MADRID
El clima pol tic en per ode de distensi
Martín Villa explica a la GIT, a Ginebra, l 'abast de la reforma sindical
La festivitat de l'Ascensi ha esmorte t un xic la vida pol tica madrilenya, sobretot si tenim present que molts habitants de la ciutat han aprofitat la festa per a fer "pont" fins dilluns vinent. Per tant, la preocupaci principal de la gent .no es referia ahir a la vida pœblica, sin a la privada, o en tot cas. a la forma d'escapar dels embussos de circulaci que es produ ren en totes les sortides de Madrid.
Tot i aix , Øs ben palpable encara la satisfacci entre els centres reformistes per l'Łxit indiscutible que signific la sessi de Corts de dimarts passat. El govern sabØ plantejar bØ la batalla parlament ria i va guanyar sense dificultats. Aquesta satisfacci era reflectida a l'editorial d'ahir del diari "Arriba": "Aquestes opinions signifiquen un vot mØs per la teoria reformista. Signifiquen una confirmaci d'aquesta via intermitja suposadament acceptada per la majoria que desitja el canvi pol tic, per que el vol des d'una ptica racional, civilitzada i ordenada. Es, en resum, una nova legalitzaci institucional a l'esfor del govern per trobar un cami cap a la democr cia en una naci hist ricament propensa als extremism e s." Per no repassarem ara un tema que ja ha estat suficientment explicat i examinat, sin que en treurem algunes conseq Łncies d'acord amb els comentaris que hom pot sentir per aquestes latituds.
Existeix una impressi general que el discurs de Fraga Iribarne a les Corts (els discursos de Fraga sempre aixequen molta expectaci , j a que se'l continua tenint per l'home fort de la reforma), no aclar grans coses que no se sapiguessin abans sobre els projectes governamentals. Per tant, el futur a llarg termini no est del tot esbargit, ni de bon tros. Manquen encara els debats principals i fins i tot quan la reforma estigui completa caldr veure com funciona dins el marc de tot l'Estat espanyol. Vull dir que. especialment entre els sectors de l'oposici democr tica, l'escepticisme no s'ha allunyat, i que els dirigents dels partits no legals continuen arrufant el nas davant les maniobres del gabinet.
Per s que s'ha reconegut mpliament que aquests darrers dies el clima pol tic s'ha distendit. Alguns s'atreveixen a dir que els s mptomes es noten des del Consell de Ministres del dia 21 de maig. El govern ha llan at segurament una mœltiple ofensiva en diversos fronts: a les Corts, en pol tica exterior, als sindicats, a Just cia, etc., la qual ha comportat un refor ament (momentani?) de les seves posicions. L'alliberament de diversos dirigents de Coordinaci Democr tica (diuen que el mateix Garc a Trevijano sortir de la pres d'un moment a l'altre), els contactes de Fraga Iribarne amb els dirigents del PSOE hist ric i amb el mateix Felipe Gonz lez, amb la intenci de crear un partit socialista ampli i estable, el discurs serŁ i mesurat del ministre de Just cia, Garri-
PREMSA
Tres redactors tT"Andalàn", alliberats La fiança és de quinze mil pessetes cadascú
Tres redactors del peri dic quinzenal aragonŁs "Andal n" han quedat en llibertat sota fian ade quinze mil pessetes cadascun, desprØs de declarar al jutjat nœmero tres de Saragossa en el sumari que se'ls instrueix per un possible delicte de propaganda il·legal.
Ltiis GraneH, secretari de redacci : Pablo Larraneta. redactor, i Darid Ubico. treballador col·laborador de l'esmentat peri dic, s n els qui prestaren declaraci davant el jutge d'instrucci . TambØ foren citats a declarar el director del quinzenal, Eloi Fern ndez Clemente; l'economista, JosØ Antonio Brizeas. professors de la Facultat de CiŁncies Empresarials de Saragossa. i JosØ Antonio Hormig n. matem tic i professor d ensenyament Les actuacions judicials estan
Un d'aquests articles es referia als fets esdevinguts a Montejurra i els altres parlaven dels problemes de la regi aragonesa.
REVISTA D'ESTUDIS POL˝TICS
Ha entrat en el seu trenta -cinquŁ any d'existŁncia la "Revista de Estudi s Pol t cos". El seu nœmero de gener i febrer d'engtKuay arabo d'aparŁixer ara.
Aquesta publicaci , que edita el Instituto de Estudi s Pol ticos i dirigeix el "consejero nacional" Jesœs Fueyo Alvarez, Øs considerada pels experts com un dels exponents m xims del pensament pol tic actual, informa C fra.
Aquest nœmero, que fa el 205 de la revista, publica entre altres un article del "consejero nacional" Gonzalo Fern ndes de la Mora sobre 4
gues i D az Canabate, a Club Siglo XI, les propostes "de pacte d'Areiiza i les seves activitats de cara a l'exterior, etc. han creat una atmosfera mØs prop cia als canvis que la que hi havia fa unes setmanes.
Sembla que aquesta diguem-ne suavitzaci de les formes de govern Øs deguda, mØs que a la mateixa inŁrcia reformista, a la necessitat de crear un ambient interior mØs favorable al rei quan aquest se'n vagi als Estats Units. Aix no vol dir que el govern Arias estigui salvat, sin que simplement canvia una mica l'estratŁgia del poder desprØs d'aquestes primeres batalles a les Corts, de les darreres decisions ministerials. i, sobretot, davant la trobada entre el rei i els alts dirigents nordamericans. Tothom sap que sense la benedicci d'aquests œltims, el programa reformista i fins i tot l'actual Monarquia, potser no serien viables, almenys en els termes d'avui dia. El dia 8 de juny s'ha de celebrar un segon ple d'urgŁncia a les Corts per discutir el dret d'associaci ; simult niament serien modificats els articles del Codi Penal que afecten aquest dret b sic per al joc pol tic. Probablement desprØs d'aquesta segona assemblea la situaci ser un
LA PREOCUPACIO SINDICAL
La reforma sindical tambØ va guanyant terreny. GairebØ exclosa del discurs del president Arias del 28 d'abril, s'ha anat actualitzant i ha esdevingut una de les facetes mØs importants del programa reformista, malgrat ser una de les mØs en.darrerides. El ministre de Relacions Sindicals, R o d o l f o Mart n Villa, home ben conegut a la prov ncia de Barcelona, j a que en fou governador, Øs en aquests moments a Ginebra. explicant a l'OIT (Organitzaci Internacional del Treball) l'abast dels projectes sindicals. L'empresa Øs realment dif cil, car el sindicalisme vertical espanyol Øs un dels sectors mØs desprestigiats a l'estranger de tot el sistema, i a mØs a mØs ha tingut freo ents i serioses topades amb l'OIT.
A fi de desfer-se de passats engavanyadors. el ministre no ha dubtat a donar per acabat el sindicalisme vertical. Fins i tot dimarts passat afirm en una conferŁncia que aquesta mena de sindicalisme no havia existit mai, sin que havia estat un simple projecte heroic del rŁgim.
LA DRETA S'ORGANITZA PER AL DIA DE DEMA
Assistim tambØ, aquests dies, a una reorganitzaci de les forces conservadores, que corren a situar-se a la l nia de sortida pel dia que siguin autoritzats els partits pol tics, dia potser no molt lluny . ANEPA, UDPE i Falange Espanola y de las JONS van celebrant assemblees, reunions i actes pœblics, tant per a refer llurs esquemes interns i programes de treball com per a fer-se conŁixer arreu del pa s. Els d'ANEPA, que es declaren "d e mocr tics i liberals", afirmaren que solament a Madrid eren cinc mil dos-cents afiliats i que el mes de juny celebraran un CongrØs Nacional. Els de la UDPE sostenen que ells disposen de vuitanta-cinc mil associats i que aquest nombre va creixent. EtcŁtera.
PROTESTA FALANGISTA
La decisi de l'Ajuntament de La Jonquera, de retornar els noms catalans a alguns dels principals carrers de la pblaci , no ha caigut gaire bØ a certes esferes de Madrid. Com a mostra, vegeu aquest comentari del diari del Movimiento "Arriba": "En la carrera que s'ha desencadenat sota la vella consigna dels jocs infantils "l'œltim que arribi, manca", un dels primers a arribar i per tant a alliberar-se d'aquesta infamant qualificaci , Øs l'ajuntament de la Jonquera, que ha decidit canviar el carrer de JosØ Antonio pel nom de carrer Major. Aquesta Øs la forma de democratitzar-nos, hauran dit, ignorant que la hist ria no s'esborra amb un canvi de rŁtol, sin amb transformacions profundes com les que JosØ Antonio deman per a Espanya i que deixaren un senyal en tots nosaltres molt mØs gran que no es pensen les autoritats municipals de La Jonquera. El mateix Estat, nascut del seu esperit, respect entre els carrers madrilenys Jaime Vera, un dels primers socialistes espanyis, Moret, Figueres i tants d'altres homes representatius de rŁgims morts i d'ideologies contr ries a la nacional sindicalista. Per es veu que el municipi de La Jonquera tØ vocaci d'enterramorts i ni tan sols de bon enterramorts, car intentar enterrar de viu en viu uns s mbols que encara representen molt per a molts espanyols".
JOSEP M. SANMARTI
ENSENYAMENT
Universitaris organitzats en Federació
Santander: Quinze estudiants acaben vaga (te fam
La Federaci Nacional de les Organitzacions d'Estudiants Universitaris ha quedat constitu da a Sierra Nevada.
Han assistit a la reuni els representants de les quaranta-una organitzacions d'estudiants universitaris de tots els districtes de l'Estat espanyol, la base de les quals s n diversos milers d'estudiants i pot considerar-se com la mØs mplia del pa s, segons un comunicat fet pœblic per aquesta federaci i que avui publica el diari "Ideal".
Organitzaci d'Estudiants Universitaris (OEU) va ser aprovada el 17 d'octubre del 1973 pel ministeri d'Educaci i CiŁncia
En un comunicat, la federaci nacional de l'OEU va declarar com a punts b sics i finalitats primeres: donar una resposta auda i engatjada als problemes del nostre temps, formaci integral de l'home i gesti i perfeccionament de les estructures universit ries per tal d'aconseguir una universitat lliure, cient fica, popular i autogestionada.
IGUALTAT D'OPORTUNITATS
TambØ es propugna en l'esmentat document la llibertat de pensament, d'expressi , de consciŁncia religiosa, de reuni , d'associaci , de manifestaci i de sindicaci , el dret al treball i la lliure elecci de l'ofici.
POSEN FI A LA VAGA DE LA FAM
Els quinze estudiants de la Universitat de Santander que eren en vaga de la fam des del diumenge passat en una de les aules de la Facultat (fe CiŁncies, han abandonat llur actitud ahir al mat .
La decisi d'acabar la vaga de la fam va ser presa desprØs d'una assemblea celebrada per uns vuitanta estudiants, que romanien tancats en aquell edifici i entre els quals hi tavia els vaguistes d» la fam. informa Cifra.
Els estudiants consideren que amb llur actitud han assolit a 6 qu« es proposaven: recaptar cent m pessetes per a pagar les sancions imposades a dos dels seus companys que fa uns dies foren detinguts a Madrid. Les cent mil pessetes han estat recaptades en actes pœblics celebrats a les Facultats de Santander i en altres centres docents.
B A N C A I C A I X E S
Aprovat en temps rècord de 3 a 8 MESOS
AcadŁmies C. Catal Comercial
BARCELONA: Rbla. Catalunya, S, l«r. TeL 302 22 88 HOSPITALET: Junt al Mercat La Florida. TeL 338 20 35 SANTA COLOMA: Josep Antoni, 84-86. Tel. 386 78 98
Els assattante del polvorí, a Portugal
La Gu rdia Civil trob la nit d'abans-d'ahir la furgoneta que fou utilitzada en el robatori al polvor de Reigosa (Pontevedra). El vehicle fou trobat en una sØndera prop del riu Mino, frontera nacional amb Portugal. A l'interir no es va trobar altra cosa que la documentaci del seu conductor, que havia estat deixat al polvor , desprØs del robatori.
No s'ha trobat cap indici del material robat ni dels autors del fet. Ara bØ, com que el Mino, en aquesta part, porta molt poc aigua i no Øs dif cil de travessar, es creu que els suposats cinc homes que realitzaren l'operaci es poden trobar a Portugal. Segons informacions de car cter no oficial, els autors parlaven en gallec, amb alguna paraula en portuguŁs i amb errors de dicci .
INVENTARI DEL QUE S'HAN EMPORTAT
Ahir es va saber exactament tot el que les cinc persones s'han emportat. Encara que en un primer moment es va parlar de set-cents quilos de dinamita, nomØs en prengueren de cent a cent-cinquanta. S'emportaren, a mØs dos fusells, dues pistoles, trenta bales, setanta-tres quilos de p lvora de mina, tres mil detonadors elŁctrics i dos mil metres de fils per a connexions. En total, l'import del robatori Øs valorat en unes noranta mil pessetes.
Diverses autoritats nacionals, entre elles el vice-president del govern i ministre de la Governaci , Fraga Iribarne, s'han interessat des del primer moment per totes les circumst ncies que envolten aquest robatori.
La Gu rdia Civil, mentrestant, continua mirant d'esbrinar la identificaci dels autors, aix com la localitzaci del material explossiu i armes robats.