LLEI ELECTORAL
Genzàlei Casanova: vot regional
En la sessi inaugural de! I CongrØs es va debatre la problem tica de es nacionalitats
Coincidint amb el debat iniciat avui a les Corts fou inauqurat a Madrid el Pnmer Congrés de Llei Esectoral i Conseqüències Polítiques, òrg a n i t z a t p e l C e n t r e d Investiqació i Tècniques Polít i q u e s . La s u p e r p o s i c i ó d ambdós fets restà ressò a un esdeveniment sens dubte rellevant pel tema i per la qualitat dels ponents i dels assistents, la majoria d'ells capdavanters polítics i experts de primera fila.
La selectivitat dels congressistes tou acrescuda gràcies a una quota de dotze mil pessetes a l'hora de la i nscripció Tanmateix, l'assistència a la primera jornada es pot qualificar de satisfactòria, car ultrapassava els cent cinquanta congressistes. observadors i convidats. En el programa figuren les intervencions de Juan Díez Nicoíàs. Maurice Duverger. Josep Antoni Gonzàlez Casanova, Manuel Jiménez de Parqa. Henri Lefevbre Miguel Martínez Cuadrado, Dieter Nohle, Carfos Ollero. etc L aportació catalana als preparatius del congrés ha estat també molt nombrosa, car entre els col·laboradors hi ha Josep Benet. Jordi Trias Sagnier, Santiago Udína. Jordi Solé Tura. Josep Maria Vallès. Mana Rosa Virós. etc.
En els corredors de la sala de conferències. e!s assistents destacaren la conveniència d'aquesta mena de debats que ajudin a clarificar les possibles solucions polítiques d'un procés en ei qual la majoria dels espanyols no tenen cap mena d'experiència, com indicaren diversos ponents. La presència de conferenciants alemanys i f r a n c e s o s r e f o r ç à ia col·laboració entre teòrics i pràctics de la política que es troben en nombroses ocasions.
LA CONFERENCIA
La primera conferència fou a càrrec del professor Josep Antoni Gonzàlez Casanova, catedràtic de teoria de I Estat a la Universitat de Barcelona. El professor Gonzàlez Casanova dissertà sobre «Llei elect oral i estructura regional de lEstat». Afirmà que fes nacionalitats, pel que fa a ( organització electoral, es captenen com a regions, car per a tots els partits bascs, catalans, gallecs, andalusos, valencians... o estatals, la problemàtica electoral ve a ser la mateixa. Diferenciar entre regió i nació és feina de ía ciència política, però no de la llei eiectoral. Això no vol dir que les eleccions no incideixin en aquest fet. digué. Reconegué més endavant que els partits regionals també són de classe, i que és freqüent el cas que partits diferents pel que fa a ia classe social lluitin pe! mateix nacionalisme Afirmà que ía llei electoral per ell a mateixa no c r e a r à ni estabilitzarà res. i sostingué que «ais catalans, o ens deixen ser el que hem estat sempre, és a dir, federals i contraris a una superestructura oligàrquica, c ens condemnen al separatisme i a una via exclusiva». Afegí després que els partits d extrema esquerra han de tenir també oportunitats electorals, no per a recuperarlos, sinó perquè participin obertament en el joc democràtic.
Durant el col·loqui es produïren nombroses intervencions, entre les quais destacà la de Miquel Sellarès, el qual afirmà que ei fet de les nacionalitats havia de ser reconegut des d un principi. «Catalunya convertirà les eleccions en un plebiscit sobre ei nacionalisme^. digué. Jordi Solé Tura. per la seva banda, afirmà que el mínim electora! constituirà una qüestió decisiva, i que tots els partits han de poder estar representats al Parlament. L'alemany Dieter Dohle féu una interessant precisió en recordar que hi ha molts sistemes electorals majoritaris i molts de proporcionals; cal aclarir a quin ens referim. Al final del col·loqui, uns delegats andalusos plantejaren el problema
RELACIONS ESTRANGERES Su rez visitar oficialment Portugal
El president del govern Adoifo Suàrez anirà en visita oficial a Portugal el pròxim dia 24. El ministeri d'Afers Estrangers no ha fet públic encara cap comunicat del viatge, que es considera eminentment polític. Segons fonts de la presidència s'estudiarà la urgència de revisar les relacions bilaterais des de després del 25 d abril protu· gués i des del 20 de novembre postfranquista.
Com a temes importants de converses · negociacions, en medis polítics s apunta el del Pacte Ibèric.
Un altre accident al metro madrileny
Ahir es va produir un altre accident en el Metro de Madrid El nombre de ferits, aquesta vegada, és de dos, d escassa consideració, que van ser portats directament a llur domicili, segons la informació recollida per Cifra i Logos
Amb aquest, són ja quatre els accidents que shan produit enguany en el Metro madrileny. L anterior va tenir lloc fa uns deu dies.
DOSUGO t r i u n f b a
REGALS D'EMPRESA ALTA QUALITAT
Saló Víctor Pradera, 13. prat Tels: 301 31 48 i 318 93 30
BARCELONA
signat per Espanya i Portugal. Des de l'enderrocament de! règim salazarista s'ha insistit diverses vegades en la necessitat de la seva actualització. Ensems figuren qüestions relacionades amb les possibles indemnitzacions a Espanya pels béns de ciutadans espanyols que foren confiscats arran de la Revolució del 25 d'abril.
REPERCUSSIONS
Tota la premsa dóna gran relleu a la pròxima visita d'Adolfo Suàrez a Lisboa acompanyat del seu ministre d'Afers Estrangers Marcelino Oreja; la visita va ser anunciada fffímer per i ' a c t u a l ambaixador d'Espanya a Lisboa, Rodríguez-Porrero t Chavarrí, quan sortia d'una audiència que Mario Soares havia concedit. Encara que s'arribés a anunciar el dia 24 vinent com ia data de la visita, aquesta informació fou desmentida immediatament. Tanmateix, s ha indicat que la visita es realitzarà durant aquest mes. La premsa portuguesa en general recull amb molt d'interès aquesta visita, i dóna relleu a la necessitat de normalitzar les relacions entre els dos paisos i resoldre alguns problemes de contenciós, com el derivat de l'incendi de l'ambaixada d'Espanya a Lisboa i any passat.
VIATGES COSMOS
Enric Granados, 19
Tel. 253 11 03 - Barcelona-?
EXCURSIONS RECOMANADES
20/11
Fi seím. Serra ae Prades
1900 700 950 700 20c 1000 SOQp
25 11
Massanet de Cabrenys
28/11
Ei Nou parador de Tortosa
2/12
Cap de Creus i Museo D'alí
4
'12
Vtl Nit St Xavier
5/12
tnocentada de Manresa Lourdes. Aran. Aragnouet
SI 6
,! \ ( « \ / , \ L I 7 . ( ASANOV.-VS
del vot dels emigrats. «<,Els emigrats a les regions industrials podran votar els representants de la seva regió d'origen?», preguntaren!
JOSEP M SANMARTI
GUINEA
Desmentiment 2 totes les informacions
L'ambaixada a Madrid calia sobre els diners desapareguts
La representació diplomàtica de ia república de Guinea oferí . ahir a Madrid una roda de premsa per clarificar les informacions aparegudes a la premsa espanyola. Malgrat dir que totes eren falses, el representant oficial. Eiyang, es negà a respondre una pregunta sobre els 4 0 milions de dòlars desapareguts d'un compte bancari durant la independència, sobre el que tenien poder les autoritats espanyoles.
Eiyang declarà que no podia subministrar cap i nformació sobre aquest afer, ja que «no es t r acta de destruir sinó de construir».
El represnetant guineà desmentí de manera oficiai el contingut de totes les informacions aparegudes en els mitjans informatius espanyols sobre aqueil país i protestà pel fet que el govern espanyol hagi permès que aquests mitjans s'hagin convertit en «simples port a v e u s d'un petit «grup de nostàlgics»
Després d'indicar que el govern guineà no admet ingerències de cap assessor estranger en els afers del seu país, el comunicat lliurat per l'ambaixada guineana declara que «el govern de Guinea no oblidarà mai l'idealisme i la competència que Garcia Trevijano prestà a la causa de la descolonització pacífica de Guinea Equatorial». Per altra part, es declara que García Trevijano no va rebre cap retribució pels treballs realitzats i que tampoc la va demanar, la retribució.
LES RELACIONS AMB ESPANYA
Després de declarar que les manifestacions en contra de Guinea
Rda. Gral. Mitre. 138. t e l : 2 1 2 3 2 9 2 Barcelona - 6
eren fetes per un grup de persones depurades pel president Macias en base a la seva incompetència professional. el re presentant oficia! guineà declarà que els estuaíants del seu país residents a estranger podien tornar a Guinea en el moment que volguessin.
Pei que fa a les relacions amb Espanya, declarà que Guinea vol íntensificar-ies i que Espanya devia, moralment, ajudar aquell país. Eiyang declarà, així mateix, que el president Macias ha dipositat grans esperances en el rei Joan Carles, «que res no té que veure amb el passat guineà».
En la roda de premsa. Ela Eyang declarà que ta constitució que ha elaborat Espanya de manera oficial per a aquell país ha estat una constitució imposada i que en conseqüència, el president Macias l'ha feta canviar després de ies eleccions en què resultà elegit.
ESPANYA-CEE
Febles negociacions pesqueres
L'amabaíxador fillastres confia en els «drets històrics»
A h i r c o m e n ç a r e n a Brussel·les unes negociacions HispanoEuropees ben tristes, malgrat el triomfalisme oficial espanyol Són consagrades a concertar ei període de retirada dels pescadors de l'Estat espanyol que treballaven fins ara a I Atlàntic Nord i que resulten afectats per la recent creació de la zona marítima exclusiva de dues-ceníes milles (trescents setanta quilòmetres) pels membres de la comunitat econòmica europea.
Ha astorat ia visió summament optimista presentada a'nir a Brussel·les als corresponsals de l'Estat espanyol per l'ambaixadador Alberto Ullastrss. «hem manifestat als comunitaris -declarà- que estem disposats s negociar per ta! de s a l v a g u a r d a r els i n t e r e s s o s d'ambdues parts i trobar una solució satisfactòria per a tothom . Hem fet esment deis nostres drets històrics en aigües europees i a les convencions internacionals, i esperem, d'altra banda, rebre un tracte especial car Espanya no és un país tercer (no membre de la CEE) qualsevol. No podem oblidar la nostra proximitat , les afinitats i les relacions d'amistat amb la comunitat europea.»
L'ambaixador espanyol davant la CEE no esmentà ni una vegada les paraules «retirada de vaixells», que de fet representen l'únic objectiu de la negociació. Resulta ingenu basar la negociació, per part oficial espanyola, en arguments de la mena de «la vocació europea d 'Espanya», els «drets històrics adquirits» o bé «Espanya, membre potencial de la CEE».
L'administració oficial espanyola és en una situació delicada, en resultar públicament evident, amb motiu d'aquest afer. la seva poca vocació Europea dels últims decennis i la inoperància de la planificació estatal del sector pesquer. En un estat peninsular com el nostre, i marítim per excel.lencia, el peix esdevé progressivament un producte de luxe.
QUEIXES DELS ARMADORS
Les veus empresarials espanyoles d aquest sector han estat rorundes a l'hora de judicar «la passivitat administrativa que ha bloquejat la creació d'organismes aptes, la iniciació de convenis internacionals escaients, la publicació d'una llei de pesca efiçss i moderna» així com «la inhibició governamental davant la política agressiva del Marroc contra els pescadors espanyols i 1a política d 'importació d 'espècies ja excedents en el pais, etc.». (Conferència de premsa de la federació d'armadors).
Segons el director general de Pesca, Víctor Moro, present a la primera sessió d'ahir de les negociacions Híspano-Europees. el valor en primera venda (a la llotja) del peix capturat actualment a la zona implicada de l'Atlàntic Nord se situa en vint mil milions de pessetes. Aquesta quantitat de! producte nacional haurà de ser substituida per i mportacions -i, per tant, més desequilibri de la balança de pagaments- quan els pescadors espanyols hagin d'abandonar la zona europea. Et peix d aquesta zona representa entre un 40 i un 50 per cent del consum de peix fresc espanyol, el qual se situa globalment en trenta Kg per persona i any.
XAVIER FEBRES
Trevijano, demandat per Novais
Les informacions de la representació oficiai guineana se sumen a toies les aparegudes, de manera extraordinàriament confosa, en els darrers temps a Espanya, com a conseqüència de l'aixecament de la matèria reservada que pesava sobre totes les informacions referents a la ex-colònia des de que aconseguí ía independència, el 1968
Ei periodista José Antonio Novais ha presentat una querella pels delictes de calúmnia i injúria contra l'advocat García Trevijano per les declaracions que va fer a «Diario 16» el 20 d'octubre passat sobre I actuació de Novais a Guinea Equatorial. El periodista demana a l'ex notari 90 milions de pessetes.
Novais hà declarat a Cifra que, en cas de guanyar, lliurarà els cèntims a la Creu Roja Internacional, «en record de la meva col.laboració en el seu comitè, a Santa Isabel, durant la guerra de Biafra. Allà me'n vaig adonar de la eficàcia d'aquesta organització».
TRABAJADORES
CónuiRadftos, Dede ahera a vuestro Servicio ta RED DE OFICINAJ DE EMPLEO del Ministeri© de Trabaje.
Inícrmachto en el Servicio ( Y üccidn .formativa
SEAF>
· T A G l ' I A A t l
s
MODA PER A NENS I NENES LLENCERIA
Trav. Gracia 209 tel: 213 78 1S S-1*