MADRID
Dos fracassos pol tics per al bunker
Tres periodistes atonyinats després d'identificar-se
Es ben manifest que el rei Joan Carles s'ocupa intensament de la seva imatge popular. DesprØs dels viatges a Catalunya i a Andalusia, el rei ha decidit de visitar el principat d'Astœries. Les primeres noticies parlen d'una recepci clamorosa que no val a considerar com a artificial.
No sembla que aquesta mena de viatges, que sempre tenen un caire "populista", siguin tan acuradament preparats com els que est vem acostumats a veure en l'anterior cap de l'Estat. Es diu que fins i tot els perits en protocol s'han "escandalitzat"' del tarann espontani amb quŁ el rei es desenvolupa en aquestes ocasions. Aix . naturalment, no vol dir que aquest tipus de viatges no tinguin una funcionalitat pol tica evident. El rei busca un suport popular que. en certa manera, equivaldria al d'un referŁndum.
JOAN CARLES: ACCELERACI DEL REFORMISME
Per el rei no en tØ prou, amb l'atansament als estaments populars. Est amatent a la qualitat i a la significaci permanent de la seva imatge pol tica. En una circumst ncia cabal, en la qual tant els reformistes com els partidaris de la ruptura sense oblidar els immobilistes lliuren una batalla pol tica de grans proporcions, el rei s'esmer a a distribuir la seva atenci cap a les persones i els corrents de tot l'espectre pol tic. Se'l veu per damunt de les eventualitats quotidianes i se'l nota equidistant de qualsevol adscripci a una l nia de praxi pol tica concreta. Tanmateix, les darreres converses mantingudes amb personalitats de l'oposici (Gil Robles, Garc a L pez) han fet pensar que el monarca es decanta per una acceleraci del reformisme que no exclou la possibilitat d'una entesa amb certs sectors moderats, partidaris de la ruptura. L'actuaci de Joan Carles els observadors creuen que gaudeix de molts bons consellers est esdeve-
ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA (ZONA LLORET)
Xalet obra tradicional de 2 cambres dobles, menjador-living. cuina, bany i terrassa, amb 800 m2 de jard per 760.000 pessetes. Donaria facilitats fins a 10 anys. Informaci al tel. 239 06 13
nint un dels pilars fonamentals de l'intent de construcci de la democr cia.
EL BUNKER ESTA MALMETENT LA SEVA FIGURA
Aquesta acceleraci del reformisme, que el rei abona mØs o menys obertament, no Øs acceptada pels sectors amants de l'ortod xia i de les essŁncies del "18 de julio". Les dues darreres mostres de la resistŁncia han tingut per marc les Corts i els carrers de Madrid. La poca habilitat dels seus autors ha fet que la famosa carta dels cent vint-i-sis procuradors es transformØs en un "boomerang": les repercusions pœbliques ha originat aquesta carta han malmŁs encara mØs les posicions del "bunker", mentre que el govern, sense haver de respondre, n'ha sortit, al capdavall, beneficiat.
Pel que toca a la segona mostra de resistŁncia la manifestaci d'homenatge al general Franco amb motiu d'acomplir-se el sisŁ mes de la seva mort n'hi ha hagut prou amb una intervenci encertada del govern per neutralitzar-ne els efectes. Ben mirada, Øs una nota d'antologia per la seva suavitat, per la suavitat no defuig el fons de la q esti : la resposta al que en realitat era un desafiament al govern pels carrers de Madrid. La resposta Øs inequ voca. El govern no vol consentir que els "combatientes" privatitzin la figura ja hist rica de Franco i n'explotin l'herŁncia pol tica.
Alguns observadors arriben a dir que aquesta negativa governamental ha estat una de les decisions pol tiques mØs trascendentals adoptades pel poder executiu d'en que es produ la successi del cap de l'Estat. D'altres insisteixen a opinar que en tots dos casos (la carta dels cent vint-i-sis i l'acte d'homenatge) han posat en relleu una inesperada feblesa del bunker, tant des del punt de vista t ctic, com des de l' ptica de la validesa de la seva opci pol tica.
NO S'HI VAL, A CONFONDRE ELS PERIODISTES AMB AGITADORS
Un altre tema del dia d'avui Øs ia inquietud que es nota en els cercles perid stics per la sŁrie d'esdeveniments desagradables que han succe t en el camp de la informaci . En l' mbit de l'empresa ens trobem amb els casos recents de "Nuevo Diario" i del setmanari "Realidades". En l' mbit del carrer ens topem amb les agressions reiterades a informadors que complien llur missi professional, per part de les forces d'ordre pœblic. A Aranjuez, tres periodistes (JosØ Luis L pez, JosØ Maria Baviano i CØsar Lucas) foren colpejats durant la intervenci enŁrgica i sorprenent de la Gu rdia Civil. MØs tard, segons expliquen ells mateixos, tambØ van ser maltractats, tot i havent-se identificat, a la caserna de la Gu rdia Civil i a ia Direcci General de Seguretat. Ahir dimarts, Ce-
sar Lucas continuava internat en una cl nica de Madrid sota observacio mŁdica.
Aquesta mena d'incidents ocorren, cabalment. desprØs que directius de la Federaci d'Associacions de la Premsa, s'entrevistessin amb el director general de Seguretat. Aquest director, fa unes quantes setmanes, assegurava als representants de 1 a Federaci de la Premsa que els periodistes serien respectats en llur tasca.
Tots aquests temes foren debatuts abans-d'ahir en una reuni de la Comissi de Defensa Professional de l'Associaci de la Premsa de Madrid que pretØ culpabilitzar la premsa dels mals del moment pol tic i que confon els periodistes amb agitadors. Per altra banda, els periodistes denuncien l'actitud de certes empreses que. massa sensibles a pressions provinents de les altes esferes, es dt sempalleguen de redactors o, fins i tot. de publicacions senceres perque els resulten inc modes. La Comissi de Defensa Professional discut l'oportunitat de dur a terme alguna acci visible una concentraci de protesta, per exemple i la conveniŁncia d'informar i denunciar aquests fets que posen en joc la llibertat d'informaci . Els presents a aquesta reuni mostraren tambØ la seva disconformitat a la vista de notes publicades per diversos organismes governamentals especialment la Direcci General de Seguretat . perquŁ les consideren poc objectives.
JOSEP M. PUIGJANER
Nova retirada de signatura dels 126
Un president de Diputaci havia signat sense llegir
Un altre procurador a Corts, retira la seva signatura de la "carta dels 126", car s'havia signada sense llegir-la. Es tracta del president de la Diputaci de S ria, Santiago Aparicio, qui ha adre at un missatge al president de les Corts per a deixar sense efecte la cr tica al govern que subscrivia amb la seva firma. Aparicio Aclade explica en la seva carta al president de la cambra que va Øsser sorprŁs en la seva bona fe, puix que sign l'escrit sense haver-lo llegit, seguint la pr ctica de la signatura de cortesia, habitual entre procuradors.
INIESTA I ESPERABE
DesprØs de coneguda la resoluci del Ministeri de Governaci que no autoritza la concentraci prevista per al proper dia 20 a la tarda, amb motiu del sisŁ mes de la mort del general Franco, Europa Press ha fet una enquesta entre algunes persones representants de diversos sectors^ i tendŁncies pol tiques. Aquestes s n algunes de llurs opinions:
Jesœs EsperabØ de Arteaga (procurador a Corts per Salamanca, independent) :
"Em sembla bØ la no autoritzaci Es una opini molt personal, per crec que mØs que com homenatge a Franco, el perm s es demanava per a fer ostentaci de for a per part dels qui es consideren dipositaris de la seva doctrina. Els homenatges als morts es fan a les esglØsies. AI carrer s'han de fer als vius."
Carlos Iniesta Cano (tinent general i ex-director general de la Gu rdia Civil):
"No hi ha cap dubte que el govern
Øs lleial a Franco, que Øs un admirador de Franco, que el govern Øs devot al general ssim, que viu i somia amb el Caudillo, com tots els espanyols. D'altra manera seria no Øsser espanyol. Per altra banda, s'autoritzen actes on s'aixequen els punys i es canta "La Internacional". Aix Øs intolerable. Aix s que s'ha de perseguir. Aix s que s'ha de prohibir. Aix s que no es pot tolerar. I el que s'ha de tolerar, en canvi, i, al meu criteri, no s'ha de prohibir, Øs una manifestaci de lleialtat i adhesi a Franco."
ASPIRACIONS DE VILLAVERDE
El grup dels 40 consellers naconals de designaci directa pel cap de l'Estat, es reuniran el proper dijous per a elegir la terna que ser presentada l rei, per a cobrir la vacant deixada oer JosØ Antonio Elola. Darrerament, es parlava en els medis pol tics del marquŁs de Villaverde gendre de Franco , entre d'altresj com a posible candidat per a la terna. Aquesta ser la segona vacant a cobrir en el grup.
TRACTAT ESPANYA-EDA
Es molt probable que la ratificaci del tractat Espanya-Estats Units hagi estat ja rubricada pel CongrØs nord-americ . El tractat entraria doncs en vigor abans de l'arribada de Joan Carles als Estats Units en visita oficial. El tractat duia unes quantes setmanes parat per q estions de procediment.
Sembla tambØ eon irmar-se que el primer lloc que els reis visitaran en ei viatge nord-americ de juny ser Williamsbury. bressol de l'indepŁndencia dels Estats Units.
Delegats d'UGT s'han reunit amb sindicalistes belgues
Ha tornat a Madrid, desprØs d'haver estat els darrers dies 13, 14 i 15 en el CongrØs General dels Sindicats Belgues, una delegaci de la UGT (Uni n General de Trabajadores), encapalada per Nicol s Redondo i Manuel Garnacho.
Segons informa Cifra, el CongrØs Nacional de la Central Sindical, d'inspiraci socialista va tenir lloc a la ciutat d'Ostende. Durant els dies del CongrØs i els subseg ents, el secretari general de la UGT i la resta de delegats mantingueren contactes amb els principals dirigents sindicalistes europeus.
Durant les entrevistes, els esmentats dirigents expressaren llur oposici a la integraci de l'Estat espanyol a les institucions europees, mentre la llibertat sindical no sigui un fet.
SENSE CONFIRMACIO, L'ACTE DE COORDINACIONS
En ambients pr xims als defensors dels quatre processats per la creaci , de Coordinaci Democr tica. s'ha informat que no Øs cert que s'hagi confirmat l'acte de processament contra Garc a Trevijano, Alvarez Dorronsoro. Aguado i Camacho, en relaci amb la constituci de Coordinaci n Democr tica.
Les esmentades fonts afegeixen que. malgrat els rumors i notes de premsa de dies passats, l'œnica cosa
V E N C F I N C A
Per 200.000 pessetes amb facilitats a 48 mesos, finca a 10 minuts de la platja. Costa Brava. TelŁfon 31717 97
certa Øs que fins ahir no s'hauria modificat cap resoluci a les respectives defenses sobre els recursos interposats contra l'acte de processament.
EL REGISTRE DE L'HOTEL D'IRATXE A DISPOSICIO DEL JUTJAT
En relaci amb els esdeveniments de Montejurra, s'ha sabut que el llibre de registres de l'Hotel d'Iratxe, en quŁ s'hostatjaren durant uns dies unes 30 persones, acompanyades de Sixt de Borb n-Parma, ha estat posat a disposici del Ministeri d'Informaci i Turisme.
Segons sembla, aquest llibre de registres ha estat demanat pel Ministeri a inst ncies del jutge que instrueix les diligŁncies dels tr gics esdeveniments en quŁ moriren dues persones. Continuen fent declaracions presumptes implicats en els fets. i un grup de policies de la Brigada Pol tico-Social ajuda el jutge que instrueix les diligŁncies.
Ahir a la tarda, informa l'agŁncia Europa Press, previst l'interrogatori d'Alfonso o Carlos Fal Macias, resident, a Sevilla, i abansd'ahir ho va fer JosØ Luis Mar n Garc a Verde de Huelva.
MES TRETS A EUZKADI
Una persona va resultar ferida d'arma de foc a la localitat bisca na d'Algorta. en enfrontar-se cap al vespre dos grups d'ideologies oposades.
El ferit tØ uns 40 anys d'edat. Sembla que cap a quarts d'onze del vespre tres homes que portaven una pancarta amb la fal i el martell i la inscripci "Gora Euzkadi" (Visca el Pa s Basc), s'aproparen al vehicle Seat 850, matr cula de Sant Sebasti , que tenien estacionat a la part del darrera del port vell de la ciutat. En aquell moment un altre grup format per uns joves d'uns vint anys comen aren a disparar contra els homes, fent dos impactes al que encara duia la pancarta, si ja cargolada. El ferit caiguØ a terra. mentre els agressors fugien cap a l'altra banda del port.
Recollit pels seus acompanyants, el ficaren dins el cotxe i fugiren r pidament.
En el mateix lloc, segons informa un diari de la localitat, es produ un altre incident cap a les tres de la nit quan un grup de joves cridaven visques a l'ETA, fins que foren increpats per ve ns de la zona.
BANDERES GALLEGUES
Una bandera gallega apareguØ penjada al parallamps de l'escola universit ria d'Enginyers TŁcnics Agr coles de Lugo. La bandera era lligada amb un cord a la part inferior de la qual hi havia un paquet lligat, que motiv la presŁncia de bombers i forces especials de la policia per desarticular el possible artefacte, que no pass d'Øsser un paquet de papers.
D'altres banderes amb l'emblema de la il·lgal Assemblea Popular Nacional Gallega aparegueren en diverses facultats de la ciutat universit ria de Santiago de Compostel·la. Les banderes foren retirades per la for a pœblica.
f