ACTIVITAT POL˝TICA
USDE retr dem un homenatge a Ridruejo
Marcelino Camacho va declarar ahir a la Direcci General de Seguretat
Uni Social Dem crata Espanyola (USDE), amb la solidaritat dels partits pol tics de l'oposici democr tica, celebrar un acte d'homenatge davant la tomba del seu fundador, Dionisio Ridruejo, al cementiri de La Almudena, dem a les vuit del vespre.
S'hi dipositar una corona de flors i no es pronunciaran discursos. Entre la llista de signants de la convocat ria hi ha, Nazario Aguado. Alvarez Dorionsoro. Marcelino Camacho. Manuel D ez Alegria, Carlos Due as, Garc a Trevijano. Felipe Gonz lez. Enrique Mugiga, Ruiz GimØnez. Sacrist n : Tierno Galv n.
D 'altn banda, cinc dels signants d 'aquesta convocat ria han fet pœblic un manifest en el qual tot definits-se intics correligionaris pol tics de Ridriejo. diuen que "desitgen manifesta! pœblicament que els organitzadors de l'acte anunciat per al dia Z de jiliol a l'Hotel Eurobilding de Madrit, no han comptat per a res amb quelles persones mØs lligades a la taject ria pol tica del fundador fundalor d'Acci Social Democr tica i d'Uii Social Dem crata Espanyola (ISDE).
Daant un fet tan desconcertant i an nal. ens veiem en l'obligaci mori d'exposar-ho sense reserves a l'opiii pœblica".
Sinen el document Fernando Chuca. Eurico de la Pena. Paulino Gargorri, Armando Sacrist n i Fernano Garc a Lahiguera, tots dirigens d'USDE.
CMACHO A DECLARAR
1 l der re les Comissions Obreres. Mrcelino Camacho, va anar a les d< del mat d'ahir a declarar a la Decci General de Seguretat, a la qal havia d'haver anat dissabte. Itotius familiars li ho impediren livors.
Camacho fou interrogat arrai>'cuna assemblea feta a l'esglØsia de J Fuensanta a la qual van assistir nes dues mil persones. Hi va anar compayat de Ruiz JimØnez.
REFORMES DEMOCR TIQUES: PRO.VIOCJO EUROPEA
A darrera hora de la tarda de diumenge va sortir cap a Par s una mplia delegaci de Reforma Democr tica, encap alada pel president Rafael PØrez Escolar. Aquesta delegaci assistir als actes que es faran a la -rapital francesa amb motiu de la presentaci d'aq esta entitat, com a inici de la seva campanya de promoci internacional.
Alhora que aquests actes es desenvoluparan altres activitats i converses amb partits pol tics francesos i l'estada a Paris acabar amb una conferŁncia de premsa amb els medis informatius d'aqu i d'all .
D'altra banda, un observador de RD ha assistit a Munic al congrØs de la CSU .'Uni Social Cristiana-) de Baviera. que presideix el doctor Strauss. Antonio Abeij n ha rom s a Munic els 25 i 26 d'aquest mes.
GODSA: JUNTA GENERAL
Dissabte passat va celebrar la seva junta general la societat GODSA (Gabinete de Orientaci n y Docu- mentaci n, Sociedad An nima), vinculada a l'associaci pol tica Reforma Democr tica que es presidida per Rafael PØrez Escolar, president tambØ de Reforma Democr tica.
A la junta va assistir el seixanta per cent dels accionistes. En el seu discurs d'obertura. PØrez Escolar es va a referir a les activitats de GODSA durant el darrer any, a mØs d'altres q estions.
INCIDENT EN UN FESTIVAL DE FLAMENC
Durant el recital "La tercera torre del cantŁ". que se celebra- a la localitat malaguenya d'Alhaur n de la Torre, en el qual actuaven, entre d'altres coneguts artistes, Gerena i Menesses. es va originar un fort esc ndol, segons sembla, en aparŁixer de sobte nombroses banderes andaluses que onejaren al recinte alhora que es donaven crits de ''llibertat" i "amnistia".
La policia, que vigilava el lloc. no hi va per intervenir i el festival va prosseguir normalment fins al final.
COMISSIONS CAMPEROLES GALLEGUES
Les Comissions Camperoles Gallegues, de diversos punts de Gal cia, van fer pœblic un document en el qual es demana una pol tica sanit -ria seriosa i efectiva per a la ramaderia gallega.
En l'escrit fan neferŁncia a la recent visita del ministre d'Agricultura i hi destaquen la necessitat d'erradicar les enfermetats del bestiar i es- pecialment dels porcs afectats per la pesta africana que ha motivat el tancament de les fires de gran part de Gal cia.
D'altra banda, cinc pisos francs, situats als carrers Teo. Galeras Fraguas i Plazuela de Entrecalles, han estat localitzats per la policia de Santiago els passats dies, arran de les detencions de presumptes pertanyents a l'UPG (Uni n do Povo Galego), organitzaci nacionalista d'esquerres gallega.
La policia tambØ s'ha incautat de furgonetes Citroen que transportaven propaganda il·legal i altres efectes.
A La Corunya, i avalada per quatre-cents signatures de joves estudiants d'ensenyament mitj , ha estat cursada una petici de llibertat per a Santiago Alvarez. al ministre de la Governaci .
Santiago Alvarez Øs secretari general del Partit Comunista de Gal cia i membre del ComitŁ Executiu del Partit Comunista d'Espanya i va ser empresonat recentment en tornar de l'estranger.
D'altra banda, han aparegut a Santiago. banderes gallegues amb peticions d'amnistia.
PINARADA. DIUMENGE VINENT
El pr xim diumenge dia 4 de juliol se celebrar a la localitat de Colmenar Viejo (Madrid) un acte pinarista al cinema San Lorenzo durant el qual parlar el conegut conseller nacional i president del consell d'administraci de Fuerza Nueva. DesprØs de l'acte. els concurrents aniran a fer un tiberi, segons Europa Press.
i r ^
Index alarmant en una centra! tŁrmica de Santurce
Diumenge al mat , diversos milers de persones es van manifestar a Santurce (Biscaia) per protestar de l'alt ndex de contaminaci que produeix la central tŁrmica d'Iberduero, informa Europa Press.
La manifestaci havia estat prŁviament autoritzada i s'hi crid contra la contaminaci , demanant la solidaritat de tots els habitants de Santurce per a la soluci del problema. Es guard un minut de silenci per la cat strofe d'Utebo, on l'explossi de prop ha causat fins ara set morts, i a la fi de la marxa, que transcorreguØ amb normalitat, es va prendre l'acord un nime de continuar realitzant les accions que siguin necess ries fins a aconseguir la soluci d'aquest problema.
SENSE NOTICIES DELS POLICIES DESAPAREGUTS
Es continua sense saber res dels dos policies que van desaparŁixer el passat 4 d'abril per la frontera d'Hendaia. Aix no obstant, es coneix una nova dada, i Øs que els policies JosØ Luis Mart nez i Jesœs Maria Gonz lez . inexplicablement, un cop passat el control de la frontera, van anar cap a la carretera de Behovia.
El diari de Sant Sebasti , "La voz de Espana" publica una informaci en quŁ diu que, per una banda, en el silenci respecte als fets, hi ha la necessitat d'ETA que la just cia francesa no els conegui, ja que costaria la sortida del pa s dels exiliats. Per altra part, el diari fa referŁncia a les discussions que sobre el cas Berazadi es produ ren entre les bran-
Jornades d'estudi sobre ensenyament
Es debatr un document alternatiu en el camp de l'educaci
El debat sobre el document "Una alternativa per a l'erisØyan a" ha estat permŁs. Ahir, a les 10,30 del mat s'iniciaren a la residŁncia dels pares dominicans d'Alcobendas les "Primeres Joraiades d'Estudis sobre l'Ensenyament" organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid.
Assisteixen a les jornades representacions de les associacions de ve ns, associacions de barri, i associacions de pares. El seu objectiu de base Øs sotmetre a estudi i discussi dels assistents el document de l'alternativa al sistema educatiu, i elaborar-ne les conclusions.
L'aprovaci del document en el transcurs d'una 'Junta general del Col·legi de Doctors i Llicenciats va provocar polŁmiques punyents. Pares de fam lia, pares d'alumnes i la Federaci religiosa de l'ensenyament condemnaren el contingut del document, qualificant-lo de marxista.
Les jornades s'han planificat en ordre a les seg ents ponŁncies: "Organitzaci del professorat" "Cicle œnic i contingut de l'ensenyament". "Ensenyament i societat", amb especial referŁncia al tema de l'escola pœblica.
Avui es faran pœbliques les conclusions de les jornades, que foren inaugurades per Eloy Terr n, deg del Col·legi de Doctors i Llicenciats, que va explicar el sentit de les jornades, assenyalant l'oportunitat de l'aparici del document alternatiu
PflDTC" carrer Galileu, 281-285 (Can Bruixa), a 25 ICS uUlilO metres de la Travessera de les Corts. A 50 metres del Metro i del mercat de les Corts. Pisos de 4 habitacions amb armari, cambra de bany, lavabo amb dutxa, menjador-saia destar amb armari buffet incorporat, cuina ben pensada, amb ventilaci per als fums, tres piques d'aigua, dues de cuina i una de treball (per a galledes), armari de fusta (baixos i alts), taula petita, connexions preparades per a instal·lar m quines autom tiques (renta-plats i renta-roba) i equipada amb una m quina d 'eixugar roba (eixugament total',. Entresolat al passad s i al distribuidor, i armari per a roba. fi Aigua calenta per gas i calefacci elŁctrica. A llament acœstic Armari de malendre os per a cada pis. Porteria molt amplia amb escala doble i amb dos ascensors. Terrassa-sol rium amb ping -pong. #PREU TOTAL; a partir de 2 .130 .000 ptes. ir. : l poteca, apagar en 14 anys. Al mateix edifici, venda c ucspatxos i de places d'aparcament.
Visites del pis de mostra moblat: A 1"edifici mateix, els dies leiners de 10'?0 a 2 i de 4 a 8 'diumenges, de 10 a 2 >.
Immobiliària Jordi, S.A. Burdeos, 22, baixos, t. 3219793
causant de polŁmiques per favorablement acceptat per les classes populars en els barris.
"BASES PER A UN SISTEMA DE CR¨DIT EDUCATIU"
El. ministre . d'Educaci i CiŁncia. Robles Piquer, va rebre ahir en el seu despatx oficial el grup de trei e s f rmules mØs adequades per garantir el perfeccionament del sistema de finan ament de les despeses derivades del desenvolupament del sistema educatiu". S'havia dedicat una atenci preferent "de l'estudi de les possibles f rmules d'implantaci d'un sistema de crŁdit educatiu. Amb l'objectiu d'estendre l'igualtat d'oportunitats en matŁria d'educaci ".
L'avantprojecte presentat pel grup de treball, coordinat per Rafael Caparr s. tØ per nord el principi que els estudiants beneficiaris dels prØstecs que proposen i que consideren encara insuficients, els retornin amb posterioritat, quan l'educaci que han rebut els asseguri els ingressos suficients per mantenir-se. En l'avant-projecte es demana que el sistema s'apliqui aviat, i gradualment, als diversos nivells educatius, comen ant per la formaci professional del segon grau i l'educaci universit ria en els œltims curs i que s'hi combinin recursos financers d'orige i pœblic i d'origen privat.
Amb aquest pla el govern es proposa el finan ament de la reforma educativa, amb un sistema d'ajudes a base de beques i fonamentalment de "prØstecs i d'altres mitjans semblants".
D 'altra banda, en una visita als barris de Madrid Pozo del tio Raimundo i Entrev as el ministre d'Educaci i CiŁncia, Robles Piquer, anunci davant la pressi dels ve ns que portaven pancartes, que "l'any 1980 l'ensenyament seri atotalment gratu t"
AUGMENT DE LA SELECTIVITAT SOCIAL
FOESSA, en un informe sobre e] nivell cie l'ensenyament superior, considera, entre altres coses, que es preveu un augment de selectivitat per ea«se estrictament social». Aix vol dir segons el contingut de l'informe que "es continuaran eliminant no nomØs els acadŁmicament ineptes, sin molts dels no dotats socialment".
L'informe relativitza el concepte de massificaci . explicant-ne el veritable sentit. No es pot parlar de massificaci a la Universitat espanyola en termes absoluts, perque Øs molt inferior el nombre d'estudiants universitaris al de la majoria de pa sos europeus, sin d'irregularitats i d'insuficiŁncies en les adopcions de pressupostos administraci professorat, facilitats materials.
La soluci de l'Administraci ha estat d'aplicar la selectivitat continua l'esmentat informe. Per si a aquesta selectivitat acadŁmica s'afegeix la de l'augment de preus s'arriba a la posada en pr ctica d'un terrible mecanisme de selecci social. FOESSA opina que l'ampliaci del nombre de beques i la modificaci de l'ordenaci sobre les ajudes acadŁmiques, rebaixant les exigŁncies acadŁmiques dels becaris, donada en un context de polititzaci universit ria. i en un tipos de societat no participativa, suposen un control molt fort i centralitzat de l'Administraci i possibles interferŁncies extracadŁmiques. A tot aix caldria efegir, segons l'informe els problemes econ mics i administratius del sistema.
HOMOLOGACIO DE CONVENIS COL·LECTIUS
El conveni coMectin sindical nacional. per la Indœstria TŁxtil, de gŁneres de punt, mitjans i mitges, ha estat aprovat per una resoluci de la direcci geenral de Treball, publicada ahir en el BOE. El conveni suposa un increment salarial dØl 16,1%. En l'esmentada resoluci es recorda que l'eventual repercussi en els preus de l'augment salarial requereix una prŁvia autoritzaci .
Tanmateix s'ha homologat el conempreses "Mutua General de Segurs", i "Mutua General, Mutua Patronal de Accidentes dc Trabajo nombre 10" amb un increment salarial del 17.1 %.
D'altra banda, a M laga la plantilla de 1" Hotel Oro" no s'ha pogu reintegrar als seus llocs de treball. L'establiment hoteler continua tancat.
ques militars i pol tica d'ETA, "que arribaren fins i tot a les armes". El diari recorda que, precisament, l'ham que es pos a un dels policies desapareguts fou el segrest de l'industrial Berazadi.
Mentrestant, el pare de JosØ Luis Mart nez Øs a Sant Sebasti on insisteix sobre la necessitat que busquin i trobin el seu fill. Ha recorregut a les autoritats civils, militars i eclesi stiques, indicant que est decidit a entrevistar-se, si caL amb el president francŁs, Giscard d'Estaing.
CARTES D'ETA ALS INDUSTRIALS BASCS
El diari de la tarda de Sant Sebasti "Unidad" publicava dissabte passat a primera plana una de les cartes que els responsables d'ETA ("Euzkad Ta Azkatasuna" dirigeixen a diversos industrials i financers del Pa s Basc, exigint-los diners.
Segons els casos. ETA demana entre un mili i vint milions de pessetes. Llorganitzaci indica que la burgesia basca els ha d'apuntalar materialment, atŁs que all que es lliura a l'Estat espanyol Øs molt mØs del que ETA demana. En cas que no es pagui, ETA indica que es prendran les mesures pertinents, ja que d na un termini suficient com per aconseguir la quantitat. DesprØs de demanar discreci en tot el desenvolupament de l'afer, signa la carta el comitŁ executiu d'ETA.
L'ACTE PRO AMNISTIA
Signat per l'escultor Eduardo Ch llida i els advocats Juan Maria Bandres i Miquel Castells membres de la comissi gestora por amnistia de Guipœscoa ha estat enviat al vice-preside.it del govern per a Afers de l'Interior i ministre de la Governaci , Fraga Iribarne, el seg ent telegrama: "Davant la prohibici governativa de l'acte pro-amnistia. organitzat pels signants en nom de la cimissi gestora de l'Associaci pro Amnistia de Guipœscoa, per al dia 27, al front n Anoeta, protestem per l'atemptat al dret de reuni , sense prejudici d'assenyalar una contradicci discriminat ria pel fet que s'han autoritbat altres actes s'ha prohibit aquest de car cter humanitari per a pressos i exiliats pol tics. La llibertat Øs indivisible."
BANDERA EXPLOSIVA
En el quil metre 38,100 de la carretera comarcal 6211, entre Durango i el port d'Urquiola, hi havia una bandera separatista penjada als cables del telŁfon, que tenia un metre d'ampl ria per 70 cent metres i duia dos cables connectats a un extrem.
No va haver-hi eap v ctima.
L'EXPLOSI D'EXARRI ARANAZ
La secretaria de premsa de la VI regi militar, en referŁncia a l'explosi del passat dia 18, quan un ve d'Exarri Aranaz (Navarra) agafa un morter que explot i caus cinc morts, ha presentat una nota en quØ lamenta els incidents tot aclarint que l'exŁrcit, en les seves maniobres militars. pren tot tipus de mesures precaucions, per que no pot responsbilitzar-se del que facin els particulars.
La nota dinalitza tot dient que la capitania general "lamenta que hi hagi persones que es dediquin a la replega d'artefactes explosius com a mitj per guanyar-se la vida, i demanant a les autoritats locals que els facilitin un treball digne i honorable."
LES DESPESES PER LA MEDICINA PRIVADA
Les despeses ocasionades a un treballador per acudir a la medicina privada han de ser abonats per l 'Institut Nacional de Previsi , segons sentŁncia de la Magistratura del Treball n. 1 de Biscaia, en un cas en quŁ el traballador va haver d'acudir a metges privats perquŁ no li solucion la q esti la Seguretat SooiaL
r ·
KT i W r r u W ^