Proletaris de tots els paisos: uniu-vos!

Organ central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

atreballi

Número 442

Barcelona 24 de maig de 1.976

Preu: 10 pessetes

CONSELL ASSEMBLEA AMB COORDINACION DEMOCRATICA

Coordinación Democratica ha reunit 21 de ma a Barcelona amb e1 Consell i 1'Assemblea .

La transcendència d' aquesta reuni6 6s evident Per primera vegada els organismes unitaris de 1 oposició catalana inicien la seva coordinaci6 amb una ins = tància unitària nivell de tot 1'Estat, primer pas per endegar l'alternativa de poder en es reconèixer totes les forpuguin de ces democràtiques totes les nacions i regions d ' Espanya. què

Dels comunicats,que publiquem Integres continuaci6, Cal des = tacar el rebuig del reformisme i 1'acord sobre la ruptura democrà tica, la plena acceptaci6 per CD dels plantejanents catalans bre la qüesti6 nacional: tatut del 32 Govern Provisional de 1a Generalitat. Cal subratllar també l'acord de concretar d'aquí pocs dies les bases de les relacions futures i la voluntat d incorporar al diàleg les insti tucions unitàries de totes 1es nacionalitats i regions de 1'Es = tat Es

L'acord posa de manifest que avui les forces democràtiques eg panyoles comprenen accepten molt millor que en temps de la II República les aspiracions la llibertat autonòmica de Catalunya i dels altres pobles hispà nics Nomes cal comparar el Pac te de Sant Sebastià amb els cords actuals per adonar-se del progrés fet en la qüestió.

D'altra banda , 1'acord, com reforçament de la unitat de 1'0posició apareix oportunament com rèplica als intents governamentals de dividir i afehlir democràtica.

COORDINACIÓN - CONSELL

Avui al natí 9'han reunit Barcelos na la Conissi6 Executiva de Coordinación Democrática i el Consell de Forces Polftiques de Catalunya Cor resum de les converses que han tingut han decidit de fer públic aquest comunicat:

Manifestar 1'amplia base de dència quant a la necessitat del bliment de les llibertats polftiques sindicals, que nomée podran é8ser econ= seguidee través d'un procés de ruptura denocràtica dins 1'Estat espanyol

Al Mateix tenps , situació d'inceguretat jurídica que pateixen tots els ciutadans ment lee forceg democràtiques com con seqüèncie de la política refornista.

Coordinación Denocrática els plantejaments reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concre_ ten en el restablinent dele principis i institucione configurets 1'Eatatut del 1932 govern provisional de la Generalitat de Catalunya monent mateix de la rupture denocràtica.

(passa la pàg. 2 )

persones Primer Festival dels Pobles Ibèrics celebrat Madrid: un signe de 1a revitalització democràtica de naciong regions hispàniques enfront de 1' estat centralista dictatorial, 1 de la fraternitat que agermana L'acord de Coordinaci6 Democratica amb els organismes unitaris catalans n' 6s una plasmaci6 les

(ve de primera pàgina)

Tanbé han coincidit considerar i a Gostenir el dret al reconeixement de llur pergonalitat i llurs corresponents drets polftice per a les altres nacionalitats i regiong de 1'Eetat espanyol palesa la voluntat de continuar iniciet anb voluntat de fer = 1o arribar conjunt d' institucions unitàries de totes les nacionalitats regions de 1'Estat.

Le Conissió Executiva de Coordinación Denocrática el Consell de Forces Polítiques han pres l'acord de continuar les converses en una pròxina reu ni6 , aue es farà d'aqul pocs dies, per tal de concretar de manera operative les bases de les relacions futures

Barcelona, 21 de naig de 1976 .

Conissi6 Bxecutiva de Coordinación Denocrática.

Consell de Forces Polítiqueg de Catalunya.

'NOIA: El Consell de Forces Polftiques de Catalunya declara que el seu diàleg anb Coordinación Democrática configura en el marc dels acorde del Consell amb el president de la Generalitat pre_ 805 el mes d'abril d' enguany

COORDINACIÓN-ASSEMBLEA

Reunits a Barcelona la cutiva de Coordinación Denocrática el Secretariat de 1'Assenblea de Catalunye, acorden fer públic, en castellà català, el sent conunicat .

trobada, portancia per la signi de 1'Assenblea de nación Denocrátice Catalunya per 1'àmplia coincidència comprovada al llarg de la reunió.Aquesta coincidencia 9'expressa en els punts Begüents:

  1. La condenna del continuisne i del refornisne del regin actual, que intenta perpetuar-se impedint la creació drunes institucions veritaolenent denocretiques al mnateix temps que desmen teix les seves pròpies proneses cratitzadores anb una actuaci6 repressiva creixent, Enfront d'aquesta polí tica del govern anbdues delegacions criden intensificar els esforço8 uni_ taris pronoure 1'acció solidaria per 1'alliberanent imediat de Nazario Aguada Javier (lvarez Dorronsoro Mar celino Canacho Antonio García Trevijano 1 els altres pregos polítics

2 . Coordinación Denocrática manifesta que assunneix elg plantejanents vindicacione de la nacionalitat catalana concreten en el restablinent provisional dels principis ciong configurats en 1'Estatut d' Autononia de 1932 en la constituci6 d'un Govern Provisional de la Generalitat de des del Catalunya xi la ruptura denocràtice. Per part el Secretariat de considera aquesta declaració Catalunya importància política un fet de gran per al poble de Catalunya, en la pers_ pectiva del ple exercici de tots el6 nacionals seus drete

  1. Ambdues delegacions coincideixen que la ruptura democràtica que ha de conduir al restablinent de leg llibertats polftiques nacionals, nonés 65 poesis ble nivell de tot 1'Estat amb el protagonisme del poble Le ruptura democràtica implice, de manera conse qüent el reconeixenent 1'exercici dels drete i llibertats de tots els po= bleg de 1' Estat eepanyol. Un avenç fectiu en aquesta direcció exigeix la concreció d'una estratègia global de ruptura i la consegüent coordinació d'accions Per això, cal establir ble aquesta coordineció prò-

Barcelona, 21 de naig de 1976.

Conissió Executiva de Coordinación Democrática.

Secretariat de 1'Assenblea de Catalunya.

Obrers i patrons reunits

Els dies 1l i 12 de maig es nia a Madrid un conjunt de dirigents obrers i d' empresaris alts execus tius d' enpreses multinacionals con IBM , Standard , Nestlé) de 1'INI de capital privat espanyol.Els dirigents obrers representaven les CC 00 . ,la UGT Parlen amb un dels essistents, Cipriano Garcia, de CC 00. :

La prinera nota 2 destacar ça Cipriano Garciaés que ha estat una reuni6 totalnent al narge fins 2l punt que no tir-hi, tot 1 haver-hi estat convidada. Es tracta de la prinera converse directa d' envergadura feta per honnes repreSentatius d'una 1 altra banda.

  • Parlantde representativitat, elg treballadors hi asgistien anaven en 0 USO Pero i elg patrons?
  • Els patrons hi enaven tall indi_ vidual. Aquest un dels problenes que va aparèixer al final: que ells, con els Obrers han de buscar fornes ciatives pròpies al marge de 1'Estat tal de 1'organització verticalista, per cue es pugui discutir negociar anb els portaveus vàlids En això foren unànines . No és casual que un dels po = nents convidats fos J Bidegain, líder tronal pa europeu .
  • I,'entitat "Acción Social Empresarial" havia organitzat, al bisbat de Sant Sebastià, sota els auspicis del bisbe Setién, uns col.loquis d'obrers patrons fa temps D'allà va sortir 1a idea d'una reunió amb CC.00 altree corrents sindicals en 1'ambit de tot la Canbra de Conerç de BarEspanya. en con de celona 8'havia pensat senblant quel

no foren convidades or= tzacions d@nbit català con Bani

  • No ho sé . Nosaltres, les organit zacions obreres no participer la convocatòria.

Segong tena tral fou el pacte_gocial"

  • Efectivanent . El tena fou introd' entrada per Bidegain, el priner ponent empresarial, que ve dir que el neocapitalisme està en condicions de satisfer les necegsitats de la població 1 dels treballadors sense necegsitat de canvis que suposin grans trasbaleanents socials. Hi ha pašsos, Alemanya Fe-

deral Suecia ~va dirque anb pacte gocial han assolit alt nivell de prosperitat. Molte dels empresaris que van intervenir van reiterar la invitació un pacte social

Va acceptar dels delerate obrers Bun

  • No En això Van ser unànines . pacte social deixa la classe obrera desarmada enmig d'una inflació pant , en una situació de ficients, anb un règin fiscal injust I especialnent Espanya,on els treballadors no tenen instruments per organit Zar-se lluitar en defenga dels seus interes8os Julián Ariza tualitzar que no enen la vaga Binó perquè no troben altra via de fer sentir la nostra voluntat. I que tanbé hi ha hagut degenrotllamert progréa tècnic en paisos Bense pacte social, on hi ha hagut nonbroses lluites obreres. per Galaris elevats obliga els empresaris introduir llores tecniques per evitar que els neficis disminueixin. Ariza va resuir dient que 1a classe obrera és un factor d'ordre progrés_ D'altra banda , el pacte social, en la nida que desmobiretarda el litza la classe obrera, can vi polític denocràtic. pun

els patrong?

  • Una cose el pacte social que rebutgen. D'altra, el pacte pol{tic de cera la conquesta de democràcia, aue les forces polftiques d'egquerra venen proposant d'altres forces, en tre que 1'accepten, i el volen per acabar la dictadura.

concretar algun_acord?

  • Ariza va proposar al punts contra no posar cap objecci6, que s6n elenents d'acord polftic: voluntat de diàleg, llibertat per realitzar assemblees readnissió dels aconiadats mese de no aconiadar en c2s de vaga lítica solidària en cas de detenci6 guns

Con valores la reuni6?

  • Les CC.00 . le valoren molt Vanent El fet de seure a 1'entorn per discutir el present i el futur i arribar acords -ni que siguin de Cera canvis polftics nova etape, Ara el que cal inaugure una 68 Beguir dialogant, procurar que gui de nanera cada cop né5 formal Sen se oblidar que la lluita a les enpreses fer entendre els 6s indispensable per nostres plantejaments ale patrons pobi