TREBALL
Greus incidents a la vaga dels autobusos de Madrid
Es manifesten pœblicament les diverses tendŁncies existents en el si de Comissions Obreres
Ahir continu la vaga de transports pœblics. Segons Logos uns mil cinc-cents treballadors que s'havien reunit en assemblea a un quart de sis del mati al parc de Fuencarral foren dispersats per la for a pœblica, amb molta duresa, segons manifestaren els mateixos treballadors, sense que s'efectuØs, per , cap detenci .
Una mica mØs tard de les nou del mati alguns dels treballadors atacaren un vehicle de l'empresa, i el bolcaren amb el conductor a dintre extrem no confirmat del tot . La for a pœblica intervenguØ aqui ,fian ant pots de f um i hi haguØ corregudes fins a la ciutat sanit ri a La Paz. All foren llan ats mØs pots de fum, o que mØs tard ocasion protestes per part de les autoritats mŁdiques, en el sentit que aquestes bombes perjudicaven la tranquil·litat dels malalts.
Cifra i nforma que, segons fonts dels treballadors, un nen haguØ de ser assistit a conseq Łncia del fum d'un dels pots que caiguØ dintre del cotxe on era.
MØs tard informava Europa Press que a la Direcci General de Seguretat hi havia vint-i-dues persones. Sembla que aquestes detencions es produiren dijous a la nit a la sortida d'un despatx laboralista; entre els detinguts hi havia diversos membres de l'anomenada Plataforma Unit ria que funciona al marge del j urat d empresa. Fonts properes a la Direcci General de Seguretat han precisat que alguns dels vint-i-dos
PAIS BASC
MØs atemptats de l'extrema dreta
La Solidaritat de Treballadors Bascos comen a el seu congrØs
A Sant Sebasti , ahir, a dos quarts de cinc de la matinada, uns «desconeguts» van cremar el cotxe SEAT 1430, matr cul a SS 103179, aparcat sota la «Torre de Atocha». El foc va afectar tambØ dos autom bil s mØs estacionats a tocar l'anterior: un SEAT 850 SS 95627 i un SIMCA 1200 matricula SS-0942-H.
La nit abans, diversos cotxes aparcats als carrers de la capital guipuscoana van sofrir desperfectes causats per dos «jeeps» sense identificar. Els cotxes afectats tenien matr cule s de les prov ncie s basques i molts d ells portaven adhesius amb esl gans bascos.
Com que els propietaris dels vehicles danyats no van gosar denunciar els fets per por de les repres lies, la comissaria de policia donostiarra feia pœblica ahir una nota de desmentiment on deia que no hi ha cap const nci a que
SEVILL
Na canviat de sexe i voi la reinscripoi al Registre
Una persona el nom de la qual no s'indica, que ha canviat de sexe mitjan an t una i n t e r v e n c i quirœrgica i la terapŁutica adequada, ha sol. licitat d'un jutjat de Sevilla la seva inscripci com a dona en el Registre Civil, segons recull l ' a gŁncia Cifra del diari «EL Correo de Andaluc a» .
Ara hom espera la sentŁncia que probablement ser la primera sobre aquest tema que es fa a l'Estat espanyol. La persona sol. licitant es va sotmetre, a l'estranger, a la i n t e r v e n c i quirœrgica, desprØs d'haver esgotat tots els intents per a assolir la plenitud baronivola. Ara pot mantenir, gr cie s al consell mŁdic, relacions plenes amb un home.
aquests fets hagin succeit i que cap persona no els ha denunciats.
ATEMPTAT A EUSKADI NORD
A primera hora d'ahir va esclatar una bomba col·locada sota el cotxe d'un refugiat pol ti c basc a Donibane Loitzun (Saint Jean de Luz). L'explosi va destruir pr cticamen t el vehicle i va causar ferides a una dona que passava per aquell lloc.
Unes hores abans, un altre artefacte havia explotat dintre el cotxe d'un altre refugiat pol ti c basc a Hendaia.
Mentrestant en les œltimes hores tres refugiats bascos mØs han estat confinats a l'illa de Yeu. ngel Gurmindo i Yon Mikel Arregi havien estat alliberats per ordre del jutge de Baiona, desprØs de passar quaranta-vuit hores a la comissaria, per malgrat aquesta ordre judicial, el Ministeri de l'Interior va ordenar al confinament.
El tercer dels confinats fou detingut a Mayorbe, prop de la frontera suissa, quan intentava de traslladar-se a Par s des d It lia. Un altre jove que l'acompanyava fou obligat a tornar a Suissa.
CONGRES DE STV
Avui, dissabte, i dem , diumenge, l ' o r g anitzaci sindical Solidaritat dels Treballadors Bascos (STV-ELA) celebrar a la segona part del seu congrØs a la poblaci guipuscoana d'Eibar. Acabat el congrØs, concediran una conferŁncia de premsa per a informar de les decisions preses.
Per altra banda, el Moviment Comunista d'Euskadi, l'Organitzaci Comunista d'Euskadi (Bandera Roja), Lliga Comunista Revolucion ria, l'Organitzaci Revolucion ria de Treballadors i el Partit Comunista d'Euskadi han proposat conjuntament a Bilbao la creaci d'un sindicat basc i democr ti c d'estudiants.
ROBERT PETIT
es troben en qualitat de retinguts i no es descarta que algun d'ells pugui ser deixat en llibertat.
El jurat de l'empresa ha fet pœblica una nota adre ad a als treballadors en la qual desment els rumors de renœncia i es referma en la seva legitimitat representativa. Assenyalen que l'empresa els ha confirmat l ' a cceptaci de quatre mil pessetes en les pagues extraordin ries. La resta dels aspectes, s'est negociant. TambØ informen que treballen en tots els fronts per aconseguir l'alliberament dels detinguts, reafirmant el car cte r estrictament laboral del conflicte a fi que sigui entŁs aixi per l'autoritat governativa i laboral.
MESURES EXCEPCIONALS
El corresponsal de «Diario de Barcelona» centrava les causes del conflicte en dos aspectes b sics . El primer, la inflexibilitat en negociar unes reivindicacions elementals que suavitzarien la duresa de les condicions de treball. La segona causa se situa en una maniobra pol tica per part d'un corrent de Comissions Obreres l a que encap ala l'ORT , en la qual la precipitaci d'aquesta vaga hi jugaria a favor.
Mentrestant continuen les mesures at pique s per a pal·liar la situaci . Hom calcula en un ter del servei normal el nombre d'autobusos que circulen conduits per personal militar i del Parc M bil , amb la qual cosa resten cobertes la meitat de les l nies . TambØ s'han re- for at les l nie s del Metro alhora que s'enregistra una apreciable densificaci del tr nsit . Les l nie s servides per personal militar son gratuites, i nforma Europa Press, i s n protegides per. policies.
NOU CORRENT A COMISSIONS OBRERES
«El corrent unitari de Comissions Obreres ha nascut com a conseq Łncia d'un estat d'opini en el si de Comissions Obreres i pretØn i mpulsar dintre d'elles els plantej a ments sindicals perquŁ puguin assolir, fidels a la seva t r a dici hist rica, la constituci d'un sindicat unitari», manifestaren en una conferŁncia de premsa a Madrid, els representants d'aquest grup. entre els quals hi havia els membres del secretariat estatal de Comissions, JosØ Luis Alonso, JosØ Torres i Basilio Montes.
Segons aquest grup, el corrent majoritari de Comissions Obreres Øs contr ri a a aquests principis i corre el perill de convertir CCOO en una central sindical burocr tica , no unit ria i aliena als veritables interessos de la base, que est a favor de la unitat sindical. Malgrat aix , explic JosØ Luis Alonso, tots els presents no tenen interŁs a excloure's de CCOO, tot i les diferŁncies que mantenen amb el corrent majoritari dominat pel Partit Comunista espanyol.
TambØ hi ha una tercera corrent, «minorit ria», amb base en membres del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i Organitzaci Revolucion ri a del Treball (ORT) i grups independents que pretenen la creaci de «sindicats obrers d'empresa» per contrarestar la pol tica del govern i del capitalisme que cerca de fomentar l'assentament de la pluralitat de centrals sindicals.
Cal assenyalar, finalment, i segons informa Europa Press, que, al corrent «unitari» que s'acaba de presentar, s'integren membres del Moviment Comunista, Partit Cari , Partit Socialista Popular, Lliga Comunista (troskista), Germandat Obrera d'Acci Cat lic a i Joventut Obrera Cat lica.
ACTIVITAT POL˝TICA
«Ei govern adoptar el sistema electoral alemany»
Tierno Galv n analitza l'actitud del govern i l'oposici davant els comicis de l'any vinent
«El govern ha de mantenir contactes pr ctic s amb l ' e squerra com els mantØ amb la dreta, perquŁ si no, es produiria un desequilibri que fa mal a la pol tic a nacional», ha declarat a Logos Enrique Tierno Galv n, president del Partit Socialista Popular (PSP).
Respecte a les reunions celebrades amb l'Equip DØm crata-cristi , sobre la possible elaboraci d'una llei electoral manifest que«quanes tracta de temes tan importants Øs millor que les converses siguin col·lectives, no bilaterals, I crec que aix es produir en data pr xima».
A la pregunta de quin sistema creu que adoptar el govern en les eleccions, Tierno contest que «en estar per la pressi de la dreta, haur de cercar camins i ntermedis, Øs a dir, el tercer cam . Sospito que adoptar un sistema que ser c pia de l'.alemany, que estableix un m ni m del cinc per cent dels vots per a poder col·locar algun diputat en el Parlament».
LA POL¨MICA PSOE-GARCIA TREVIJANO
El PSOE ha enviat una circular a totes les federacions, seccions i membres del comitŁ nacional, acompanyada de l ' i n f o r me actisa- tori contra Garc a Trevijano redactat per un grup guine de l'oposici . segons anuncia la revista
TIERNOGALVAN
«Blanco y Negro». Aquest i nforme ja fou facilitat a la premsa pel mateix Garcia Trevijano. L'esmentat grup guine Øs de filiaci socialista.
En la mateixa revista, Garcia Trevijano reaccionaba amb un escrit en el qual puntualitza, entre d'altres coses: «El PSOE s'ha prestat a aquesta maniobra del colonialisme espanyol, inexplicablement unit a l ' o l i g a r q uia econ mic a del rŁgim, no tant perquŁ defensi activament una pol tic a reaccion ria davant el Tercer M n , com per oferir el meu cap, pol ticamen t parlant, al govern en la safata de l'oportunisme reformista que, incapa la ruptura democr tica del rŁgim, ha decidit de realitzar la ruptura antidemocr tica de l'oposici » .
LA FPS ACUSA DE CORRUPCIO
«La corrumpci estrangera de dirigents pol tics espanyols Øs infinitament mØs greu que l'esc ndo l de la Lockheed», diu una nota de la secretaria de relacions internacionals de la Federaci de Partits Socialistes enviada ahir a * la premsa.
En la nota, on s'al·ludeix al PSOE, el secretariat de la FPS reitera la seva declaraci anterior «per tal de clarificar el panorama pol ti c espanyol, i especialment ei de les diferents forces socialistes... precisant que la i ngerŁncia estrangera constitueix una greu pertorbaci de la convivŁn ja nacional i del procØs democratitzador».
MADRID
Ferits en la reuni de Falange
Una de les branques atac el rŁgim i la figura de Franco
L'acte de commemoraci de la fundaci de Falange Espanyola de les JONS no s'ha celebrat amb gaire tranquil·litat. Al Palau de Congressos del Ministeri d'Informaci que ha substituit el cl ssi c Teatre de la ComŁdia, les dissidŁncies doctrinals i t ctique s han originat picabaralles amb repartici d'unes quantes bufetades.
Hi ha hagut, pel cap baix, tres persones ferides, dues d'elles a causa dels cops de porres i d'altres objectes contundents, que van rebre al cap. La tercera persona sofr una ferida d'arma blanca i fou traslladada a una cl nica . De moment, no s'han facilitat ni les dad%s ni la identitat de cap dels contusionats.
Sigfrid Hillers de Luque, representant dels Cercles Ruiz de Alda, un dels grups minoritaris que porten el nom de Falange, provoc l'auditori amb unes quantes frases autocr tiques dedicades a la Falange, al rŁgim i, fins i tot, a la persona de Franco.
En aquest moment segon s asseguren testimonis de proximitat visual mØs fiable Fern nde z de la Mora i Blas Pinar ja havien sortit fora el carrer.
DesprØs, vinguØ el discurs de Raimundo Fern nde z Cuesta la vigoria del qual meravell en un home de vuitanta anys. El discurs f o u vibrant, i present un falangisme doctrinalment ancorat en el pretŁrit i estratŁgicament possibilista en el present. Parl d'una Falange pont entre el m n que ara acaba i el que s'est gestant; una Falange no excloent sin integradora.
LA FALANGE NO HA EXERCIT EL PODER
«Si la Falange ha estat en el poder, no l'ha exercit. Els qui hem seguit JosØ Antonio i est ve m i dentificats amb ell, no ten em autoritat moral com ell tenia per a implantar el ritme i la direcci que ell hauria donat a la Falange», va dir Raimundo Fern nde z Cuesta. Immediatament desprØs d'aquesta constataci , el cronista recordava una reflexi de Dionisio Ridruejo, aquell falangista de la primera hora que abandon , decebut, el partit de
JosØ Antonio. Escrivia Ridruejo: «A l ' a l a d a del 1942 ja havia quedat demostrat que el partit œnic obtindria perm s per a tot, excepte per a dues coses: la possessi plen ria de l ' Estat i l a reorganitzaci autŁntica de f orces populars no conformistes que fessin reviscol ar, d'alguna manera, l ' a c c i i nt errompuda de la classe liberal i de la classe obrera».
DesprØs d'haver fet una petita interrupci per a deixar pas als crits de «Franco, Franco», Fern ndez--Cuesta diguØ: «Si la dreta f o r ma una coalici i l ' e s q uerra t ambØ, Falange es presentar unida. Nosaltres no som ni immobilistes, ni rupturistes, ni capitalistes, ni comunistes, ni de dretes, ni d'esquerres; som falangistes.»
En aquells moments, els partidaris de Hillers van acabar de sortir del local, mentre dirigien crits de «feixistes, feixistes» als qui restaven dintre. En el vest bul va haver-hi un altre enfrontament amb els partidaris de la l nia tradicional de la Falange.
LA POLICIA PROTAGONITZA LA JORNADA
Els assistents a l'acte de commemoraci de la fundaci de Falange es calculen en unes tres mil persones. Hi foren representats els Cercles JosØ Antonio, els Cercles Ruiz de Alda, els antics membres del SEU i de Falange Espanyola i de les JONS. Es a dir, nomØs hi faltaven els hedillistes. Entre les personalitats cal fer referŁncia a la presŁncia de Pilar Primo de Rivera i Miguel Primo de Rivera.
La policia protagonitz les escenes finals de l'acte. Un falangista, no se sap ben bØ perquŁ, fou agredit per un agent de la Policia Armada, desprØs que un tinent, amb un meg fo n haguØs recomanat als assistents que no es formessin grups. Amb un cop teatral d'aquells que surten rodons, en veure l'agressi del policia, una cinquantena de falangistes encerclaren quatre o cinc policies que restaren al bell mig del grœp escoltant el «Cara al Sol».
JOS M PUIGJANER