PAIS BASC
Retorna un dels fundadors d'ETA
JosØ Luis Alvarez Emparanza s'exili l'any 1961
JosØ Luis Alvarez Emparan*a, membre fundador de l'organitzaci nacionalista ETA a la fi dels anys 50, va arribar ahir a primeres hores de la iarda a la frontera d'Ir iA, amb el passaport expedit pel conolat espanyol a Hendaia. No hi havia cap persona esperant-lo al pont fronterer de Santiago.
Alvarez Emparanza havia arribat sol a la caseta de la frontera, parl uns moments amb la policia espanyola del pont internacional i emprenguØ viatge amb taxi a Sant Sebasti .
Alvarez Emparanza, enginyer industrial, es va exiliar l'any 1961 i vivia a la poblaci fronterera bascofrancesa des d'aleshores, quan era membre del comitŁ executiu de l'organitzaci .
Quan ETA es va desmembrar en les dues branques dits V i VI Assemblea, Alvarez Emparanza es va integrar a la segona, per per poc temps, temps. Ja fa uns anys quØ havia abandonat l'organitzaci perquŁ la seva ideologia pol tica Øs mØs moderada i alguns la consideren pr xima a la social-democr cia.
Des de fa algun temps, per , Alvarez Emparanza continuava col·laborant amb els refugiats d'Euskadi Sud i. escrivia en la publicaci nacionalista basca "Embata", que s'edita a Euskadi Nord.
Diversos rumors assenyalen tambØ el possible retorn d'un altre dels fundadors d'ETA, Juan Madariaga.
SACERDOT AMENA˙AT
Un sacerdot d'una parr quia doRostiarra, el nom del qual no s'ha fet pœblic, ha rebut un escrit intimidatori en els seg ents termes:
"AtŁs el car cter violent que prenen les accions dØls feixistes a Espanya, i com que vostŁ hi tØ certa responsabilitat, li advertim quŁ, de no abandonar immediatament el Pa s, portarem a efecte diverses accions que l'afectaran econ micament i f sica."
L'an nim Øs signat per les "Brigades Roges del Proletariat".
ENSENYAMENT
Expedient militar contra vuit advocats
Ha estat obert un expedient judicial militar contra vuit advocats de Logronyo, els quals van denunciar una intervenci de les forces d'ordre pœblic contra uns estudiants. S'ha de destacar tambØ la intervenci d'un espanyol en el IX CongrØs Mundial d'Ensenyament celebrat a Nova Jersei (EUA), i la ratificaci de la prohibici a Santander de la "Setmana de Solidaritat dels Estudiants Europeus amb la Universitat Espanyola".
L'expedient judicial militar obert ontr els vuit advocats de Logronyo va Øsser motivat pels fets esdevinguts el passat 25 de marc ouaa centenar d'estudiants de COU C6 lebraven llur festa patronal. Quan es trabaven al comen ament del carre r Vara de Rey, van Øsser dissolts fi fi r membres de la policia armada, lue els van confondre amb una manifestaci de membres de l'Escola Magisteri. Els advocats van denunciar a qui "resultØs responsable 1 Per si podien ser motiu de delicte c] s fets esdevinguts". El jutjat de ? u rdia es va inhibir a favor del Wjat militar. Ara, l'expedient obert estat iniciat per dictamen de l'au,.itor de guerra de la VI Regi Militar.
^gUS PREUS DE MATRICULES
pr xima setmana es coneixeels nous preus de les matr cules segons sembla duplicaran i trij ^caran els actuals. Amb l'anunci ' el s nous preus es donar tambØ a «otiŁixer "un amplissim pla Ca just ? ei ' als estudiants universitaris", j/fi. s tinats a pal·liar la puja a les fallies menys acomodades. La ran que,
HERNANI PER L'AMNISTIA TOTAL
L 'ajuntament d'Hernani, ea sessi plen ria, aco d mostrar la seva solidaritat amb l'alcalde de Errenteria, acabat de dimitir, i amb el de Bergara, a mØs de demanar amnistia total, car considera insuficient la decretada pel rei.
s
En el mateix escrit on demana una amnistia total demana perm al governador civil de Biscai perquŁ es manifestin quaranta-tres ex-presoners pol tics del poble d'Ondarroa. La manifestaci se celebraria el diumenge dia 15, a la 1 del migdia.
DEMANEN LA DEROGACIO DE LA LLEI DEL 37
La Diputaci Provincial de Biscaia, en sessi plen ria extraordin ria. decid demanar amnistia en relaci amb la supressi de la Llei del 23 de juny del 1937, per la qual se suprimien els concerts econ mics de les prov ncies de Guipœscoa i Biscaia amb l'administraci central.
El pr leg de l'esmentada llei, on es qualificava aquestes dues prov ncies de "traidores", fou suprimit l'any 1968. Per . la resta dØl contingut encara est en vigor.
DOS DETINGUTS A ESTELLA
Dues persones foren detingudes a Estella (Navarra), en relaci amb la retirada d'e dues banderes espanyoles que hi havia al pont del "Azucarero", de l'esmentada poblaci .
Tots dos detinguts, segons la not cia oficial, venien d'Irun i havien comŁs un altre acte se iblant la setmana abans, quan van llen ar al riu dues banderes mØs.
L'AMENA˙A AL .SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BILBAO
Es va saber ahir a Bilbao que l'amena a de mort rebuda pel secretari de l'ajuntament de la capital bisca na, Ricardo AndrØs Medina, venia del grup d'extrema dreta conegut per "Guerrillers de Crist Rei", i que el motiu de l'amena a era la concessi de perm s governatiu per a la celebraci d'una assemblea dels "Testimonis de Jehov " al pavell dels Esports.
Els "guerrillers" tenien entŁs que el perm s per a l'esmentada reuni de la secta religiosa, l'havia donat el secretari municipal.
ROBERT PETIT
ANDALUSIA
Misteri entorn del "Maribel Riva"
Es un vaixell amb tripulaci andalusa desaparegut fa un any en el mar
Fa quasi un any el vaixell "Maribel Riva" va sortir de Castell carregat de material de construcci cap a Bengas L bia), al nord d'Africa, on, segons sembla, no va arribar.
Quasi tots els tripulants eren andalusos, i des d'aleshores ningœ no ha dit als familiars quŁ va passar al vaixell i als mariners. E s familiars han fet mil i una gestions prop de les autoritats de tota mena, i des de la companyia armadora a la de les. assegurances i als organismes de Madrid, ningœn no els d na cap satisfacci .
Els familiars s'han dirigit a les ambaixades dels pa sos que envolten el Mediterrani; cap no en sap res.
ACTES POL˝TICS A RONDA
El catedr tic sevill Manuel Clayero ArØvalo ha celebrat una reuni a Ronda, <aapi*al dfi la Sewp wt a ma- laguenya, per exposar i defensar el projecte del Partit Regionalista Andalœs, del qual Øs promotor. I es d na el cas curi s que el mateix temps i a la mateixa poblaci es va prohibir un acte a c rrec d'Alejandro Rojas sobre el Partit Socialista d'Andalusia.
"MONTILLA" SI I "AMONTILLADO" NO
Des de fa cinc anys' hi ha una guerra comercial sorda entre la/ gran capital del vi que Øs Jerez i la zona productora cordovesa de Montilla (i de Moriles, que Øs al costat), en el sentit que els de Jerez no volen que els de Montilla emprin la paraula "Amontillado". Per el Tribunal Suprem, fa poc, ha donat la ra a la gent del poble cordovŁs.
No obstant aix . els de la zona de Cadis (Jerez) han interposat un plet davant la cort d'Anglaterra per aconseguir que els vins cordovesos no puguin utilitzar tes
"Amontillado", "Fino" i ' Oloroso" en aquell pa s. Semblen coses de poca import ncia, per en el fons s n molts els milions que hi ha en joc...
EL PORT DE SEVILLA
EI port de Sevilla, a mØs dels problemes generals, tØ un problema espec fic: la fond ria o "calat". Aquest estiu arribar ja a tenir 22 peus, la qual cosa permetr d'entrar-hi vaixells de fins a 190 metres de llarg ria amb 12.000 tones de c rrega, cosa que fins fa poc era inimaginable. Per aquesta millora es considera insuficient i s'ha de continuar bregant, car la resclosa actual impedeix el pas de vaixe s d'una certa ampl ria, inconvenient que fins i tot no deixa construir unitats de mØs de 35.000 tones «Is "Asti err-*Espanoles", ja que fian de pr>ssS per all una vegada acabades.
ANTONI ROIG
ACTIVITAT POL˝TICA
El sopar d'Aravaca, sense conclusions
InsistŁncia en la reuni Fraga-Cabanillas a Ourense, per sense Are za
La nota mØs destacada de l'activitat pol tica de l'Estat espanyol es la reuni d'Aravaca, que ahir a la matinada encara durava, malgrat que no n'hagin sorgit conclusions conjuntes. En n altre ordre de coses, contniuen les not cies i desmentiments sobre la reuni dels ex-ministres Fraga, Areilza i Cabanillas.
La reuni que celebraren en el domicili de don Joaqu n Garrigues Walker a Aravaca (suburbi residencial de Madrid) alguns dirigents de partits de l'oposici , de la dreta i de l'esauerra. i personalitats independents, no va fructificar en cap acord i es va limitar a un ample canvi d'impressions sobre els temes mØs importants del moment pol tic.
Els representants de la Federaci de Partits Dem crates = l'amfitri , senyor Garrigues, Ramon Pa s, del Partit Dem crata de Gal cia, .. Joaquim Munoz Peirats, del Partir Dem crata del Pa s Valenci proposaren la formaci d'una comissi d'experts representants de l'oposici que redactØs un text constitucional per tal de proposar-lo al pa s com una alternativa.
La majoria dels presents opinaren que la Constituci ha de ser el resultat d'un procØs constituent, elaborada pels representants del poble; insistiren en la via de la ruptura pactada, pac fica i democr tica, de sortida a la dictadura; i no consideraren convenient la proposta dels representants de la Federaci de Partits" Dem crates.
DesprØs d'aquest tema. es canviaren impressions sobre l'oportunitat de formaci de governs provisionals, a escala estatal i de les nacionalitats i regions, que garanteixin 'l'obertura i desenvolupament pac fic del per ode constituent; sobre el refœs de les actuals institucions, especialment les Corts, i sobre la legalitzaci de tots ets partits pol tics, punts en quŁ, en l nies generals, coincidiren les opinions dels presents.
Finalment, tambØ es tract -de la conveniŁncia de preparar un projecte de llei electoral que segu s el principi de la representaci proporcional, si bØ tampoc no es formularen conclusions sobre aquest punt.
A la reuni , van assistir-hi junt als esmentats, Joaqu n Satrœsteg-ui. Rafael Gasset, Raœl Morodo. del ParSocialista Popular, i Manuel Media, del mateix partit a Can ries, Miquel Roca i Junyent, de ConvergŁncia Democr tica de Catalunya; Josep Pallach, del Partit Socialista de Catalunya (Ex-Reagrupament). Josep Sans, d'Esquerra Democr tica de Ca- talunya; Joan Revent s, de ConvergŁncia Socialista de Catalunya; Antonio Garc a L pez, del Partit Socialista Democr tic Espanyol; Manuel Azc rate i Ram n Tamames, del Partit Comunista d'Espanya; Inigo Cavero i Fernando Baron (Castella), Joan GarcØs (ValŁncia) i Alejandro Rojas Marcos (Andaluc a) de l Federaci de Partits Socialistes; Antonio Garc a Trevijano, de la Federaci n de Dem crates Independents; Ignacio Camunas, del Partit Democr tic Popular i Francisco Fern ndez Ord nez, JosØ Manuel Peydro i JosØ Ram n Lasuen, de la Federaci n de Partits Social-dem crates.
La representaci del Partit Socialista Obrer Espanyol, que havia promŁs la seva assistŁncia, no es va presentar, mentre que la de l'Equip Dem crata-cristi de l'Estat esDanyol refus la invitaci .
En aquest sentit, el PSOE indic que no hi va participar perquŁ consique no hi va participar perque considera que per pactar entre els difeV./-.T14-ri rtvimo A n n c i / > i n 1 d P V 1 ÇT-PI "Y" rents grups dØ l'oposici ja existeix: la plataforma unit ria Coordinaci Democr tica, des de la qual s'ha de formalitzar qualsevol acord important.
La reuni nomØs va -tractar de temes pol tics generals i no es va discutir l'elaboraci de cap esborrany de constituci , com s'havia dit en un principi. Tampoc no es va concretar cap reuni semblant en el futur.
Els interessats han indicat que, els resultats del sopar s n "pobres", pel que fa a conclusions pr ctiques, indica l'agŁncia Cifra,
LA REUNI DELS EX-MINISTRES
Si bØ fonts autoritzades diu l'agŁncia Cifra han desmentit que el proper dia 13 hi hagi una reuni de Fraga, Areilza i Cabanillas per a estudiar la formaci d'una nova plataforma pol tica, i que nomØs es tractava d'una reuni persona] entre Fraga i Cabanillas el diari "La Voz de Gal cia" tornava a insistir ahir en la q esti .
Aix no obstant, el que s desmen- teix el diari Øs la participaci en l'entrevista d'Areilza, ex-ministr» d'Afers Estrangers.
CONFERENCIA DE PREMSA DELS COMUNISTES AMNISTIATS
Els dirigents del Partit Comunista d'Espanya, alliberats per l'amnistia, S nchez Montero, A l v a r e z i Ananue desprØs s'hi van afegir tambØ Otano i Lobato van fer una conferŁncia de premsa arran dŁ la seva posada en llibertat. No hi va haver vigil ncia policial, al revØs del que anava en ocasions semblants.
S nchez Montero, desprØs d'indicar que l'amnistia ha estat producte de la gran mobilitzaci popular convocada per Coordinaci Democr tica i sobretot la de Bilbao, indic que "el govern ha fet un gran . . _ o « n n n n / i í l í Q / i í n " A i v n T»f> -a , a reconciliaci ". Aix no t u a l i f i c ramnist a "d'insu-_ , , , _ j. _ .i. _ * ficient", dient que "ha d ser total, perquŁ no considerem els presos d'ETA com a terroristes professionals o assassins, malgrat que no compartim els seus mŁtodes".
El senyor Alvarez continu exposant la necessitat d'una obertura d'un procØs constituent, eleccions per a un parlament i la participaci de tots els partits, mitjan ant un acord entre oposici i govern.
METRALLAT UN RESTAURANT
Una r fega de metralleta va destrossar. ahir a la matinada l'aparador del restaurant "Villa de Madrid", de Santander, on s'havia de celebrar un sopar ahir al vespre, com a primera activitat de] recent creat "Club Ciudadania", de Torrelavega (que no exigØix a cap dels seus membres restriccions respecte a partits determinats, respectant qualsevol ideologia democr tica).
En el sopar havia de fer una intervenci el president d 'Esquerra Dem crata Cristiana, Alvarea Miranda.
Líster demana el passaport per tomar El PCE est entestat en la ruptura, diu Carriflo
Els exiliats volen tornar. D'en de la publicaci del decret de l'amnistia, que ha estat qualificada per l'oposici , els advocats i familiars de presos pol tics com un indult, restrictiu i discriminatori han plogut les demandes de passaport i els primers retorris.
El secretari general del Partit Comunista Obrer Espanyol PCOB Enrique L ster. es present ahir Bl consulat general de l'Estat espanyol a Par s per a sol·licitar el passaport. Enrique L ster fou un dels caps militars republicans durant la guerra civil.
EU funcionari que el rebØ en el consulat, l'inform que la seva petici seria objecte de tramitaci d'acord amb les instruccions que integren la llei de l'amnistia. Per la seva banda, L ster declar el seu prop sit de retornar a l'Estat espanyol tan aviat com disposi do la documentaci neces ria.
DECLARACIONS DE CARRILLf
"El Partit Comunista Espanyol .st entestat en una campanya i er assolir una ruptura democr tica, un govern provisional de coalici i de reconciliaci nacional, una assani! !ea constituient i l'establiment complert de la democr cia". Aix encap alava "L'HumanitØ" rgan del Partit Comunista francŁs, una entrevista amb Santiago Carrillo.
Referint-se a les passes que va donant el Partit Comunista Espanyol per assolir la legalitat. Carrillo diu: "No hem volgut donar una batalla espec fica per la legalitat del partit. Aquest s'inclou en la campanya que fem pel que anoireren ruptura democr tica, per un govern provisional de coalici i de reconciliaci nacional...". Carrillo acaba l'entrevista, on declara que recentment havia tornat clandestinament a l 'Estat espanyol per a assistir a una reuni del partit, a quŁ o n presents cent persones, consideirrit que "Espanya pot tenir un govern democr tic d'aqu a pocs mesos, diguem dins de quatre o §is mesos."