'
PAIS BASC
Onze del PTE,alliberats
Dos d'ells eren acusats d'haver robat dues multicopistes
Les onze persones detingudes a Bilbao i d'altres poblacions de la contrada com a suposats membres del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i de la Jove Guàrdia Roja, han estat posades en llibertat.
Els detinguts, entre els quals hi havia alguns estudiants, havien estat posats a disposició judicial dies enrera Després, el jutge ordenà la llibertat de nou d'ells i. finalment, durant el passat cap de setmana, foren alliberats els dos que restaven. els quals eren acusats d'haver participat en el robatori i de dues multicopistes.
TREBALLADORS TANCATS EN UNA ESGLESIA
Un grup de treballadors de l'empresa MAMESA. de la població guipuscoana de Renteria. es van tancar ahir a l'església de Sant Josep
TR FIC
Quaranta sis morts el passat cap de setmana
Quaranta-sis morts i vint-i-dos ferits greus és el resultat dels trenta-nou accidents de circulació del darrer cap de setmana prolongat per la festa del dilluns, segons ha informat la direcció general de. Tràfic. Dissabte hi va haver vint morts i quatre ferits greus; diumenge, tretze morts i sis ferits, i el dilluns, tretze morts i dotze ferits greus. Segons l'esmentada direcció general, la nova limitació de velocitat fou respectada gairebé per tothom i, a l'entrada de Madrid, les cues van ésser un poc més llargues que de costum.
IKASTOLES (2)
Paper de la burgesia i del clergat
Si bé la «ikastola», tal com l'entenem ara, no neix fins als anys 60, d'intents d'escoles basques, n'hi havia hagut a Euskadi des de temps antics.
El primer d'aquests intents sorgeix l'any 1794, quan un basc, Garat. essent ministre del govern de França, proposà la introducció de l'euskera a les escoles d'Euskadi Nord, sense que els resultats fossin gaire brillants.
L'any 1851 es publicà un document favorable a l'euskera, ja que propugnava l'ensenyança bilingüe. Més tard, l'inspector d'educació Pecau, encarregat de fer un i nforme sobre l ' e uskera a l'ensenyament, declarava, l'any 1880, que el basc no tan sols no havia de ser bandejat de l'ensenyança, sinó que era obligació dels mestres d'aprendre'l durant elc dos últims anys d'estudis.
Però, quina influència van tenir aquests bons projectes?
Vist amb una perspectiva de gairebé setanta anys, ens trobem que l'any 1904 el govern francès dicta una llei mitjançant la qual prohibia l'ensenyança de l'euskera a totes les escoles primàries del País Basc Nord. D'aleshores ençà l'euskera ha sofert un gran retrocés, i ara l'ensenyament en basc no pot estendre's més enllà del període pre-escolar.
A Euskadi Sud els camins que ens porten vers la «ikastola» són molt diferents.
NEIX LA PRIMERA «IKASTOLA»
L'any 1903, R M de Azkue (primer president de l'Acadèmia de la Llen- gua Basca) intentà la creació d'una «ikastola» a Biscaia i va néixer, després de molts entrebancs, la primera «ikastola» a Bilbao, l'any 1094, amb el nom de Nuestra de Itziar.
No fou pas casualitat que el naixement de la primera «ikastola» coincidís amb el fort desenvolupament del recentment creat PNV (Partit Nacionalista Basc), que propugnava un nacionalisme catòlic-integrista, racista i tradicional, distingint-se del «fuerisme» que acceptava Euskadi com a nació.
Així i tot, el PNV ajudà molt a ser conscient políticament una part important de la petita burgesia i una gran part del clero basc.
En aquells temps la i mmigració de mà d'obra, que principalment venia d'Andalusia i de Castella, era molt nombrosa i es produien situacions molt conflictives, tant en l'aspecte lingüístic com èn el social. Cal emmarcar tot aquest procés en el context de la i ndustrialització que vivia en aquells anys Euskadi Sud. El reflex d'aquest desenvolupament econòmic i l'extensió de les idees nacionalistes del PNV era ja molt fort a tot el país.
Aíxí doncs, l'any 1917 es crea la primera «ikastola» a Guipúscoa (Sant Sebastià), fundada per Mikel Munoa; tenia per nom Euskal-lkastetxea (Escola Basca). Es significatiu el nom d'aquesta si el comparem amb el que tenia l'altra «ikastola» creada tretze anys abans a Bilbao.
EL PAPER DE L'ESGLESIA
Les característiques més i mportants d'aquesta «ikastola» eren les següents:
El professorat era constituit pels pares claretians. L'ensenyament era monolingüe, en euskera, encara que es feien alguns exercicis en castellà. Cap a l'any 1920 comptava j a amb més de dos-cents alumnes, als quals «se'ls impartia el servei religiós adequat»; aquest últim serà un dels trets fonamentals de la «ikastola» com a institució, reflex a la vegada de la direcció que va adoptar la política nacionalista en aquella època.
En els anys posteriors, les «ikastoles» es van continuar estenent per tot el País Basc, encara que no van representar mai un moviment popular com el que avui vivim.
Amb la caiguda de la II República espanyola, i amb ella la del govern basc autònom, l'any 1937, t ota aquesta experiència com moltes d'altres es va tallar en sec.
A Euskadi Sud va quedar completament prohibit parlar en basc als centres oficials i públics (mercats, tavernes, escoles...). Foren expulsats dels seus llocs tots els mestres i f uncionaris que no fossin prou addictes al nou règim, es prohibí editar qualsevol llibre, revista o publicació en basc, etc.
Aquest difícil període durarà fins als anys 60, en què apareixen uns tímids intents de revifalla de la literatura basca, encara que els únics llibres que es publiquin versin sobre religió.
Es en aquesta època també (anys 58-60), quan es funden les primeres «ikastoles», que seran les peoneres de l'actual moviment.
«JORJA CIRERA
de l'esmentada població per protestar pel fet que fa quatre mesos que no cobren llur sou. La Magistratura de Treball havia resolt que els obrers haurien de percebre un mes. però l'empresa aíectada no els podrà pagar fins al desembre, quan el temps passat serà ja de sis mesos, sense que els treballadors hagin rebut el salari.
AEROPORT REGIONAL A ALABA
A Fronda, al costat de Vitòria, començaran les obres de construcció de l'aeroport amb una pista de dos mil dos-cents metres de llargada, per fer la qual caldrà remoure un milió de metres cúbics de terra.
Les autoritats alabeses volen que aquest nou aeroport sigui el centre de les comunicacions aèries de la regió basca. Burgos i Logronyo, per tal de compensar les difícils condicions dels actuals aeroports de Sondica (Bilbao) i Fuenterrabia (Sant Sebastià).
CASINO TANCAT AL PAIS BASC FRANCÉS
E' casino de Pau ha tancat les seves taules de joc per decisió del ministeri de i interior francès, que ha retirat l'autorització corresponent.
Aquesta decisió era esperada perquè la meitat dels treballadors de la plantilla estaven sense feina.
La causa principal de la crisi era la disminució del nombre de clients espanyols.
PROHIBIDA
LA IMPORTACIO DE MUSCLOS
Les autoritats sanitàries franceses han retirat dels mercats diverses partides de musclos procedents de Vigo.
El secretari d'Estat francès corresponent ha prohibit la i mportació d'aquest tipus de marisc procedent de la regió gallega.
ROBERT PETIT
TREBALL
Set obrers de l ' E M T processats pel TOP
Es mantØ la vaga amb intensitat,llevat de casos aillats de reincorporaci a la feina
En el sisè dia de vaga, ahir, el conflicte Protagonitzat pels sis mil t r e b a l l a d o r s de l ' Empresa Municipal de Transports -EMT- de Madrid persistia amb renovada intensitat sense indicis de solució. Dos treballadors mos foren detinguts
Els set treballadors que encara romanien a disposició del jutjat d'Ordre Públic, van ser processats. Sorgiren d'altra banda els primers brots del que en mitjans obrers s a nomenen esquirols, en produirse les primeres incorporacions, degudament escortats per la policia armada. En coneixerser-se les detencions gairebé tots abandonaren el treball, tornant a la vaga.
PRESÓ PREVENTIVA
Benítez Ballesteros, Mariano Pérez Plaza, José Antonio Espinosa Sànchez, i Ramiro Olgado Caivo. En el segon, Juiiàn Sandalio López . José Luis Casado Simón i Ramon Fernàndez Iglesias.
El que fa referència a la segona condició per a rependre la feina, el de l'aixecament d'uns dos-cents expedients incoats per l'empresa i la readmissió dels quaranta treballadors acomiadats, l'empresa ha donat garanties, només verbals, de solució, amb la mateixa coddició de sempre:la reincorporació prèvia dels treballadors.
DURA ACTUACIÓ POLICÍACA
La f orça armada impedí les celebracions d'asamblees, i tots els intents de manifestació que es pro, duiren al llarg del dia d'ahir.
Fonts laboralistes informaren, qué dels set treballadors processats, quatre foren alliberats sota fiança de vint-i-cinc mil pessetes i la resta seran enviats a Carabanchel, en presó preventiva. En el primer grup, s'hi troben, Teodoro
A les cinc del matí, com cada dia, els empleats de l'EMT es concentraren a les cotxeres de Fuencarral per celebrar l ' a s s a m b l e a on diàriament es deliberen les condicions de l'empresa per a la reincorporació. La policia n'impedí la cele-
POL¨MICA PESQUERA
Espanya-CEE: Conflicte d'aig es
El límit de les dues-centes milles d'ampliació de les aigües territorials dels paisos de la CEE. i que afecta especialment els pescadors del País Basc i de Galícia, serà negociat pel govern espanyol amb el Mercat Comú. Fonts ben i nformades declararen a Logos que «tan bon punt la Comunitat Econòmica Europea comuniqui a Espanya la seva decisió d'extendre les seves aigües a dues-centes milles es demanarà l'obertura de negociacions».
cions que inevitablement s'hauràn d'establir, hauràn de respectar de manera favorable a Espanya els drets històrics. D'altra banda. Moro creu que és un contrasentit l'aplicació d'aquesta mesura quan l'Estat espanyol camina cap a una integració en el Mercat Comú.
El director general de pesca. Víctor Moro, confia que les negocia-
El problema segons dades aportades pel director general de pesca, afectaria directament prop de mil vaixells i quinze mil treballadors que pesquen en la zona amenaçada per l'ampliació. En aquestes zones s'obté la tercera part del volum de les captures, estimades en un milió, aproximat de tones.
GUINEA
Trevijano es defensar als tribunals
«DemandarØ els rgans d'expressi que m'han acusat»
«Tots els òrgans d'expressió i totes les persones privades que m'han insultat, sense cap excepció, els portaré davant els tribunals», diu la nota que García Trevijano, a través de la premsa, ha fet arribar a l'opinió pública.
En el darrer paràgraf, García Trevijano diu que «molt aviat quan passi el temperi d'aquesta «maquinació política», informaré l'opinió pública sobre la veritat objectiva de totes i cada una de les falses acusacions que se m'han fet. No per provar la meva innocència, ja que de res no se m'acusa, sinó per demostrar que la meva actuació a Guinea no pot ésser més que motiu d'orgull i satisfacció per a tot ciutadà que sigui patriota honrat, demòcrata o progressista».
Garcia Trevijano explica en la nota perquè no s'aculi al dret de rèplica: La publicació d'una acusació privada contra l'honor d'una persona, a causa de la publicitat i difusió que porta en ella mateixa, la deshonra inexorablement. El dret de rèplica no pot retirar ja la imatge creada entorn de qui es veu embolicat en l'escàndol. Però en el meu cas particular, aquests mitjans informatius no han funcionat ni com a jutge, el qual abans d'admetre una denúncia o querella privada, conscient del mal que només el fet d'admetre~la pot fer a ia persona «potser» innocent, fa un treball seriós d'investigació, i només quan troba «indicis racionals» de verossimilitut, l'admet».
En general, García Trevijano f a un atac global a la premsa «que s'ha prestat, moltes vegades inconscientment, a la maquinació d'un partit que vol eliminar un obstacle polític», i diu que «sembla que la llibertat de premsa consisteix a obrir lliurement els espais informatius a la injúria i a la calúmnia indocumentades; sense la més mínima precaució sobre la verossimilitud o probabilitat dels fets afirmats».
PROBLEMES DEL LLENGUATGE
i
QUEQUESA CE N T R E M È D I C D ' A U D I C I O I L L E N G U A T G E
Sant Elies, 42 bis, entl. 2. 3 Telèfons: 2289472 i 2114229
EN NOM S 7 DIES
Reformem la seva cuina o cambra dc bany. Facilitats de pagament fins 24 mesos.
Pressupost sense compromís.
A R T - I L A R
Av. Gaudí, 66. Tel. 255 6< 04
4
bració i comminà els treballadors a reintegrar-se als seus llocs de treball sota l'amenaça de éesallotjar les cotxeres a tres quarts de sís. Van ser dissolts a les 5.20. Cap a dos quarts d'una els treballadors de (EMT es concentraren a ia rodalia de la plaça d'Espanya i de la delegació de Transports, La policia armada els dispersà. Es produirem intents de manifestació amb els crits Rs«EMT Unitat« i «l'EMT unida mai no serà vençuda» a la Gran Viacarrer d Alcalà i vies adjec Contingents de la policia en tallaren el desenvolupament.
Quant a la posició dels enllaços sindicals i jurat d'empresa no reconegut com a interlocutor vàlid dels vaguistes, que només reconeixen els seus represetants integrats a la Plataforma Unitària, i escollits en assemblea, continuen les negociacions amb l'empresa, sobrepassats oel conflicte.
INCIDENTS AL METRO
Els treballadors del Metro de Madrid no s'incorporaren a la vaga com s'havia rumorejat. Amb tot, en un comunicat sorgit d'una assemblea, acordaren de solidaritzar-se amb els vaguistes de l'EMT a través dels seus enllaços sindicals. Ahir al matí es p r o d u i r e n b r o t s d'assemblees i intents de ritme lent en algunes de les línies coincidents amb una avaería de la línia del suburbà que mantingué interromput unes hores el servei.
En una nota feta pública pel govern civil es treia importància a aquest fet i s'anunciava el funcionament de 371 autobusos patrulla per soldats, guàrdia civil i policia armada i la reincorporació de quaranta treballadors en un curt termini.. A primeres hores del matí, segons Cifra, només ho feren set parelles de conductor i cobrador.
A última hora de la tarda, la vaga tornava a ser pràcticament general