]
i
!
|
|
r
4
Guinea
La fi del silenci imposat sobre el tema de Guinea Equatorial és motiu perquè surtin a la llum pública tot un seguit d'afers bruts o. si més rio, no gens clars.
El primer dia de «permisivitat·» ja es parlà del dossier elaborat pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en relació amb les activitats de l'advocat i dirigent del Grup d'Independents Demòcrates de Coordinació Democràtica Antonio García Trevijano. Aquest no hi quedava gens bé i va respondre a les
d'una f r o s t r a o i Ø història
acusacions, formulant-ne alhora de noves. Hores després, el ministeri espanyol d'afers Estrangers desmentia cap mena de participació en el frustrat cop d'Estat deM969 a i'ex-colónia I és de preveure que aniran sortint moltes més coses' fins ara amagadas pel silenci imposat
De fet. ara ja ens podem fer una Idea de* que passa i ha passat en aquell país que durant molts anys fou colònia espanyola.
Un pa s petit, a llat i torturat
Mentre a l'Estat espanyol es mantenia en l'apartat dels tabús el tema de la Guinea Equatorial, la premsa estrangera, lliure, de aquest tipus d'ingerències, informava periòdicàment del que hi passava.
Le notícies que arribavan de Guinea Equatorial i dels països dels · voltants per boca dels exiliats sempre eren semblants: repressió, violència i nstitucional sobre tota mena de ciutadans, especialment els sospitosos d oposició a Macias i ei seu règim, morts, tortures i àhuc algun intent frustrat de lluita guerrillera.
La'raó oficial adduida per les autoritats de l'Estat espanyol per a f. mantenir el silenci absolut era que ei president .Macias no volta, que es S , parlés del seu país. de la seva obra governativa, ni de la seva persona en termes que no fossin favorables i, en cas contrari, perillaven les relacions mútues i els ciutadans espanyols que allí vivien. I com que la premsa, és teòricament lliure i no s'hi podien impedir comentaris desfavorables a Macias, hom va decidir que la millor solució era no parlar-ne per decisió governativa.
L'ordre del ministeri d Informació i Turisme espanyol, dictada a petició del d Afers Estrangers, es publica el mes de gener de 1971, després d un període en què les relacions entre l'Estat espanyol i la Guinea Ecuatorial podien qualificar-se. pel cap baix, de tempestuoses.
PROBLEMES I RELACIONS
En el context africà. Guinea Equatorial és una dels països més petits i pobres, però amb un major índex de repressió política. Ni al continent ni tan sols a la regiódel golf de Guinea, té cap pes de cap mena. En
èpoques passades. Nigèria pretengué que l'illa de Fernando Poc. avui rebatejada illa Macias, fos seva També el Gabon, país veí. va manté mr un conflicte amb Macias sobre la pertinença d'unes petites illes quan es va suposar que podia haver-hi petroli.
De tant en tant. el gran nombre de refugiats existents als països veins (Camerun. Gabon. Nigèria) creen problemes de tipus.diplomà- tres dictadors té oor de sortir de> país pe' qui hi pugui passaf en la seva absència El poder descansa en un home i. si aquest es absent, les coses poden canviar. Donada ía misèria i petitesa del país. tampoc no es reben visites d'estrangers, i per això. auan Guinea Equatorial surt als mitjans de comunicació, és per causa de morís, tortures i altres costums del règim «maciànic». Tampoc no pertany el país a cap de
tic, però de fet Macias sols té força per -a reprimir els seus conciutadans. ja que manca d unes vertaderes forces armades. De cara a l'exterior. el règim manté una demagògia progressista i pseudorevolucionària. així com molt bones relacions amb la República Popular de Xina.
Macias viatja poc; com molts al-
Nombrosos motius d'acusacio
Malgrat haver dit. en una carta adreçada al diari parisenc «Le Monde», que mai no havia intervingut en els afers de política interna guineana, i que mai no havia rebut cap retribució pels serveis prestats a aquell,país. l'advocat madrileny García Trevijano va lliurar a la publicitat el dossier d acusacions (que ja per altres canals ens eren conegudes) que contra ell havia preparat el grup d'oposició a! president Macias, ANDR.
Aquestes acusacions es basaven en els fets següents: I - Donar suport a la candidatura de Macias, líder del «Secretariat Conjunt», finançant-la amb aproximadament cinquanta milions de pessetes, 2 El 1968 va ser nomenat assessor del govern de Guinea Equatorial i se li concedí ia condecoració de «Caballero de la Orden de la
Independencia». 3. - De resultes del cop d'Estat del 1969, Trevijano va aconsellar a Macias d'eliminar l'oposició i desconfiar de l'Estat espanyol i dels es- tudiants de Guinea Ecuatorial. 4. - Aconsellar a Macias que derogués els articles de la Constitució que limitaven els poders presidencials, que dissolgués l'Assem.Consti-
blea i es proclamés president vitalici. 5. - Q u e fos redactada, en el seu despatx de Madrid, la llei sobre la pena de mort. a més de la Constitució i els Estatuts del «Partido
Nacional Unico de Trabajadores» (PUNT). 6 Trevijano és el representant únic a l'exterior de l'Institut del Foment de Guinea (INFOGE). encarregat d exportacions i importacions del país. Per això cobra un sou anyal de noranta milions de pessetes.
7 Actualment García Trevijano té el monopoli de I exportació y Wnda de! cafè i el cacau de Guinea als mercats exterior.
8 _ Trevijano -ha confegit els estatuts dels Bancs Central i de Comerç de Guinea Equatorial, dels quels és el major accionista. g Ha rebut importants pagaments per l'encunyament de moneda
- i bitllets. t _ 10 - Es rúnic comerciant privat que te oberts establiments a Guinea Equatorial (Empresas Simonet), a nom de la seva cunyada Si-
- mone. .. . _ I I EStà relacionat amb el fet que el govern declares i ater Gui-
- nea «matèria reservada».
- 1 2 - Paaa la xarxa d agents de Macias, distribuida per Europa. 1 3 t é un compte per a les despeses mèdiques de les personalitats guineanes que es van a guarir a l'Estat espanyol i n'incrementa
les factures. 14.- Fou el proveidor exclusiu dels materials per a decorar e! pa- lau presidencial
falsificant-ne també les factures. _
ies organitzacions supra nacionals -fora de l'Organització de la Unitat Africana i les Nacions Unides-que existeixen a l'Africà i que de fet agrupen. pel passat colonial compartit o per interessos econòmics regionals, la majoria dels paisosafricans.
Breument, aquest és l'actual context de l e x - c o l ò n i a espanyola, la Guinea Equatorial.
Descolonitzaci : un poder personal ;
Guinea Equatorial es desprengué dels lligams colonials amb l'Estat espanyol el 10 de desembre de l'any 1968. Amb l'accés a ia independència es posava en marxa un sistema presidencial republicà i unipersonalista que culminaria amb I auto nomenament. el 14 de juny del 1972, de Macias com a president vitalici del país. Dos anys abans, aquest procés de concentració de poder en la figura de; president imposa la fusió de tots els partits i organitzacions en ei Partrt Unic Nacional, en l ' actualitat vigent i legal amb exclusivisme. amb un afegit només a títol nominal: «dels Treballadors».
La declaració d independència a Guinea Equatorial havia estat precedida per una Conferència Constitucional que es desenvolupà a Madrid i que l'Estat espanyol havia convocat com a mesura de contenció de les exigències independentistes de les Nacions Unides. La concessió de la independència fou la cloenda de la conferència. I la Constitució que hi fou elaborada obtingué el consens popular, pel que es desprèn del referèndum convocat M1 d'agost del 1968. L'última peça que calia per a completar el puzzle de ia fase visible de la descolonització -les seves conseqüències es fan paleses sempre a posteriori- radica en l'elecció d'un president. Macias, que comptava en aquell moment amb el suport dels grups més nacionalistes, enderrocà la gestió de Bonífacio Ondo, acusat de tendències espanyolistes, que dirigia el govern autònom de Guinea
COMENÇA LA CRISI DE RELACIONS
Les diferències amb caire de crisi amb l'Estat espanyol esclataren arran de l'exigència de Macias de reducció de les banderes espanyoles al mateix nivell que les. d'altres representacions estrangeres. L'incident de la crema d'una bandera arriada en el consolat general de Bata per membres de la guàrdia nacional, el missatge acusatori adreçat a Franco i la comunicació enviada a les Nacions Unides on
Macias assegurava que la guàrdia civil, que mantenia un nombre de dos-cents seixanta homes en territori de Guinea Equatorial, havia armat els ciutadans espanyols a Guinea En aquest context de recel político-militar respecte a l ' a c t i t u d del govern espanyol s'trr SCW˝ I intent de cop d'Estat del mes de març del·1969, suposadament dirigit per Anastasio Ndongo. ministre d'Afers Estrangers, i Saíurnino Ibango. ambaixador de Guinea a les Nacions Unides. Els dos estrategues de I intent d enderrocament de Macias foren assasinats immediatament.
Arran d aquesta data Macias s'investí el poder amb caràcter d autoritat permanent iniciant una ferotge repressió contra els elements de l'oposició. Com a dada entenedora, d'un total aproximat de 280.000 habitants, el nombre d exiliats polítics s'eleva.a 150.000, sempre segons dades dels grups polítics que operen a rexterior jdel país. El govern del president Macias és considerat per sectors nacionalistes africans com a progressista i revol ucionari. Aquesta és la imatge que. com a dictador conscient de la f unció propagandistica i reproductora.dels aparells ideològics de l'Estat. que controla tots els mitjans de comunicació, ha volgut donar de si.
GRUPS OPOSITORS
Els militants de I URGE- Untó Revolucionària de Guinea Equatorial- abans anomenat CRN (Comitè Revolucionari Nacional), fundat el 1972 i partidari d un socialisme democràtic, resideixen a l'Estat espanyol, a la Unió Soviètica i a Gabon. El MOLIFUGE -Moviment Llibertat i Futur de Guinea Equatorialpretén la i mplantació de la democràcia a Guinea. Fou fundat l'any 1974 i té els seus militàntsvdispersats arreu de l'Estat espanyol. Creada al mateix any, i'ANRD -Aliança Nacional de Restauració Democràtica- està escindida en dues branques: el sector històric, de tendència conservadora en contacte amb la dreta espanyola, i el grup anomenat «Tercer Congrés», d ideari socialista.
Explicacions i noves acusacions
En deixar la seva característica de «matèria reservada» el tema de l ' e xcolònia espanyola de Guinea Equatorial, la figura de García Trevijano ha esdevingut una clau per a comprendre el perquè d'aquesta declaració, que ha im-* pedit l'accés a fa lliure informació sobre el tema als habitants de l'Estat espanyol a través de qualsevol dels mitjans de comunicació.
tenia l'accés al poder. I, d ' altra banda, per a barrar el pas d e l grup patrocinat per l'almirall Carreró Blanco, que presidia Bonifacio Ondó Edœ, Trevijano acusa Carreró Blanco i la seva família d'haver muntat f a b u l o s o s negocis de cafè, cacau, fusta, petroli i combustibles. «Per aix la p r e m s a de l'Estat espanyol no podia parlarne. «
En una complexa relació de noms, draps bruts i esdeveniments del gènere negre, l'advocat madrileny, fundador de la Platajunta i discutit, component de f o r g a n i s m e d'oposició Coordinació Democràtica, García Trevijano, ha intentat una pel. lícila d'excuses, com les donades a un escriptor de la capital castellana que prepara un l l i b r e sobre l ' e xcolònia africana, que han estat reproduïdes per un rotatiu madrileny.
EXCUSES POL˝TIQUES
En el capítol de les seves relacions amb el president Macias, pel que fa a la qüestió estrictament política García Trevijano ha mostrat un especial interès a fer veure que la seva jugada a favor de l ' a ctual president vitalici de Guinea Equatorial era per a contrarrestar les jugadas del llavors ministre d'Afers Estrangers, Castiella, al qual acusa d'haver organizat el cop d'Estat del 1969 en què Anastasio Ndongo. amb el suport del ministre espanyol, pre-
«De c o m e s v a voler encobrir el cop d' E s t a t d e Castieiia, e n t i n c t e l e g r a m e s j o i e n t Ø l'ONU», diu Trevijano, «Calia, e n primer Hoc, t a p a r l a i n t e r v e n c i milit a r d E s p a n y a e n l ' i n t e n t de cop. La meva pri m e r a i n t e r v e n c i es d na en l a segona f a s e de la ConferŁncia Constitucional, no en l a pri m e r a . Aix Øs f o n a m e n t a l , car e n aquesta segona f a s e el govern espanyol j a s'havia c o m p r o m Ł s davant l ' ONU sense l a meva i n t e r v e n c i , ho r e p e t e i x o a donar la I n d e p e n d Ł n c i a a Guinea. Quan em van venir a cercar els guineans, jo no coneixia Macias ni havia estat mai a Guinea. De fet, no hi vaig ser fins un a n y d e s p r Ø s de l a i n d e p e n d Ł n c i a , Øs a dir, el 12 d o c t u b r e del 1969. «
LA CONFERENCIA CONSTITUCIONAL I EL TRIOMF DE MACIAS
Trevijano reconeix haver fet costat i afavorit el grup dels 23, o Secretariat Conjunt, el que don el poder a Macias. Els va cohesionar i orientar quan el visitaren a
Madrid, per se'n dibuixaren t r e s tendòies; la d'Ondó Edú ( c a n d i d a t oficial a la Presidència), amb e! suport de Carreró Blanco; la d'Anastasio Ndongo, que abonats per Castieiia eren els més oposts a Espanya; i, finalment, Macias i el seu grup «representaven el poble baix, l a massa. Espanya abon l e s d u e s pri m e r e s candidatures i Fraga va muntar la televisi per a a q u e s t a propaganda descarada», afegeix Trevijano.
Malgrat tot, Macias va triomfar. «No e m vaig equivocar a m b ell», diu Trevijano, «per quan les forces capitalistes el volien e n d e r r o c a r , v a desconfiar de tothom i c o m e n a acumular el poder sobre ell. « No hi ha hagut tampoc genocidis a Guinea, segons L sdvocat, «solament» foren executades quaranta persones de setanta condemnats a mort quan tingué lloc el complot dels bubis.
EXCUSES ECONOMIQUES
Garcia Trevijano també ha negat t o t e s l es i m p l i c a c i o n s econtoiques en què és esmentat, i diu que precisament ha encaminat les lleis per tal de posar l ' e c onomia a mans de L stat de Guinea Equatorial. «Per e x e m p l e , ia nacionalitzaci de la Banca. La campanya de difamaci , la va endegar el Ministeri d. fers Estrangers, qe 6n'or res al grup d'Nodongo perquŁ anØs a l'ONU a defensar l'actitud d'Espanya i diguØs que jo els havia volgut subornar».
ALBERT ABRIL / LAURA PALMES / ANTONI REIG
!
i