MADRID
El govern es prepara per a les eleccions
Pensa utilitzar l'organització del Movimiento per fer front a l'oposició
Els medis informatius pronosticaven que el govern, desprØs de superar la indecisi pol tica amb el projecte de llei de reforma constitucional, sortiria de seguida de la indecisi econ -mica. Doncs no. En aquest sentit, el consell de ministres de dijous va transc rrer sense pena ni gl ria.
Alguns observadors creuen que el govern s'ha estimat mØs deixar repoaar unes q estions tan impopulars com la congelaci salarial o tan complexes com les que poden afectar el sector empresarial. De fet, el president Sti rez es va comprometre pœblicament, fa una setmana, a repartir de manera proporcional, entre els uns i els altres, els sacrificis i les c rregues de la pŁssima situaci econ mica actual.
EL GOVERN ESPERA, ESTUDIA I TREPITJA FORT
camp de joc del "Consejo Nacional", el govern tampoc no perd el temps a aprofitar l'organitzaci del Movimiento en benefici d'aix , ningœ no en dubta de la seva opci ideol gico-pol tica. Aquesta opini ja va ser insinuada llavors de la reuni celebrada no fa gaire a Madrid, dels governadors civils de totes les prov ncies. Ara, aquella insinuaci s'ha tranfsormat en una apreciaci compartida en totes les esferes pol tiques i els cercles de l'oposici . El govern ja s'est preparant els instruments de combat, a molts mesos de dist ncia de les eleccions. Per aix desprØs -dels governadors ha portat a Madrid els "subjefes" provincials del Movimiento. Es curi s i significatiu que no hi hagi hagut cap comunicat oficial s bre la reuni que se celebr abans-d'ahir. Les versions oficioses diuen que els "'subjefes" van ser convenientment informats sobre els diferents partits i grups pol tics existents a les prov ncies, sobre llurs dirigents mØs caracter stics i s bre llurs programes d'acci .
Altres intŁrprets mØs "malintencionats" sospiten que l'an lisi de l situaci pol tica fou aprofitada en el sentit q e dŁiem, d'orquestraci instrumental, a fi de no deixar massa espais buits a l'oposici un cop arribades les eleccions. No cal ser gaire clarivident per a adonar-se que l'aparat del poder estatal Øs en mans d'una burocr cia polititzada que actua en l' mbit del Movimiento-organitzaci , dels sindicats i de l'administraci provincial i local. T o t aquest aparat jugar , indiscutiblement, la carta del govern, una carta que el mateix govern posar a les seves mans.
Ultra estudiar mØs a fons les mefures econ mico-socials, el govern tambØ vol guanyar temps en altres problemes complicats. Per exemple, en la q esti de la legalitzaci d'associacions i partits pol tics. Alguns dels qui han sol·licitat la legalitzaci , com Øs ara el Partit Socialista Democr tic Espanyol el capdavanter del qual Øs Antonio Garc a-L pez , ahir al mat comprovaven pels. diaris la poca capacitat de resoluci del govern en aquesta q esti . Per . mØs que poca capacitat decis ria, el que s'endevina Øs una morat ria perfec- tament estudiada i intencionada. El govern vol veure quŁ passa i si acaben o no les bufetades entre els falangistes o les picabaralles entre els dos sectors socialistes.
En certes matŁries, el govern espera, vacil·la o estudia, per en altres trepitja terra ferma i imposa la seva llei. Es el cas de la comissi , que acaba de nomenar el mateix Su rez, del "Gjpnsejo Nacional" del Movimiento;? que haur d'informar el projecte cle llei de reforma pol tica abans d'Øsser debatut a la Secci Primera. La ponŁncia ha estat qualificada i, per cert, ben qualificada de governamental, perquŁ els seus cinc membres ocupen c rrecs oficials importants o estan vinculats als sectors pol tics que van originar la formaci del gabinet actual.
Si Su rez ha trepitjat fort en el
ANDALUSIA
Pròxima Jornada de la Dona a Morón Malestar per l'absència en la reunió de l'oposició
Al·legant incorreccions burocr tiques, el governador civil de Sevilla no ha autoritzat la I Jornada de Cultura Popular per a la Dona que s'havia de celebrar a Mor n de la Frontera (Sevilla), i Øs per aix que esperant resoldre-les ha estat ajornada fins al dia 26 d'aquest mes.
A cada ciutat i poble d'Andalusia hi ha comissions -de solidaritat amb l'acte i hom creu que unes mil persones prenen part en els preparatius d'aquesta Jornada, i hom estima que hi assistiran al voltant de les cinquanta mil.
S'hi espera la presŁncia de Garc a Trevijano, Felipe Gonz lez i Alejanidro Rojas Marcos, entre d'altres.
CD NO SAP QUE HI HA ANDALUSIA
Ha causat molt mal efecte en aquestes terres el fet que a la re ini de= les forces democr tiques del passat dia 4 a Madrid no es recordaren' per-res d'Andalusia, negant-li l'assistŁncia.
Hem de suposar que no hi haguØ mala fe, per a les capitals andaluses Øs parla de crear un Consell de Forces de la regi a tall del que existeix a Catalunya, Gal cia ,i d'altres llocs; per cal tenir en compte que, en negar-se el Partit Socialista Andalœs a assistir-hi, poguØ provocar l'oblit dels altres.
PROTESTA POPILAR
¨ls ve ns d'una colla de barricades de Sevilla, sense que se'n s piguen els motius, solid riament, van llan ar les bosses d'escombraries al mig de la Segona Ronda, i estima qhe s n bastants milers de quilograms les deixalles que s'hi van escampar.
Els agents de l'autoritat que hi acudiren foren insultats amb mots com "assassins" i d'altres.
REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DENUNCIA L'ALCALDE
Segons sembla, no s n gaire clars els comptes dels habitatges provisionals del barri Las Margaritas de C rdoba, dels quals tØ cura l'Ajuntament. A fi d'obtenir explicacions, el regidor Gonz lez Barbero ha denunciat l'alcalde de la ciutat al governador civil.
MANIFESTACI DEMANANT UN AMBULATORI
A la localitat sevillana de San Juan de Aznalfarache i degudament autoritzada tinguØ lloc una manifestaci en la qual prengueren part unes cinc mil persones.
Durant una hora, i al crit de "Consultori' no, ambulatori si!", es van encaminar cap a la Casa de la Vila, on quatre dels manifestants feren a mans del batlle un escrit demanant all que havia constitu t el seu crit en la manifestaci : un ambulatori.
ANTONI ROIG
SEMBLA QUE L'OPOSICIO INTERVINDR EN EL PROC S POL˝TIC
Entretant, l'oposici democr tica encara no ha arribat a acords substantius per tal de donar la seva rŁplica al plantejament del govern. La impressi Øs que l'oposici treballa de valent, per q u e no li resulta gens f cil de trobar el punt de convergŁncia de tots els interessos i totes les posicions. Alguns observadors asseguren que les converses que, per ara, han rom s for a secretes mØs aviat es veuen marcades pel signe de la distensi . Sembla que la tendŁncia Øs abandonar els maxima-
,
,
lismes en benefici d e l s possibilismes. De la tesi del govern provisional , sostinguda per uns quants, s'ha passat a la t e s i dels "tres ministres". Es a dir, que l'oposici tingui la possibilitat de designar tres pol tics que ocupin sengles carteres ministerials en el govern que meni a terme les eleccions. Serien com una mena de comissionats de les forces de l'oposici , que garantirien la puresa del procØs electoral.
A mesura' que passen els dies, els observadors e s decanten a creure que l'oposici no es tancar amb set claus dins el seu castell, i que cercar una forma digna de presŁncia en el procØs pol tic engegat pel govern. Prengui la forma que prengui la seva intervenci , la convicci mØs estesa Øs que l'oposici ha d'intervenir des d'ara, per tal. de no deixar indefensa aquella part del pa s real que ja la segueix d'una forma conscient. o que la pot seguir un cop cadascœ hagi ensenyat els trumfos que tØ a la m . Naturalment, aquesta contribuci activa Øs un gran risc que assumeix l'oposici , perquŁ els veritables partidaris de la democr cia no solament poden perdre les eleccions sin que poden contribuir, malgrat ells, a donar credibilitat democr tica al govern. Per si s'esdevingues aix diu un editorialista de la premsa d'ahir , els^ partits democr tics, en œltima inst ncia, sempre tindrien la possibilitat de retirar-se en existir motius fonamentats per a creure que. les eleccions podrien ser manipulades o falsejades.
JOSEP M. PUIGJANER
TREBALL
La construcció continua el seu atur Modificació dels subsidis pér atur forçós
A Lle la major part de les obres romanen parades a conseq Łncia de la represa de la vaga, malgrat que ja s'havia aconseguit alguns acords entre la part econ mica. Ahir, a Santiago de Compostel·la, el ram de la construcci va decidir de no reintegrar-se al treball i discutir aquesta posici en la nova assemblea que s'ha de celebrar dilluns
L'assemblea dels vaguistes de la construcci compostel·lana fou molt moguda. DesprØs de dues setmanes de vaga, alguns obrers proposaren el retorn al treball, mentre el grup majoritari es declarava a favor de la continuaci de la vaga.
LA CORUNYA: NEGOCIACIONS PER AL CONVENI DEL METALL
Els empresaris sidero-metal·lœrgics de la provinci de la Corunya celebraren una reuni on donaren a conŁixer llurs propostes, per a la firma del nou conveni col·lectiu.
Entre aquestes propostes hi ha un augment lineal de salaris de cincrnil pessetes, pagaments- per jubilaci en funci de l'antiguitat en l'empresa, prestacions per invalidesa i viduetat
ASSEGURAN˙A PER ATUR FOR˙OS
Una ordre del ministeri de Treball. que publicava ahir el "BOE". modifica les normes per a l'aplicaci i el desenvolupament del rŁgim de la Seguretat Social. La quantia del subsidi per atur for s, tant si Øs produ t per un acomiadament definitiu com per una suspensi temporal. ser del setanta-cinc per cent de la base reguladora durant el per ode inicial i primera prova. La base reguladora Øs el quocient de dividir la suma de les bases per les quals s'ha cotitzat durant els dotze mesos naturals anteriors a "aquell en el qual s'ha iniciat la situaci legal de desocupaci , pel nombre de dies als ouals corresponguin.
En cap cas, la base reguladora del subsidi d'atur for s no podr ser mØs baixa que el salari m nim interprofessional durant els sis mesos corresponents a la segona. El subsidi ser del seixanta per cent de la base
CONSELL NACIONAL DE TREBALLADORS
La comisi permanent del Consell Nacional de Treballadors, que presideix Noel Zapico i que depŁn de l'estructura sindical verticalista, es reun dijous a la tarda i fØu pœblic un comunicat on fa una crida, en aquØts moments que qualifica d'"hist rics per al sindicalisme espanyol", a " a uni . la conc rdia i l'entesa entre tots els treballadors d'Espanya".
VALLADOLID
El rei visita la Fira de Mostres
Ahir. al migdia, el rei Joan Carles va arribar a Valladolid en un helic pter que pilotava ell mateix. Viatjaven a m b el rei el ministre de Comer , el sots-secretari d'aquest ministeri i el director general de. Comer Interior.
El rei va Øsser rebut pel governador civil de Valladolid, el president de la Diputaci i l'alcalde de la ciutat, els quals l'esperavan a la pista d'aterratge, constru da dijous, en un temps rŁcord de "sis hores, a la banda posterior de la F i r a de Mostres.
El rei va pujar al cotxe en companyia del ministre de Comer i es va adre ar a l'entrada de la Fira Nacional de Mostres de Castella i de Lle , on va saludar les autoritats militars de la setena regi militar i els governadors civils, presidents de les Diputacions i alcaldes de les . onze prov ncies castellanes i lleoneses.
Victorejat per milers de p e r s o nes, el rei va iniciar en un cotxe descobert la visita de la F i r a de Mostres. En el recorregut, que dur prop d'una hora, el rei va rebre diversos obsequis, entre ells un llibre sobre la prov ncia de Santander.
A dos quarts de dues de la tarda, el rei va tornar a Madrid en el mateix helic pter amb quŁ havia arribat de Madrid.
C.E.M.S. FIVALLER
CENTRE HOMOLOGAT (RECONEGUT SUPERIOR)
S E C C I Ó
Aribau, 1 (Junt Universitat) Tel. 254 54 42
S E C C I Ó
Avgda. Josep Antoni, 580 (Junt Muntaner) Tel. 254 28 85
GRADUAT ESCOLAR BATXILLERAT 5è 1 6è B.U.P.
C.O.U. FARMACIA
PAÍS BASC
Martín Villa, al cor del conflicte
S'ha reunit amb vuitanta-un batlles guipuscoans
Dijous passat, a les set de la tarda, va arribar a l'aeroport d'Ondarrabia (Fuenterrab a) el ministre de la Governaci senyor Mart n Villa, en companyia del director general de policia interior i del director general de Seguretat.
Ahir comen per a ell un ampli programa de treball: la primera reuuni la tinguØ al govern civil amb els procuradors, en Corts guipuscoans, Arambarri i Epelde, Escudero Rueda, M. Serrats Urquiza, tazu i Zulueta, Araluce Villar, i Munoa Carresson. Seguidament va rebre la visita dels presidents dels consells provincials d'empresaris i treballadors. DesprØs es reun amb el president i fiscal de l'audiŁncia provincial i a continuaci amb el subcap provincial del Movimiento.
Al migdia es va celebrar una reuni del ministre amb vuitanta-un alcaldes de les poblacions de la prov ncia de Guipœscoa.
Per a primeres hores de la tarda era programada una entrevista amb el bisbe auxiliar, monsenyor SetiØn, una altra amb el governador militar. una reuni a la comissaria de policia amb els comandaments superiors, una altra a la Diputaci amb la Corporaci Provincial, la visita a les casernes de la Policia Armada i de la Gu rdia Civil, i finalment, a dos quarts de deu, era programada la recepci als representants d e l f mitjans de comunicaci , en el mateix Govern Civil.
EL DIRECTOR GENERAL DE SEGURETAT I EL PARE D'UN ETARRA
TambØ ahir el director general de Seguretat, senyor Rodr guez Roman, va tenir una entrevista pol tica en el despatx del governador civil de la prov ncia: ha parlat amb el pare d'un membre d'ETA que va detenir la policia l'any passat.
L'esmentat etarra, Inigo Montalvo, Øs nadiu de Zarauz i tØ vint-i-un anys. Era estudiant de qu mica, abans de la seva detenci , i va Øsser condemnat per tenŁncia d'armes de foc, a nou anys de pres i a quatre mØs per associaci il·l cita.
Malgrat que el decret d'amnistia podia donar-li la llibertat, no ha sor-, tit encara de la pres de Carabanchel, i el Tribunal d'Ordre Pœblic ha raonat que el motiu de retenir-lo Øs que ell portava una bala a la recambra de la pistola quan fou detingut.
COMUNICAT SINDICAL SOBRE BISCAIA
El ComitŁ Executiu Sindical de Biscaia ha fet pœblica una nota en la qual es dol dels fets que es produ ren a Ondarrabia Øl passat di?. 8, i que tingueren com a conseq Łncia els fets del 13. 14 i 15 a tot Biscaia. Demana reflexi als treballadors, industrials i autoritats s bre el; fet que, per causes que no' pertanyen a la marxa de l'Economia produeixen aturs en aquests moments de delicada i dif cil conjuntura econ mica.
MANIFESTACIONS A BILBAO
Per a dos quarts de v it d'ahir divendres era anunciada a Bilbao una manifestaci de protesta per l'augment de taxes acadŁmiques.
A la manifestaci eren convocades les associacions de mestres i de pares de fam lia, els. PNN de la Universitat i els Instituts, i en general, tot el poble bisca .
L'augment, d'un tres-cents per cent. va Øsser autoritzada pel ministeri sense consulta als estudiants.
ROBERT PETIT