TELEVISI
Segona cadena! I tant!
Allotjat a casa d'un amic pagŁs. #}uina no fou la meva sorpresa, el diumenge, en i n t e n t a r veure, de casa seva estant, el programa en catal que emet la segona cadena i t r o b a r - m e amb una mena de borrissol grisenc i uns sons i n i n t e l · l i g i bles? Tanmateix el poble del meu amic no dista ni setanta quil met r e s de Barcelona. Com era possible? Ben cert que en endavant potser caldria afegir a I habitual «nomØs Principat i Illes», amb quŁ acompanyem els programes catalans. «si els repetidors d TVE ho permeten a I l ocalitat on us t r o beu». El fet em refresc la nota llegida a «Le Monde» i transcrita a les p gines d aquest diari, segons la qual els ajuntaments d una c e r a vall dels. Alps francesos es negaven a pagar la meitat de l'impost per œs de la televisi , puix que. ells. nomØs els arribava la j r i m e r a cadena. En aquella ocasi ens doliem que ac la manca d un impost televisiu com a Fran a, no ens permetØs d exercir un «tancament de caixes» semblant, atesa la malignitat dels programes per sobretot I escassetat de programes nostiats. No cal dir com. a partir de l'experiŁncia de diumenge, el sistema de manten ment .de la televisi francesa Øs doblement envejable per a nosaltres
REPORTEROS
«Reporteros». un dels programes mØs i n t e r e s s a n t s i vius de la tronada TVE. dedic la primera part de l e s p a i de dilluns a mostrar-nos Andorra amb una objectivitat i detall mereixedors d encomi. Ja era hora t a nmateix que deixessin d explicar-nos. el encara que nomØs fos per un mig espai, el que passa a milers i milers de quil metres de nosaltres per a cridar l at e n c i dels t elevidents espanyols sobre territoris mØs propers i mØs relacionats, doncs, amb els seus meressos pol t i c - s o o a l s . Pensem que un r e p o r t a t g e semblant sobre Galicia. posem per cas. fet amb la mateixa objectivitat, seria t a n oportœ com esbandidor de t pics.
A TRET
La bonica l o c u t o r a que clou la primera cadena a la nit. acompanya els mots amb uns r tmics copets.de cap deliciosos. Els recomanen. Tanmateix. pensem que. als seleccionadors de locutors i l ocutores, no els costaria gens ni mica de corregir, abans de llan ar-los en antena, els t i c s de noven Øjue cometen. Sobretot. tenint en compte que el tr fec de cares noves Øs constant a TVE.
JOSEP DESUMBILA
PROGRAMA PRIMERA CADENA
14.00 Miramar: Informatiu
regional
(nomØs Principat i Illes). Aitana:
14.00 Informatiu regional (Pa s Valenci i Piti ses).
MOT A LA FI TABAC
E l monopoli estatal del tabac sempre m'ha semblat reprovable. La immersa majoria dels higienistes I dels terapeutes estan d'acord: el tabac Øs un agent del c ncer. Eh aquest cas gio trobeu pel cap baix escandal s que l'Estat negocii pœblicament amb una herba tan nolble i, encara mØs, que l'expengui emparada pel pavell nacional? fiuŁ dir em d'un Estat que estenguØs una xarxa de botiguetes arreu del pals, on fossin ofertes al pœblic, en exclusiva, les drogues el tr fic de les quals* tan aferrissadament persegueix la policia?
r.:.^"'" '''
JOAN OLIVER
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/8/1976. Pàgina 22
14.35 «Aqu , ahora» (Color.)
15.00 Telediari: la edici (color)
15.30 «Las aventuras del capit n Nemo»: «El barco pirata».
16.30 Concert de sobretaula.
19.00 B squet: Campionat d'Europa, jœnior. Des de Santiago de Com- postel.la
20 30 «Pap Goriot». Cap. VIII.
21.00 «Cuarto y mitad» (color.)
21.30 Telediari: 2 a . edici (color.)
21.55 «30 anos de historia».
22.25 «24 horas al dia» (color.)
23.20 «Taices» (color.)
23.45 Telediari: 3 a . edici (color.)
PROGRAMASEGONACADENA
20.30 Revista de cinema.
22.00 Not cie s al segon programa (co- lor.)
22.30 Cinema-club: Cicle Lon Chaney. «Mister Wu» (1927).
AL*VORA DE...
Un plaer que no comparteixo
C empre he cregut -oposant-me a una idea molt di-^ fosa que a la gent d'aquest pa s no H agrada el vi. Si de deb li agradØs, no faria, entre d'altres, aquestes dues coses: acceptar sense protesta la mixtificaci dels vins corrents els qui tenen diners es poden pagar ampolles de mØs garantia i beure aquest producte b rba r anomenat «sangr a» .
Centrem-nos ara en aquest segon tema. Es freq en t sentir que en una taula de restaurant algœ proposa «sangr a per a tots!» amb una alegria digna de millor causa. (Suposo que en catal caldr dir-ne «sagnia», posat que el verb no Øs «sangrar», sin «sagnar».) A base de vi dolent, unes copes d'alcohol, aigua i pells de taronja, o d'alguna altra barreja discrecional, s'aconsegueix una satisfacci que per a la qual, evidentment, jo no estic preparat. A ningœ se li acudir posar un vi de qualitat a la sagnia, com a ningœ se li perdonaria que posØs xampany francŁs en una de les habituals i infectes tisanes. La pretensi Øs que a base de sumar medio-
RETALLS
Lentitud en l'aplicaci de l'amnistia
El govern sembla voler negociar la llei i el referŁndum amb l'oposici abans de proposar-les a l'aprovaci de les Corts El president Su rez ha pres contacte personalment amb la major part dels dirigents de I oposici de dreta, de centre i d esquerra, fins al punt d'haver mantingut una conversa de quaranta minuts amb el senyor Ra l Morodo, secretari general del Partit Socialista Popular.
QUI VA POSAR LES BOMBES?
En quant a l oposici . el seu principal problema Øs el de la unitat. Certs partits, com I esquerra dem crata-crist ana. que va augmentant la seva for a, no s n membres de Coordinaci Democr tica (fins ara I organisme unitari mØs important de l oposici ) Per altra banda, en el s d aquesta mateixa Coordinaci Democr tica. es manifesten tensions entre els grans partits pol tics d'esquerra, que tenen una visi pragm tica de la realitat, i els petits partits d'extrema esquerra i el grup de dreta dels dem crates independents que dirigeix I advocat Antonio Garc a Trevijano. que tenen unes posicion molt mØs radicals.
El govern negocia igualment per la seva dreta. El president Su rez s ha entrevistat. entre altres, amb el senyor Gonzalo Fern ndez de la Mora. director de I Escola diplom tica i president de la Uni Nacional Espanyola, partit que es proclama continuista del franquisme. El govern espera aixi poder comptar amb els dos-cents vuitanta vots que li s n necessaris a les Corts, a fi de poder sotmetre les noves lleis democr tiques a referŁndum.
(JosØ Antonio Novais, «Le Monde/10-8-76)
I parlant de terrorisme i de violŁncia hem de demanar per tercera setmana consecutiva qui sembra bombes pel pais cada vegada que el govern parla d amnistia. La trentena de bombes de la matinada del 18 de. juliol esclataren amb prou feines unes hores desprØs que el govern Su rez comuniquØs la seva intenci de demanar al rei la concessi d una mplia amnistia. I nomØs unes hores desprØs que aquesta amnistia fos concedida la setmana passada, una segona onada de bombes tractava d aterrorir el pa s. El car cter de provocaci d aquests atemptats Øs tan indubtable que I opini pœblica exigeix una investigaci a fons per tal de saber qui Øs aquest exŁrcit de les ombres capa de bombardejar el pa s quan li d na la gana. No ens hem de fer il·lusions, sino es desmantella aviat aquest exŁrcit del terror, si no s'impedeix que faci el salt seg ent i deixi de volar monuments per fer volar persones, el futur que ens espera Øs escruixidor.
F.l suposat autor dels atemptats de la matinada del 18 de juliol, el grup autodenominat Partit Comunista d Espanya . (reconstituit). sembla que no hi tØ gaire cosa a veure, amb aquestes operacions terroristes Malgrat haver estat desmantellat per la Direcci General de Seguretat. les bombes tornaren a petar la setmana passada en algunes ciutats espanyoles. Quiva posar les bombes?
(«Cambio 16»/9-8-76)
EL TEMPS Ennuvolament variable
El temps als Pa'sos Catalans dependr de les baixes relatives que hi ha sobre la Mediterr nia, cosa que genera una gran inestabilitat amb nebulositat abundant al Principat i al Rosell , aix com tambØ en diversos punts del Pa s Valenci . Aquesta nebulositat produir x fecs, de vegades tempestuosos, sobretot en punts de I interior i del litoral. Les temperatures tenen tirada a disminuir. especialment les m nimes, i les m ximes baixaran, bØ que molt lentament. TambØ hi haur xafogor i els vents seran entre fluixos i moderats de component Nord i continuar el rŁgim de brises a la costa. L estat de la mar ser entre arrissada i marejol.
AHIR: RUIXATS AL PRINCIPAT I AL PAIS VAL¨NCIA
Ahir hi haguØ bastant nebulositat en punts del Principat i del Pais Valenci , amb alguns ruixats que de vegades foren tempestuosos: les precipitacions foren mØs importants a la zona pirinenca. Les temperatures descendiren, en relaci al dia anterior. Els vents van bufar fiu xos o moderats del Nord a l'interior i en rŁgim de brises al litoral. A les Illes hi haguØ ennuvolament esc s i els vents foren moderats A la resta de les comarques els cels foren pr cticament serens.
TEMPERATURES EXTREMES
Alacant: 31 i 21 graus. Barcelona: 28 i 22. Castell : 30 i 21. Ciutat de Mallorca: 32 18. Girona: 31 i 17. Lleida: 32 i 18. Perpiny : 20 r28. Tarragona: 28 i 20.
ValŁncia: 30 i 21.
LLEBEIG
EL BON JAN
PACTE POL˝TIC
Formar grans partits ha de constituir, indubtablement, la meta mØs directa i immediata de I oposici . Solament amb grans xifres es poden presentar candidatures, quan es diu que presentar un candidat a diputat costaria aqu a Espanya una quantitat de l'ordre dels 10.000.000 de pessetes i que mantenir cinquanta cercles pol tics aqu a Espanya un per prov ncia representaria, nomØs de lloguer de locals, una cosa aix com dos o tres milions de pessetes al mes. Aix sense comptar amb el fet que un partit necessita propaganda, funcionaris, despla aments i estudis costos ssims.
D aqu ve que s'hagi d'assenyalar la tremenda responsabilitat que la Declaraci del Govern conscient o no fa recaure sobre l'oposici : la responsabilitat d'unificar els partits. Convertir els «caps de ratol » en «cues de lle ».
Juan A. de Zulueta, «El Pais»/5-8-76)
NECESSITAT DE LA UMD
«Seria absurd que jo diguØs ara que no m'identifico amb la UMD. Es clar que ho faig. i considero a mØs que la UMD va representar quelcom de molt positiu en el nostre exŁrcit. Va servir perquŁ es plantegØs la necessitat de donar a les forces armades el veritable sentit que haurien de tenir, de sostenidor de la voluntat popular lliurement expressada »
(Comandante Otero a «El Pa s»/8-8-76)
«CUP PRO CECS
j el sorteig d'anit passada
J Premiat en
I
P
I
!
j
i
{
i
i
i
| Alacant Alcoi | 816 |
|---|---|
| Barcelona | 296 027 |
| Castell | 106 |
| Girona | 027 |
| Les Illes | 909 |
| Lleida | 832 |
| Tarragona | 832 |
| ValŁncia | 106 |
N E l fi L | AMONIACAT
EL NETEJADOR SOBRE CONCENTRAT
critats es pot obtenir un resultat ptim. Es una teoria davant la qual presento els meus respectes mØs escŁptics.
Que els alemanys o els suecs del turisme vulgar siguin fan tics de la «sagnia» ho puc entendre, perquŁ Øs un sistema bastant r pi d i econ mic d 'agafar una torradora (tambØ n'hi ha, per , de partidaris d'alegrar el paladar i no atemptar contra l'est ma c gr cie s a la tria d 'un vi autŁntic). Per que molts catalans, crescuts en l' mbi t de la cultura del vi, i que per tant haurien d'haver estat educats en aquest camp, beguin sagnia amb un evident plaer vol dir, al meu entendre, que no tenen el costum de beure vi decent.
L'Łxit de la sagnia Øs l'Łxit de la confusi , cada vegada mØs generalitzada. Es el contrari d'all de «al p & < pa, i al vi, vi», «les coses clares i la xocolata espessa*' etc. No Øs que jo sigui enemic de les barreges, el q" e passa Øs que Øs molt mØs dificil que no s'acostuma > creure, i sovint molt mØs f cil que no pas jugar net.
JOSEP M. ESPINAS
ENCREUATS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
HORITZONTALS
- Report breu de not cies urgf 1 ^ per l'autoritat superior. 2. Cada% de les barres de ferro amb quŁ men les vies d'un ferrocarril, Al re' de pagar 3. Consonants. ^ / A garØ. 4. Mol·lusc cefal pode5. Fluid blanc o groguenc q ue ffl| per el nodriment dels nadons. 5 col·lectivament. 6. Al revØs, Pf del pr ncep Carles de Borb o successors. Al revØs, que no ' pressa. 7. Al revØs, nom cort 11 ' els mam fers quadrumans. Plan' 3 1 cola. 8. Est tues d'homes erfP com a columnes per a sostenir j( taulament. Afirmaci . 9 ^ e \ seda de malla reixada. Blans- ^ Feien obertures que travessen uf
VERTICALS
x
- Que consta de parts combij 1 ^ trincadament. 2. Bassiot. 01 ( 3. Consonants. ^ st %nfi· Al revØs, perd requ",', N fi gradable. rill. 4. revØs, estimat. 5. Fer el seu all que aporta al convent una es fa monja (plu.). 7 . Planetasuor. 8. Acosta la cara d 'un a pit. Consonants. 9. Riu de G" e l ticle contracte. 10. Perdie r ratge. , de dona molt "equilibri petita.
SOLUCIONS
A
u a l H
-siad iai 6 ^S B U O J B O V fi -Ø VJejAi' l Qojs )0||| -g 'GJU^X 'VLUBI O B A > OiiMad ^ || i z 'lBO||diuoo i
4
i
uaAepejoj Oj,|(1 n
I n i 6 IS S)UBJJV '8 lV f / l a u j OBJ | ! -g BdoJi >an dod f ejeuuiBQ jui s ^ Z j eoiunwoo i :s"IV-!-NO^
j i