Prem: 1» Sobreprew d'l pesseta per transport orgcnt a Balears. Madrid, Saragossa i València. Bdita: Premsa Catalana S.A. Barcelona. 8
Director: Josep Faati i Olivella.
VIATGE AMERICA
Areilza explica el programa reial
Joaa Ccrles parlar davant el CongrØs dels Estats Units
El ministre d Afers Estrangers. José Maria de Areilza, celebrà ahir al migdia una conferència de premsa al saló d ambaixadors del palau de Santa Cruz explicant els motius i el programa del vtatge dels reis a la República Dominicana i als Estats Units el pròxim dia 31.
La primera etapa de dos dies a la República Dominicana té «unes motivacions gairebé òbvies», segons declarà e! ministre' «la vocació americana d'Espanya i la intenció de ta Mònaro.uía de subratllar aquesta vocació». En un sopar que el monarca oferirà al president dominicà Joaquín Balaguer, li atorgarà el Gran Collar d Isabel la Catòlica. en resposta a les atencions que el govern dominicà té previstes per als monarques.
PROGRAMA DEL VIATGE
Dei programa que el ministre Areilza exposà soore la visita reial als Estats Units, cal destacar el discurs de, rei dirigit al Congrés nord-americà {uns quinze o vint miiHJts) que vindrà a ser un missatges
EL LLENGUATGE La bena y la vena
U na cosa és la bena i una altra la vena. La confusió, naturalment, només sol tenir Hoc en els dominis del llenguatge escrit, però amb tot, val ia pena d'aclarir-la. La bena és la tira de fil amb què un s'embolica un membre del cos on té una ferida. N'hi ha que la tenen davant dels ulls, ta bena. Es tracta del sentit figurat, és clar, però continua essent ta bena. La vena, en canvi, és et nom que donem a cadascun dets vasos sanguinis de I organisme que porten ta sang at cor. Ni ha, també, les venes de les fulles dels arbres (els nervis), les venes d'aigua i les venes minerals. I, encara, la vena poètica, que és la inspiració.
De tapar o embolicar una part del cos on tenim una ferida o una nafra amb una bena en diem embenar. De bena hem creat embenar segons un procediment normal de formació de nous mots, amb la intervenció d'un prefix. Algun cop sentim que en diuen «vendar», però és ben dar que és una forma del castellà que cai rebutjar. Anàlogament. de l'acció d embenar i de la Higadura que en resulta en diem usualment emoenat o també emòenatge No « hauríem de dir -encara que aigu ho fa. i per això ho fem observar«vendatge», que · 8 una forma tan inadmissible com «vendar», de ta qual prové-
Hi podríem afegir encara 1a veta, que és el teixit en forma de cinta que serveix per a lligar, per exemple, les espardenyes. Hi ha també vetes minerals, en el qual cas vena i veta són sinònims. Pel que fa a ia beta, s ha d acontentar designant ia segona Uetra de rattabet grec.
ALBERT JAN
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 1
a tot el poble riord-amencà en el segon centenari de la seva independència. També hi haurà parlaments dels ministres Kissinger i Areilza. El rei pronunciarà un altre discurs, en castellà, dirigit a tots els pobles americans presents en l Organització d'Estats Americans amb seu a Wasnington. L endemà, destaquen una conferència de premsa i un dinar amb el president Ford L endemà passat, els monarques es dirigiran a Nova Yordk. En aquesta ciutat visitaran I ONU. i s'entrevistaran. segurament, amb el secretari general Kurt Waldhenm. El dia següent et rei rebrà representants de tots els mitjans de comunicació dels Estats Units, amb eis quals conversarà, i dinarà amb I alcalde de Nova York. A la mateixa tarda, el rei rebrà la premsa espanyola que s hagi traslladat amb aquest motiu. El ministre Areilza insistí en la importància de les entrevistes dei rei amb Ford. Kissinger i Waldheim. i amo les altes figures de les finances. la i nformació i la política nord-americanes. Cal asenyalar que el penúltim dia del seu sojorn als Estats Units es farà un dinar a l'Institut Espanyol en el qüal hi haurà més de mil cinc-cents convidats.
TRACTAT ESPANYA-EUA
~
Preguntat et rmmstre si el rei tenia previst s gnar el Tractat Hispano-nord-amencà. respongué que no; que el Tractat ha estat aprovat pel comitè d Afers Estrangers del Senat, però que encara no ha estat present al ple del Senat, i que per tant: encara no hi ha la plena seguretat que sigui ja aprovat quan el rei visiti Washington. Sobre les activitats de la reina. Areilza manifestà que tenia prevista una conferència de premsa amb periodistes de revistes femenines a Washington i que reor a un nomenament honorari a la Universitat de Colúmbia.
Quant al discurs del rei davant del Congrés, el ministre declarà que no coneixia el seu contingut. «Però serà un discurs important, anàleg al recent del president francès Giscard d Estaign». «El discurs serà en anglès per una qüestió de facilitat de difusió. Un periodista preguntà sobre la possibilitat que el president Ford viatgés a Madrid «Això s ha pensat per a qualsevol moment, però de primer se li ha de preguntar al mateix president
AVUI
- 152 titote (article e Pere Calders): p 3
- La tor a, per a qw (article de Joan Fortuny): p 3
- G mez P i c a » porta de to Mi de bases (comentari d'Emili Piera}: D11
- Primera batatto reformista a tos Corts (crònica de la nostre redacció a Madrid, per Josep to' Saomartí): p 13
- Problemes toborato i pato (crònica del nostre corresponsal a Andalusia Antoni Roig): p 13
- Pressions sobre de Costa Gomes (crònica del corresponsal a Lisboa, Manuel deSeabra): p 15
- ! i i li i * * ' I · l miia n r i/i improoaoie ta intervenció at Líban (crònica del nostre corres-
- ponsal a Paris, Ernesl Udina): p 15 ® La llengua, pmoipat reivindicació autonomista sarda (article d Alícia Fajardo). p 17
Ford». El rei no celebrarà entrevistes amb els diversos candidats a la presidència, car estan molt ocupats i repartits per tot el territori dels Estats Units. Tot i això. és molt possible que arribi a saludar algunes de «s personalitats polítiques com el senador Humphrey o el governador Reaqan. però no és segur.
VIATGE PER EUROPA
A la pregunta de qui seria el cap d Estat espanyol durant el viatge del rei el ministre Areilza contestà" «El cap d'Estat continuarà essent el rei. No és una absència legal i, per tant, no és previst que entrin en vigor els mecanismes successoris. Això ve donat per la velocitat de les comunicacions i l'escàs nombres de dies del viatge.» Referent a les repercussions polítiques del viatge, digué: «No crec que n'hi hagi, car és implement presentar la nova imatge d'Espany als Estats Units.»
Amb referència al viatge dels reis als Estats Units. I ambaixador d aquest país a Espanya. Wells Satabler, va concedir una entrevista a «Ctfra» en la quai. entre d altres coses. digué que els Estats Units desitgen que Espanya tingui »un govern elegit popularment». L ambaixador mencionà fins a onze vegades I esperança i I ajut nord-americà al «nou rumb de desenvolupament polític i social» de la monarquia de Joan Carles.
JOSEP M. a SANMARTI
AVUI Dimarts, 25 de maig del 1976
BARCELONA
Tancades a 14 guarderies Reunions al govern civil i amb Font Altaba
Tretze guarderies privades sense afany de lucre van tancar-se ahir al matí en un darrer intent I obtenir I ajut econòmic que han demanat, fins ara ben debades a la delgació d acció social de I Ajuntament. Aquest tancament ha provocat ja dues conseqüencies importants: una comissió fou rebuda al govern civil i el regidor Font Altaba va visitar la guarderia Xiroi.
L entrevista al govern civil va terar lloc. d antuvi, amb el subgovernador Soldevila i, després, a primera hora de la tarda, amb el governador.
Segons un dels qui van assitir-hi -un representant de cadascuna de tes guarderiesambdues reunions van celebrar-se en un clima de bona voluntat i tant el subgovernador com el governador van manifestar llur interès per resoldre el problema. L un i i altre, però. van objectar el pressupost que presenta/a la comissió de les guarderies, car j utjaven -sempre segons les mateixes fontsque «era massa elevat». Nogensmenys, /an declarar-se oberts a d altres negociacions així que les guarderies hagin presentat una documentació completa i van oferir-se a secundar les gestions que emprengui la comissió als diverses ministeris.
El regidor Font Altaba: en la seva visita a la guarderia Xiroi. va mteresar-se també per la situació d aquestes guarderies. «Estic ací -va dir als pares que van rebre I-. perquè crec que teniu raó. El vostre problema no pot resoldre's amb draps calents i crec que el Minis-
Camacho serà alliberat aquest migdia
L'œnic membre de Platajunta empresonat ser Garc a Trevijano
Ats voltants del migdia d avui. hom preveu que siguin posats en llibertat condicional tres dels quatre detinguts en relació amb I organització Coordinació Democràtica, resultant de la fusió de la Junta i Plataforma democràtiques, que romanen a la presó de Carabanchel. Els alliberats seran Marcel i no Camacho Abad. Francisco Javier Alvarez Dorronsoro i Nazario José Aguado Aguilar.
En medis pròxims al Palau de Justícia es va indicar que I ordre de
Bibertat condicional, amb fiança de 100.000 pessetes, podria haver estat signada ahir mateix Els advocats dels tres empresonats afectats per la mesura preveien d acudir aquest mati a primera hora a dipositar la fiança a la Caixa de Dipòsits dependent de Finances.
Hom desconeix les raons segons i nforma I agència «Europa Press» per les quals no ha estat decretada la llibertat condicional per a José Antonio Garcia Trevijano car fou detingut per les mateixes raons que els anteriors i processat per idèntic delicte
« 5 C
posat t... o f w fDrets reservats. PfoMKtetereproduc& )
teri d'Educació i Ciència no té dret a ignorar els nens entre zero i quatre anys.» Tot i considerar que ta seva intervenció «podria no conduir a res», va ofenr-se a presentar un prec a I alcaldia, perquè -va afirmar«l'educació ha de pertànyer als estaments de Catalunya». La posició de Font Altaba va quedar concretada en una doble consideració: per una banda, és injust que e4 ciutadà pagui a I Estat i que després I Ajuntament s hagi de fer càrrec de les guarderies, d altra banda. però. I Ajuntament no pot defugir la seva responsabilitat. «En d'altres temps -va insinuar Font Altaba-. l'Ajuntament hauria subvencionat les guarderies i després hauria passat la factura a Madrid».
Malgrat això. pares de la guarderia Xiroi van mostrar-se més confiats en la força de llur protesta que no pas en les gestions a la Casa de la Vila. Consideren que. la raó I han tinguda sempre i que no han estat escoltats fins que shan tancat «El fet decisiu -van dir després de la reunió amb Font Altabaés que som noranta-set educadors, tres-cents trenta-set i dos-cents vuitanta nens, i que no pensem pas sortir fins que hàgim tingut una resposta d'acord amb aquests dos criteris bàsics: una subvenció per a eixugar el dèficit i un concert d'ajut econòmic per a tirar endavant.
A última hora de la tarda d ahir s ha afegit la guarderia Aífc» dei barri del Guinardó a les altres tretze on hi ha pares, nens i educadors tancats. Amb aquesta ja són 378 eis pares que romanen esperant una solució. 291 nens i 112 educadors.
Per una altra banda durant la tarda d ahir una comissió va portar al govern civil un escrit assenyalant que el dèf cit de les guarderies s elevava a cinquanta-cinc milions de pessetes, escrit que ha estat recollit per un alt f uncionari del govern o vil.
Tanmateix han ftiurat una carta a I alcaldia en què sol·liciten una entrevista urgent amb Viola, t la Federació d Associacions de Veïns ha promès de fer una gestió perquè avui al migdia el governador civil rebi a una comissió i els pugui respondre a les peticions que li van fer ahir
En tots els barris s observen mostres de solidaritat amb els tancats per mitjà de cartells o d altres tipus d ajut. Al centre Social de Sants es va celebrar una assemblea per tal d estudiar la manera més eficaç d aj udar a solucionar el problema
·
.
Redacció i Administració: Diputació, 284. Barcelona-8 Teièf. 361W 54 (Barna.: 93.) Tèlex: 54863 ThBen: Ratortei Mencheta S.A. Boger ét Uúria, SS. Barcelona-» D.L.: B. 26.249 -1978