Aay 1 N mero.» Prea: 1* pessetes Sobrepreu d'l pesseta per transport urgent a Balears. Madrid, Saragossa i ValŁncia. Edita: Premsa Catalana. S.A. Barcelona. Director: Josep Fauii i Olivella.
Dissabte, 22 de maig del 1976
Coordinació accepta la Generalitat
La Platajunta amb el Consell i l'Assemblea
Representants de ta Comissió Executiva de Coordinació Democr tica i del Consell de Forces Pol tiques de Catalunya van reunir-se ahir a Barcelona. Van assitir a la reuni Jaime Cortezo («tzquierda Democr tica»), Enrique Mugica (PSOE) i Azc rate i Nicoias Artorius (PC) per Coordinaci Democr tica. i Jordi Pujol (ConvergŁncia Democr tica). Joan Ravent s (ConvergŁncia Socialista), Josep Pallach ! Amadeu Cuito (RSDC), Joan Co omines (Partit Popular Catal ) i Joan Cornudella (Front Nacional de Catalunya) pel Consell.
DesprØs d aquesta reuni , la Comissi Executiva de Coordinaci Democr tica va miciar una segona sessi amb representants de r Assemblea de Catalunya. Hi eren representats la major part dels partits i grups integrats a l'Assemblea, aixi podem mencionar: Francesc Aragay (UDC), E Nos s (RSDC). Agusti de Semir (Grup de Defensa dels Drets Humans), Pere Portabella i Xavier Folch (Assemblea Permanent d'Intel·lectuals), S nchez CarretØ (PTE), RicardLobo (no alineats). Soledad Balaguer (PSPC). Antoni GutiØrrez (PSUC). Heribert Barrera (ERC). Miquel SellarØs (CDC). Salvador Casanova (CSC), un representant de l Assemblea Democr tica d Osona, un del Partit Cari , un de Just cia Democr tica. un del Moviment Comunista de Catalunya. un del Front Nacional de Catalunya. un de i ORT Joan Co omines (PPC). Joan Revent s (CSC). Francesc Frutos (CCOO). ngel Peix (USO), Ferran Full . i Carles-Jordi Guardiola.
El tema central del debat va ser el de Is representativitat davant les inst ncies unit ries, i en canvi cap aspecte dels quatre punts de I Assemblea no fou posat en q esti per Coordinaci Democr tica.
EL LLENGUATGE
El cas del senyor Mas
U na vegada, un marqués, ensuperbrt amb et seu t toi nobiliari, es va excedir amb un funcionari que l'atenia, que es deia Mas, i aquest es va veure obligat a parar-li ets peus i li va dir: «Si usted es marqués, yo soy Mas » ignorem com escrivia el seu nom l'autor d'aquesta frase: Mas o bé Més El cas és que ben sovint, sense arriba* a identificar d'una manera tan oportuna aquest cognom amb l'adverbi de quantitat del castellà, n'hi ha que es deixen influir per l'ortografia d'aquesta forma gramaticai. ! supeditarrt-s'ht sense vacil·lar, ben convençuts del que fan, escriuen «Mas»: amb accent, i agut! Caldria que ets qui encara ho fan es desempalleguessin d'aauesta rutina, que no té cap justificació. Es indubtable que ei cognom català Mas no te cap reíació amb l'adverbi castelia «mas», sinó que és la mateixa forma del nom comú mas, que significa masia o cassa de pagès, i ·'··criu sense accent, com ta majoria cteis monomi.tabs
Existeixen alguns altres cognoms catalans que a vegades s accentuen indegudament, perquè s'hi apliquen tes normes d'accentuació del castellà. Habitualment, són ets acabats en ia, an i on: Badia, Uaveria, Trinxaria, Ginjoan Perejoan, Duran, Galceran, Ari mon, Argimon, Guilla mon, Perramon, Segimon, etc. Toís aquets noms s han d escriure sense accent, ta inscripció indeguda dei qual no poden pas iustiHcar ni les raons imperatives de ie paperassa oficia» ni les que invoquen la tradició familiar
ALBERT JA NE
Al terme de les reunions es van facilitar els seg ents comunicats:
«Avuit al mat s han reunit a Barcelona la comissi executiva de Coordinaci Democr tica i el Consell de Forces Pelitiques de Catalunya. Com a resum de les converses que han tingut han decidit de fer pœblic aquest comunicat:
«Manifestar l' mplia base de coincidŁncia quant a la necessitat del restabliment de les llibertats pol tiques i sindicals que nomØs podran Øsser aconseguides a travØs dun procØs de ruptura democr tica dins l'Estat espanyol.
Al mateix temps, volan denunciar la situaci d'inseguretat jur dica que pateixen tots els ciutadans i especialment les forces democr tiques com a conseq Łncia de la pol tica reformista.
Coordinaci Democr tica es fa seus els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concreten en el restabliment dels principis i institucions configurats a I Estatut del 1932 i concretament restabliment d un govern provisional de la Generalitat de Catalunya des del moment mateix de la ruptura democr tica.
TambØ han coincidit a considerar i a sostenir el dret al reconeixement de Itur personalitat i llurs corresponents drets pol tics per a les altres nacionalitats i regions de i Estat espanyol.
Fan palesa la voluntad de continuar el di leg iniciat amb voluntat de fer-lo arribar ai conjunt d institucions unit ries de totes les nacionalitats i regions de I Estat.
La comissi executiva de Coordinaci Democr tica i el Consell de Forces Pol tiques han pres I acord de continuar les converses en una pr xima reuni , que es far d'aqu pocs dies. per tal de concretar de manera operativa les bases de les relacions futures.
Barcelona 21 de maig de 1976
Signat: Comissi executiva de Coordinaci Democr tica i Consell de Forces Pol tiques de Catalunya
Nota: El Consell de Forces Pol tiques de Catalunya declara que el seu di leg amb Coordinaci Democr tica es configura en el marc dels acords del Consell amb ei president de la Generalitat presos al mØs d abril dŁnguany.»
CONDEMNA DEL CONTINUISME
«Reunits a Barcelona la Comissi executiva de Coordinaci Democr tica i el
AVUI
- El senyor governador i l'oposició democràtica (article de Jordi SolØ Tura): p 3
- Ni carn ni peix (article de Amadeu Fabregat): p 3
- Debat sobre el paper de la Monarquia (cr nica de la nostra redacci a Madrid per Josep M Sanmarti): p 12
- Nou atac del terrorisme de dretes (cr nica del nostre corresponsal al Pa s Basc Robert Petit): p 14
- Sardenya, regi aut noma subdesenvolupada (reportatge d Alícia Fajardo): p 15
- Vaga de periodistes a (crònica del nostre corresponsal a París. Ernest Udirta): p 15 Parte
- Eta cendktets ja són vuit (crònica del nostre corresponsal a Lisboa. Manuel de Seabr^p 15
secretariat de la Comissi permanent de I Assemblea de Catalunya, acorden for pœblic en castell ! catal el present comunicat.
Ambdues delegacions remarquen ta import ncia d aquesta primera trobada, per la significaci pol tica de Coordinaci Democr tica i de l'Assemblea de Catalunya i per I mplia coincidŁncia comprovada al llarg de la reuni
Aquesta coincidŁncia s expressa en els punts seg ents:
- 1 La condemna del continutsme i del reformisme del rŁgim actual que intenta perpetuar-se impedint la creaci d unes institucions veritablement democr tiques. al mateix temps que desmenteix les seves pr pies promeses democratitzadores amb una actuaci repressiva creixent. Enfront d aquesta pol tica del govern, ambdues delegacions criden a intensificar ets esfor os unitaris i a promoure l'acci solid ria per i alliberament «nmediat de Nazario Aguado, Javter Alvarez Dorronsoro, Marcelino Camacho. Antonio Garc a Trevijano i els altres presos pol tics.
- Coordinaci Democr tica manifesta que assumeix els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concreten en el restabliment provisional dels principis i institucions configurats en l Estatut d'Autonomia del 1932. i en la constituci d un govern provisional de la Generalitat de Catalunya des del moment que es produeixi la ruptura democr tica. Per part seva. el secretariat de I Assemblea de Catalunya considera aquesta declaraci com un fet de gran import ncia pol tica per als poble de Catalunya, en la perspectiva del ple exercici de tots els seus drets nacionals,
- Ambdues delegacions coincideixen que la ruptura democr tica, que ha de conduir al restabliment de les llibertats pol tiques i nacionals, nomØs Øs posi oie a nivell de tot l'Estat i amb et protagonisme del poble. La ruptura democr tica implica. de manera conseq ent, el reconeixement i I exercici deis drets i llibertats de tots els pobles de I Estat espanyol. Un aven efectiu en aquesta direcci exigeix la concreci d'una estratŁgia global de ruptura i la conseg ent coordinaci d accions. Per aix . cal establir pr ximament les relacions que facin possible aquesta coordinaci .
Barcelona. 21 de maig del 1976
Comissi executiva de Coordinaci Democr tica, secretariat de l Assemblea deCatalunya.»
ZARZUELA
Llarga conversa del rei amb don Joan
Moments abans de les set de ta tarda d'ahir va arribar a la zona de serveis de I aeroport de Madrid Baratas un helicòpter que procedia de) Palau de la Zarzuela, i en et qual viatjaven el rei d Espanya i el seu pare. comte de Barcelona.
Després de conversar uns moments a I aeroport, don Joan de Borbó. va pujar en un avió «Mystere» de ta sub-secretaria d aviació civil, que va alçar el vol un quart de vuit en direcció a Lisboa, per tal de retornar a la seva residència d Estorrt el comte de Barcelona. Un cop desaparegut l avió. el rei Joan Carles tomà amb helicòpter al palau de la Zarzueia
La mare del ret, comtesa de Barcelona, ha romàs al palau de la Zarzuela, ja que té la intenció de passar uns dies en companyia dels seus fills. Els comtes de Barcelona havian arribat a Madrid a les dotze del migdia d'ahir i van ser rebuts a Barajas pel seu fill et rei Joan Carles.
LLEIDA
El dia 25, manifestació pagesa
Ha estat confirmada als pagesos lleidatans la data del dia 25 vinent perquŁ puguin dur a terme la manifestaci sollicitada Ahir. divendres, van reunir-se els presidents de les Germandats i de la Uni d Empresaris per parlar de tots els detalls de la manifestaci , informa Ant nia Mallo
Aquesta sortir del Mercat de FVuites i Verdures a les dotze del migdia DesprØs s adre ar al govern civil, on es lliuraran a les autoritats les peticions dels pagesos «Els motius que ens han portat a arribar a aquests extrems diu la comissi permanent de la Uni d'Empresaris de la COSA Øs que creiem haver esgotat tots els recursos per la via del di leg amb els diferents estaments de l Administraci . Volem una manifestaci pacifica que exposi a l'opini pœblica els nostres problemes No volem ingerŁncies estranyes ni volem fer pol tica Els pagesos i ramaders volem fer sentir la nostra veu perquŁ est carregada de ra »
EDITORIAL
Mig any de regnat
D urant mig any hem viscut et període més esperançat que la majoria dets actuals ciutadans recordem: mig any de regnat de Joan Cartes, al bell començament d'una etapa indefugtblement nova.
Encara no és l'hora de fer balanç, però, avui, a les nostres pàgines, un nombre considerable de personalitats de tendències dilererrts assenyaren els camm per on pot anar aquesta possible revisió vatora Tva
Malgrat tot, malgrat que encara resten portes obertes a l'esperança, hi ha una veritat ben clara: com que el que caba rectificar era tan i tan gran, la recuperació resta encara Uurry de les fites desitjades.
El camí ha estat massa farcit de giragonses i, amb tants de revolts, el viatger, sovint, no pot tenir noció clara de progrés. Entre les paraules del rei en català i la prohibició de molts actes polítics no gens extremistes, -hi ha una manca de sintonia mott clara; entre la decisió d'instaurar el sufragi universal i la perpetuació dels -Quaranta d'Ayete», hi ha un dissonància invencible, fruit de voler coordinar comes contradictòries...
Mig any d'esperança ha estat, en part, mig any de progrés, però el progrés he estat condicionat i poc clar, sinuós i poc convincent, només parcialment positiu.
Enquesta: p 13
Redacci i Ailniiiiigtrttcioe Diputaci , 284. Barcelona ». Tetef. » 1 « 5 4 (Sarna.: «.> Tallem: Editorial Mencbeta S.A. Roger liana. C. Barcel D L DX.: B.