MADRID
Els ultres amenacen ara els quiosquers
La democr cia ser impossible sense premsa lliure, diu "Cambio 16"
Ahir a la tarda comen ava el "pont'', el primer de l'estiu, que atape r les carreteres celtibŁriques i provocar embussos gairebØ Łpics. L'anomenada classe pol tica, tant la reformista com la rupturista, aprofitar l'avinentesa per multiplicar dinars, sopars Øs el sistema propi d'aquestes contrales centrals a la recerca de la consolidaci de les posicions adquirides. Es nota que, per tal de concertar anades i vingudes, els telŁfons van carregats.
Mentrestant, el dia d'ahir tenia color d'amena a, com el gris dels nœvols. DesprØs dels llibreters, ara tocar de rebre ais quiosquers. que, com diuen ells mateixos, s n uns senyors que es limiten a guanyar-se la vida amb aquelles mercaderies impreses que els arriben. Els quiosquers han rebut una carta, signada per uns senyors del CAM ("Campana Antipornogr fica Madrilena"), que enumera una llista de publicacions "brutes i pornogr fiques"' que hauran de desaparŁixer de la vista. Les frases finals de la missiva el mot potser resulta massa dol per a una cosa aix s n proclamat ries de l'extinci "en cas que no s'atcn-( grui aquest advertiment i, malgrat que la vostra culpabilitat no Øs total, procedirem a destruir o a incendiar el vostre quiosc".
Alarma, doncs, entre els quiosquers. Tanmateix, el dels quiosquers ha estat l'œltim gra d'una escalada d'alarma entre la gent de la informaci i la comunicaci . La suspensi de la revista "Ajoblanco", les dificultats administratives de processament del director de "S bado Gr fico" i les agressions a "Cuadernos para el Dialogo", el professionals de la premsa en exercici de la seva missi , amb motiu de les manifestacions ciutadanes del dia 22. provoquen una temen a generalitzada entre els homes i dones d'aquesta professi . Tothom es fa la mateixa pregunta: Øs que hem tornat enrera? Els rumors, els comentaris i les realitats que contemplem s n for a tristes i podrien arribar a ser dram tiques si les coses continuaven pel cam que van. Ahir, el setmanari "Cambio 16", cap d'esquila de les ires concentrades, dels altres apareixia amb un editorial clarivident en el punt de la vinculaci estreta que existeix entre llibertat d'informaci i autenticitat democr tica. "Sense una premsa diu hi ha democr cia possible. Si el govern pot manipular la informaci . tancar peri dics, sancionar administrativament, supendre i censurar publicacions, la llibertat i la democr cia seran impossibles a Espanya. El drea de vot no tØ sentit si no hi ha dret a la informaci i el debat previ sobre les alternatives de presŁncia."
ACTIVITATS POL˝TIQUES EN PERSPECTIVA
Com deia de bon comen ament, «1 "pont" ser aprofitat per la que
CongrØs Mundial de l'Emigraci gallega
Amb u n a sessi plen ria va comen ar a V i g o el CongrØs Mundial de l'Emigraci Gallega, que ha de continuar fins al dia 29 en quŁ ser clausurat solemnement a Santiago de Compostela. Els congressistes assistents s n uns cent cinquanta i representen unes setanta entitats gallegues d'Europa i AmŁrica.
Fou el president d'aquesta assemblea, Higinio Exp sito, qui parl en primer lloc per assenyalar la finalitat d'aquestes jornades en quŁ es far front a totes les situacions i problemes que actualment tenen plantejats els emigrants gallecs. Donaren desprØs la benvinguda als asistents el batlle de Vigo, el subdirector general de l'Institut Espanyol d'Emigraci i el governador civil de la prov ncia.
Les ponŁncies sobre l'emigraci es feren en la sessi de la tarda, incidint totes en la problem tica de l'emigraci , no solament en els pa sos on resideixen circumstancialment els emigrants, sin tambØ a l'hora de retornar a llur pa s. Les sessions d'aquestes jornades prosseguiran dem i es dies successius.
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 26/6/1976. Pàgina 11
en diuen classe pol tica. Avui, sota el signe de la impossibilitat d'un acord entre tots els grups falangistes, s'inicia el primer CongrØs Nacional Sindicalista, organitzat per la tendŁncia que predomina en els Cercles JosØ Antonio. Durar quatre dies i s'espera l'assistŁncia d'un miler de persones. A mØs, s'han programat dues concentracions: una davant la tomba de Ramiro Ledesma, i una altra, davant la que fou casa de JosØ Antonio Primo de Ribera. Entre els grups de l'oposici , el que tØ anunciada una activitat mØs intensa Øs ConvergŁncia Socialista de Madrid, que el dia de Sant Pere celebrar una assemblea general. Aquesta ConvergŁncia Socialista Øs integrada per la Federaci d'Independents Dem crates, Reconstrucci Socialista i el Front d'Esquerra Socialista. ConvergŁncia Øs membre de la Federaci de Partits Socialistes que el cap de setmana passat celebrava el seu CongrØs Constituent. Per cert que, en relaci amb aquell esdeveniment, l'advocat JosØ Manuel Ben tez de Lugo ha estat cridat a declarar per la Direcci General de Seguretat. Ben tez de Lugo va romandre dues hores a l'edifici de la Puerta del Sol responent als interrogatoris.
El fet que l'oposici s'estigui movent amb dificultats i entrebancs, en aquesta etapa llarga de la transici , ha arribar a o des europees. Se sap que alguns representantes de partits que encara es desenvolupen en la clandestinitat han celebrat converses amb membres del Parlament Europeu que volen entrar a temps en les diverses versions de la situaci pol tica real que es' d na a Espanya. Probablement, els darrers contacts han suscitat una de-
SARAGOSSA
d'Utebo denuncia la instal·lació de la fàbrica
El perill que representa la planta de but afecta una mplia zona aragonesa
Mentre els ministres de Treball. Sol s, i de Relacions Sindicals, Mart n Villa, sortien ahir cap a Saragossa per assistir al funeral per les v ctimes de l'explosi de but a Utebo, l'alcalde de la poblaci aragonesa fØu un escrit de protesta denunciant els fets.
L'escrit, dirigit a l'alcalde al governador i al president de la Diputaci de Saragossa diu que l'ajuntament d'Utebo lamenta els fets, per que es veu en l'obligaci d'esmentar una sŁrie de consideracions sobre la f brica de gas but i sobre l'incident i el seu desenvolupament. L'alcalde diu que "interpretant el sentiment del poble d'Utebo fou totalment oposat a la instal·laci de la f brica i no don la llicŁncia, sin for at per resolucions Judicials. S'ha palesat la possibilitat d'accidents greus que s'assegurava que no podien produir-se; per s'ha demostrat que les instal·lacions de seguretat que sempre han donat per garantides no han funcionat en aquesta ocasi i han resultat nul·les totalment".
INFORMES T¨CNICS SOBRE LA FABRICA FOREN NEGATIUS
L'escrit continua dient que "dins de la gravetat dels fets i les seves desgraciades conseq Łncies de mort Øs un simple avis del que pot passar en qualsevol moment amb proporcions immensament mØs grans".
L'ajuntament d'Utebo reitera en l'escrit de protesta que "no sap ni compra qo aquestes instal·lacions es portin a terme, malgrat les negatives dels informes tŁcnics". Precisa ademØs. que "ha fallat fins i tot el sistema d'extinci d'incendis, cosa que ha fet necess ria l'arribada dels bombers".
Els membres de l'ajuntament d 'Utebo indiquen que el perill que la planta de but representa s'estØn per una mplia rea, que fins i tot pot arribar a Saragossa capitaL
Malgrat que una i altra vegada l'ajuntament s'ha negat a la instal. laci de 1a planta, el Tribunal Suprem va sentenciar a favor de la f brica. "Precisament el dia 22 passat continua dient l'alcalde en el seu escrit vam rebre una comunicaci de "Butano, S. A." en quŁ manifestava la seva intenci d'instal·lar una bombona de dobl capacitat de les que actualment existeixen de dos mil metres cœbics , quan encara no han acabat d'instal. lar les actuals. El poble d'Utebo no est disposat a deixar que aix tiri endavant".
UN ALTRE INCENDI EN UNA FABRICA DE MOBLES
El mateix dia que es produ l'exploi d'Utebo. un bid de vern en provoc un altre en una f brica de mobles, devers la mateixa zona. L'explosi produ onze ferits.
Ferits que s'han de sumar als morts i accidentats causats per l'explosi del cami cisterna de prop en l'esmentada localitat d'Utabo. Com se sap, els morts han estat sis persones: Pilar Fanlo, de 20 anys. Julio Pellicer Cubelles, caixer de l'empresa "Butano ", JosØ Ricardo Collado, Josefina Fern ndez Ostos. Francisco Alba Mesa, JosØ Antonio Tudela Romero, conductor del cami sinistrat.
En estat cr tic de cremadures que oscil·len entre un 80 i un 100 per cent es troben Carmen AndrØs Gasc n, Joaqu n Oliver Lafaja i Maria del Carmen Reinales Lasierra En situaci de molt "greus" hi ha Agust n Morales Ar os. Antonio Sanchez Ramos, Basilia D az D az Manuel Torres Aguilar, Maria JosØ Hinojosa Taur i Maria Lina Glesa Anchelergues.
NOVA PETICI PER COMMEMORAR L'ESTATUT ARAGON¨S
Els col·legis professionals d'arquitectes i metges de Saragossa han tor- nat a sol·licitar la celebraci de la commemoraci de l'estatut aragonŁs elaborat en temps de la Segona Repœblica. L'acte Øs previst a Casp, com en les dues anteriors ocasions en quŁ es demanat el perm s que fou denegat.
En l'escrit de sol·licitud al govern civil s'especifica la intenci de celebrar l'acte el 4 de judiol vinent, sota el t tol genŁric de "L'autonomia regional". Constaria d'una taula rodona i un festival de mœsica aragonesa.
La denegaci de les anteriors sollicituds presentades pel Seminari d'Estudis Aragonesos i d'altres entitats de la regi fou motivada, segons resposta del govern civil, perquŁ la instituci era mancada dels requisits i formalitats legals necessaris per a convocar l'acte esmentat. No ser debades recordar per ,que el Seminari d'Estudis Aragonesos fa molt de temps que realitza, a Saragossa principalment, tot un seguit d'actes culturals i pol tics, amb l'ajut del col·legi major Pignatelli, que han estat autoritzats per les autoritats.
CLUB DE LEONES BARCELONA-LAYETANO
El Sr. Christian SØnart, nomenat Vice-governador del Districte 116.
En el curs d'una brillant vetlla als salons de l'Hotel Ritz amb motiu del darrer pat reglamentari de l'any lleon stic, hem tingut el plaer de saber que el Sr. Cbr tian SØnart, que durant 2 anys ha portat la presidŁncia del Club B a reelon a-Layetano, ha estat nomenat Vice-governador del Districte 116, que correspon a Espanya. Recordem que el Club de Leones Barcelona-Layetano est construint i mantindr una guarderia infantil gratu ta a l'Hospitalet.
cisi en el si de la Comissi Pol -tica del Parlament Europeu. Sembla que. el mes de setembre, aquesta Comissi Pol tica convidar els principals l ders dels partits de l'oposici democr tica espanyola a fi que exposin els seus punts de vista sobre l'evoluci pol tica a l'Estat espanyol. Es veu que han sonat els noms de Gil Robles, Ruiz GimØnez, Santiago Carrillo, Felipe Gonz lez, Tierno Galv n i Garcia Trevijano, per no s'exclou la possibilitat que siguin convidats a aquestes jornades d'intercanvi informatiu els representats de partits a nivell no estatal, com s n ara els catalns.
RAIMON. TOC CATALA DE LA JORNADA MADRILENYA
El toc catal de la jornada madrilenya d'ahir fou donat pel cantant Raimon en un dels diaris de la ciutat. Referint-se a l 'experiŁncia del "Festival dels Pobles IbŁrics", Raimon diu: "Per a mi el mØs interessant va ser de comprovar el canvi de sensibilitat en el pœblic pel que fa al tema de les nacionalitats. Crec que han desaparegut totalment els prejudicis i les discriminacions que abans existien."' En aquest particular Raimon Øs veritablement optimista, perquŁ els perjudicis i les discriminacions no han desparegut t o t a l m e n t , ni molt menys. Es possible que entre l 'element j o v e que constitu el pœblic del festival no juguin els perjudicis ni els ressentiments. Aix vol dir que el futur pot ser molt mØs oxigenat, en aquest sentit, que Łl passat. Per el present encara Øs for a contaminat.
JOSEP M. PUIGJANER
Entrevista Joan Caries-Arias
Arias tambØ s'ha vist amb Fern ndez Miranda
En l' mbit de l'activitat pol tica oficial, ha tingut un ress especial les entrevistes celebrades ahir pel rei Joan Carles, amb el president del govern. Carlos Arias Navarro, els ministres de Just cia, Antonio Garrigues, i de l'Aire, tinent general Carlos Franco Iribarnegaray. Segons Europa Press, aquesta reuni Øs l'habitual dels divendres, car el rei, el cap de govern hi parlen dels afers pol tics. TambØ Carlos Arias Navarro s'entrevist amb el president de les Corts i del "Consejo del Reino", Torcuato Fern ndez Miranda, en el seu despatx de la Cambra durant una hora i mitjv
D'altra banda, la reina va rebre el ministre d'Educaci i CiŁncia, Carlos Robles Piquer, i el director de l'Institut Nacional d'Educaci Especial, Joaqu n Ben tez Lumbreras, per parlar de q estions relacionades amb el Reial Patronat d'Educaci Especial, del qual Øs la presidenta.
REUNI PER A LA REFORMA CONSITUCIONAL
Ahir al mat es va reunir la ponŁncia del "Consejo Nacional" que informar el projecte de reforma constitucional. Aquest informe podria quedar enllestit el pr xim dilluns i passar aleshores a la secci primera de l'alt organisme consultiu (Principis Fonamentals i Desenvolupament Pol tic) per a ser sotmŁs finalment a la consideraci del ple.
REFERENDUM
La reuni celebrada ahir per la
Comissi Interminister al al ministeri de la Governaci va centrar-se en la q esti del referŁndum. Encara no es coneix el resultat, que se sap imminent, de la decisi presa respecte a la proposta del sector hist ric del PSOE d'ampliar el termini per a la revisi dels censos electorals. Les llistes s n exposades aquets dies al pœblic pr cticamente en els nou mil municipis de l'Estat espanyol.
SOCIAS HUMBERT I LA CEE
Socias Humbert. secretari general de l'Organitzaci Sindical espanyola, que Øs a Brussel·les des de dijous passat, explic el sentit de la reforma sindical al vicepresident de ia Comissi Executiva de la CEE, sir Christopher Soames. que tØ cura de les relacions exteriors comunit ries.
En el marc de les converses que fins dilluns vinent celebrar una delegaci sindical espanyola, presidida per Socias Humbert. amb els representants executius dŁ la CEE, es pretØn clarificar l'abast de la reforma sindical verticalista en el context de la reforma constitucional a tres nivells: el Consell econ mic i social, el reconeixement de les llibertats sindicals d'acord amb els convenis de l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT) i els organismes de consulta i col·laboraci tambØ previstos per l'OIT.
El secretari general de l'Organitzaci Sindical s'entrevist ahir amb Soames durant una hora i deu minuts. L'acompanyaven l'ambaixador de l'Estat espanyol a la Comunitat Europea. Alberto Ullastres. i el director de relacions exteriors sindicals, Francisco Guerrero. En acabar les converses, Socias Humbert declar que hi havien arribat a resultats i conclusions positives. A mØs. Socias Humbert explic el piocŁs que segueix la reforma a les Corts, el seu tr mit posterior mitjan ant el referŁndum nacional, i el desenvolupament final aix que hagi estat ^efrendada pel poble espanyol.
El secretari general de l'Organitzaci Sindical tØ prevista una altra entrevista el pr xim dilluns amb Patrick Hillery, vice-president de la Comissi Europea i encarregat dels temes socials de la CEE.
ENERGIA NUCLEAR
El '"Washington Post" reclamava en un editorial que el govern espanyol signØs el tractat de no proliferaci nuclear com una garantia que nomØs utilitzaria amb finalitats pacifiques els reactors at mics comprats als Estats Units. El tractat ,ie no proliferaci nuclear, signat f o namentalment pels Es fits Units i la Uni SoviŁtica, per tarnoØ per It lia i Fran a, estableix -'ue l' e nerva nuclear nomØs s'utilitza; q produir energia i no per a fins bŁl·licŁ.
L A demanda del diari nord-americ arranca de la polŁmica provocada per l'autoritzaci ie la venda d'un nou reactor nuclear a l'Estat espanyol, el que fa nou, i denuncia el perill que altres pa sos puguin tenir f cil accØs als secretj at mics.
El "Washington Post" precisa que el govern espanyol ha nogat li pi«tensi de donar una utilitzaci militar a l'energia nuclear, per no deixa d'insistir en l'esc s control que podran exercir els Estats Units sobre la utilitzaci de la tecnologia subministrada a Espan"ya.
D'altra banda, en virtut de l'acord bilateral, Washington tØ dret a comprovar que la diversificaci militat no s'apliqui al combustible d'origen nord-americ .
T.E.A.S.
Tallers escola d'arts s umptu ries
CENTRE D'EDUCACI ESPECIAL
Matr cula oberta per a joves, a partir dels 14 anys d'edat
PLACES LIMITADES SOL·LICITUD PER ESCRIT
Adre a: T.EJLS.
ValŁncia, 286. ler. 2na. TelŁf. 215-69-77. de 10 a 5 tarda