PAIS BASC
Altre atemptat de l'extrema dreta 0 es fa llum sobre Montejurra o dimissions a Estella
"Aix t'ha passat per col·laborar amb ETA. EI cop que ve et matarem", deia un cartell, signat amb les sigles CUD organitzaci de l'extrema dreta que diversos individus deixaren al propietari del bar "N utico", d'Isasondo, desprØs d'incendiar i destrossar l'establiment.
El fet. segons es va saber ahir, es registr dilluns a la matinada i la seva responsabilitat s'atribueix a un dels grups de l'extrema dreta que desde fa for a temps cometen una llarga sŁrie de vand lics atemptats al Pa s Basc. fins ara amb total impunitat. El bar, propietat de Kepa Izuskiza Sarasola. havia estat assaltat per unes quantes persones que, desprØs de trencar les portes d'accØs, vessaren pel local el contingut d'algunes llaunes de gasolina, a quŁ calaren foc just abans de fugir.
L'AJUNTAMENT D'ESTELLA AMENA˙A RENUNCIAR
L'Ajuntamen-* d'Estella en ple ha estat rebut pel governador civil de Navarra, i ha amena at de renunciar en el cas que no s'aclareixi la matan a de Montejurra el darrer dia 9 de maig. El governador comunic a la corporaci que no podia oferir detalls de l'afer, per que aviat viatjaria a Madrid per tenir un coneixement mØs exacte dels fets. desprØs del auai donaria una explicaci per escrit al batlle. El batlle i els regidors acordaren ajornar llur decisi de renunciar fins quan s piguen el resultat de la gesti a Madrid.
LA UGT BASCA PER LA UNITAT SINDICAL
La Uni General de Treballadors (UGT) del Pa s Basc es mostr partid ria de la unitat de les forces sindicals com a "œnica f rmula d'accelerar el procØs de descomposici del sindicat oficial". El ple del comitŁ d'aquesta organitzaci , denunci , a mØs. desprØs d'una sessi ordin ria plen ria, la pretesa manipulaci de les assemblees dels treballadors per alguns sectors del moviment obrer, aix com algunes de les declaracions dels seus representants que "tendeixen diuen a
LA GARANTIA DEL SEU VIATGE ESCOLLEIXI EL SEU DESTÍ
| DIES | DEST˝ | PREL |
|---|---|---|
| ? 7 | Costa Daurada | 2.380 2.450 |
| 7 | Costa Brava Costa Blanca Vall d'Aran Ciutat de | 2.730 3.420 3.725 |
| 7 | Mallorca Costa del Sol | 4 .130 |
| 7 7 7 7 | Gal cia Can | |
| Carib e Europa de Luxe MŁxic | 3-600 | |
| Argentina frica del Sud | ries 10 .900 9.800 | |
| 13 15 | ||
| 7 7 8 9 | Londres Copenhagen Copenhagen, | 10.950 |
| 7 | Mos- cou, Leningrad | 35.400 26.400 |
| 11 | Iogosl via Sic lia Sardenya | 25.900 27.900 |
| 9' | Egipte | |
| Costa del Marfil | 41.300 54.19» | |
| 12 13 | Brasil | 53.100 |
| 13 | 34.9.35 | |
| 55.900 59.300 | ||
| 56.900 | ||
| 15 18 | 74 | |
| .200 | ||
| 18 | Safari | |
| 19 | Egipte/Terra | |
| Santa | 66.600 | |
| 109.700 |
VIATGES B O A S , S.A
Via Laietana. 133 Tel. 215-98-54/58/62 Passeig de Gr cia, 45 Tel. 215-30-41 i 216-1*1-32
Sucursals a Catalunya
Manresa - Arenys de Mar - Viella Lleida - Terrassa sembrar la dic rdia 1 ftftMw tfl tari moviment obrer".
EL POBLE DE LEJONA VOL TRANSPORTS P BLICS
Un miler de ve ns de Lejona. poblaci situada a tretze quil metres de Bilbao, es manifestaren per diferents carrers de llur localitat i s'adre aren desprØs a la Casa de la Vila. Una comissi lliur al batlle un escrit amb tres mil cinc-centes signatures en quŁ exigeixen una soluci al greu problema de la manca de transports pœblics.
El batlle els prometØ de posar en servei immediatament una l nia d'autobœs de circumvalaci que connecti amb els diferents barris de la vila i amb el municipi de Getxo. on hi ha l'ambulatori de la Seguretat Social que atØn aquests ve ns i al qual no poden arribar amb transport pœblic.
AJORNAT EL PROJECTE DE REGIM ESPECIAL ESTATAL
La comissi encarregada del rŁgim administratiu especial per a Biscaia i Guipœscoa havia d'haver lliurat l'informe al govern el darrer tres de juny. Han passat ja dues setmanes i mitja sense que ningœ no hagi donat una explicaci oficial de per quŁ no s'han complert els terminis previstos.
D'altra banda, obstacles en, l'elaboraci del rŁgim administratiu especial i la manca d'ambici pol tica segons es diu figuren entre les raons que han mogut Pedr Aristegui a presentar la renœncia del seu c rrec de president de la Diputaci provincial de Biscaia. La renœncia ha estat presentada al ple que es reunir pr ximament i comunicada al governador civil de la prov ncia.
ENSENYAMENT
La Complutense escull nou rector
Azc rate i Vian s n els irØs votats per al c rrec
JosØ M. Azc rate, candidat independent, i ngel Vian Ortuno. candidat amb un programa democr tic, han aconseguit el major nombre de vots per a ocupar el c rrec de rector de la .Complutense.
Encara no es coneixen els resultats oficials. De moment, han obtingut, respectivament, el primer i el segon lloc a la votaci dels membres del claustre, condici necess ria per tal que passin a la junta de govern com a candidats, segons la previsi dels estatuts de la Universitat Complutense.
JosØ M. Azc rate. cinauanta-ses anys, candidat independent, Øs catedr tic d'hist ria d'art medieval, rab i cristi de la Facultat de Filosofia, i havia estat vice-rector de la Universitat. Reivindica autonomia i una economia racional per al funcionament de la Complutense ngel Vian Ortuno, seixanta-dos anys, catedr tic de qu mica industrial i deg de la Facultat de Qu miques Øs un dels principals signants del manifest de la candidatura de-
SARAGOSSA
Homenatge a Jaume I
A les ciutats aragoneses de Saragossa i Monts s'han organitzat unes sessions acadŁmiques en commemoraci del VII Centenari de la mort de Jaume I el Conqueridor Una delegaci de Barcelona, presidida per l'alcalde, Joaqu n Viola Sauret, assist a la sessi inaugural acompanyant l'alcalde de Saragossa, Merino Pinedo.
Inaugurar l'acte Frederic Udina Martorell, delegat nacional d'Arxius. A continuaci l'alcalde de Barcelona dedic paraules d'amor fraternal al poble aragonŁs, remarcant de tota l'obra de Jaume I "el seu sentit d'Espanya, la cual cita repetidament. "Aix fa meditar sobre l'esperit de solidaritat que ha d'unir els pobles en una empresa comuna."
mocr tica. per bØ que se'l coneix, en els medis universitaris, com una persona autorit ria.
MANIFESTACI
Avui, a les 7 de la tarda, per primera vegada l'ensenyament es manifesta legalment. La petici va ser formulada, en el seu encap alament, pel deg del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid, y R os Rosas, on es dissoldr . Fonamentalment es demana l'ensenyament gratu t, escoles pœbliques. salaris justos, l'anulaci dels acomiadaments i llocs escolars.
PERSONAL SUBALTERN PER LES ELECCIONS SINDICALS
Prop de cuatre-cents treballadors subalterns de la Complutense han adre at un escrit al delegat de Treball, manifestant la seva decisi d'escollir representants sindicals: "No estem sotmesos a l'status de funcionaris, sin a la normativa laboral."
ACTIVITAT POL˝TICA
Detinguts catorze membres del Consell de Gal cia
La UDPE nega els contactes amb els L pez per provocar un canvi de govern
El Consell de Forces Pol tiques de Gal cia difonguØ ahir un comunicat en quŁ indicava que han estat detinguts catorze dels seus membres. Mentrestant. l'associaci pol tica Uni del Poble Espanyol (UDPE) ha comen at el seu CongrØs, desprØs d'haver negat en un comunicat que hi haguØs cap aliana amb els tecn crates per forar un canvi de govern.
El Consell de Forces Pol tiques gallec indica en el seu comunicat que aquestes detencions de les quals dotze poden haver estat fetes a Santiago de Compostel·la i dues a Vigo suposen una discriminaci en la manera d'utilitzar els mitjans de repressi per ra de les conviccions i actituds pol tiques de les persones. El Consell acaba demanant l'alliberament dels detinguts, la identitat dels quals es desconeix ara com ara.
PRIMER CONGRES DE LA UDPE
Ahir. a dos quarts de deu del mat comen en el palau d'Exposicions i Congressos de Madrid, el primer congrØs d' mbit estatal de la UDPE. Hi assisteixen mig miler d'afiliats, representants dels vuitanta cinc mil amb quŁ compta l'esmentada associaci pol tica franquista.
El congrØs acaba avui i. a mØs d'estudiar-s'hi els nous estatuts i un document base. hi ser elegida la nova junta directiva, donada la provisionalitat de l'actual.
En una conferŁncia de premsa de presentaci del congrØs, el coordinador estatal de l'associaci , Javier Carvajal, manifest que per a ells "l'important Øs ara la lesralitat en cmŁ vivim com a associaci pol tica. Mai no ens hem plantejat el tema de canviar o no de nom (...). La nostra associaci neix d'una acci plural. amb gent que procedeix de Falange, del pensament social-cristi i d'altres grups".
En la m a t e i x a conferŁncia de premsa la UDPE fØu pœblic un comunicat en quŁ desment rotundament els suposats contactes amb el grup dels tecn crates (els L pez) per provocar, com a objectiu immediat, un canvi de govern, mitjanant una maniobra d'obstrucci dels projectes reformistes actualment en tr mit a les Corts i al "Consejo Nacional". La UDPE qualifica de "ciŁncia-ficci " aquestes informacions, "sense que aix signifiqui cont nua la nota que UDPE no mantingui, a t tol d'associaci o d'algun dels seus membres, contactes amb qui estimar convenient, moguda per una positiva voluntat d'integraci i col·laboraci ".
Carvajal manifest desprØs que al congrØs de la UDPE s'havien invitat grups com Uni Democr tica Espanyola (UDE). A n e p a , Esquerra Democr tica Cristiana. Esquerra Nacional Independent, Fedisa, Godsa, etcŁtera.
Aix mateix, s'hi havia invitat com a observadors a periodistes de l'agŁncia soviŁtica Tass, grups pol tics europeus i personalitats importants del c o n t i n e n t , entre ells Strauss (partit Cristi -social bavarŁs), Zaccagnini (Democr cia Cristiana Italiana) i d'altres.
Finalment. Carvajal indic que l'objectiu del congrØs no era pas de criticar l'acci del govern, la reforma pol tica del qual els sembla "san ssfma". A la pregunta de si el Partit Comunista havia d'Øsser legalitzat contest que no, "ens declarem antimarxistes per moltes raons, i la lluita de classes ens sembla una cosa falsa", afeg .
MANIFESTACI DEL CLUB AMICS DE LA UNESCO
El Club d'Amics de la Unesco de Madrid ha demanat al govern civil autoritzaci per celebrar una concentraci pac fica el dia 26 propvinent per protestar contra la clausura del club. La concentraci seria davant dels locals de. l'esmentat centre.
El Club Amics de la Unesco fou clausurat el febrer de l'any passat per ordre governativa, desprØs que el centre s'haguØs fet ress dels problemes de les Associacions de Ve ns, que a Madrid no s n legalitzades. L'excusa de la clausura fou que el club no complia el que era establert en els seus estatuts.
Els signants de la sol·licitud expressen tambØ sorpresa perquŁ Øs continua mantenint la mesura de l'actuaci de la Direcci General de Seguretat, en un moment que es proposa la creaci de partits pol tics. Insisteixen, finalment, en el dret reconegut per la Declaraci Universal dels Drets Humans que els ciutadans es puguin associar lliurement. *
GARCIA TREVIJANO I EL SEU HOMENATGE POLITITZAT
Garcia Trevijano manifest la seva sorpresa 'per la "polititzaci " del sopar - homenatge que li fou ofert abans-d'ahir, juntament amb Calvo Serer. El membre del Grup Dem -
Subvenció ministerial a la premsa
1.600.000 pessetes han estat assignades a AVUI
El ministeri d'Informaci i Turisme, a proposta del Sindi cat de la Informaci , ha autoritzat un expedient de subvenci econ mica a la premsa diaria, inclosa la "Hoja del Lunes" de les distintes poblacions, per un import global de 125.000.000 de p e s s e t e s . La quantitat assignada a AVUI es 1.600.000 pessetes.
El repartiment, segons la circulai del ministeri, ha estat fet en funci del consum real o aproximat de pa per premsa i Øs. en paraules de l'organisme estatal, "una f rmula d'ajut modesta, ocasional i d'emergŁncia' , davant les darreres puges en el preu del paper de premsa de fabricaci espanyola.
Informaci i Turisme manifesta el desig de formalitzar en breu termini una llei d'ajut a la premsa di ria, "davant les urgents necessitats que avu la premsa tØ plantejades".
Durant uns quants anys, el govern «spanyol organitz les subvencions als medis d'informaci amb el que s'anomen "publicitat redaccionai' . que consistia a pagar als diaris, amo preu de tarifa publicit ria, l'espai que es dedicava a temes prŁviament fixats per l'administraci .
Una de les campanyes de "publicitat redaccionai" mØs conegudes fou l'emanada de l'almirall Carrer Blanco sobre la batalla de Lepant crata Independent indic que assist al sopar perquŁ li van "garantir que no seria cap homenatge ni acte pol tic, pensant que seria un sopar ntim. Em veig en la necessitat de fer aquestes declaracions perquŁ justament he rebutjat tots els homenatges que m'havien proposat desprØs del meu alliberament".
ESQUERRA DEMOCRATICA DEMANA AJUT PER AL SAHARA
El comitŁ provincial d'Esquerra Democr tica, que presideix Ruiz GimØnez, aprov en la seva œltima reuni un comunicat en quŁ fa una crida a l'opini pœblica i recorda al Govern que "els quaranta mil saharians reunits en campaments improvisats es troben en una situaci dram tica, en quŁ la manca d'aliments, les deficients condicions sanit ries i la duresa del clima poden acabar en catastr fiques pŁrdues de vides humanes".
DELEGACI DEL PSP TORNA DE ROMANIA
"La distensi entre l'Est i l'Oest no prendr la seva autŁntica dimensi mentre a Espanya no es consolidi un autŁntic sistema democr tic", manifest Raœl Morodo. secretari general del Partit Socialista Popular (PSP). desarØs del seu viatge a Romania on s'entrevist amb Ceausescu i d'altres dirigents del partit romanŁs , en companyia del secretari d'Informaci , Bofill, i el membre del comitŁ executiu, Lazo.
BREU
GITANOS. La manca d'habitatges Øs una altra de les discriminacions que pateixen els gitanos de l'Estat espanyol. L'Associaci de Desenvolupament Gitana ha presentat œna carta a l'alcalde de Madrid i al director general de l'Habitatge en la qual critica el sistema de distribuci de pisos on viure aquest nucli de poblaci . Aquest informe posa en relleu el fet que aquesta situaci provoca la creaci de ghettos, car nomØs concedeix als gitanos pisos petits en barris perifŁrics. Tanmateix s'hi addueix com a exemple el barri de San Fermin, on la distribuci d'habitatges a un nivell igualitari ha facilitat una convivŁncia normal de la col·lectivitat gitana amb la comunitat "paia".
SECADA. La collita de blat s'ha mantingut estable en relaci a la de l'any passat, mentre la de cibada ha disminu t en un 16 %. Aix Øs degut a la secada que ha assolat el pa s. D'altra banda, les pluges d'aquests darrers dies han acabat de malmetre la producci de cereals.
SEGREST. No s'ha aclarit, encara, el m bil del segrest de l'industrial canari Eufemiano Fuentes. S'especula, per , amb la possibilitat que respongui a reivindicacions pol tiques. La fam lia de l'industrial canari rep di riament una mitjana de dinou trucades telef niques de persones que es declaren autors del segrest. La confusi augmenta.
Per la seva banda, el comissari cap del cos general de policia de Las Palmas, Juan Zamora, no ha volgut fer declaracions sobre aquest fet. NomØs ha insinuat la probabilitat que Eufemiano Fuentes estigui recl s en algun indret de l'illa.
STREAKING. La nit andalusa del barri sevill ' de Triana assist a l'espectacle de la n u e s a d'Antonio Cala Rodr guez, q u e es passejava tranquil·lament pel barri esmentat. L'autor de l'streaking, somrient, va anar a raure a la comissaria de Triana,^ on va declarar que "no hi era tot". El metge inform que patia una depressi mental.
RENDA NACIONAL. Julio Alcaide, en el seu treball d'investigaci sobre La distribuci provincial de la renda nacional, sostØ .a tesi que existeix un desequilibri espaial entre la poblaci i la renda nacional. Consid e r a, tanmateix, que la tendŁncia concentradora en determinades zones Øs conseq Łncia del procØs d'industrialitzaci de la concentraci de la producci a les zones industrialitzades, i de l'acaparament per part d'aquestes zones d'un nombr s contingent de poblaci ruraL