MADRID
Fraga i Areilza fora
del govern
Europa Press d na com a feta l'autoexclusi
A l'hora de redactar aquesta informaci l'univers pol tic continua donant voltes i mØs voltes com si no acabØs de trobar el seu centre de gravetat. El ress de la sorpresa causada pel nomenament del nou president del govern esclata pertot arreu.
La majoria dels experts en la res publica enfocaven el periscopi cap als dos fautors insostenidors del reformisme pol tic, Fraga Iribarne a l'interior i Areilza a l'exterior. Els experts, en aquest cas. coincidien amb els protagonistes, perquŁ es diu que Areilza estava segur, que si mØs no. figuraria a la terna seleccionada pel Consell del Regne. Es veu que la batalla de la primera reuni la de divendres del Consell del Regne va girar, cabalment, a l'entorn de l'exministre d'Afers Estrangers.
PESSIMISME A L'ESTRANGER
A l'estranger, sobre la fi de l'operaci desencadenada des de les altes esferes de l'Estat, s n mØs aviat pessimistes. A Fran a, els judicis de l'esquerra s n mØs benŁvols que els procedents de la dreta. La ra Øs que les esquerres mai no han cregut en la viabilitat democr tica de la tesi reformista. En canvi, les dretes t e n i e n posades moltes esperances en el procØs condu t per Fraga Iribarne, i ara se senten v ctimes del frau. A la majoria dels pa sos europeus la no inclusi d'Areilza en el nou govern es qualifica d'inexplicable. En alguns dels pa sos del Mercat Comœ, el sentiment mØs generalitzat Øs l'estupefacci .
A l'Estat espanyol les primeres impressions, com hem dit. s n d'estranyesa, de desconcert. Ningœ no esperava que la prefectura del govern anØs a parar damunt les espatlles d'un home poc experimentat i al qual, per altra banda, no se li eoneixen mØs mŁrits que un discurs ben tra at i una jovenesa que l'acosta vivencialment al cap de l'Estat. Ja l'havia pensada el rei. la possibilitat que aquesta operaci que for osament havia de passar pel Consell del Regne acabaria amb el nomenament d'Adolfo Su rez? Algun observador arriba a dir que l'operaci pol tica no havia pogut ser coronada com desitjava la Corona, per aquesta opini no Øs f cil d'obtenir.
TORNEN ELS HOMES DE L'OPUS DEI
.
Qui Øs el nou cap del govern i quins s n els trets caracter stics que dibuixen la seva personalitat pol tica, ho descriu JosØ Maria Zavala, secretari general del Partit Cari "El nou president del govern diu Zavala arrib a la pol tica amb Herrero Tejedor, una personalitat del Movimiento que reunia la doble condici de falangista fidel a Franco i membre de l'Opus Dei". Adolfo Su rez Øs un home, per la seva traject ria, lligat al Movimiento i a la sots-secretaria de la PresidŁncia amb Carrer Blanco i L pez Rod . Aquest Øs el seu pretŁrit. per Øs dif cil, en les circumst ncies actuals, vaticinar el seu futur. Tots els diaris recorden el seu discurs a les Corts amb motiu de la sefssi plen ria que aprov la llei d'associacions i partits pol tics.
FRAN˙A
Necessitat ineludible de democràcia
"Fent dimitir Arias Navarro, el rei Joan Carles ha seguit els eonsejls del seu pare, comte de Barcelona'. Amb aquest sorprenent t tol, el corresponsal de "Le Monde" a Madrid escrivia ahir un article en el diari parisenc amb la tesi que "Si el rei no resol aviat el problema de la democratitzaci d 'Espanya, el problema que es plantejara ja no ser la contradicci entre reformistes e immobilistes, sin entre Monarquia o Repœblica".
Es curi s que tots els diaris parisencs d'ahir sostinguin la mateixa tesi. Sembla que tots s'hagin posat d'acord per a manifestar el desig irftncØs desprØs de la primera cri-
L'oposici , tanmateix, no ha posat en relleu cap mena de confiana en la futura gesti del nou president. Entre les impressions mØs dures cal enumerar la d'Antonio Garc a Trevijano. dem crata independent de Coordinaci Democr tica. que diu aix : "Interpretada en un s e n t i t profund, la designaci d'Adolfo Su rez significa l'intent del sistema de reconstruir el pacte que, a travØs de Carrer Blanco es va establir a la segona meitat del rŁgim franquista entre la burocr cia pol tica del rŁgim i la burgesia financera interpretada pol ticament pels homes de l'Opus Dei. Davant la crisi econ mica actual i davant el frac s de la pol tica reformista d'Arias Navarro i Fraga Øs normal que, per instint, el rŁgim torni a cercar el suport pol tic que tinguØ durant l'Łpoca del desenvolupament econ mic. Desaparegut Herrero Tejedor, l'home mØs representatiu d'aquesta s i n t esi falangista-opusdeista Øs, sens dubte, Adolfo Su rez".
JOSEP M. PUIGJANER
ITALIA
L'actual és una crisi de l'Estat
InterŁs de la premsa per la figura de Su rez
"Per a tenir idees mØs clares caldr esperar a conŁixer la formaci i el programa del govern d'Adolfo Su rez", diu l'enviat a Madrid del diari "II Giorno" de Mil .
"El nou primer ministre espanyol es presenta bØ. TØ una cara simpatica i aspecte esportiu", continua 'II Giorno ". "Tots els judicis concorden a definir-lo com un bon pol tic (...), per l'hora espanyola exigeix mØs activitat d'estadista que habi«itat pol tica, perquŁ aquesta no es una crisi pol tica, sin una crisi de l'Estat."
"Es clar que ara Su rez tØ el problema personal de fer oblidar o, almenys. de fer considerar poc significatiu l'ambient del qual procedeix. iEsser el secretari general del Movimiento Øs sols anecd tic o tØ una import ncia substancial en l'Espanya d'avui?", es pregunta "II Giorno", diari que expressa les opinions de la indœstria semiestatal.
"Su rez tØ la reputaci d'un pol tic capa i brillant", opina 'II Tempo" de Roma.
INTERES PER AREILZA
Quasi tots els diaris italians es refereixen al fet que el rei Joan Carles no ha escollit JosØ M. de Areilza perquŁ aquest no havia estat incl s en la terna que li fou presentada pel Consell del Regne. En conseq Łncia, el rei ha escollit una figura de transici , i els lligams d'amistat que mantØ amb Su rez poden ser una garantia per a Joan Carles d'una "sensibilitat" del nou primer minissobir . "sensibilitat" que Arias Navarro no podia tenir, en la seva posici d'home-pont entre Franco i l'era postfranau sta.
"II Poppoio", rgan de la Demotre a les intencions renovadores del cr cia Cristiana, diu en la seva edi- si de govern de la Monarquia. Era palŁs tambØ en els medis pol tics oficials francesos el desig de veure Areilza com a nou primer ministre. La seva tesi de "pacte nacional", que suposaria el cam r pid vers una democr cia a seques, Øs a dir, sense exclusions com deia ahir "Le Figar " Øs molt ben vista pel govern de Giscard.
No cal dir que aquest nou to de la premsa francesa i dels cercles pol tics parisencs va unit a una "professi de confian a" en el jove monarca. Segons "Le Monde", Joan Carles ha estat molt sensible al arguments del seu pare. a qui ha visitat dues vegades en la cl nica barcelonina.
ERNEST L'DINA
ci de diumenge que la prohibici de la manifestaci en homenatge al poeta social-dem crata Dionisio Ri druejo Øs una mostra mØs que "les contradiccions i enfrontaments entre els nost lgics del rŁgim i els moderats es troben a l'ordre del dia".
"L'Unit ". rgan del Partit Comunista. diu que la designaci d'Adolfo su rez "ha causat a Madrid no sols sorpresa, sin , a mØs, cr tiques, dubtes i reserves a gairebØ tots els ambients pol tics". El diari del PCI reprodueix les declaracions fetes per Marcelino Camacho a Madrid i per Santiago Carrillo a Par s.
"Corriere delia Sera", de Mil . comenta des de Madrid que "s'atribueixen a Adolfo Su rez vincles amb l'Opus Dei (...) No ens sorprendria si. en el govern del nou primer ministre. tornaven a aparŁixer personatges lligats a aquesta misteriosa confraternitat confessional-tecn crata".
AL˝CIA FAJARDO
BRUSSEL·LES
La CEE roman a ('expectativa del nou govern espanyol Les actuals converses poden restar influ des per l'avan de la reforma
Els medis del Mercat Comœ a Brussel·les se^aeixen amb interŁs el procØs de formaci del nou govern espanyol, degut a les repercussions que la seva orientaci podria tenir en les actuals negociacions entre l'Estat espanyol i la Comunitat Europea.
Tot i abstenint-se de fer comentaris oficials sobre la q esti , els organismes comunitaris de Brusselles saben per experiŁncia que cada nou govern espanyol ha marcat una empremta particular a aquestes negociacions, El primer govern Arias Navarro, amb Cortina Mauri al ministeri d'Afers Estrangers, deix clarament en suspens la q esti de la futura adhesi de l'Estat espanyol al club dels nou. En aquells moments ens dirig em senzillament cap a la instauraci d'una zona de lluirØ canvi comercial entre ambdues parts, abandonant per a_ un dem mØs propici les homologacions pol tiques i econ miques.
LA FEINA D'AREILZA
Pero el viatge europeu del ministre Areilza, un cop en marxa les bones intencions reformistes del primer govern de la Monarquia, tornaren a donar actualitat i import ncia als desigs espanyols d'integrar-se plenament en la comunitat europea com a nou membre. El segon govern Arias, amb Areilza com a portaveu a l'estranger, dei- x de banda les negociacions de cara a una zona de lliure canvi i declar que calia orientar-les francament cap a l'adhesi d'Espanya a la CEE. La comunitat accept de bon grat els desigs reformistes en voga. Accept igualment deixar en vigor uns anys mØs el vell e "ord preferencial Espanya-CEE, mitjanant alguns retocs actualizadors. actualment en negociaci . Argumenten ara ambdues parts que es tracta d'una situaci transit ria puix que ens dirigim oficialment cap a la plena adhesi .
Amb l'arribada d'Areilza, les controvertides negociacions EspanyaMercat Comœ guanyaren en caredat, passant a la pol tica qualificada repetidament de "joc net". Es a dir, per part espayola es defineixen clarament i sincerament les opcions d'adhesi a l'Europa del Mercat Comœ i per part comunit ria s'accepta el principi d'aquesta adhesi . A l'estat espanyol ha e s t a t sempre acompanyat cal encara repetirho? per les eonegud ssimes condicions de democratitzaci : amnistia, legalitzaci de tots els partits, eleccions democr tiques, llibertat sindical, etc.
El car cter del nou govern de Madrid influir sens dubte en la posici mØs o menys conciliadora que adoptar la Comunitat Europea en les negociacions d'actualitzaci de l'acord prererencial. Malgrat que aquestes negociacions kan debutat fa dos mesos, els nou pa sos del Mercat Comœ no han definit encara la seva posici comuna de cara a l'acord actualitzat que re- gir les relacions hispano-europees en el futur immediat.
Fran a i I t l i a , principalment guarden reticŁncies a acordar concessions comercials o altres a l'Estat espayol. El nivell d'intencions i reatlizacions democratitzadores del pr xim govern de Madrid far indubtablement augmentar o disminuir aquestes reticŁncies.
UGT REBUDA AL MERCAT COM
Acompanyant una delegaci de la Confederaci Europea de Sindicats, membres de l'espanyola i socialista formaci sindical UGT foren rebuts dijous passat pel vice-president de la Comissi Europea, sir Cristopher Soames. Aquesta entrevista ha tingut lloc pocs dies desprØs que el mateix sir Cristopher rebØs Socias Humbert. secretari general de l'oficial Organitzaci Sindical (O S).
El representants de la UGT contrastaren durant l'entrevista la visi idillica sobre la reforma sindica oficial presentada per Socias amb la d'ells. Indicaren seguidament que una autŁntica llibertat sindical implica el dret dels treballadors a organitzar-se sense ingerŁncies governamentals. La UGT insist finalment sobre el fet que els problemes de la nombrosa emigraci espanyola en els nou pa sos del Mercat Comœ, son completament ignorats en les actuals negociacions per un acord actualitzat entre Espanva i la CEE.
FRANC S VERD
reformistes no pensen participar Els
, Sol s i Robles Piquer, a mØs de L pez Bravo, ban dit no a Su rez Garrigues,
Com els ministres considerats com els mØs genu ns representants de la reforma "des de dins", Fraga i Areilza, tambØ Robles Piquer Garrigues, i el tecn crata L pez Bravo, ja han fet saber, a les poques hores del nomenament de cap del govern per part del rei Joan Carles, la seva decisi de no participar en el segon govern de la monarquia. Sol s Ruiz, sempre mØs fluid, ha matisat el no.
Per la seva part Gregorio L pez Bravo, que amb Suarez i Silva Munoz. formava la terna elevada al rei per a la designaci de president de govern, ha manifestat que no formar parte del nou govern. Les manifestacions de L pez Bravo a persones de la seva confian a, es van produir quan per Madrid s'afirmava que el gabinet seria format per persones pr ximes als tecn crates.
En el mateix sentit, a darrera hora d'ahir al mat , i en la mateixa sala en quŁ se celebren referŁncies desprØs del consell de ministres, Adolfo Mart n Gamero va rebre els periodistes que habitualment assisteixen a les conferŁncies de premsa. El ministre d'Informaci i Turisme, desprØs de dir que havia volgut reunir-los per complir la promesa que va fer en la darrera sessi del Consell, es va agrair la seva col·laboraci . En nom dels periodistes presents a l'acte va parlar Pilar Urbano d'"ABC".
L'acte va representar la renœncia de Mart n Gamero a romandre en el govern que formar properament Adolfo Su rez.
D'altra banda, informa Cifra que Carlos Robles Piquer, fins ara ministre d'Educaci i CiŁncia no continuar en el nou gabinet. Robles Piquer ha enviat una carta en aquest sentit al nou president.
TambØ Fraga Iribarne ha enviat una carta al president Su rez i una altra al rei Joan Carles en quŁ hi expressa els seus desigs de separarse del gabinet. El ministre de Just cia, Antonio Garrigues ha indicat aix mateix que no desitja continuar en el govern.
D'altra banda el comte de Motrico, JosØ Maria de Areilza, fins ara ministre d'Afers Estrangers ha insistit que no tØ intenci de participar en el proper govern que formar el nou president Adolfo Su rez.
Tampoc Sol s no hi sembla gaire predisposat, car en unes declaracions va manifestar que malgrat que est "sempre a l'ordre", va afegir que "aix no obstant, crec que tinc una mica desatesos els meus afers privats i potser ara Øs l'hora de dedicar-m'hi mØs ass duament".
Posteriorment, l'ex-ministre de Treball va manifestar la seva alegria per nomenament de Su rez.
D'altra banda segons informa Europa Press, el president del govern, Adolfo Su rez, va arribar ahir al mat a dos quarts de deu al seu despatx de la Secretaria General del "Movim ento". Su rez va parlar amb algunes persones del departament de qui va rebre l'enhorabona pel recent nomenament. Per la seva banda. Su rez se'ls ofer per a qualsevol necessitat que els poguØs resoldre i es va mostrar molt atent a tothom i somrient.
Entre els alts funcionaris amb qui va traballar figuren el vice-secretari general del "Movimiento", Ignacio Garc a L pez, amb qui es va entrevistar durant uns deu minuts. A migdia seguia en el seu despatx.
D'altra banda fins que el nou president del govern, Adolfo Su rez Gonz lez, no jur el seu c rrec, continu exercint les seves funcions de president inter el vice-president per a Afers de la Defensa, tinent general De Santiago.
AL DISSABTE FESTA A CASA D'AREILZA
La certesa que l'amo de la casa podia ser el nou president del govern, sembla ser que va ser quasi total, en alguns moments, en el domicili de JosØ Maria de Areilza, dissabte a migdia i a les primeres hores de la tarda. Es coneixen detalls de com s'esperava en aquella casa el resultat de les deliberacions del Consell del Regne i la decisi del rei. A mØs dels col·laboradors ntims del llavors ministre d'Afers Estrangers entre els quals Marcelino Oreja hi havia tambØ Pio Cabanillas, ex-rninistre d'Informaci i. Turisme, i el sots-director d'"El Pa s", Dar o Valc rcel, entr« altres persones. DesprØs va arribar el gendre d'Areilza i el fill del ministre de Just cia, Joaquin Garriques Walker. "Amb el convenciment segons diu Informaciones que seria nomenat." Sobretot, all que no es creia possible Øs que fossin nomenats els altres dos de la terna. El fill de JosØ Maria de Areilza, Enrique, va rebre els periodistes a les sis de la tarda i va explicar que la seva mare estava a Fuenterrab a i que venia cap a Madrid, per que encara no en sabia res. Va convidar a fer un got de vi els presents i poca estona desprØs comunicava ell mateix qui era en realitat el veritable cap de govern.
LA DESIGNACI DE SUAREZ A LA PREMSA ESTRANGERA
Els diaris d'arreu del m n han recollit amb especial import ncia, el relleu del president del govern Carlos Arias per Adolfo Su rez.
En aquest sentit la premsa nordamericana i concretament "The Washington Post", assenyalava ahir qu« Su rez Øs un partidari de la monarquia de Joan Carles, i esmentava que fins i tot s n amics. Recorda que, amb ell. puja al c rrec el "centre-dreta", recorda que aconsegu que les Corts aprovessin la llei de partits. TambØ el "Nou York Times" comenta favorablement la designaci , tot recollint-ne una fotografia a primera plana.
La t nica recollida per la premsa alemanya Øs la de "sorpresa general", com assenyala el "Frankfurter Allgemeine" de Frankfurt. El dret "Die Welt". recull el nomenament amb satisfacci .