MØs draps bruts sobre Guinea
Garcia Trevijano, a la cru lla de confusos afers
"Mai no he intervingut en els afers interns de la pol tica guineana, ni he rebat mai la menor retribuci pels treballs que he realitzat", afirma l'advocat Antonio Garc a Trevijano, en una carta que, juntament amb una nombrosa documentaci , ha tramŁs als mitjans informatius.
L 'advocat al·lega per a la tramesa de la dita documentaci que aquesta pot contribuir a establir la veritat sobre l'afer i de bell nou afirma que el que ell anomena "campanya de difamaci " contra la seva persona "obeeix a raons exclusivament pol tiques per amagar l'oportunisme darrera la confusi ".
GARCIA TREVIJANO
Entre aquesta documentaci hi ha un informe elaborat pel grup d'opot ci guineana Alian a Nacional de Restauraci Democr tica (ANRD), i que aquest pass temps enrera al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), perquŁ fos escampat a tots els grups que formen Coordinaci Democr tica. L'informe fa un resum de les relacions mantingudes per Garc a Trevijano amb el pa s guine des de la celebraci de la conferŁncia constitucional, relacions que li valgueren de ser nomenat, primer, "advocat constitucional" i, desprØs "caballero de la Orden de la Independencia". Sempre segons el mateix document, la seva tasca d'assessor del president Macias li permetia de gaudir d'un passaport diplom tic, atorgat per aquest, en uns moments en quŁ se li havia retirat el passaport espanyol
L'informe continuava dient que el president Macias, assessorat de Garc a Trevijano, "derog els articles de la Constituci que limitaven els poders presidencials, dissolguØ l'As- semblea Nacional, s'atribu tots els poders i es proclam vitalici".
El document, al qual s'adjunta una relaci de cinquanta-dos afers en quŁ s'hauria intervingut Garc a Trevijano tot precisant que ii van reportar importants beneficis econ mics , acaba fent una crida a l'oposici espanyola perquŁ no es faci c mplice "de l'assassinat, veritable genocidi de mØs de noranta mil guineans en set anys, de l'exili de cent trenta mil persones i del deteriorament en tots els ordres de la Repœblica guineana".
Garc a Trevijano inclou aix mateix en el seu dossier els sis textos legals en la redacci dels quals particip , car col·labor en l'elaboraci d'una Constituci œnica per al pa s, el text de la qual tambØ forma part del dossier.
Les dades d'aquest dossier s'amplien encara amb el detall de la documentaci que, sobre la situaci del pa s afric , l'ANRD ha tramŁs a diversos organismes internacionals. ContØ relats de les accions guerrilleres dutes a terme en territori guine , un telegrama adre at a l'Organitzaci de la Unitat Africana (OUA) sol·licitant la seva intervenci per a evitar unes execucions, uns missatges enviats a l'ONU Amnesty Internacional, etcŁtera. Garc a Trevijano inclou tambØ la fotoc pia d'un an nim que ell va rebre de part de suposats exiliats guineans i en el qual se l'amena a de mort.
Per la seva part, el PSOE, segons ha pogut saber l'agŁncia Cifra, ha enviat a totes les seves federacions, seccions i membres l'esmentat document de l'ANRD, circumst ncia que ha aprofitat per atacar durament el fundador de la Junta Democr tica i justificant la recent posici adoptada pel partit pertocant a ell: "El que s'impugn fou la incompatibilitat moral del partit amb l'esmentat senyor. En fer-ho aix Ørem conscients de ser fidels a la tradici de moralitat pœblica que Øs consubstancial al PSOE, alhora que tract vem de salvar SD de la involucraci a quŁ es veuria inevitablement sotmesa en aparŁixer a la llum pœblica l'afer de Guinea."
Identificat el cad ver d'Eufemiano Fuentes
DesprØs de les an lisis corresponents realitzades per un equip de metges i especialistes, el magistrat jutge Luis Sancho Mesa ha confirmat la identificaci legal del cad ver de l'industrial canari Eufemiano Fuentes. Probablement ser enterrat dissabte. Les plaques radiol giques foren decisives en l'identificaci , en coincidir determinats punts caracter stics de la columna vertebral en unes radiografies que li havien estat fetes a Barcelona on s'havia sotmŁs a una intervenci quirœrgica, informa Europa Press.
PAIS BASG
Comissi de rŁgim especial: acaba el treball
Amb la suspensi de l'article 35, mØs de 43 acomiadats en dues empreses
Ahir, dimecres, acab el seu treball la comissi d'estudi d'un rŁgim especial administratiu per a les prov ncies de Biscaia i Guipœscoa, segons una informaci del diari de Bilbao "El Correo Espanol-El Pueblo Vasco".
L'accelerat fi dels treballs Øs degut al desig del govern que no es produeixi un buit legal quan es derogui el decret del juny del 1937 que suprim el concert econ mic entre les dues prov ncies basques i l'Estat espanyol.
Aquesta derogaci del decret del 37 s'espera que sigui aprovada en un pr xim consell de ministres, que seria presidit pel rei.
AGRESSI I SUˇCIDI D'UN POLICIA
A .les 4 del mat d'ahir, dimecres, a la pensi situada al carrer d'Arana d'Irœn, el membre de la policia armada JosØ Antonio Resta Resta, nadiu d'Albacete, de vint-i-sis anys, dispar contra el seu company d'armes i de pensi Victoriano Molano Mijarra, que dormia al llit i, posteriorment, contra dues persones mØs que eren a la pensi : JosØ Antonio S nchez Mariscal, de dotze anys, i Ruperta JimØnez Pulino, muller d'un altre policia que era de servei.
Sembla que JosØ Antonio Resta, en un accØs de bogeria transit ria, desprØs d'haver comŁs aquestes agressions es va su cidar disparant-se dos trets al cap.
Molano fou atŁs a l'Hospital Militar de Sant Sebasti d'una ferida de bala amb entrada a l'altura d'un rony i possible allotjament en un pulm . El pron stic Øs greu.
Els altres dos ferits foren atesos a la ResidŁncia donostriarra de la Seguretat Social. JosØ Antonio S nchez presenta una ferida a la regi suprapubiana de pron stic greu i Ruperta JimØnez una ferida a la cuixa de pron stic menys greu.
DIMITEIX EL BATLLE DE BERRIZ
'
El batlle de Berriz, L is PØrez de la C mara, va presentar ahir la dimissi del seu c rrec al governador civil de Biscaia.
No s'ha donat a conŁixer la causa de la dimissi i Øs possible que aquesta no sigui admesa per l'autoritat provincial.
L'ADVOCAT CASTELLS, EN LLIBERTAT
L'advocat Miguel Castells, detingut dimarts a Madrid, va Øsser alliberat provisionalmente ahir, dimecres, encara que avui havia de prestar declaraci davant el Tribunal d'Ordre Pœblic.
ENTERRAMENT DEFINITIU D'ANDONI
Al cementiri de Gernika va Øsser enterrat definitivament A n t o n i o Campillo Alcort, "Andoni", militant d'ETA, mort per la policia a Castellnou el 20 de setembre del 1975. La mare de Campillo Alcorta havia efectuat diverses gestions des d'aquella data perquŁ el cos del seu fill poguØs retornar al poble.
L'enterrament es va efectuar en presŁncia dels familiars i unes cinquanta persones mØs.
ACOMIADAMENTS
DesprØs de publicar-se ahir al Butllet Oficial de l'Estat l'ordre del ministeri de Treball per la qual les empreses poden acomiadar els tre-
ANDALUSIA
Escàndols urbanístics a dojo
Els afectats sempre s n fam lies molt humils
En el cap tol d'habitatges cal assenyalar que a Santiponce (on hi ha les restes arqueol giques d'It lica), a vuit quil metres de Sevilla, s'han acabat fa tres mesos dos-cents habitatges, bastits per disposici del desaparegut Perez Embid, que havia demanat que es constru ssin per a hostatjar els ve ns que havien estat desnonats a causa de les excavacions que es van prosseguint fins a les parets del poble.
Doncs bØ, fins ara als afectats no se'ls ha atorgat cap pis. Hom diu que a l'ajuntament hi ha mØs de trescentes inst ncies demanant un d'aquests habitatges. Hi ha qui creu que es donaran als ve ns de Camas (poble ve cap a la part de Sevilla), desallotjats a causa de l'autovia que va de Sevilla a Gij n. Sigui com sigui, algunes cases afectades per les excavacions s'han tornat a llogar a un preu mØs elevat que abans, ja que no es veuen solucions pr ximes.
SUPLEMENT DE 300.000 PESSETES
L'any 1972 l'ajuntament de San Fernando, prop de Cadis, va comenar la construcci de cinc-cents pisos, que va repartir tot seguit al preu de quatre-centes vuitanta mil pessetes. Fa deu mesos els va lliurar a llurs ve ns, i ara els ha tramŁs una comunicaci dient-los que el preu inicial s'ha convertit en el de set-centes setanta mil, Øs a dir, gairebØ tres-centes mil pessetes mØs, al·legant que els materials han anat pujant, aix com els interessos, etc.
No cal dir que l'aldarull que s'ha organitzat Øs important i que la decisi de no pagar el gran escaig Øs un nime.
NO VOLEN PAGAR LA PAVIMENTACI
Els ve ns del barri de Granada anomenat "La Chana" han vist amb goig que l'ajuntament els ha posat un paviment nou de trinca que ha costa quaranta-quatre milions de pessetes.
Hom havia dit que ells haurien de contribuir amb el vint-i-cinc per cent de les despeses, per ara han vist que el que sels demana Øs una xifra exorbitant, per la qual cosa s'han reunit mØs de sis-cents dels afectats i han acordat de no pagar res. S n modestos treballadors que no poden fer front a les trenta, seixanta i fins cent mil pessetes que els demanen.
XIFRES DE LA COSTA DEL SOL
En les jornades celebrades fa poc a Torremolinos sobre el turisme i la seva problem tica s'ha fet palŁs el fet que hi ha a la zona quatrecents establiments "hotelers, amb mØs de 50.000 llits, uns nou-cents restaurants, una facturaci anyal de mØs de vint mil milions de pessetes, mØs de quatre mil milons de v lua efegida, mØs de 900.000 viatgers aeris, i unes setanta-cinc agŁncies de viatge, i tot plegat fa que la crida al govern demanant ajut es basa en una import ncia econ mica assolida que no es pot anorrear.
ANTONI ROIG
balladors amb una simple comunicaci escrita, nomØs en dues empreses del Pa s Basc van haver-hi ahir quaranta-tres acomiadaments.
A Bilbao, els treballadors de Mundus van comen ar a rebre les cartes d'acomiadament perquŁ eren en vaga total des del passat 30 de setembre.
VIOLACIONS
Una altra jove de Vit ria fou brutalment agredida per dos desconeguts que l'anestesiaren posant-li un mocador a la boca. En tornar en si, es trob els pits tallats, probablement amb fulles d'afaitar. Juani Melchor, de divuit anys, ha presentat la corresponent denœncia al jutjat.
ROBERT PETIT