Any 1 Nœmero 50 Pren: 10 pessetes Schrfprfu d'l pesseta per transport urgent a Balears, Madrid. Saragossa i ValŁncia Edita: Premsa Catalana S A. Barcelona. Director: Josep Faal i Olivella.
ITALIA
5.000 milions de d lars de crŁdit
L'ajuda podria dependre de! resultat de les eleccions
Els cercles oficials han vist amb satisfacció les declaracions del ministre alemany dé" Finances. Hans Apel. sobre la possibilitat que els principals països industrials es posin d acord en la pròxima conferència de Puerto Rico sobre la concesiò a Itàlia d una ajuda financera extraordinària. Itàlia està invitada a aquesta conferència econòmica dei mon occidental, que se celebrarà a fmals d aauest mes. per iniciativa del president nord-amencà Gerald Ford.
CINC MIL MILIONS DE CRÈDIT
El crèdit a italia seria col·lectiu i tindria una dimensió notable, mes de cinc mil milions de dòlars, segons una font no oficial. Aquesta ajuda podria dependre del resultat de les eleccions, però un govern amb participació comunista no seria necessàriament un obstacle a aquest préstec: tot dependria de la seguretat que donaria el PCI sobre la continuacio d Italia en el món occidental.
EL LLENGUATGE
Durant la guerra
F rases com ara «Això va passar quan la guerra» o bé «Ens vam conèixer quan les vacances de l'any passat», són avui força usuals. Tan usuals com incorrectes. La incorrecció consisteix, simplement, en l ús de quan en lloc de durant. La redacció correcta d aquestes frases, doncs, seria: Aixo va passar durant la guerra i Ens vam conèixer durant les vacances de I any passat. Sempre hi pot haver, és clar, altres solucions: Això va passar al temps de la guerra i Ens vam conèixer en el transcurs de les vacances.. Però el cas és que el mot quan és en tota ocasió un adverbi i això vol dir que sempre ha d'anar acompanyat - en el seu cas, preceònt lo S un verbNo se quan acóoaré. Üuan tu hi vas eli ja en torna. En cap cas, doncs no té la funció introductòria dels grups nominals -la guerra, les vacanes, etc.- pròpia de les preposicions.
De fet, la preposició durant prové del verb durar Es la seva forma de gerundi que s'ha gramaticalizat. Durant la guerra vol dir, és clar, mentre durava la guerra. Alguns tractats gramaticals ometen aquest detall. D altres en parlen com d'un gerundi en funció de preposició o d'una preposició procedent d un gerundi. Tant és: són maneres de dir. El que ens importa, essencialment, és la funció efectiva de la forma durant d'instroducció dels grups nominals.
També hem topat, algun cop. amb una construcció com ara la següent: «Aquells animals, quan vells, tenen el pèl més fosc». Encara què aquesta redacció sembla obeir a un propòsit de síntesi, no creiem pas que sigui admissible. L esmena adequada podria consistir en la simple introducció d una forma verbai: Aquells animals, quan'son vells, tenen el pel mes fosc.
ALBERT JANE
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/6/1976. Pàgina 1
RUMOR DEMANA INTER ROGATORI PUBLIC
El ministre italià d Afers Estrangers Mariano Rumor, principal acusat en I escàndol Lockheed, demana ésser interrogat públicament. La premsa critica la comissió parlamentària que investiga aquest cas de corrupcio. per la seva decisió de citar Rumor a declarar en sessió secreta i sense concretar la data.
Mentrestant, les últimes hores de la campanya electoral a Roma han coincidit amb una vaga de quinze minuts dels comerciants que així protestaven pel segrest de dos majoristes romans, un de viandes -ja alliberat sense conseqüènciesi l altre, d ous i pollastres.
SENSE NOTICIES DEL SEGRESTAT
Res no se sap d aquest darrer. Renato Penteriani. segrestat fa dos dies per tres desconeguts davant casa seva. La policia pensa que aquest segon segrest pot ser obra de delinqüents professionals, que ara esperen que s assosseguin les aigües per a posar-se en contacte amb la família i exi^ir-li un rescat. Les trucades telefòniques i els missatges de suposats grups revolucionaris que reivindiquen el segrest de Penteriani. són fets, segons la policia. per «provocadors» o per mitòmans. Un d aquests missatges exigeix que es posi a la venda a preus
Apujaran les tarifes de Correus
A 4.500 milions de pessetes I any s eleva el dèficit de Correus i Telègrafs, segons va declarar el director genera! de Correus i Telecomunicació. Juan Echevarria Puig.
El pressupost d aquest organisme és de 25 000 milions de pessetes anuals. L única f orma de salvar el dèficit, segons va declara el director general, és I augment de tarifes, que al seu judici son molt baixes en comparacio als darrers i ncrements del cost de > a vida i les altres països europeus. Echevama opina que la pujada de les tarifes serà pròxima «Amb això va dirpodrem millorar les retribucions dels funcionaris».
AVUI
- L estatut d autonomia, avui (Ar-
- ticle de Joan Colomines): p 3
- Sobre les patents de catalani-
tat
(Article de Jordi Solé-Tura): p 3
- Tres militars processats per un incident (Crònica de la nostra redacció a Madrid, per Josep M. Puigjaner): p 11
- L'autopista travessa la frontera (Crònica del nostre corresponsal al País Basc. Robert Petit): p 12
- Nou oferiment de Giscard per actuar en la guerra libanesa (Crònica del nostre corresponsal a Paris. Josep Dalmau): p 14
- Apropament entre el COMECON i la CEE (Crònica del nostre corresponsal a Brussel·les. Francesc Verdú): p 15
- Un mort en un comici d'Eanes Crònica del nostre corresponsal a Lisboa Manuel de Seabra): p 15
- Ha quedat closa oficialment la campanya electoral (Crònica del nostre corresponsal a Roma. Alícia Fajardo): p 15
- Folklore viu: p 22
- Televisió: programes de la setmana: p 23
molt baixos una gran quantitat de pollastres i ous.
Tota Itàlia està vigilada per un servei extraordinari de policies i carabiners. i per la secció especial de lluita contra el terrorisme, en aplicació de les instruccions del ministre de l Interior. Francesco Cossiga. que aixi vol impedir els atemptats i les topades violentes entre les diferents faccions polítiques.
Ultra I oficial de carabiners ferit en una d aquestes topades, al qual ens referim en una altra nota. les darreres hores de la vigília electoral semblen transcórrer en .relativa calma. A Nàpols, dos joves del MSI han rebut una pallissa per part d un grup esquerra. Les lesions son lleus. No hi ha més incidents.
MONTSERRAT
AVUI
Dissabte, 19 de juny del 1976
MADRID
Calvo Serer, en llibertat
Va sortir ahir, a l mat , a m b u n a f i a n a d e 3 0 0 . 0 0 0 p e s s e t e s
CALVO SERER
Minuts abans de dos quarts de dues d ahir. a la tarda, va sortir de la presó de Carabanchel Rafael Calvo Serer, la llibertat provisional del qual havia estat decretada de mati. sota fiança de tres-centes mil pessètes
Calvo Serer sortí de la presó en companyia de García Trevijano, alliberat també uns dies abans, que havia entrat a esperar-lo uns moments abans. Al carrer va ser saludat per un nombros grup de persones. entre les quals hi havia el seu advocat, José Joaquin Díaz, i el dirigent de Comissions Obreres. Marcelino Camacho.
Com recordaran. CalVo Serer havia arribat a Madrid, procedent de Paris, el darrer dia 3 de juny, on fou detingut a I aeroport mateix i. posteriorment ingressà a la presó.
· Conferència de premsa p 2
a l ' a l t a r
Mi s s a t g e s a r d a n i s t a d ' a f i r m a c i n a c i o n a l
Dijous, diada de Corpus, va celebrar-se a Montserrat el XXV Aplec de Catalunya. Dos actes van ser els més rellevants. D una banda, la sardana ballada a l entorn de I altra major del monestir, com pot veure s en la fotografia. De I altra, el manifest subscrit pels sardanistes -després d un ampli debat- en el qual es posa en relleu la nova situació política del país i el paper que hi ha de jugar la sardana. Dos actes que son testimoni de .la sintonitzacio i el compromís que la sardana ha tingut. des de sempre, com a primera manifestació popular de! país. amb la realitat de la qual neix, i del paper aglutinador que, també des de sempre, ha tingut.
Manifest p. 21
Redacci i Administraci : Diputaci . 284 Barcelona - 9 TelŁfon 30100 54 (Barcelona 93) TŁlex: 54063 Tallers: Editorial Mencbeta S.A. Roger de Llœria, 35 Barcelona 9 D.L.: B. 20.249 - 1 9 7 6
CONSELL MINISTRES
Ei procØs reformista continua ei seu curs normai
No hi va haver cap resposta a l'expectaci pels œltims esdeveniments
Amb la imperturbabilitat gairebØ estoica que el caracteritza, i malgrat els rumors escampats aquests darrers dies que anaven des de la dimissi "motu proprio" fins a la cessi del c rrec per voluntat aliena , el ministre d'Informaci ha anat responent a les preguntes dels periodistes.
El gel de la sala ha estat trencat per Pedr Calvo Hernando, el qual, en lloc de preguntar, s 'ha adre at al ministre donant-li les gr c es per l 'actitud oberta i favorable a la llibertat de premsa sostinguda per Mart n Gamero en els transcurs dels œltims dies amb motiu de l ' afer "Cambio 16".
El ministre ha rebut modestament l'elogi i, desprØs d'agrair-lo ha afegit que des del dia que va seure per primera vegada a l a taula del seu despatx ha estat conseq ent amb el que creia que havia de fer. "No he fet altra cosa ha dit que interpretar la pol tica del govern".
EL CONSELL NO HA TRACTAT DELS EX-MINISTRES L PEZ
A la pregunta de si el govcyrn s'havia ocupat dels "esculls" amb quŁ la pol tica reformista ha ensopegat darrerament, el ministre ha respost que el govern havia examinat
ERC: sopar d'homenatge a Sauret
L'assemblea, no autoritzada a primers de juliol
-I.-T-1 Una quarentena d'homes d'Esquer ta Republicana de Catalunya (ERC) van reunir-se ahir al vespre en un sopar per acomiadar J. Sauret, secretari general d'ERC, que desprØs d'estar-se quinze dies a Catalunya tornava a Fran a. L'Esquerra de l'interior va retre aix un homenatge a un home que durant molts anys ha estat a l'alta direcci del partit; com a record, li fou lliurat un quadre amb la fotografia del president Llu s Compaoys. Presidien la taula, junt amb Sa,uret,. Heribert Barrera,, secretari d'ERC a l'interior, i un dels militants mØs ancians del partit.
En la conversa que vam poder tenir els periodistes amb els dos homes
L˝BAN
Nombrosos evacuats cap a Damasc
La mort de l'ambaixador nord-americ a Beirut ha actuat com a element detonador de l'Łxode, cada vegada mes gran', dels civils europeus » nord -am ricans cap a S ria. Mentre el president siri , Assad. es troba a Par s, les evacuacions de nord americans, brit nics i francesos cap a Damasc es van succeint sense interrupci .
El president Ford orden ahir
J »TTT-> /""» a c i m A m P n t S a clau d'ERC en aquest moment Sauret i Barrera van plantejar-se les q estions d'interŁs actual: la recent separaci del grup d'Andreu Abell , la posici de l'Esquerra en les actuals circumst ncies i la recent no autoritzaci .de la seva assemblea a Barcelona.
Al final del sopar, i despres de parlar amb els periodistes, els militants d'ERC reunits van iniciar una petita assemblea per decidir l'actitud a adoptar davant la convocat ria i no autoritzaci de l'assemblea del partit. Pel que van dir-nos, tenen ganes que aquesta assemblea pugui cel ·lebrar-se el primer diumenge de juliol. - l'evacuaci dels nord-americans residents al L ban. DesprØs d'una reuni amb els seus principals consellers Kissinger, Rockefeller, el cap de l'Estat Major, el sots -seeretari de Defensa, el director de la CIA i l'exenviat especial a Beirut Ford trametØ a l'ambaixada nord -americana a Beirut l'ordre de la "immediata i urgent" evacuaci dels seus compatriotes.
En aquest sentit, ahir aquesta caravana de ciutadans brit nics i nordamericans sort de Beirut la situaci , que la considerava normal, que el procØs reformista continua el seu curs. D'acord amb una altra intervenci de Mart n Gamero, el Consell de Ministres no s'ha referit al tema d'una possible presŁncia d'ex-ministres amb el cognom de L pez a les files del govern; aquest tema no ha estat objecte de cap comentari.
Pel que fa al segon processament de tres militars condemnats el mes de mar en Consell de Guerra i ara a sis anys , Mart n Gamero ha precisat que el motiu del processament Øs el seg ent: Dos d'aquests militars s n acusats de no obeir un sentinella; i l'altre, d'haver insultat el sentinella amb motiu de la mateixa q esti . El lector de l ' A V trobar aquesta informaci mØs detallada a la cr nica de Madrid.
l
AJUT A LA SECADA DE CASTELLA
El Consell fou mpliament informat dels greus problemes causats per la gran secada en una mplia zona de les dues Cast elles i que ha causat mØs de setze mil milions de pessetes en pŁrdues. El govern ha indicat que ultimar propostes concretes per a resoldre o ajudar la greu situaci .
ELS PREUS D'HOSTELERIA
L'activitat tur stica, que ha estat motiu d'un informe de cojuntura en el Consell de Ministres, ha provocat una pregunta en relaci a un Reial Decret sobre aplicaci del rŁgim de preus de vigil ncia especial a determinades categories d'allotjaments tur stics. Aquesta vigil ncia especial tØ com a objectiu que no s'ultrapassi un 20% d'augment dels preus que fins ara regien.
REFORMA DEL CALENDARI DE FESTES
El calendari de festes oficials queda modificat de la manera seg ent: la festa del primer d'abril se suprimeix; el 18 de juliol i el 12 d'octubre s n festes a efectes laborals i oficials; el dia 1 de maig ho es œnicament a efectes laborals, i el 24 de juny, festa oficial, no tØ efectes laborals.
El futur depŁn de les posicions que adopti CD
Calvo Serer i Garcia Trevijano cap al partit dels dem crates independents
Dues hores desprØs de la seva sortida de la pres de Carabanchel, Rafael Calvo Serer tinguØ una conferŁncia de premsa que dur una hora i mitja i en la qual estigueren presents Antonio Garc a Trevijano Marcelino Camacho, JosØ Joaqu n D az de Aguilar, JosØ Zubia, Juan Ferrando, Nazano Aguado i JosØ Vidal Beneyto.
Va afirmar que la detenci dels geus companys de Coordmacio Democr tica havia fet que es decid s a venir a Madrid per tal de mostrar-los la seva solidaritat.
havia pogut veure-la per mitj dels diaris: ,
Aieg que a Espanya pot passar de tot en cosa de setmanes: "La situaCio
Quant a l'interŁs dels Estats Lmts en bona part, de la posici que adopti Coordinaci Democr tica. Si Joan Carles ha resolt d'establir la democr cia, no se la pot fer pas sense I'oposiei . . ..
Quan ta l'interŁs dels Estats Units sobre Espanya, el senyor Calvo Serer va dir que mai no hi havia hagut una amistat tan sincera entre els dos pa sos,
ELS DEM CRATES INDEPENDENTS
demò Calvo Serer va dir. que els
A mØs de les informacions rebudes a travØs de persones de Coordinacio Democr tica, el senyor Calvo Serer diguØ que la situaci pol tica actual
· i » c A n nart i l · l í crates independents, s n partidaris de la democr cia i de la independencia, sense cap condicionament hist ric, social o econ mic. Garc a Trevijano va afegir-hi que, a l'Estat espanyol, hi ha avui centenars de milers de ciutadans que estan compromesos amb el partit de la democracia i que, a aquests se'ls procurar oferir una f rmula original, semblantment al que les Comissions Obreres han fet en el m n del treball. Va continuar dient que seria convoeat un CongrØs perquŁ hi participin els dem crates independents
Quant a les relacions del Rei amb el seu pare, el senyor Calvo Serer va dir que s n de respecte profund, i que responia el mateix que don Juan: "no comment",
C l a m o r s Ł x i t de l a T E M P O R A D A P O P U L A R D E B A L L E T
Patrocinada per l'Excma. Diputaci Provincial i l'Excm. Ajuntament de Barcelona
SALO DEL TINELL (Pla a del Rei)
" B A L L E T CONTEMPORANI DE BARCELONA"
Dues darreres representacions: avui dissabte dia 19, nit, 10.30, i demà diumenge, tarda, 6.30
Venda de localitats a les taquilles de * Pla a Catalunya L una hora abans de l'espectacle,
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/6/1976. Pàgina 2
A de C: No al reformisme
Ahir es va fer pœblic un manifest de ruptura
En el transcurs d'una conferŁncia de premsa calebrada anit al nou local del PSC (ex RSDC), va ser presentat el comunicat oficial de la XVII Permanent de l'Assemblea de Catalunya, junt amb el "Manifest per la ruptura" que hi fou elaborat i una nota de solidaritat amb els treballadors de Motor IbØrica. El motiu que la conferŁncia de premsa s'haguØs ajornat des de la celebraci de la Permanent, diumenge, fins ahir divendres va ser justificat en el fet que dues delegacions les de CDC i PSC (ex RSDC) van plantejar la insistir-se a la conferŁncia de premnecessitat "'estrictament formal" va sa de consultar els seus col·lectius. De manera excepcional tambØ sobre aquesta excepcionalitat se'ns va fusi del document fins ahir tot deiinsistir molt va suspendre's la dixant ben clar que el manifest es considerava ja aprovat i que el secretariat reunit ahir abans de la conferŁncia de premsa no era autoritzat a derogar-lo. En cas de plantejar-se la "situaci d'extrema gravetat" per a la pol tica unit ria que els col·lectius de CDC i PSC (es RSDC) no aprovessin el manifest, al secretariat hauria hagut de convi car una nova permanent..
Com ja vem avan ar en la nostra edici de dimarts, l'orig;en del manifest roman en la necessitat de comptar amb un document base per a la campanya de m tings aprovada a la Permanent a proposta del PSUC.
Quant al document sobre el reformisme presentat per Just cia Democr tica a la Permanent i un nimement assumit per l'Assemblea, va dir-se'ns que, per q estions tŁcniques, no ens podia ser lliurat ahir El text ntegre del "Manifest per la ruptura" Øs el seg ent:
"L'Assemblea de Catalunya, inst ncia unit ria representativa e les forces pol tiques, sindicals i socials de Catalunya, davant la situaci pol tica actual, manifesta:
La pol tica reformista del govern s'adre a a l'establiment d'unes lleis i institucions que volen amagar la supervivŁncia dels interessos dels sectors pol tics de quaranta anys en . El poble, malgrat els intents de marginaci , eixampla la seva lluita, conscient que solament el rebuig del continu sme i la derogaci de les lleis i institucions del franquisme que intenten de perpetuar-lo, Øs a dir, solament la ruptura implica el retorn de la sobirania popular, i exigeix l'amnistia i el restabliment de les llibertats pol tiques i nacionals.
El reformisme, creant un clima de falsa democr cia i aplicant arbitr riament una toler ncia i insegu-
SABADELL
Els forners acaben la tancada
El conflicte dels forners de Sabadell s'ha acabat desprØs de les negociacions que, ahir a la tarda, van tenir lloc entre els representants dels obrers tancats a l'esglØsia de la Pur sima la Patronal.
A les cinc de la tarda s'iniciaven les negociacions a la delegaci comarcal de Sindicats. A les vuit de la tarda era prevista una concentraci popular a la pla a de l'Ajuntament. Per les for es pœbliques amb casc pero sense material antidisturbig van impedir-ho. Cinc minuts desprØs es formava una manifestaci , que va comen ar amb unes cinc-centes persones i va acabar amb un miler, al passeig General Primo de Rivera.
Els punts mØs importants d'aquest acord assenyalen que no hi haur sancions ni repres lies per als treballadors en vaga; que, a partir de dilluns vinent, comen aran a fer-se gestions per tal de trobar un lloc de treball adient per als quatre treballadors acomiadats,
JOAN BRUNET
ConferŁncia no autoritzada
La conferŁncia-col·loqui que havia de tenir lloc ahir a la tarda a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Girona i en la qual, sota el t tol d'"Aspectes jur dics i pol tics de l'Estatut d'Autonomia", parlava el professor Isidre Molas, no va ser autoritzada.
retat jur dica, intenta dividir les forces de l'oposici . Davant aix cal refor ar la unitat de totes les forces a l'entorn de l'objectiu fonamental de la ruptura democr tica.
En aquests moments de lluit per la democr cia cal mantenir el programa unitari per sobre de qualsevol particularitat, opci partidista o esfor disgregador que vagi en contra dels quatre punts de l'Assemblea de Catalunya. La unitat ha de ser eixamplada fins a incloure tots els sectors democr tics de la societat per constituir aix una s lida garantia d'assolir la democr cia.
- La reivindicaci de les llibertats pol tiques i nacionals de Catalunya a les quals no po acnar satisfacci el "RØgimen Especial para las cuatro provincias catalanas" requereix una estratŁgia global de ruptura democr tica al conjunt de l'Estat. L'Assemblea de Catalunya, dins el seu 4t punt, crida a treballar per aconseguir una estreta coordinaci en les lluites de totes les inst ncies unit ries i les forces pol tiques de l'Estat espanyol.
- L'Assemblea de Catalunya entØn que les llibertats no ens seran atorgades sin que les hem de conquerir mitjan ant la mobilitzaci unit ria, coordinada i pac fica de totes i cada una de les nacions i regions de l'Estat espanyol. Aquest Øs l'œnic marc que pot garantir que la ruptura es realitzi dins el necessari procØs de negociaci unit ria, condemnant al frac s els esfor os reformistes de fraccionar la unitat a travØs de possibles negociacions excloents.
Qualsevol negociaci per la ruptura ha de comportar expl citament l'exigŁncia d'un per ode constituent garantit mitjan ant la formaci d'un govern provisional a nivell de l'Estat que permeti, per la sobirania popular, la lliure configuraci de les seves institucions.
Per a Catalunya aquestes exigŁncies es concreten en el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut del 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminaci i en l'existŁncia d'un govern provisional de la Generalitat en el mateix moment de la ruptura democr tica.
LLIBERTATS! AMNISTIA! ;ESTAT T D'AUTONOMIA!
Catalunya, 13 de juny 1976."
EL COMUNICAT
En el comunicat oficial que no podem reproduir per l'hora ja tardana en quŁ ens fou lliurat i la seva extensi s'insisteix en el refœs al reformisme; es parla de l'informe de Just cia Democr tica; es denuncia la pr ctica de la tortura, "que Øs una de, les formes mØs inhumanes de la violŁncia institucionalitzada"; s'anuncia la campanya de m tings que difondr el manifest per la ruptura, i tambØ una altra campanya que sota el lema "Salvem Catalunya per a la democr cia", propiciar la lluita per tal "que no es puguin continuar prenent decisions que condicionin el nostre futur com a poble o hipotequin la seva qualitat de vida"
NECROL GIQUES
Excm. Sr. | En ANDREU OLIVA I LACOMA
Enginyer Industrial Vidu d'Esperan a Feliu i Berenguer es va morir confortat amb els Sants Sagraments i la Benedicci apost lica, el dia 18 de juny de 1976 A C S
Els seus afligits: fills, Rosa. An dreu i MercŁ; filla pol tica, Lucia de la Esperan a Parera, nØts, germana pol tica Trinitat Feliu, nebots, cosins, fam lia tota i les raons socials "TALLERES OLIVA-ART S, S.A." i "HILATURAS AUXILIARES, S-A." n'assabenten els amics i coneguts i els preguen de voler-lo tenir present en les oracions. L'enterrament ser avui, dia 19, a les 3.30 de la tarda, a l'EsglØsia Parroquial de Sant Pere de les Puelles, Pla a sant Pere s/n , on s"oferir una missa exeqvjial per al bØ de la seva nima.
Casa mortu ria: Carrer Trafalgar, 25, 1-2. NO S'HI ADMETEN FLORS
NO S'HI INVITA
PARTI-
CULARMENT Seguidament el cad ver ser traslladat al Cementiri de Vic.