les noies a figrupar-se en petites colles, sovint tancades, les quals proporcionen un
DESCOMPTA DE PAPER
CURT I LLARG LLETRES DE PISOS
CrŁdits a Industrials i Comerciants
SERVICE, S.A. Aribau, 149, 4t, 2a. Tel ». 2 5 0 5 7 0 7 - 2 5 0 5« «2
m n ric en simbolismes i lleis pr pies.
Hi ha, igualment, el fet d'aprofitar el lideratge natural dels elements capdavanters d'aquestes patrulles o equips, per tal que l'organitci i la formaci no vinguin totalment de l'adult exterior al grup, sin que hi hagi un vertader protagonisme dels nois.
Donar confian a progressiva als nois i a les noies per tal que aprenguin el gust per les responsabilitats i els compromisos concrets, el quals han de ser adequats a cada etapa o edat.
L'escoltisme s'aplica en el temps de lleure. La seva influŁncia en els nois i en les noies ser , doncs molt limitada a menys que les vivŁncies
BARRIS DE BARCELONA
Cap de setmana reivindicatiu
El ve ns dels barris que resten a Barcelona el diumenge aprofiten les seves hores de lleure per fer "vida social" en un sentit tanmateix ben diferent del que hom li ha vingut aplicant. Es trobØh al carrer per reivindicar millors condicions de vida al barri. Per fer mØs agradables els diumenges a la ciutat, en definitiva.
.
ASSEMBLEA DEMOCRATICA DE NOU BARRIS
Diumenge, al Parc de la Guineueta es va celebrar un acte pœblic convocat per l'Assemblea Democr tica de Nou Barris. Es va parlar de la lluita als barris, del moviment obrer i d'altres temes pol tics. L'acte era presidit per dues grans pancartes que duien els esl gans: "Viva la lucha de Prosperitat y Trinitat", "Por Ayuntamientos democr ticos", "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia, Assemblea Democr tica de Nou Barris". La policia no va fer acte de presŁncia.
EL PSUC A HORTA
El dia abans, a Horta, es present l'organitzaci del PSUC en una xerrada col·loqui a c rrec de Pere Ardiaca, membre del ComitŁ Executiu d'aquest partit. DesprØs intervingueren un membre de la Secretaria de Forces de la Cultura i un del ComitŁ de l'organitzaci d'Horta. En el curs del col·loqui es van tractar temes relacionats amb la problem tica de l'aven cap al socialisme en una societat democr tica, l'actual pol tica d'aliances que practica el PSUC, i tambØ la q esti nacionaL
"VOLEM EL PARC DE LES AIG ES"
Dissabte, tres-cents nens del Gulnard van fer una festa davant la porta tancada del Parc de les Aig es. Els infants portaven senyeres catalanes amb l'eslogan "Volem el Parc". El Parc de les Aig es que roman tancat al pœblic Øs propietat de la Companyia General d'Aig es i Øs situat entre els carrers de les CamŁlies i d'Abdelkader i el Cintur oe Ronda.
SANTS CONTRA EL PLA COMARCAL
Per avui a dos quarts de vuit del vespre Øs convocada una concentraci i una marxa pels carrers de Sants afectats pel Pla Comarcal. Han promŁs l'asistŁncia els regidors G ell i Febrer. Al davant de la marxa. hi anir un cotxe amb altaveu
C O M P R O L L I B R E S
ANTICS I MODERNS
Biblioteques i lots d'obres Passo a domicili
LLIBRERIA CERVANTES
Carrer Tallers, 82 - Tel . 302 38 31
que, a mØs, repartir propaganda sobre el tema.
EL BON PASTOR: CONTINUEN DEMANANT UN LOCAL
D'en d'un parell d'anys, l'Associaci de Caps de Fam lia del Bon Pastor lluita per evitar que el local on es reuneixen sigui enderrocat per aixecar-hi pisos. Es un local molt antic, d'arquitectura capriciosa, que fou aixecat per voluntat d'Enric Sanchis, batlle en altre temps de Santa Coloma, fou cedit a la parr quia i aquesta l'utilitz desprØs de la guerra per a la seva labor social.
El local, junt amb tota l'illa de cases que ocupa, Øs actualment propietat d'un procurador que tØ la intenci d'edificar-hi pisos, a l'empar de la qualificaci iue del solar fa el Pla Comarcal.
L'Associaci de Caps de Fam lia desitja continuar conservant l'œs d'aquest local o la cessi gratu ta d'un altre, i que, als terrenys del voltant, s'hi faci una guarderia i una llar dels avis.
L'œltim diumenge dins d'aquesta campanya reivindicativa, hom va fer un acte, en el qual desprØs de la intervenci d'uns grups musicals, va parlar-se de la situaci del local i de la vaga dels escombriaires.
JAUME FABRE MARIA FAVA
ASSEMBLEA DE CATALUNYA
E! pacte passa per l'Estatut
Solidaritat amb la manifestaci de l'I de maig
El dissabte passat al mat va reunir-se la Comissi Permanent en la XVI sessi de l'Assemblea de Catalunya i ahir a la tarda feu pœblic el comunicat de la reuni en quŁ expliquen els temes que van tractar i el que van decidir. Acompanya el comunicat de la Comissi Permanent, una crida al Poble de Catalunya sobre la jornada del dia 1 de maig.
SOLIDARITAT AMB LA MANIFESTACI OBRERA
El setŁ punt del comunicat de la Comissi Permanent diu: que han pres l'acord "de sostenir plenament a travØs d'una crida al poble de Catalunya, la commemoraci del vinent ler. de maig, i invita tothom a participar activament en les iniciatives del moviment obrer i, en especial, en la manifestaci d'aquest dia a Barcelona".
La crida a quŁ fa referŁncia el punt del comunicat de la Permanent Øs un text llarg, en quŁ, desprØs de fer una breu ressenya hist rica de la significaci de la jornada del dia 1 de maig, fa menci del fet que la jornada d'enguany tØ com a objectius assolir la llibertat sindical i tots els altres drets dels treballadors; per tant, se solidaritza amb la convocat ria d'una manifestaci pac fica organitzada per diversos sectors del moviment obrer.
JORNADES D ' ABRIL I MARXA DE LA LLIBERTAT
Els altres punts del comunicat de la permanent fan una valoraci de diverses q Łstions. La primera es refereix a les jornades de principi de mes convocades sobre la petici d'ajuntaments democr tics, i en valora positivament la mobilitzaci .
En aquesta mateixa l nia tracta "la marxa de la llibertat" que "veu amb satisfacci i d na suport al fet que els quatre punts de l'Assemblea estiguin a la base del sentit i els objectius de la marxa".
TambØ considera que la passada festa del dia 23 va ser "una diada d'afirmaci nacional catalana" a quŁ s'afegia l'aparici del nostre diari i que va "culminar amb la manifestaci pacifica de milers de persones a la pla a de Sant Jaume".
COORDINACIO DEMOCRATICA
La Comissi Permanent saluda l'aparici de Coordinaci n Democr tica i considera "que la seva constituci representa un pas molt important cap a la ruptura democr tica a nivell de tot l'estat". L'acord diu que S 'estudiaran les f rmules per portar li terme el quart punt de l'Assemblea de Catalunya la coordinaci amb les altres forces pol tiques per afirmen que "sigui quin signi el procØs de negociaci pol tica, I m base m nima sobre la qual s'ha d'establir tot pacte ha de comprendre la reivindicaci nacional especifica de Catalunya formulada en el tercer punt de l'Assemblea: el resta* bliment provisional de l'Estatut de 1832". . ,
En el mateix apartat denuncia la detenci de M. Camacho, A. Garc a Trevijano y Nazario Aguado, i expressa que l'Assemblea ha obert un ample debat que "evidencia la necessitat d'accelerar el procØs unitari qce possibiliti una sola veu a Catalunya". Pel altra banda tambØ saluden la constituci de l'organisme unitari Taula de Forces Pol tiques 1 Sindicals del Pa s Valenci .
MANIFESTACI CATALANISTA
Vuit-cents joves, com cada diumenge, en l'acabar la ballada d« sardanes a la pla a de Sant Jaume, van participar en una manifestaci catalanista que des de la pla a de la Casa de la Vila, passant pel carrer Fernando, i la Rambla arrib fins a Canaletes, es perllong amb un grup no tan nombr s fins a la Pla a de la Universitat, i tall en alguns moments, el tr nsit.
MANIFEST DE 75 ESCRIPTORS CATALANS
Setanta-cinc escriptors catalans van signar la majoria al carrer, mentre recorrien parades de llibres el dia de Sant Jordi un manifest en quŁ diuen que "el fet de celebrar aquest dia del llibre en una circunst ncia hist rica ben diferenciada de la que ha caracteritzat els darrers 37 anys, suposa per a nosaltres, escriptors catalans, una necessitat de manifestar pœblicament la nostra contribuci a les lluites per la democr cia i la llibertat, que creiem que ha de passar pel reconeixement del fet nacional i per la llibertat d'expresi ".
proposades siguin intenses i profundes.
Finalment, hi ha tot un fons de pedagogia activa no autorit ria ni directiva a travØs de la qual els propis infants, adolescents i joves s n els que prenen en les seves mans la , tasca d'educar-se i, alhora, la tasca d'educar els seus companys.
Un cop acabada la lectura del Manifest hom va procedir a la declaraci de constituci d'un fons documental de l'escoltisme, nomenat "Antoni Batlle", al mateix monestir.
Aplegats els assistents als jardins privats del monestir va acabar-se la reuni a primera hora de la tarda amb el "Cant dels adØus".
E. A. MOLINE