Fraga distingeix entre r e u n i ó i manifestació
"Les restriccions s n necess ries en defensa de la mateixa llibertat"
"El dret de reuni afecta el dret ciutad de deliberar, per establir punts de vista comuns, el dret de manifestaci correspon a la possibilitat cie prtvclamar, Øs dir, d'expresar col·lectivament aquests mateixos punts de vista col·lectius'', van dir el vice-president del govern per a Afers de l'Interior i ministre de la Governaci , Manuel Fraga Iribarne, en el discurs de presentaci del projecte de llei de reuni davant el ple de les Corts espanyoles.
"El problema d 'una encertada i Justa regulaci dels drets de les persones i dels grups socials continua essent una q esti important i dif cil en l'organitzaci constitucional de cada pa s". MØs endavant, el ministre es va dir que "en un estudi seri s dels drets humans i de les llibertats publiques, haur em d'analitzar aspectes hist rics, que ens revelarien com han sorgit en la consciŁncia social la idea dels drets humans i les seves garanties constitucionals". Pass desprØs a fer un estudi breu de les diferents posicions i cultures dels diversos pa sos d'Occident i a la vegada en el seu conjunt, davant els "pa sos de l'Est europeu, pel fet diferencial que aquells gaudeixen d'uns marges de llibertats pœbliques que en els pa sos totalitaris no existeixen. Parlem amb claredat: tai condici Øs a la vegada un privilegi i un risc. TambØ els atenesos sabien que el sistema espart era mØs eficient per a fer la guerra. Tanmateix no van renunciar a un sistema que, amb tots els riscs, van produir un Partenon, un S focles i un Arist til. mentre que, d'Esparta, tan sols en queda el nom".
Pass el ministre a analitzar la responsabilitat del legislador en aquest sentit, i la transformaci constant que la regulaci jur dica de les llibertats pœbliques ha sofert amb els anys. Aqu va fer una exposici hist rica de l'evoluci a partir del Renaixement fins als canvis revolucionaris del segle XVIII, i l'aparici del problema dels drets socials en el m n industrial del segle XIX.
TENDENCIES DESFAVORABLES
"Una teoria actual dels drets humans ha de mirar: a la vegada totes aquestes q estions, va dir referint-se a aquests fets hist rics, i per aix ha d'utilitzar tambØ la tŁcnica de llibertat (l mits als poders que poden oprimir aquests drets) i a la tŁcnica de la intervenci (garantia d'uns m nims econ mics, socials, culturals, etc.), per amb la legitima representaci o participaci de tots. Desgraciadament, les tendŁncies generals del m n actual no s n favorables a aquest plantejament, perquŁ la sensaci d'inseguretat tandeix a fer predominar, enmig d'una t-poca de magnicidis, de moviments terroristes, de l'alteraci de "l'sta u quo" en moltes parts del m n, la preocupaci de la seguretat a qualsevol preu i al mateix temps molts dels plantejaments radicals d'avui (a diferŁncia del que passava fa temps) es fan tambØ amb menyspreu de la llibertat i la toler ncia."
MØs endavant va dir com en aquests moments de transici , tenen especial vigŁncia les paraules del jurista i Premi Nobel de la Pau Rene Cassin pronunciades al 68, "cap pa s, ni el mes desenvolupat, no pot enorfullir-se de ser capa de satisfer totes les exigŁncies de la declaraci del drets humans". Arribat a aquest punt es va referir als principis mØs b sics i profunds d'aquest drets, com Øs el de la llibertat. "La llibertat s'oposa dons no a qualsevol limitaci , va afegir, sin a les limitacions immorals, anormals. Il·leg times o discriminat ries. No existeixen, ni poden existir en cap lloc, llibertats il·limitades i absolutes. Els l mits poden 1 deuen establir-se en nom de) bØ comœ, i de l'ordre pœblic, per han de ser l mits raonables, justificables
EnkSad··n niasm lUBnra&aJa» (Sisrisd) DISTRIBUˇDES A TOTA ESPANYA fej·.ta·dkh·taftLMC·a « « W f l t a i i controlables. Aix mateix, aquestes restriccions s n necess ries en defensa de la mateixa llibertat. En definitiva. com que l'home no viu sol. sin en comunitat, ha d'acceptar que tota llibertat imposa responsabilitats: si porta un cotxe, no puc beure mentre estic al volant. L'ordre institucional ha de ser liberal, per no pot ser llibertari Tenim una responsabilitat social, o si es vol. hi ha una dimensi social de la llibertat personal".
RE MO I MANIFESTACI
En expresar-se directament pel que fa al dret de reunir-se i de manifestar-se. va dir entre altres coses que "a primera vista s'observa la diferŁncia b sica entre les reunions en llocs tancats i les manifestacions, que sols poden tenir lloc en la via pœblica. en la qual ha de prevaler la llibertat mØs general d'anar i venir, per a tots els ciutadans".
Aqu el ministre indic com les diferents legislacions preveuen aquesta q esti i es va detenir en especial en el cas brit nic. "Tots som d'acord, alegi, que l'ordre pœblic Øs un valor capital de la convivŁncia ciutadana. Doncs nØ, no ser sobrer recordar que l'ordre pœblic no consisteix tan sols en el «manteniment de la pau interior», sin tambØ i molt especialment en «el lliure i pac fic exercici dels drets individuals, pol tics i socials reconeguts per les lleis». S n paraules textuals, com molt bØ saben ses senyories, de la vigent llei d'ordre pœblic de 1959, s vies paraules d'una vella consciŁncia jur dica que hem de recordar, recuperar i revitalitzar".
a
"El reconeixement del dret de reuni . va dir mØs endavant, no por plantejar-se com un mal menor, com l'endegament resignat d'una for social ans be al contrari. El dret de reuni no compleix sols una funci alliberadora de desigs que en si mateixa Øs negativa, d'expressi col·lectiva. No Øs, per se, la v lvula de l'o- lla a pressi , encara que en alguns casos pugui fer aquest paper."
A la fi de les consideracions va dir que s n aquestes les que han pesat en l'esperit del Govern en remetre a les Corts aquest projecte de llei, que pretØn donar resposta satisfact ria a totes les exigŁncies apuntades. Exposa com el projecte pretØn portar a terme simplement la redefinici o una nova fixaci de l mits en quatre mbits diferents: una correcci de l mits entre els mbits' d'all que Øs lliure i d'all que Øs reglamentat; una redefinici dels l mits entre all l cit i all il·l cit; restabliment d'un nou criteri en repartir els poders de control sobre l'exercici concret del dret de reuni ; i una redeficini dels l mits en l' mbit de les garanties que en el projecte excedeixen sensiblement all purament jurisdiccional.
NO ES UN PROJECTE AˇLLAT
"Aquest no Øs un projecte a llat, nascut d'una iniciativa particular d'un ministre o d'un grup de funcionaris. Es la primera d'una sŁrie de reformes que, per una banda, confirmen i reforcen el nostre Estat. Per altra banda el posen al dia, n'eixamplen la base, l'acorden mØs a la realitat de la societat espanyola dels anys 70 i en definitiva l'apropen als pa sos del seu conjunt geopol tic i cultural. Un pa s pol ticament civilitzat Øs aquell en quŁ hi ha ordre en la llibertat, Øs a dir, que ni l'ordre hi Øs sacrificat a la llibertat, ni la llibertat hi Øs suprimida per mantenir l'ordre". El rrtinistre va acabar la seva intervenci amb les seg ents parales: "Dintre del nostre pla de reforma pol tica, aquesta llei marca, doncs, un primer pas. a la vegada l gic i important. Us damanem el vostre vot favorable. Ho faig pensat en una Espanya mØs lliure i forta a la vegada. MØs capa da sotmetre un futur que ja Øs present. Que el vostre vot signi la confirmaci que tots treballem en el mateix esperit, al servei del rei i d'Espanya".
MADRID
Adolfo Suàrez, nou conseller permanent
El marquØs de Villaverde sols aconsegu 25 vots
A la seu del "Consejo Nacional del Movimiento" hi havia una mØs que lleugera expectaci per saber el resultat de la votaci per al c rrec de "Consejero Permanente" que enfrontava els candidats Adolfo Su rez, actual vice-president del "Consejo Nacional" i ministre secretari general del Movimiento i Crisi t bal Mart nez Bord u. marquŁs de Villav rde. Un procurador a Corts. D az Llanos, havia declarat que es podrien produir sorpreses. La realitat de la votaci ha negat la ra a les previsions d'aquest procurador.
'
Cap sorpresa, doncs; la sessi que va durar quaranta minuts, va donar la vict ria al ministre amb un total que ultrapassa amplament el doble dels vots obtinguts pel gendre del general Franco. El marquŁs, nomØs l'han votat dos consellers mØs dels que l'havien proposat. Es c o n v Ø nient, l cit i gairebØ necessari, remarcar que, la -campanya electoral" de Mart nez Bordiœ prop dels consellers, havia recolzat en la mem ria del general Franco.
BEN POCA ANIMACI A LA SESSI
DesprØs d e l "Consejo Nacional", les Corts. Abans de les onze del mat , pels voltants de l'edifici dels lleons es passejaven els t pics turistes sempre tan encuriosits, tan vids de novetats de la vella Hisp nia, per tambØ tan absents de la "res pœblica" de l'actual CeltibŁria. iQuŁ saben els turistes, posem per cas. del discurs de Blas Pinar a Sevilla amb lloan a inclosa a Mart n Garc a Verde presumpte autor dels trets mortals , per la seva qualitat d'heroi de Montejurra? iQuŁ saben, posem per cas, de la no sortida de la pres d'un l der de Coordinaci Democr -
Ahir es va reunir el ple de les Corts
Es present la ponŁncia del projecte de llei regulador del dret de reuni
A les onze i deu d'ahir al mat va comen ar el ple de les Corts per debatre el projecte de llei regulador del dret d'associaci . Va presidir la sessi el president de les Corts i del Consell del Regne, Torcuato Fern ndez Miranda.
En inicar-se el ple, eren al "banc blau" tots els membres del govern, amb el seu president, a excepci del ministre de Relacions Sindicals. Rodol o Mart n Villa. L'hemicicle estava ocupat per un setanta-cinc per cent, si fa no fa, dels procuradors.
Seguint l'ordre del dia. informa Europa Press, el president de les Corts va donar compte del traspas de tres procuradors des del darrer ple: el tinent general Garc a Rebull, JosØ Antonio Olaso i Emilio JimØnez Mill , i va demanar que constØs en acta el dol de la cambra legislativa per aquestes pŁrdues.
COMEN˙A EL DEBAT
A les onze i vint-i-tres minuts s'inicia el debat pr piament dit amb la intervenci de Garcia V ldecasas, que va parlar per la ponŁncia encarregada d'informar sobre el projecte de llei. Va assenyalar que moltes de les esmenes que s'havien presentat, ja les havia recollides l'informe de la ponŁncia i va posar de manifest la import ncia d'aquesta llei que regula el dret de reuni .
DesprØs de la seva intervenci , va parlar 1 el procurador Antonio Ronson PØrez, que assenyal que aquesta llei Øs oportuna, necess ria i convenient. A les dotze menys deu va prendre la paraula el procurador Peris Gimeno, membre del grup parlamentari de la UDPE. En el seu parlament va dir que els qui sol·licitin autoritzacions per celebrar una manifestaci si no es tracta d'una entitat amb personalitat jur dica pr pia, han de ser en nombre no inferior a les vint persones. Va insistir en la necessitat que quedin garantits els danys que, amb motiu d 'una manifestaci , es produeixin a persones i els desperfectes materials que s'ocasionin a les coses i edificis. I sol·licit que la re- dacci final del text, si s'aproven aquestes observacions, la faci la comissi de lleis fonamentals, a la competŁncia de la qual pertany aquest projecte de llei.
INTERVENCI DE LAMO DE ESPINOSA
Tot seguit va fer œs de la paraula el procurador Lamo de Espinosa del grup parlamentari d'Acci Institucional, que va comen ar la seva disertaci a les dotze i setze minuts.
El procurador va dir que caldria regular alhora el dret de reuni i el dret d'associaci , si fos possible en una mateixa disposici , i ambd s desprØs haver reformat el c dig penal. Assenyal aix mateix que, si el dret de reuni es regula en una norma aut noma i aquesta Øs anterior a la que regular el dret d'associaci , en bona tŁcnica legislativa s'imposa la supressi en aquest projecte de llei de tota referŁncia al dret d'associaci , l'abast del qual ningœ no desconeix car es troba en per ode de tramitaci .
En acabar la seva intervenci , el president de les Corts, Fern ndez Miranda, va concedir uns minuts de descans.
ES REPREN LA SESSI
DesprØs del descans, pocs minuts abans d'un quart de dues va prosseguir la sessi amb la intervenci de Rafael D az Llanos, en nom de la ponŁncia, per tal de contestar les observacions del senyor Lomo de Espinosa.
Els dos procuradors s n membres del grup parlamentari d'Acci Institucional. En el moment de la represa, es va incorporar al banc blau el ministre de Relacions Sindicals, Mart n Villa amb la qual cosa el govern era sencer a l'hemicicle.
D az Llanos va indicar, entre altres q estions, que el dret de reuni tØ una entitat pr pia. En el Fur dels espanyols s'estableix la possibilitat d'associar -se i de reunir -se (va subratllar especialment l"'i"), i aix no vol dir que siguin els dos drets junts, sin l'un i l'altre separadament. Pel que fa a la il·licitud penal o civil del dret de reuni , es va pronunciar a favor de la segona i va manifestar entre d'altres particularitats que el dret de reui Øs aut nom.
El president de les Corts. Torcuato Fern ndez Miranda, va assenyalar tot seguit que hi ha un munt de matŁries opinables sobre les quals la ponŁncia es pot pronunciar i que, al final dels debats, aquesta far una proposta concreta.
NOVA INTERVENCI DE LA PON¨NCIA
TambØ va intervenir per part de la ponŁncia el procurador Alvarez Romero, que va respondre al procurador Ros n i assenyal que la permanŁncia de la llei ser determinada per la congruŁncia i la validesa del seu articulat.
Finalment va intervenir el procurador Lu s Angulo Montes. membre del grup Uni Democr tica Espanyola, per defensar la seva observaci general i diguØ que ja anticipava el seu vot favorable . 1 projecte de llei
Va demanar que es tingui en compte que molts despatxos professionals, com els dels advocats, i molts collegis professionals han de celebrar un seguit de reunions que no poden ser entorpides per la llei, car hi ha tot un munt d'activitats i reunions de caracter profesional que no tenen res a veure amb el dret de reui .
CLAUSURA DE LA SESSI FINS A LES CINC
A les dues i cinc minuts de la tarda, el president de les Corts. Torcuato Fern ndez Miranda, va dir que la ponŁncia que havia informat aquest projecte de llei. havia treballat d'acord amb les normes dictades per la presidŁncia, clara al·lusi a un comentari que havia fet el procurador Angulo Montes.
Tot seguit va aixecar la sessi per continuar-la a les cinc de la tarda.
tic'a, Garc a Trevijano, quan els altres companys pol tics han quedat lliures? Realment, el turista no sap res de tot aix . Millor per a ell. perquŁ, si li piquØs la curiositat, es faria un embolic sensacional.
Un cop dins l'edifici pensava que l'animaci havia de ser superlativa. DesprØs havia de comprovar que no: l'assistŁncia a l'hemicicle no arrib als dos ter os. L'ambient, a mØs, no era gens Łpic: ni la presŁncia del govern en pes aconsegu donar-li el to de gran celebraci pol tica. El president de l e s Corts, Fern ndez Miranda, obr la sessi amb paraules mig festives, sempre familiars, tot i haver recordat respectuosament els procuradors finats des de l'œltima sessi plen ria. A continuaci el jurament de nous procuradors.
El tema, com se sap era la presentaci del projecte de llei de reuni a les Corts, congregades en sessi plen ria, per tal de procedir desprØs a la seva votaci , a l'empar del procediment de tramitaci urgent. PrenguØ la paraula un membre de la ponŁncia del projecte, Garc a Valde. casas, el qual es refer a la necessitat. a l'oportunitat i a l'abast d'una llei d'aquesta mena. Com que el lector d'aquesta cr nica tindr mØs detalls a travØs d'altres conductes informatius del diari, em fixo œnicament en l'embolcall que pos el ponent en l'œs de la paraula. Un embolcall d'encuny reformista: Aquest projecte va dir Øs el primer pas al servei d'aquesta Monarquia superadora d'antagonismes i integradora, que representa la voluntat essencial del poble espanyol".
EL TORN DE LES OBJECCIONS
Eren les onze i trenta-sis minuts quan Fern ndez Miranda va encendre el llum verd que donava pas als dissidents. El primer. Ros n PØrez, parlava amb la representaci expressa del Grup Parlamentari Independent El procurador no dubta de la necessitat de la llei: "Una societat sense dret de reuni Øs malalta; l'Estat tØ el deure, no solament d'arreglar-lo, sino de fomentar-lo". Per , al procurador, el projecte li sembla massa inspirat en criteris circumstancials, provisional, com si la llei vacil·les a prendre posicions amb abast de futur.
Inmediatament, prenia la paraula Peris Gimeno, membre del grup parlamentari d'UDPE. Peris Gimeno es fixa que la llei no contempla la responsabilitat patrimonial dels organitzadors de reunions i de manifestacions, en relaci amb els danys de terceres persones que se'n poguessin originar. Argumenta dient que si la responsabilitat fos contemplada es reduiria la discrecionalitat a l'hora d'aplicar l'exercici del dret.
Lamo de Esp.inosa dubta de la claredat del projecte en la distinci entre reuni i associaci i no accepta el criteri de la ponŁncia pel que fa a la terminologia de l cit i il·l cit, en el sentit que l'il·l cit, en no ser ill cit penal, es transformaria en l cit.
LES RESPOSTES DELS PONENTS
A totes aquestes objeccions responguØ en primer lloc un dels membres de la ponŁncia, D az Llanos que,' cabalment, Øs un dels promotors de l'escrit dels 126 procuradors bunkeristes al govern. D az Llanos va fer l'apologia de la precisi del projecte i de la perfecta distinci entre els drets de reuni i d'associaci . Alvarez Romero, un altre membre de la ponŁncia, mostr que no calia esmentar la q esti de les responsabilitats dels organitzadors i promotors de reunions i manifestacions, perquŁ aquesta era una q esti que no entrava dintre del binomi ciutad -poder pœblic.
La veu pol tica mØs important per la seva empenta reformista incondicional fou la de Angulo Montes, del grup parlamentari d'Uni Democr tica Espanyola. El procurador que tambØ hi present objeccions assever que el seu grup pol tic rebia amb esperan a el procediment d'urgŁncia, i el rebia potser com a œltima possibilitat de substanciar la reforma pol tica en la legalitat. La terminologia del procurador d'UDE fou b sicament democr tica i molt propera als desigs del reformisme governamental.
Eren les 2,05 quan Fern ndez Miranda tancava la sessi del mat .
. M. P.