GAL˝CIA
Vigo, ootiira las penes de mort
Manifestaci paoifisa de quinze mii persones
La piijpera manifestació autoritzada contra là pena de mort a Galícia va tenir lloc ahir pels carrers de Vigo entre vuit i nou del vespre. Hi participaren unes quinze mil persones de totes les edats, i fou una de les més nombroses que hom recorda a la ciutat.
L'acte havia estat sol·licitat per al dia 27, primer aniversari de l'execució dels cinc militants d'ETA (País Basc i Llibertat) i FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic) condemnats a mort, però el governador civil canvià la data, eosa què provocà nombroses protestes i la retirada d'algunes organitzacions com la ANPG (Assemblea Nacional Popular Gallega); La manifestació tenia especial sentit, donat l'origen viguès d'un dels . afusellats a Hoyo de Manzanares el 27 de setembre del 1975, José Humberto Baena, bertat, i que abans hi ha els judicis sènse garanties i les t o r t u r e s que la fan possible. Demanà, no solament la supressió de la penà de mort, sinó també la causada per escamots incontrolats. Amb el cant de l'himne gallec finí en perfecte ordre la manifestació.
Mentre al carrer hom cridava eslògans en sol·licitud de l'abolició de la pena de mort, al saló de sessions de l'Ajuntament el batlle de la ciut a t senyor García Picher sotmetia al vot dèl ple municipal la següent proposició: "Elevar al govern de l'Estat el prec que s'estudiï, dintre una f u t u r a reforma del Codi Penal vigent, la possibilitat de l'abolició de la pena de mort entre les penés que integren el quadre punitiu que estableixi la legislació positiva". La proposta fou aprovada per unanimitat. L'alcalde de Vigo havia estat, així mateix, dels primers a Espanya a sol·licitar formalment l'amnistia.
La manifestació t r a n s c o r r e g u é amb tota normalitat i ordre entre la plaça de Portugal, carrer José Antonio, Príncep i Porta del Sol, precedida d'una gran pancarta d'uns quinze metres de llargada que expressava l'oposició del poble gallec a la pena de mort i la seva lluita per les llibertats democràtiques, conduïda pels organitzadors i membres de partits polítics de l'oposició. Dur a n t el recorregut, enmig d'una gran ovació, es desplegaren banderes basques i gallegues, que no foren retir a d e s en tot el t r a j e c t e . Era abundosa la presència de dones i persones d'edat. Es van f e r moments de silenci pels executats l'any passat, especialment per Humberto Baena i altres caiguts gallecs: Rey, Niebla i Reboiras. Un jove fou detingut dur a n t la manifestació per haver participat en els desordres produïts el dia 27 a la ciutat. La policia va r e t i r a r t a mbé unes quatre mil signatures contra la pena de mort, recollides durant la manifestació, que posteriorment foren lliurades als organitzadors. La manifestació s'acabà a les nou de la nit, davant l a presència de nombroses forces de ía policia, amb unes paraules de l ' a d v o c a t laboralista Fernando Randulfe, el qual evocà la mort de Baena i els seus companys, així com la lluita del poble per la llibertat que havia anat conquerint pam a pam. Digué que la pena de mort no és sinó el resultat d'un procés que es caracteritza per la manca de lli-
CÒCTELS MOLOTOV A LA CORUNYA
A la ciutat de La Corunya van ser tirats ahir de matinada dos còctels molotqv contra el Palau de Justícia. En éntrar per la finestra del despatx de la secretaria del j u t j a t municipal número tres van provocar un petit incendi que destruí documents judicials.
ALFONSO MAGARINOS
ENSENYAMENT
Querella criminal per l'esfondrament
Admesos els estudiants de periodisme i medicina
Un grup format per professors, alumnes i personal administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid ha interposat una querella criminal exigint responsabilitats per l ' e s f o n d r a m e n t d'un pis de la Facultat de Filosofia i Lletres, segons informa el diari "El País". El rector de ia Universitat Gratiniano Nieto, informà del fet el jutjat de guàrdia.
Qom HfiaMerf
Enric Granados, 122
Ahir, dia 1 d'octubre, comen la nostra tradicional venda de rebaixes d'articles per l'hivern, anoraks, conjunts d'esqu , "duffels coat"
C.E.M.S, FIVALLER
CENTRE HOMOLOGAT (RECONEGUT SUPERIOR)
S E C C i 0
Aribau, 1 ( J u n t Universitat) Tel. 254 54 42
S E C C I Ó
Avgda. Josep Antoni, 580 ( J u n t Muntaner) Tel. 254 28 85
GRADUAT ESCOLAR BATXILLERAT 5è i 6è B.U.P.
C.O.U. FARMACIA
428
D'altra banda, un grup en què figuraven diverses autoritats del ministeri d'Educació i Ciència estudiaren dilluns passat l'adjudicació d'un pressupost per l ' a r r a n j a m e n t dels desperfectes en algunes construccions del campus de Catoblanco de la Complutense. L'esmentada comissió havia decidit d'augmentar el pressupost davant les necessitats que reclamaven un pressupost més important.
Interogat sobre la seva coneixença dels desperfectes que patien alguns edificis de l'Autònoma, el rector de la Universitat Gratinaiano Nieto respongué que no en tenia notícia.
L 'EDIFICI, CLAUSURAT
La gerència municipal d'urbanisme ha adreçat un escrit al rector de la Universitat Autònoma ordenant el t a n c a ment de l'edifici de la Facultat de Lletres en previsió de nous acçidents. S'observaren "vicis" en el sostre caigut.
Finalment, el ministre d'Educació i Ciència manifestà que portaria les investigacions fins al final. Segons el que disposa la legislació vigent, informa Europa Press, el contratista i l ' a r q u i t e c t e de l'obra són els responsables dels danys fins deu anys després després de la seva construcció.
ACTIVITAT POL˝TICA
La picabaralla Trevijano-socialistes paralitza el document de ValŁncia
Sembla pròxima la fusió del Partit Popular Demòcrata-cristià d'Alvarez de Miranda i la Federació Popular Democràtica que dirigeix Gil Robles, els contactes entre els quals s'han intensificat, segons s'ha dit en fonts properes a ambdós partits, fins a elaborar un esborrany que serà la base programàtica del gran partit democristià, dèl qual faran part tots els grups de l'oposició d'aquesta ideologia.
D'altra banda, l'oposició organitzada en Coordinació Democràtica malda amb dificultats de formulismes. Ahir no va ser ratificat, com s'havia previst en principi, per part de l'executiva de Coordinació Democràtica el document de l'"Alternativa per a la democràcia", que conté la proposta de creació d'una plataforma d'organismes democràtics. Aquest document, que va ser elaborat en la reunió d'instàncies unitàries de València, topa amb dificultats per la negativa de tres partits, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Socialista Popular (PSP) i Esquerra Democràtica (ID), a assistir a la reunió de la Comissió Executiva ment r e no se solucioni el problema de llurs dissensions amb Antonio Gar- cía Trèvijano, del grup de Demòcrates Independents.
PRIMER CONGRES DE REFORMA SÜCIAL
Demà se celebrarà a Madrid èl I Congrés d'àmbit estatal de pvèfórma Social Espanyola (RSE), al qual assistiran els representants de les quaranta-sis províncies on té seccions, informa Europa Press.
Han anunciat llur assistència a les reunions els observadors de diversos partits polítics, com són el PSOE, PSDE, PSP, ÚGT i grups socialistes afins. També hi assistiran alguns observadors estrangers, membres de la Unió Interparlamentària que actualment es reuneix a Madrid.
FRAGA: DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
Abans-d'ahir, a l'acte que als locals de GODSA va celebrar la j unta gestora de Reforma Democràtica, el seu líder Manuel Fraga va explicar detalladament el perquè del seu retorn a la política activa. I va explicar així mateix que la decisió d'aliar-se amb els restants grups de ia
"quíntuple alianza" té el seu fonament en el fet que, després de pensar-ho llargament, va creure que calia tornar a la política en un moment tan decisiu com l'actual, però que ca lia no tornar-hi sol. Fraga va dir t a mbé que aviat es farà públic un document que serà una mena de declaració de principis.
Bo i referint-se al mateix tema, Martínez Esteruelas va dir en una entrevista publicada per "Blanco y Negro" que "l'aliança" serà seguida per les classes mitjanes. Martínez
INFORMAG˝O
"La premsa més madura de tot Europa" Robert Escarpit judica els nostres peri dics
Robert Escarpit, el conegut articulista del diari francès "Le Monde", que és considerat com un dels periodistes més llegits d'Europa per la seva secció diària "Au j o u r le jour", ha manifestat a Bilbao que la "premsa espanyola és admirable per la fermesa del seu to i la seva independència de judici".
"La premsa espanyola està fent un paper magnífic, formidable després de la mort de Franco i la pujada al poder de Joan Carles. I ho dic amb una admiració profunda, perquè és la veritat. He estat a l'Esta espanyol diverses vegades des de llavors i he llegit la premsa, i us dic que revela u n a maduresa política increíble. una maduresa més gran que la de qualsevol altre país d'Europa actualment."
"Ja vaig aconsellar fa dies -prosseguí Escarpita uns col·legues de Barcelona que informessin trepitjant ous, però m'he trobat amb l'agrada-
Causa d'alarma en un avió: la democràcia
Un curiós i insòlit fet es produí a bord d'un avió d'Iberia que fa la línia Santiago de Compostel·la a Madrid, segons informació de "La Voz de Galícia", recollida per Cifra,
El periòdic corunyès assenyala que el testimoni dels fets ha estat recollit per una persona de total solvència, avalada a més per altres companys de viatge, que explicaren el següent. L'avió havia sortit de l'aeroport gallec de Labacolla, dilluns, amb destinació a Madrid. En arribar a Barajas no pogué aterrar perquè, segons anuncià el comandant. aquesta operació no podia realitza' -se per una falla tècnica. O millor dit, a causa d'un criminal sabotatge que havia deixat Barajas sen- se llum ni altres elements de senyalització. "Això ho devem a la democràcia. Ens dirigim a Barcelona, encara que no sé si portem prou combustible -continua el comandant-. "En el cas suposat, de que hi hagi perill avisarem amb temps."
Passada una estona el comandant advertí que volaven sobre Osca i que a més disposaven de prou combustible per a arribar a Barcelona.
Quan els passatgers, profundament impressionant pels fets, arribaren a Barcelona, s'anunciava la sortida d'un vol de Barcelona- cap a Madrid, circumstància que demost r a v a que Barajas no havia estat objecte de cap atemptat criminal.
ble sorpresa de llegir una premsa que informa amb prudència, sempre avançada i sense feblesa."
PERIODISTA AL JUTJAT MILITAR
Per a prestar declaració èn relació amb una entrevista publicada amb l'ex-comandant Otero, membre de la Unió Militar Democràtica, va comparèixer ahir davant el j u t j a t milit a r eventual número cinc de la segona regió militar (Sevilla), el periodista Juan Olgado Mèjías.'
Olgado és subdirector d"El Correo de Andalucía" i la seva declaració, referida a la intencionalitat amb què havia formulat una de les preguntes de l' e s mentada entrevista va durar uns vint minuts.
JUNTA EXTRAORDINARIA DE L'ASSOCIACIO DE MADRID
De dos quarts de sis a dos quarts d'onze d'abans-d'ahir es va celebrar una junta general extraordinària de l'Associació de Premsa de Madrid per tal de tractar de la seva situació econòmica.
La sessió, la va presidir el t i t u l a r de l'entitat Lucio del Alamo Urrutia, i hi van assistir uns tres-cents periodistes dels. gairebé mil cinc-cents que hi són associats.
A causa d'unes al·lusions formulades en el curs de la Junta i després d'haver presentat un ampli informe, va presentar la seva dimissió el tresorer Heriberto Quesada. Els membres que més van fer ús de la paraula durant l à unta van ser els més decidits a propugnar la urgent adopció de mesures per a sanejar l'economia de l'Associació, molt afectada en ocasió de la construcció de la "Ciutat dels Periodistes".
D'altra banda, es va acordar una nova reunió de la junta a fer pròximament. j u n t a m e n t amb d 'altres acords de tràmit.
Esteruelas afirma que el programa de la coalició de Fernàndez de la Mora, Silva, López Rodó i Fraga es fortament social, i que el grup no compta amb cap suport financer, encara que aquests ajuts no mancaran més endavant.
AUTORITZATS DOS M m K ü S DEL PSOE
En el pla de presentació en els diferents barris de Madrid, l'agrupació socialista madrilenya del PSOE (renovat) ha estat autoritzat pel govern civil de Madrid a celebrar dos mítings, l'un avui dissabte i l ' a l t r e demà diumenge.
D'altra banda, el grup de Felipe Gonzàlez, una delegació del qual es va entrevistar ahir amb uns parlamentaris xilens que assisteixen a ia Confederació de la Unió Interparlamentí>ria, s'ha reunit amb "executiva del Partit Socialista Popular per decidir la seva actitud en la qüestió de Coordinació Democràtica. Fonts del PSOE han informat que el pensament d'abandonar Coordinació no serà considerat en cap cas.
L'ordenament legal de les associa' cions polítiques, d'altra part, van fer ahir un nou pas en ser regulat al Butlletí Oficial de l'Estat per un decret del ministeri de la Governació. En aquest sentit, Unió Democràtica Espanyola és el darrer grup que fins ara ha anunciat que dimecres presentarà tota la documentació exigida al. ministeri de la Governació. Aquest grup ha secundat Silva en les .seies activitats i així ha desmentit eL rumors d'una dissensió.
Ahir precissament va ser present a d a la documentació de sol·licitud de legalització per part del primer promotor de Confederació de Partits Conservadors, José Maria Valiente.