Nacionalitats i autonomia en el congrés del PSP
"El nostre partit denuncia el centralisme com un factor disfuncional"
Una de les parts del discurs inaugural de Tierno Galv n, dirigent del Partit Socialista Popular (PSP), en el congrØs que ahir comenc a Madrid; fou dedicada als problemes de les nacionalitats de l'Estat espanyol respecte del centralisme governamental.
Sobre la q esti del federalisme, l'autonomisme i les nacionalitats, el professor Tierno Galvan afirm el seg ent: f 'En molts casos, un dels camins perquŁ l'home es retrobi ell mateix Øs tornar a la petita comunitat en quŁ ha estat durant molt de temps la familia. o bØ defensar amb tossuderia els costums, els usos, la llengua, que, sense ser la llengua franca de la comunitat global, Øs la llengua liter ria i, de vegades, domŁstica, en la qual la persona troba limits mØs concrets per a la'seva pr pia definici . El nostre partit reconeix aquests fets. i a mØs, des de f anys, ja fa molts anys, denunciem el centralisme com un factor disfuncional i, per tant, pertorbadoi. Sobretot, el centralisme franquista que, sota d'una pobra cobertura ideol gica, amagava la concentraci de poder en mans d'una oligarquia que procedia de totes les regions i que explotava els diferents pobles d'Espanya com si aquesta fos simplement una col nia. Es pot dir, doncs, que no Øs que siguen respectuosos amb la problem tica que plantegen els pobles i les nacionalitats, sin que entenem i compartim les raons que han dut a un planteja ment, a voltes radical, d'aquest vell problema. Problema que no es pot esquivar i que no es pot tractar amb la ideia que consisteix en un xarampi que solament tØ import ncia de moment. Es quelcom mØs profund: S'ha d'entendre aix i s'ha d'a^bordar com un problema que requereix soluci ".
El discurs marc un fort impacte entre el miler llarg d'assistent's, i fou eqtusi sticament aplaudit._ A continuaci . el professor Tiern abandon la sala i diversos representants de partits estrangers (Acci Democr tica de Vene uela. Partit Comunista de Iugosl via, Partit Comunista de Romania, Partit Revolucionari _ Institucionalitzat de MŁxic, Partit de la Revoluci de L bia, etc.) adre aren un missatge de solidaritat al CongrØs del PSP i a totes les forces democr tiques de l'Estat espanyol. A la tarda, es reuniren les ponŁncies de treball a fi d'estudiar la problem tica pr pia del partit.
Q ESTIONS SOBRE EL BICAMERALISME
Divendres al vespre, el Cercle d'Estudis Jur dics, presidit pel Deg del Col·legi d'Advocats de Madrid, Antoni Pedrol Rius, organitz un interessant col·loqui 1 sobre el bicameralisme a Espanya i que recollim aqu :
El professor Carlos Ollero fØu una breu presentaci del que ha estat i Øs el bicamera sme en els sistemes parlamentaris, destacant que pot ser perfectament un sistema de democratitzaci . per que a l'Estat espanyol "l'operaci bicameral en marxa representa un desafiament a l'opini democr tica i pot esdevenir un retrocØs per a les aspiracions democr tiques del pais". A continuaci Rafael PØrez Escolar, president ,de Reforma Democr tica, denunci alguns aspectes arca tzants del projecte de llei presentat pel Govern. co.m es la representaci familiar o la de
ACTIVITAT POL˝TICA
La socialdemocràcia pot integrar-se al PSOE
L'entrevista de Fern ndez Ord nez amb Garc a L pez aix ho dona a entendre
Mentre el discurs de Tierno al congrØs del PSP tinguØ un relleu especial pel que fa als comunistes, es veu com a possible una futura uni dels socialdem crates espanyols, que, segurament, mantindrien contactes estrets amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
Fer ndez Ord nez (Uni Social Dem crata Espanyola) ha negat que ja s'haguØs confirmat el futur Par. t t Social Dem crata Unificat, per diguØ que existeixen els contactes amb Garc a L pez (Partit Socialista Democr tic Espanyol) per a una
fusi que podria culminar en la integraci en el PSOE, segons informa Europa Press.
Per altra banda. Esquerra Democr tica Cristiana (Alvarez Miranda) no ha estat admesa a l'equip Dem crat -Cristi de l'Estat espanyol, format per Esquerra Democr tica, Uni Democr tica de Catalunya. Partit Nacionalista Basc, Uni Democr tica del Pa s Valenci i la Federaci Popular Democr tica, si bØ el grup de Ruiz GimØnez, Esquerra Democr tica, es pronunci favorable al reconeixement. Les raons han estat que IDC no Øs partid ria del federalisme com a f rmula œnica.
FUSI SOCIALISTA A GAL˝CIA
El Partit Socialista Gallec i el Moviment Socialista Gallec s'han integrat en un œnic partit que portar el nom del primer i que es formalitzar en un pr xim congrØs.
Per altra part, el socialista belga Simonet, vice-president de la comissi executiva de la CEE, arriba a Espanya el pr xim dia 11 i durant tres dies s'entrevistar amb Fraga, Areilza i l cjers de l'oposici .
JosØ Maria Zavala, secretari general del Partit Cari , s'ha presentat volunt riament a declarar davant el- jutge d'ordre pœblic en relaci amb la seva participaci en la constituci de Coordinaci Democr tica i per esclarir els fets. de cara a una pr xima llibertat de Garc a Trevijano.
TIERNO I EL HIST RIC COMPROM˝S
Ahir al mat comen el congrØs del Partit Socialista Popular (PSP) que presideix Enriaue Tierno Galv n. No havent-se rebut comunicaci del ministeri de la Governaci , s'entØn que el congrØs eØt autoritzat, acollint-se a la Llei reguladora del Dret de Reuni ,
Fent la indicaci que s n socialistes d'esquerra i que no s'acontenten amb una simple reforma, Tierno, amb una breu an lisi de la socialdemocr cia. precis que "s n molts els partits socialistes actual? que nomØs es diferencien dels que no s n so- cialistea P e l n m que porten". Es refer extensament a la unitat de les esquerres, "malgrat que a Espanya no pot donar-se el que els italians en diuen "comprom s hist ric", ambig itat per a aconseguir vots". Es pronunci , per , favorable a la inclusi en la unitat del Partit Comunista Espanyol cap a un socialisme d'esquerres que "ser un nou fonament en la realitat a It lia, Fran a, GrŁcia, Portugal i Espanya, extensible als pa sos africans del Mediterrani". ConcloguØ, finalment, amb una referŁncia al mitj i al petit empresari, "que no Øs el nostre adversari, el qual Øs el gran capital".
Entre les personalitats assistents com 3 invitats al congrØs hi havia Camacho, Vidal Beneyto, Alvarez Miranda. Satrœstegui i d'altres.
FUENTES
Involucrada gent propera a la família
Ha estat detingut un antic obrer de la finca
Descartats totalment els m bils pol tics en el segrest d'Eufemiano Fuentes, hom pensa que el fet no es deu ser degut ni tan sols a delinq ents habituals. En alguns sectors se sqggereix la possibilitat que l'afer tingui relaci amb persones properes a a familia del segrestat.
Una persona ha e s t a t detinguda f i n s ara. segons Europa Press. Es tracta d'un antic empleat de la finca de l'industrial canari, Gonzalo. TambØ s'escau que un germ del detingut, JosØ Manuel, empleat actualment a la finca de Fuentes, ha estat dut a declarar.
L'esperada trucada dels segrestadors o segrestador, car podria tratarse d'una sola persona no s'ha produ t. Maria Teresa Fuentes, filla de l'industrial, adre als segrestadors a travØs de la televisi . "Encara no tenim not cies del meu fare. Estem passant moments verdaderament neguitosos que no desitgem a ningœ, i supliquem, per cari- tat, que comuniquin amb nosaltres el mØs aviat posible i ens diguin l'estat . del meu pare, car les confuses not cies d'alguns medis informatius ens tenen profundament preocupats a tots".
COMUNICAT DEL MPAIAC
Datat a Alger el 3 de juny d'e.iguany, hem r e b u t un comunicat oficial del Moviment per a l'Autodeterminaci i la IndependŁncia de l'ArxipŁlag Canari (MPAIAC). en quŁ el seu secretari general, Antonio Cubillo. afirma que llur Moviment "Øs totalment aliŁ al segrest d'Eufemiano Fuentes, aix com a les circumst ncies que envolten". Aquest comunicat diu tambØ, entre d'altres coses, que "la nostra organitzaci . n el transcurs de la lluita que lliura el nostre poble per la independŁncia, mai no negociar amb vides humanes a canvi de diner, car aquest tipus d'actes no correspon als nostres principis pol tics."
.
treballadors i empresaris que ha de ser substitu da per autŁntics sindicats. TambØ es refer a la confusi existent en les relacions entre les dues Cambres, i entre les Cambres i el Govern. Assenyal finalment que el Tribunal de Garanties Constitucionals havia d'estar format solament per magistrats.
VELLES ESTRUCTURES
Per la seva part. Joaqu n Ruiz Gi_ mØnez assenyal la veritable intenci del reformisme de conservar velles estructures de l'etapa franquista 3 travØs del Senat, i que les d es Cambres solament tenen sentit si es refereixen a una estructura federal que avui dia no existeix a l'Estat espanyol. Per altra banda, diguØ, !es relacions entre ambdues Cambres r n confuses i el president del Senat Oposar d'uns poders desorbitats. ''S'han d'evitar els conflictes entre les dues Cambres", diguØ, "i que el cap de l ! Estat es vegi abocat a situacions l mit". Com a soluci propos la celebraci d'eleccions generals i l'obertura d'cm procØs constituent a base d'una Cambra totalment renovada.
En relaci amb aquest tema. el diari "El Pa s" informa que el "Consejo Nacional del Movimiento" proposar que la iniciativa legislativa correspongui a la Cambra Baixa i no al Senat, i que les relacions entre el Govern i les Corts quedin mØs expl cites. L'informe del "Consejo" hauria provocat, segons "El Pais", un seri s enfrontament entre els consellers, governamentals o moderats i els imm bilistes.
J. M. SANMARTI
Aquest matí arriven els reis
Joan Carles es reun amb el m n de l'economia
Avui al mati. a tres quarts de nou, Øs esperada l'arribada dels reis. Joan Carles i Sofia, que, acaoar n aix el seu viatge oficial a la Repœblica Dominicana i ais Estats Units. Junt amb els reis arribaran les persones que han acompanyat als sobirans en aquest viatge i que s n presidides pel ministre d'Afers Exte. riors, JosØ Maria de Areilza. El "DCB" "El Espanoleto" d'"Iberia"' va sortir de l'aeroport Kennedy de Nova York.
El m n de Wall Street, considerat com el "poder" real dels Estats Units va visitar ahir durant mØs de quaranta-cinc minuts al rei d'Espanya, Joan Carles. L'atape da agenda va seguir al seu desenvolupament pas a pas, en jornades de gran "activitat.
,
A dos quarts d'onze els reis Joan Carles i Sofia van visitar l'exposici d'obres de Goya instal·lada en el Metropolitan Museum de Nova Yor on foren rebuts pel president de la famosa pinacoteca novaiorquesa. MØs tard. amb l'assistŁncia de l'alcalde de Nova York. els reis d'Espanya van descobrir una placa dedicada als' cent vint-i-sis espanyols morts en el vaixell anglks "Jersey" durant la guerra de la IndependŁncia dels EUA. les despulles dels quals s n enterrades en la cripta subterr nia situada en el Fort Greene Park.
ELS ESPANYOLS DE NOVA YORK
Cal destacar que els reis van dedicar tambØ la seva atenci als espanyols que resideixen a Nova York i que a partir d'ara podran utilizar els serveis de la Casa i Cercle Cultural d'Espanya, que es va obrir per primer cop per rebre Joan Carles i Sofia. Aquesta Casa d'Espanya ser el punt de confluŁncia dels espanyols que viuen all i a la vegada ser un centre d'irradiaci de la cultura i costums espanyols. "L's porto l'esfinx de Francisco de Vit ria, humil monjo i gran fil sof, que va definir per sempre els fonaments del Dret Internacional, les quals regles, respectades per tots elg estats membres, s n els fonaments mateixos d'aquesta Organitzaci " va dir el rei
FINANCERS I INDUSTRIALS AMB EL REI
Un grup integrat per dues dotzenes dels mØs importants industrials i financers nord-americans van dialogar amb el rei sobre la situaci econ mica i les finances espanyoles al llarg d'una audiŁncia plena de cordialitat, informa Efe. Entre els components del grup hi havia Henry Ford, president de "Foi-d Motor Co.", Reginald Jones. president de "General Electric", Zoltan Merszei. president de "Dow Chemical Company", Edgar B. Speer. president de "United Steel Corporation", Edward Palmer, president, del ComitŁ Executiu de "Citybank". entre altres.
Al vespre, en un sopar de 1.800 persones, ofert en un sal del Waldorf Astoria en honor dels reis d'Espanya, a cent d lars cobert aue es van dedicar a benefici del Spanish Institute de la ciutat, Joan Carles en les paraules que pronunci en aquest acte va dir que "mantenir l'ordre i l'e?tabilitat pol tica i social es el qu? cerca el Govern, per tal que el capital, l'empresa i el treball puguin cooperar harmoniosament per al bØ de tota la societat". MØs and vant va afegir que "el nostre poble no est en el passat, ni somia gl ries nretŁrites. ans est interessat joven volament en l'esdevenidor, en el desenvolupament, en la prosperitat, en la just cia per a tots". ncorat
BREU
ESPANYA-URSS. El tema d« la creaci d'un comitŁ bilateral hispano-soviŁtic d'homes d'empresa sei? estudiat la pr xima setmana a Moscou per alts directius dels sectors empresarials d'ambd s pa sos. Per aquest motiu, avui emprendran viatge a Moscou, convidats oficialment per la Cambra de Comer de la Uni SoviŁtica, el president i el director general del Consell Superior de Cambres de Comer . Indœstria i Navegaci d'Espanya (CSC), Isasi Isamendi i Guasch Molins.
UNIVERSITAT. Es donar la m xima publicitat al nombre de pla_ ces vacants, a cada Universitat, del professorat a contractar, segons la normativa establerta pel ministeri d'Educaci i CiŁncia per al curs acadŁmic vinent, dintre els criteris d'autonomia universit ria. Es realitzar rna selecci urgent de professorat, de forma que aquest cessi el S de juliol vinent, i es constituiran, prŁvia elecci dels diferents estaments implicats, les comissions de contractaci , compostes per quatre professor» numeraris, dos professors contractats i un alumne.