PREMSA
Nícolàs Sartorius, processat
Baixen les vencies de publicacions no di ries
El processament contra dos escriptors, la sentŁncia en el mes d'octubre sobre la cancel·laci del diari "Madrid" i la baixa de les vendes de les publicacions peri diques formen l'entorn de l'actualitat del m n de la premsa i editorials.
Nicol s Sartorius Alvarez, periodista i dirigent obrer, va prestar ahir declaraci en el Jutjat d'Ordre Pœblic. La causa ha estat oberta arran de la publicaci del seu llibre QuØ son las Comisiones Obreras?, de l'editorial "Gaya-Ciencia"
TambØ el Jutjat d'Ordre Pœblic ha dictat ordre de processament contra l'escriptor Jesœs Torbado per causa de la seva novel·la Sobresalto es-
GAL˝CIA (5)
"Rexurdimento" literari i polític del segle XIX Els dirigents gallecs a remolc dels programes nacionalistes
sava la intencionalitat d'anar cap a un rŁgim federal espanyol. Les alteracions pol tiques que es patiren a Espanya, feren que tant el document com les aspiracions dels assembleistes fossin superades en la seva execut ria. Deu anys mØs tard es constitu a Coruna el Consell Federal de Gal cia, el qual present un projecte de Constituci per al futur Estat gallec.
DesprØs de redu da la revoluci gallega del 1846, sorgeixen els continuadors del nacionalisme en la dŁcada del 1850, per una banda amb l'acte pol tic del "banquet de Conxo", en honor d'artesans i estudiants, i per l'altra amb les publicacions liter ries dels poetes An n, Pinto. Posada i Garc a Mosquera, entre d'altres. "O Rexurdimento", tant el pol tic com el literari, tinguØ un car cter "regionalista", atŁs que al regionalisme gallec li mancava una coherŁncia pol tica.
L'evoluci vers un regionalisme pol tic mancat ,de matisos fou sucursa ista del nacionalisme catal . Es indespensable remarcar que els pol tics gallecs anaren sempre a remolc dels programes i els esquemes catalans, els quals foren d'utilitat moral per no pr ctica, atŁs que a Gal cia es donaven d'altres contradiccions diferents de les de Catalunya.
"O Rexurdimento", nascut de diversos corrents intel·lectuals, va estar principalment relacionat amb la denœncia de la situaci que patia Gol cia. Citem tres fronts eminentment socials: el realisme de Rosalia de Castro, que identifica un poble oprimit i reflecteixen els seus problemes la colonitzaci que pateix Gal cia. En un altre front hi ha Pondal. que glossa les gl ries dels avantpasats celtes i, mitjan ant una poesia simbolista, incita el poble gallec a la llibertat i a la revolta. La poesia civil Øs protagonitzada per Curros Enr quez, el qual enalteix amb el seu comprom s anarquitzant la llibertat i el progrØs. La seva justificada rebel·lia contra del carisme desp tic del clericat igual com Guerra Junqueiro a Portugal Øs clarament il·lustrada en la seva obra O Divino Sainete.
La literatura social a finals del XIX tinar com a marc, entre d'altres. O catecismo do 1 rego (catecisme del pagŁs), de Lamas Carvajal, que Øs una repulsa reiterativa del caciquisme, el qual es ironitzat juntament amb d'altres capes socials vinculaaes a l'explotacio del poble.
La literatura gallega, vinculada tota ella a la cieiensa de Gal cia, es diversifica en mcits i uivei os matisos: "Os Xogos Froraes" celebrats a La Coruna el 1 61 i modelats en la intencionalitat amb els de Barcelona del 1859; la publicaci oe 1 lbum de la Claridad; el diccionari d'Arce; la impremta popular' de CarrØ Aldao; la Biblioteca de Mart nez Salazar; i l'intent de Murgu a de fixar el gallec s n mostres ae la traject ria menaaa en la postrevoluci del 1846.
El primer document rigor s de "Projecte de Constituci per a l'Estat Gallec" (1887) tØ les seves arrels en el llibre dŁ Valent Almirall Lo Catalanisme (1886). En aquests anys existeix a Gal cia una gran expansi del regionalisme. Apareixen el 1889 Los regionalistas de Branas i Murgu a, l -ders del moviment. El resionalismo de Branas, publicat a Barcelona, Øs el primer tractat doctrinal de l'autonomisme gallec. D'altra banda, fa una valoraci estŁtica de Gal cia i de Catalunya, amb 1 una an lisi, per , mØs sentimental que objectiva. El regionalismo de Branas apunta un programa econ mic bastant coherent a curts termini malgrat ser en gran part corporativista , que mai no s'arrib a realitzar perquŁ no comptava amb organismes d'execuci gallega.
El regionalismo de Murgu a Øs un pamflet en resposta al discurs de S nchez Moguel, llegit en la Real AcadŁmia de la Historia de Madrid el 1888, que va teni una intencionalitat centralista i va ser un atac contra els moviments regionaJistes. Murgu a no solament a una rŁplica a l'autor, sin que analitza la decadŁncia del centralisme i la vitalitat apote sica del regionalisme. Malgrat l'apoliticisme del regionalisme gallec, Murgu a al meu parer a una an lisi mØs rigorosa que Branas tot predint certs fen mens que mØs tard s'esdevindran a Gal cia.
ACTIVITAT POLITOA
El PSP demana la llibertat f ' D Lute"
Dimiteix Alfonso Fern ndez Torres, president dei PS0E sector hist ric
El Partit Socialista Popular ha donat conŁixer el text del telegrama que ser lliurat al rei Joan Carles i al ministre de Just cia, que diu:
"Tenint en compte que actualment hi ha trenta presos comuns, entre els quals Eleuterio S nchez Rodr guez "El Lute", acomplint condemna per commutaci de pena de mort sota la llei de bandidatge i terrorisme. Considerant derogaci aquesta llei del 1971 i principi de la retroactivitat de llei mØs favorable segons l'article 19 del Fur dels Espanyols, 24 del Codi Penal i 208 de Just cia Militar, sol·licitem estengui indult a aquests penats per sentit raonable clemŁncia inspirada per principis
catalans
Murgu a fØu tambØ una conferŁncia davant la Lliga de Catalunya i hi remarc les reivindicacions de tots dos pobles.
Amb es redaccions del Reglamento de la Liga Gallega (1897) i de la Liga. Gallega del 1899 es clarificaren les idees i esdevingueren mØs «.clares les intencions dels l ders gallecs influ ts pel procØs liberalitzador d'Irlanda. Un any desprØs de crear-se la Solidaritat Catalana, nasquØ Solidaridade Galega (1907). L'slogan d'aquest organisme era: "Fer una croada a favor de la sembra de la ciutadania a Gal cia". El 6 d'octubre celebr a Betanzos un m ting a c rrec dels dirigents Lugr s Freire i Nicol s Salmer n (fou la primera vegada en quŁ el gallec es fØu servir en un acte de propaganda pol tica). Public "Catecismo Solidario" i uns quants peri dics propagand stics. Solidaridades Galega va Øsser de curta durada, en mancar-li un treball entre les masses, desemboc en les Asambleas Agraruas de Monforte (1908, 1909 i 1911), que guadiren d'una gran incidŁncia arreu de Gal cia, i s'integr mØs tard en Acci Gallega (1911), organitzaci pol tico-social fundada pel capell Basilio Alvarez, encaminada i dirigida a denunciar el caciquisme imperant. El regionalisme ajud a crear el
1916 "As rmandades da Fala", fundades per Villar Ponte, i de les quals serien protagonistes destacats Castelao i el poeta Cabanillas. Les esmentades rmandades conflu ren en l'Assemblea de Lugo (1918) amb el nacionalisme gallec. amo gallec.
LLUITES CAMPEROLES
En aquest per ode (1916), el sector camperol supera contradiccions i s'aferma en la seva negativa a pagar els "foros": les seves reivindicacions salten a la palestra de l'acci ; de vegades s'enfronten i d'altres resisteixen, com ho demostra la negativa de pagar els impostos als ajuntaments, que men al metrallament de camperols per la for a pœblica a Sof n, Nebra i Porto do S n. En aquesta lluita, molts intel·lectuals com Castelao i Cabanillas adoptaren posicions a favor de les classes populars.
LLIGAMS ENTRE GAL˝CIA I CATALUNYA
CAMINS DISPARS
La Gal cia pol tica de la segona meitat del segie XIX intenta vencent contradiccions i analitzant camins, algunes vegades molt dispars i d'altres infantils per manca de models i iniciatives adequades. certs pol tits com Pi i Mar gall recomanaren als gallecs que estudiessin un pacte federal i republic astur-galaic, alhora que es fundava el Partit Republic Federal.
A l'Assemblea Popular Federal de Santiago, celebrada el 1873 011 s'estudi el "Dret ae Iniciati'va '. hi assistiren 545 assembleistes què signaren un manifest on s "expres- si 1890, es cre FAsociaet Regionalista Gallega, presidida per Murgu a. Aquesta associaci eonsolid el moviment regionalista cap a una descentralitzaci , tot establint relacions amb catalans i bascos, agrupats en la revista barcelonina "La Espana Regional", al mateix temps que a Gal cia es fundava "La Patria Gallega", rgan de l'associaci . A partir d'aleshores es feren mØs estrets els lligams entre Gal cia i Catalunya. Pi i Margall visit Gal cia i mØs tard Branas concret els 9etze punts de programa, paral·lels a les "Bases de Manresa", pronunci tambØ una conferŁncia a la Universitat ae Bsrcelona i fou mantenedor dels Jocs Florals del 1893.
Partint d'aquests esdeveniments, es cre la generaci "N s" (Nosaltres). Els seus components nØixen en la dŁcada del 1880, s contemporanis de la generaci d'Ortega, majoritat maent peti btirgesos, i posseeixen una rigorosa preparaci universit ria. La generaci "N s" obre una etapa d'estudis i recerques en el camp literari, arqueol gic, econ mic; nivell ideol gic, oscil·la entre el nacionalisme de Risco, extremadament racista, mØs tard evolucionat cap el feixisme, i el progressisme burgŁs de Xoh n Vicente Vtqueira, deixeble de Giner de los R os. Castelao Øs l'home amb mØs vitalitat i dinamisme que ofereix la generaci "N s", un home que s'identifica amb les masses populars i les reivindicacions patri tiques d'esquerr .
n
XOSE LOIS GARCIA
exposats a SM respecte a la necessitat que tota causa sigui atesa amb just cia. Stop. Signat Juan Maria BandrØs, JosØ Bono, Miguel Castells, Tierno Gal van. Gonz lez Encinar, Pedr Ibarra, Ra l Morodo, Murillo Carrasco, Alejandro Otero, Ruiz GimØnez, Rodr guez Pardo i Rafael Sparza."
ACTUALMENT HI HA 353 PRESOS POL˝TICS
"Es dif cil de calcular quants internats podrien deixar la pres com a conseq Łncia de la reforma del codi penal", han declarat a Logos fonts properes al ministeri de Just cia. Segons aquestes fonts, actualment nomØs hi hauria a les presons 209 presos per terrorisme i 144 per delictes de convicci pol tica.
GIL ROBLES FILL, A PRESIDENCIA DEL GOVERN
JosØ Maria Gil Robles, fill, va anar divendres, per segona vegada, a la presidencia dŁl govern, per tal d'entrevistar-se amb el vice-president segon i ministre de la PresidŁncia, Alfonso Osorio.
Acabada l'entrevista, Gil Robles es va traslladar a la seu del partit Federaci Popular Democr tica, per donar compte al comitŁ federal del contingut de la conversaci , i de la que va mantenir el dia 12.
Per la seva banda, Gil Robles, a preguntes d'un redactor d'Europa Press, va manifestar que la conversa de divendres va ser la continuaci de la celebrada fa dies. "Es tracta va afegir d'uns primers contactes exploratoris"-
Amb aquest plantejament es podria assumir amb d'altres grups de l'oposici la tasca de fer possible la democratitzaci .
Gil Robles va puntualitzar que la posici del seu partit Øs molt flexible en la forma i molt ferma en el fons.
BIENAL DE VENECI : L'OPOSICIO REPRESENTA L'ESTAT ESPANYOL
La Bienal de VenŁcia, que comen ar avui, ha clausurat engua- el pavell de l'Estat espanyol i, dins el recinte corresponent a It lia, ha constru t un pavell en el qual es fa una gran exposici d'art i cultura democr tics corresponents als darrers quaranta anys.
Ia responsabilitat art stica d'aquesta operaci Øs exclusiva de la Bienal de VanŁcia, sense que hi hagi participat cap organitzaci pol tica.
Coordinaci Democr tica i les inst ncies unit ries de les nacions i regions de l'Estat espanyol, convidats pel ComitŁ Ita oespanyol, s n avui presents a la Bienal per a presidir l'acte d'inauguraci . Ha estat convidada, a mØs, una comissi de dotze artistes i intel·lectuals que tambØ hi assistiran en nom de la comissi d'art i cultura de Coordinaci Democr tica. En total la representaci ser d'unes quaranta persones. En aquest sentit s'ha anunciat que Santiago Carrillo no assistir a la sessi . D'altra banda el batlle de VenŁcia i el president de la Bienal han dirigit una invitaci , personal a Antonio Garc a Trevijano, alhora que han estat lliurats sengles telegrames a la presidŁncia del govern per tal que li sigui tornat el passaport, del qual fou privat el mar del 1975. Ahir al migdia Garc a Trevijano no havia rebut encara el passaport, per la qual cosa Øs probable que no pugui assistir-hi.
DIMISSI DEL PRESIDENT DEL P S O E HIST RIC
El president del sector hist ric del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alfonso Fern ndez Torres, va presentar la dimissi del seu c rrec. Un fill del dirigent ha confirmat la dimissi i ha dit que el "nus gordi " de les raons de-la dimissi "Øs la tremenda incompatibilitat existent entre els membres del partit a l'interior i a l'estranger, principalment a MŁxic". El president, V ctor Salazar, ha declarat en aquest sentit, desprØs de produir-se la dimissi dels directius Amor s, Turri n i Zarrias, que s'estan fent gestions per tal d'aclarir la q esti i, pel que fa a Fern ndez' Torres, se li havia fet una moci per part de la comissi executiva del partit per unes cartes que havia fet en les quals feia Inculpacions falses.
panol, que va Øsser segre: ada el passat mes de mar . S'imputa a Torbado l'expressi de conceptes injuriosos per l'actuaci pol tica i la mfem ria de Francisco Franco.
La sala tercera del Tribunal Suprem ha dictat una sentŁncia per la qual assen3 'ala per al 18 d'octubre vinent la vista per a la decisi dels recursos interposats contra la cancellaci del diari "Madrid" en el registre d'empreses period stiques.
Per œltim, enguany el volumen de vendes de la premsa no di ria ha tingut una evoluci negativa, que s'ha situat ja, des de gener, per sota de la mitjana i que va arribar al m nim un 20 per cent el mes d'abril, segons dades del Ministeri d'Informaci i Turisme.
«MH