ACTIVITAT POL˝TICA
La dona de Santiago Carrillo ja és a Madrid
Solidaritat dels socialistes belgues amb el PSOE, en ser-li prohibit el CongrØs
"RØtornar a Espanya desprØs de trenta SSt anys d'exili Øs com realitzar un somni de tota la vida", manifest Carmen MenØndez, e posa del secretari geii ral del Partit Comunista d'Es. panya. La senyora Carrillo travess la frontera el dia 19 acompanyada per dos dels seus tres fills.
"El passaport del meu marit no Øs on favor sin un dret", afeg
La fam lia de Santiago Carrillo residir al barri de Vallecas "No hem sol·licitat cap vigil ncia especial davant possibles atacs de grups incontrolats. El perill, diguØ la senyora Carrillo, Øs per als qui amenacen; no per als amena ats. Amb tot, si el meu marit retorna a Espanya no far una mena de vida que faci possible «ne qualsevol boig atempti contra la seva vida." MØs endavant qualific d'exemp) armen t correcte el comportament de. les autoritats espanyoles a la frontera. Acab desmentint cap substituci al cap del PCE, informa Cifra.
CRIDA DEL PSOE HIST RIC A LA UNITAT
La Comissi Executiva del PSOE hist ric (Partit Socialista Obrer Espanyol) ha llan at una crida a la unitat socialista sota el t tol de "Crida a l'acci comuna". Entre d'altres conceptes assenyala: "Un partit, _ o bØ una conjunci de partits socialistes, inequ vocament dem crates, que no aspiren a vŁncer sin a convŁncer, pot i ha d'omplir seriosament l'espai de l'esquerra pol tica espanyola... Un honest clamor nacional s'escolta amb aquesta exigŁncia apressant "han d'unir-se els socialistes". El panorama de la multiplicitat de grups estranya i desanima aquesta mplia zona del pensament pol tic nacional"
SOLIDARITAT DEL SOCIALISTES BELGUES
La prohibici del CongrØs del PSOE renovat demostra amb tota claredat que el rŁgim espanyol actual cont nua profundament dominat per les forces d'extrema dreta,
Primer Øs l'economia que les eleccions
"Amb l'actual estat de coses, unes eleccions s n impossibles i, a mØs, els pr xims governs estarien mancats de marge de maniobra". Aquestes paraules foren pronunciades per JosØ CastanØ Ortega en el curs de la conferŁncia que, sota el t tol de "La situaci espanyola actual i el canvi pol tic", pronunci en el curs de la VII Setmana Econ mica Internacional.
El senyor CastanØ critica durament la teoria dels qui creuen que, donat que les insuficiŁncies estructurals son a la base de la crisi, i que la soluci exigeix un consens, Øs prŁvia una reforma pol tica. Acceptar aix f ra su cida, diguØ, ja que, encara que, efectivament, l'estructura hagi de modificar-se des de la demo- cr cia, cal avui emprendre una pol tica d'emergŁncia acompanyada de garanties al poble. En aquest sentit expos els punts b sics d'un programa que essencialment Øs d'estabilitzaci i austeritat. Punts que passen per una contenci de la demanda a travØs d'impostos de luxe, supressi de les vendes a terminis, fort increment dels preus de l'energia, incentius a l'estalvi (liberalitzaci d'interessos, lliure regulaci de l'ocupaci eliminaci del control de preus, facilitats per a la conversi i ampliaci industrial, els tipus d'interŁs i les ampliacions de capital, neutralitzaci de la inflaci de costos, bloqueig del sistema de convenis col·lectius i efica subsidi d'atur per a redistribuir els costs de l'estabilitzaci , informa Logos. Cal esmentar que el nom del senyor CastanØ ha sonat œltimament per a un ministeri econ mic.
JosØ Mata de la UGT, tambØ a Madrid
A les set de la tarda d'ahir va arribar a l'estaci de Chamart n, de Madrid, procedent de Barcelona, el militant de la UGT (Uni General de Treballadors) JosØ Mata, de seixanta-cinc anys d'edat que havia viscut exiliat a Fran a (Tolosa) i que ara ha obtingut el passaport.
A l'estaci havien acudit a rebre'l nombrosos militants de la UGT i del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), en nombre aproximat de cinc-cents, alguns dels quals llu en adhesius de la UGT i portaven banderes y pancartes vermelles del partit i de l'esmentada uni obrera.
Hom podia veure entre els presents. Felipe Gonz lez, primer secretari del PSOE, i el dirigent de la UGT Nicol s Redondo.
Amb anterioritat a l'arribada del tren els presents van proferir crits de diverses menes, amb el puny enlaire, alguns dels quals van ser pro- testats per la majoria dels assistents, segons informa l'agŁncia Europa Press. En baixar del tren, JosØ Mata va ser al at a les espatlles dels qui l'esperaven, i enmig de crits d'"UGT. UGT", fou entonat l'himne de "La Internacional".
Posteriorment, mentre anava cap a l'aparcament de l'estaci , on l'esperava un cotxe, JosØ Mata va anar saludant els dirigents del PSOE i de la UGT que havien anat a rebre'l, i antics companys arribats d'Astœries.
El llibre de Giscard ser tradu t
DØmociatie Fran aise, el llibre escrit per Valery Giscard d'Estaing, president de la Republic Francesa, ser tradu t al castell i apareixer en un breu termini, informa l'agŁn-
S'estan acabant en aquests moments les negociacions entre l'editor francŁs Fayard i l'editor espanyol.
afirm ahir el Partit Sopialista Belga en una nota de premsa virulent.
Els socialistes belgues que participen en el govern del pa s des de fa quinze anys malgrat la provisional cura d'oposici d'aquests œltims mesos exigeixen en el comunicat que sigui bloquejat qualsevol desenvolupament de les relacions entre l'Estat espanyol i la Comunitat Europea mentre no siguin garantits els drets democr tics.
La rotunda presa de posici del PSB, a la qual s'afegiran probablement reaccions semblants dels altres partits socialistes europeus, informa Xavier FebrØs, contrasta amb les actituds mØs matisades que fins ara havien mantingut envers l'evoluci de l'Estat espanyol durant els œltims mesos.
EL CAPITA DOM˝NGUEZ NO ESTA AMNISTIAT
Segons "Diario 16", el capit Dom nguez, membre de la Uni Militar Democr tica, que retorn a Espanya el mes de setembre acollintse al decret d'amnistia, no est amnistiat. La causa d'aix podria raure en el fet que l'amnistia l'afect pel delicte de proposta de sedici per no pel d'aband de dest . De fet, no tØ entrada a la seva unitat de Getafe, a la qual, per expressa ordre del cap de la I Regi AŁria, s'ha prohibit l'entrada de tota mena de premsa.
TREBALL
wrv u j . v ..a·nwaarwj a:n
Ja estan llestos els diferents carnets sindicals
CCOO, USO, UGT i CNT, per , encara han d'obrir eis tr mits d'afiliaci
Les diferents centrals sindicals obreres acaben d'imprimir llurs carnets d'afiliaci davant la imminent llibertat sindical, segons recull aquesta setmana la revista "Opini n".
Comissions Obreres (CCOO), Uni General de Treballadors (UGT), Confederaci Nacional de Treballadors (CNT) i Uni Sindical Obrera (USO), les princpals centrals que han d'accedir a la legalitat amb el projecte de reforma sindical, no han obert encara els tr mits d'afiliaci , pero ho tenen tot a punt, segons informa l'esmentada revista.
D'altra banda, s'afirma que els carnets de totes les centrals han estat impresos en roig i negre.
LAUDE PER A "WAGONSLIT"
La Direcci General de Treball ha dictat decisi arbitral obligat ria per a l'empresa "Compan a Internacional de Coches Cama" i el seu personal. Aquesta disposici supleix el conveni col·lectiu de l'esmentada empresa, les negociacions del qual van restar trencades el passat mes de juliol sense que s'arribØs a cap acord en les posteriors inst ncies de conciliaci que foren seguides per una vaga de llarga durada.
Hom disposa que l'augment lineal per a totes les categories atorgat per l'empresa a compte del conveni de gener per import de tres mil pessetes per cada una de les setze pagues anuals s'incrementi a la quantitat de tres mil cinc-centeg pessetes per cada paga amb efectes econ mics des de l'I de geiier passat.
El laude fa tambØ referŁncia a les vacances i primes. Aquesta mesura afecta 5,230 treballadors de plantilla de l'esmentada empresa.
EL CONFLICTE DELS CONTROLADORS AERIS
El president de l'Associaci d'Enginyers Aeron utics, Manuel Alej n Adamez, ha fet pœblica una nota de premsa en relaci amb el conflicte en el control de la circulaci aŁria que afecta en aquests moments i des de ja fa dos mesos el transport aeri espanyol.
L'esmentada associaci insisteix en la nota en la necessitat de tecnificar i donar car cter realment civil a l'administraci aeron utica actual. En aquest sentit, d na unes recomanacions davant el futur del control aeri: reaci de cossos especials de funcionaris civils encarregats del projecte, instal·laci i manteniment de les infrastructures aeroportu ries i de l'espai aeri, aix com de les activitats tŁcniques de l'aviaci civil (enginyers aeron utics, superiors i tŁcnics, operaris de manteniment, delineants, etc.) (...); i preparaci a
I E S P E C I A L I OCTUBRE
2 portés ( 2.80x1.20):18,375 Pts 3 portes ( 2.80x1.80 }:2ó.llO Pts
termini mitj de la legislaci adequada perquŁ l'actual sots-secreiaria de l'aviaci civil, sense perjudici dels alts interessos de la defensa nacional i de la necess ria cordinaei entre les activitats aeron utiques civil i militar, es constitueixi de forma independent o integrada en un possible ministeri de Transport en organisme exclusivament civiL
SET C RRECS SINDICALS EXPEDIENTATS
El mateix dia que entrava en vigor la suspensi de l'article 35 dfi la llei de relacions laborals, Øs a dir, ahir, set c rrecs sindicals de l'empresa Hutchinson de Madrid van rebre una notificaci de l'esmentada empresa en la qual se'ls comunica la incoaci d'expedient disciplinari.
L'expedient inclou petici d'acomiadament i la decisi que romanin en situaci de suspensi de sou i feina fins que es dicti la sentŁncia a Magistratura. Els motius al·legats per l'empresa s n, entre altres, participaci en una vaga il·legal i suposada agressi de paraula i obra al director. Aquests mateixos motius s n els que, en el seu dia, al·leg ' l'empresa davant Magistratura de Treball, el veredicte de la qual condemn l'empresa a readmetre ela treballadorst Contra aquesta segona sentŁncia l'empresa ha interposat recurs al Tribunal Suprem.
2 portes (2.40x1.20) :14.T40 Pts 3 portes ( 2.40x1.80): 19.670 Pts
ftfoble buró 9.415 Pts
2 portes ( 2.60x1.20 ) :15£60 Pts 3 portes ( 2.60x1.80) £2.785 Pts
Sofà Llit Niu (amb somier) 7.280 Pts
SABATERA 2.800Pts
·
·
Oreja parla de Guinea
PresŁncia espanyola en un intent de cop d'Estat
X
"Amb Guinea es mantenen relacions des del mateix moment de la seva independŁncia", declar el ministre d'Afers Estrangers Marcelino Oreja Aguirre en el curs de la segona emissi del "Telediari"
MØs endavant afeg que la pol tica econ mica espanyola respecte a Guinea Øs una pol tica de col·laboraci . la qual es va prestant a travØs de la presŁncia d'excel·lents espanyols que realitzen una excel·lent tasca els quals compten amb la col·laboraci del ministeri d'Afers Estrangers en relaci amb determinats productes,i tambØ amb un ajut que es prest per la portada d'aig es i la reparaci de l'aeroport de Bata.
MØs endavant assenyal que aquest punt significa la presŁncia d'Espanya en territori afric . La presŁncia viva de l'idioma castell Øs la ra per la qual dintre les coordenades de la pol tica exterior, un dels punts, l'ocupi evidentment Guinea; pa s que, si a partir d'ara ser present en els mitjans de comunicaci , fins ara ho ha estat tambØ en la tasca i en l'acci del ministeri
TREVIJANO ES DEFENSARA
Fent referŁncia al dossier de documents que el Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) ha fet c rrer sobre les activitats de l'advocat madrileny Antonio Garc a Trevijano, aquest ha comunicat que es defensar quan consideri que Øs el moment oportœ. Garc a Trevijano, desprØs de rebutjar totes les acusacions contingudes a l'esmentat dossier, va dir que preferia deixar que els mitjans informatius parlin d'ell durant un mØs i que ell aparegui com un pocavergonya i defensar-se desprØs quan ho consideri mØs oportœ. TambØ destac l'actuaci del president Macias, que qualific com un dels millors l ders africans.
"NO SOM CONFLICTIUS IDEOL GICAMENT"
Sobre les relacions que mantØ emb Espanya assenyal que el "nostre govern saluda amb entusiasme la democratizaci del pa s espanyoL Les nostres relacions amb el govern s n normals, perqnŁ la nostra independŁncia no ha rebut ni un ajut directe del govern espanyol".
Fent referŁncia, en un tomb de L 'entrevista, al paper que juga en el pa s la Xina Popular, manifest que "nosaltres no som influ ts ideol gicament per cap potŁncia. Som un poble revolucionari i portem la l nia del nostre partit, que Øs presidit el responsable suprem de la revoluci gnineana".