ValŁncia: les nacionalitats assetgen Coordinaci Democr tica
Coordinaci Democr t i c a , des del seu naixement, ha e s t a t un o r g a n i s m e marcat pel signe d e la diversit a t d e l e s f o r c e s pol t i q u e s que s ' a g r u p e n en el seu si. Les crisis i el s perills d ' e s c i s s i o n s han estat molt nombrosos. La situaci actual, per , Øs potser la mØs greu d' a q u e l l e s a m b quŁ C D s ' h a enfrontat: la no ratif i c a c i dels a c o r d s d e V a l Ł n c i a reuni q u e ha servit de m a r c per a l e s p i c a b a r a l l e s personals entre Garc a
Trevijano i el P S O E pot portar, no sols a trencar el p a s i n i c i a t d'unitat a m b les i n s t n c i e s de les nacional i t a t s , sin a una escissi profunda entre els s e u s membres.
Oferim, c o m a context d ' a q u e s t f e t una s ntesi del que ha estat C D d e s q u e nasquØ i el q u e h a r e p r e s e n t a t fa r e u n i d e ValŁncia.
Els camins que menen a la crisi
La crisi que actualment viu Coordinació Democràtica és quelcom que. com és paiès. es precipita en efs curs de les últimes setmanes, però que. en tot cas. posseeix darrera seu una història de les,dues grans
Partit Socialista Obrer Espanyol. Moviment Comunista. Organització Revolucionaria de Travalladors. l'esmentat Partit Carií, i la sindical
Unió General de Treballadors. La Plataforma posseeix una finali-
La Plataforma d'Organismes Democr tics
- 1 - Formació immediata d un govern d'ampli consens democràtic
- que obri un període constituen amb eleccions autènticament lliures. 2. - Legalització simultània de tots els partits polítics i de totes les organitzacions sindicals sense exclusions.
- pie reconeixement de les llibertats d ' expressió, de reunió, de
- manifestació i de vaga. 4 _ Amnistia total per als presos polítics, retorn dels exiliats i am-
- nistia laboral. 5 - Reconeixement de les aspiracions a estatuts d'autonomia de les nacionalitats i regions que eis reivindiquin, i que'hom les doti de l ' o r g a nització política adequada per a garaptir-ne el procés autèntic durant el període constituent i. en tot cas, restabliment provisional i mmediat dels estatuts històrics de Catalunya. Euskadi i Galícia, amb
- f ormació de governs provisionals en eis tres llocs. 6 _ Aplicació d un programa econòmic concertat contra la inf l a c i ó i l'atur forçós i de reactívació del procés productiu, amb partiin
cipació dels sector socials més afectats. 7 _ Després d'un termini raonable d ' exercici de les llibertats, públiques, i ' m i t j a n ç a n t la consulta popular i convocatòria d'elec-, cíons a una assemblea constituent, la sobirania popular resoldrà la for.ma d'Estat i de govern. 8. - Derogació de les lleis i institucions, que s'oposen a aquests principis d'alliberament -polític.
instàncies, de què sortí Coordinació, portaven en el seu si elsestigm.es que han afavorit l'actual i delicat moment.
Els organismes que f ormaren Coordinació Democràtica foren -com se sap- la Junta Democràt i c a d'Espanya i la Plataforma de Convergència Democràtica.
La Junta Democràtica nasqué ei 29 de |uliol del 1974. quan la infermetat de Franco, començava a causar els seus primers estralls. Hom personalitzà de seguida aquesta i nstància al voltant de dos o. a tot estirar, tres protagonistes molt localitzats. Ens referim als independents García Trevijano i Calvo Serer -nascuts al gran protagonisme polític d'oposició arran de l ' e ncara no finit afer del diari «Madrid» -i al secretari general del Partit Comunista Espanyol, Santiago Carrillo. D alguna manera la presència d'aquest constituirà, a l'empar de l'ancestral clima de por que tot el que es refereix al comunisme produeix, l ' a p a r i c i ó d unes reticències de cara a l'accepatció de la Junta per part de diversos grups centristes, o àdhuc; centre-esquerranístes. de l'oposició espanyola. I en emprar la paraula acceptaci no ens referim al sentit a adhesió total, sinó simplement al d'un reconeixement de tipus tàcit, o si més no a una «comprensió» o a atorgar credibilitat
Els partits que. ai costat del comunista, signen el certificat de naixement de la Junta seran ei carií, Socialista Popular. Aliança Popular, Aliança Socialista d'Andalusia. Comissions Obreres i. naturalment, els i ndependents. A aquests s'afegirà més endavant el Partit del Treball d'Espanya. ex-Partit Comunista I nternacional. i. una mica més tard, abandonà els seus companys el Partit Carlista, degut a diferències en el f u n c i o n a m e n t intern.
DE L A P L A T F O R M A D E M O C R A T I C A A LA F U S I
Quasi un any després que comencés a existir la Junta apareixia la Plataforma de Convergència Democràtica. com a fruit d'una conf l u è n c i a d interessos d una sèrie de grups i partits tots ells r>o integrats en la Junta, encara que un d ells, el Carlista n'havia format part Aquests g r u p s eren Esquerra Democr t i c a , tat mediata força diferenciada de la Junta. Mentre que aquella canalitza aquesta lluita' a través de ia mobilització de base. la Plataforma te en l ' a c c i ó a nivell de padte polític, entre partits la seva forma de procedir. Això no i mpedeix que j a els mes de juliol, o sigui un mes més tard que aparegués la Plataforma, es produissin els primers contactes, que s anirien repetint, sobretot a conseqüència de l ' a greujament de la malaltia de Franco, i així vuit dies abans de la seva mort, ei 12 de novembre, es constitueix un Comitè Coordinador i a partir d'aquí els esdeveniments es precipiten fins a arribar al 2 d'abril, data en la qual és convocada una conferència de premsa on s'anuncia la i n t e g r a c i ó d'ambdós organismes unitaris. D'aquesta conferència de premsa sortirà la detenció de sis dels seus part i c i p a n t s (Morodo. Camacho, Dorronsoro, Aguado, Solana i García Trevijano) en una acció sols comprensible en el marc del procés de descomposició de la línia Fraga-Arias. aquell, segons sembla, molt afectat per aquesta unió d'instàncies que certament podia fer molt mal a reformismes i mposats i no demanats per ningú.
Amb Coordinació s'integraven tots els membres de les instàncies mares excepte l ' Aliança Socialista d'Andalusia per la Junta i l'ORT i et PSD per la Plataforma, quedant-hi en t otal onze grups: Comissions Obreres, Independents, Moviment Comunista, Partit Carií, Partit Comunista Espanyol, Partit Democàtic Popular, PSOE, Partit Socialista Popular, UGT, USDE i Esquerra Democràtica, i n c orporat poc t e mps després, cosa que no ha fet la Federació Popular Demòcrata de Gil Robles.
V A L ¨ N C I A : U N E S C O MES E N E L P R O C E S
El 4 d e s e t e m b r e Madrid acollia la major part dels organismes unitaris d ' E s p a n y a . Entre les escasses excepcions ca! recordar ia del Consell de Forces Pol tiques de Catalunya. La r e u n i aconsegu menys resultats dels que h o m esperava, essent una de l e s principals dificultats el t e m a d e l e s a u t o n o m i e s nacionals. Amb tot, e n sortiria u n a a n o m e n a d a Comissi d'Enlla q u e havia d e r e u - nir-se el següent dia 25 de setembre. Així ho feren essent-hi presents dos representants de cadascuna de les i nstàncies següents: Taula Democràtica de Galícia Coordinadora de Forces Democràtiques Canàries. Coordinació Democràtica, Assemblea de Catalunya, Consell de les Assemblees Democràtiques de les Illes i Taula de les Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Representaven Coordinació. Antonio' García Trevijano i el comunista Simón Sànchez Montero.
El seu f r u i t f o u una proposta de vuit punts. T a m b Ø l a f o r t a aguditzaeió de la crisi d e Coordinaci . El desacord a m b d o s punts c i n q u Ł i vuitè-, o sigui problema de nacionalitats i com i quan s'ha d'establir la f o r ma del govern postruptura, són arguments que han fet surar la crisi. Unes declaracions molt «directes» de García Trevijano, acusant la política reformista de PSOE. ID i PSP. feren que el primer grup declinés la representació de l ' a d v o cat madrileny. Al bell mig, el PCE, antic company de Trevijano i Calvo Serer a la Junta Democràtica, sembla abandonar als seus dos socis unint-se a les posicions mØs r e f o r mistes dels grups que dirigeixen Felipe Gonzàlez i Tierno Galvan. Els altres membres de CD resten de moment al marge del joc. O aix és el que es veu per ara.
Els dif cils viaranys de la unitat
El programa en vuit punts elaborat a València, la «Plataforma d'organismes unitaris», vol ser, en paraules de Solé Tura(AVUI 9 - 1 0 - 7 6 ) , un p r o g r a m a c a p a de r e c o l l i r . l ' a d hesi d e la i m m e n s a majoria». Es a dir,un programa de la unitat de lesdiferents nacionalitats i regions de l'Estat espanyol.
Només que l'esmentada «coordinació democràtica» no entén la mateixa cosa que les altres instàncies unitàries quan es parla d'unitat. Entén millor -i potser és l'únic que entén- el que és el joc parlamentari, el que són les aliances electorals -en el sentit pragmàtic- i quines són les possibilitats de negociació i mmediata amb el govern,, ara i aquí. Millor dit, i a Madrid...
C O O R D I N A C I O D E M O C R A T I C A ES F A LA S U E C A
Més d'una vegada s'ha dit que les divergències entre García Trevijano i e l PSOE amagaven una qüestió d e fons: la no ratificació per part de CD dels acords de València. Però, per quŁ? En aquesta mateixa plana, Josep Benet, representant a València de l ' Assemblea de Catalunya, contesta a la nostra enquesta dient que «els a c o r d s de ValŁncia n o a p o r t e n c a p e l e m e n t n o u al prog r a m a i a l e s œlt i m e s declarcions d e CD». Els acords, doncs, haurien de ser ratificats, més si tenim en compte que van ser discutits per una comissió f ormada pels representants -i representatiusdels diferents organismes unitaris, entre ells CD.
de CD, divendres passat, que formularia una sèrie d'objeccions -tant de forma com de fonsal document. Sobretot en el punt en què es parla de les regions que reivindiquen estatuts d'autonomia. Amb les nacionalitats ja en t enen prou. En aquesta posició coincideixen el PSOE, el Partit Carií, Esquerra Democràtica (Ruiz Gimenez) i, d'alguna manera, el PCE.
Per altra part, un organisme unitari de nacionalitat, com és l'Assemblea Democràtica d'Eivissa, ha aprovat el text, però modificant el punt que fa referència a la f o r m a d'Estat i de govern.
EL T R E N C A M E N T DE C D
L'agència «Europa Press» Informava divendres passat que CD és a pu nt d' em p re nd re u n a nova e tapa, e n la qual no es descarta la possibilitat de ia f ormació d'una plataf o r m a de personalitats polítiques on estarien incloses alguns dels partits i ntegrats ara a CD i d'altres sectors de ( oposició, fins i t ot els grups considerats més «moderats». Segons la mateixa agència el PSOE el PSP. ID i ei PCE veuen amb bons ulls aquesta «plataforma de personalitats».
Més que fer especulacions, potser val més analitzar elsúltimsfets: el Partit Socialista Popular (PSP) de Tierno Galvàn manifestà, abans d'assistir a la reunió de l ' e x e c utiva
Si això es confirmava seria rescissió de Coordinació Democràtica com a resultat de la ímpossibditat d'aquest organisme d'acceptar unànimament les reivindicacions de les i nstàncies unitàries Arguments: la f o r ma d'Estat i la «unidad de destino» d'Espanya no són negociablés per al govern Suàrez. Oblidem-ho. doncs Fins i tot a costa d'uns acords que intenten elaborar un Estat democràtic per a totes les nacionalitats i regions de l 'Estat espanyol
A favor de la ratificaci dels acords
Recollim aquí de cinc dels sis polítics que anaren a yalència en representació dels organismes unitaris dels Paisos Catalans, llur opinió sobre l'actual crisi, les possibles sortides i les repercussions que pot tenir per al País Valencià. La sisena persona enquestada, Doro Balaguer, Partit Comunista d'Espanya (PCE), en representació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, preferí no manifestar-se per raó de «lo d e l i c a d o d e l a act u a l situaci n».
- J. B E N E T (Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans). Representant a València de l'Assemblea de Catalunya.
Es e v i d e n t q u e els a c o r d s de ValŁncia no han trobat dins CD un a m b i e n t gaire f a v o r a b l e . Pl a n t e g e n a f o n s una al t e r n a t i v a molt c l a r a i concreta, que per a a l g u n s sectors de C D , que s n molt propicis a cercar soluci o n s negociadores a m b e l gov e r n , Ø s dificil d' a c c e p t a r .
Seria mot poc j u s t i f i c a b l e , pol t i c a m e n t , que. CD no ratifiq u Ø s els acords, sobretot de cara a la s e v a i m a t g e democr t i c a i perquŁ, e n definitiva, ValŁncia no h a establert c a p e l e m e n t nou e n el programa d e C.D.
Evidenment, els sector de CD q u e no a c c e p t i n els a c o r d s , e s t a r a n r e b u t j a n t l a via al t r e n c a ment democr tic.
Carles DOL˙ ( M o v i m e n t Comunista del Pa s Valenci ) . Representant d e l a Tula d e Forces Pol t i q u e s i Sindicals del Pa Valenci .
L' a c o r d d e ValŁncia Ø s una s l i d a al t e r n a t i v a per a assolir l a l l i b e r t a t i constitueix l ' œ n i c a sortida r e a l m e n t democr tica a l ' a c t u a l situaci . Per a ratificar-lo c a l f e r m e s a i c o n s e q Ł n ci a d e principis. Dissortada-
s
ment, d e t e r m i n a d e s f o r c e s de l ' o p o s i c i e n dubten, s n t e m p t a d e s , mØs q u e n o p a s p o s a r alg u n e s condicions, per l e s propostes d' u n a r e f o r m a que no pot r e t o r n a r l a sobirania als nostres pobles.
En a q u e s t el problema d e f o n s a m b q u Ł s' e n f r o n t a l ' o p o sici d e m o c r t i c a d e t o t l ' E s t a t . En e i x e s condicions, llan ar pic a b a r a l l e s personals Ø s t a n t sols voler a m a g a r i n c o n s e q Łnci e s pol t i q u e s . Et que vull afegir Ø s q u e desitjo que Coordinaci ratifiqui l ' a c o r d d e ValŁncia i tiri e n d a v a n t per bØ d e l a c a u s a de l e s l l i b e r t a t s democr t i q u e s i nacionals.
Isidre FORTALEZA (Moviment Comunista de les Illes). Representant del Consell de les Assemblees Democràtiques de les Illes.
DesprØs d' n a l i t z a r l e s dues a l t e r n a t i v e s pr e s e n t s la de democratitzar l a proposta del president S u r e z i l a de c o m b a t r e - l a t o t a l m e n t , v e i e m que a q u e s t e s posicions s n t o t a l ment i r r e c o n c i l i a b l e s i que Coordinaci Democr tica haur d e r e s o l d r e l a q esti s e g o n s l a s e v a an l i s i i s e g o n s l a correl a c i d e f o r c e s q u e existeix en a q u e s t s moment. L'alternativa Su r e z cal c o m b a t r e - l a p e r q u Ł h a estat e l a b o r a d a antidemocr t i c a m e n t i perquŁ i n t e n t a perpetuar i n d e f i n i d a m e n t e l s privilegis q u e f i n s a r a h a detern t a t l a c l a s e q u e e n c a r a ocupa el poder.
Jordi MARSAL ( C o n v e r g Ł n c i a Socialista d e Catalunya-CSC). Representant de l ' A s s e m b l e a de Catalunya
J o c r e c que sobretot Ø s un p r o b l e m a de Coordinaci Democr t i c a . Nosaltres, d e s d e f o r a , p o c a c o s a p o d e m dir; s n p r o b l e m e s q u e s ' h a n de soluci o n a r ells. S e r i a molt trist p e r a l a d e m o c r c i e n a q u e s t moments q u e t e s f o r c e s d e Coordi- naci a c t u e s s i n e q u i v o c a d a ment siguin els uns o els alt r e s , q u e ai x gairebØ no c o m p t a . En uns moments t a n dif cils c o m a q u e s t s , nomØs pod r e m arribar a l a democr c i a , q u e Øs l ' œ n i c a sortida possible, si mantenim la unitat i la r e f o r c e m e n c a r a mØs. Sense la unit a t d e l e s f o r c e s pol t i q u e s no e s podr a c o n s e g u i r l a democr c i a . La divisi n o m Ø s pot afavorir, l a perpetraci del r Ł gim.
Ara, pel q u e e s v a v e u r e a ValŁncia no e s podria sospitar ta t e n s i q u e hi havia. En t o t cas, l a cosa devia venir d' a bans. Pel q u e va produir-se d e s p r Ø s podria ser n o ho a f i r m o q u e a a l g u n sector no li a g r a d e s s i n e l s a c o r d s q u e es v a n produir a ValŁncia.
NESTOR TORRES ((Partit Comunista d Espanya - PCE). Representant del Consell de les Assemblees Democràtiques de les liles.
En principi c r e c que a q u e s t a crisi no Øs d e g u d a n o m Ø s a l a r e u n i d e ValŁncia. Hi ha, d e f o n s , q u e t a n t C D c o m d' a l t r e s i n s t ncies unit r i e s t e n e n plant e j a m e n t s dif e r e n t s d e c o m es c o n c e b e i x e l t r e n c a m e n t democr t i c . Uns partits s e m b l e n t e m p t a t s per l a r e f o r m a Su r e z i, per altra b a n d a , l e s r e i v i n d i c a c i o n s d e l e s nacionalitats i r e g i o n s s e m b l a q u e no s n a s s u m i d e s per a l g u n s partits.
En concret, pel que f a a l e s I l l e s , t a crisi s e m b l a profunda dins l ' A s s e m b l e a Democr t i c a d e Mallorca, per b Ø q u e l ' A s s e m b l e a Democr tica d' E i v i s s a , e n una r e u n i c e l e b r a d a l a setmana p a s s a d a , v a aprovar per unanimitat el document d e ValŁncia a m b u n a petita r e c t i f i caci . S o m e n uns moments clau. Atl q u e Ø s plantejat de f o n s Ø s all q u e s' h a d e negociar: la d e m o c r c i a o l a r e f o r m a Su rez.
J A U M E C O M E L L A S / M E R C E I B A R Z / J O A N NOGU S