PAIS BASC
Un gu rdia civil detingut
Dispar els trets que mataren un noi e n u n a "bofte'
En relació amb els incidents de la sala de festes Bordatxo de la població navarresa de Santesteban, una segona nota oficial ha establert que el guàrdia civil José Roca, que va matar el jove Santiago Navas i va ferir José Javier Nuin (que continua qreu! i José Antonio Díez, era allí, vestit de paisà, fora de servei, sense autorització dels superiors i en companyia d'un grup de minaires.
Aquest grup va discutir i es va barallar amb un altre de joves navarresos El guàrdia civil Roca va intervenir aleshores per defensar els seus amics pistola en mà. Posteriorment altres persones que eren al local van aconseguir de desarrnar-lo i el. van apallissar.
Ei guàrdia civil autor dels trets ha esta arrestat i pasarà a disposició judicial.
Ahir, divendres empreses de Navarra van fer vaga en protesta contra aquest fet T pel mateix motiu han deixat d assistir a classe els alumnes de la Facultat de Dret de Sant Sebastià.
ALLIBERATS D i t PCE
La nit del dilluns van ésser alliberat», després de dipositada una fiança de deu mil pessetes, Juan Franco i Francisco Idiaquez.
Ambdós havien estat detinguts dilluns mateix per haver participat diumenge en una assemblea del Partit Comunista d'Euskadi, celebrada a Sant Sebastià, durant la qual s'havien lliurat dos-cents carnets a membres guipuscoans dei partit
TORNA EL CAPITA ALONSO
Ahir va tornar a Tolosa el capità Luis Alonso, de la guàrdia civil, que ja ha acomplert dos mesos d'arrest al Ferrol a conseqüència de la seva atitud d'obeir l'alcalde d'aquesta població guipuscoana, que li va demanar que no intervingués la força pública per dissoldre una manifestació pacifica en la qual participaven unes deu mil persones de tota edat.
ASSOCIACIO PRO AMNISTIA
Les comissions gestores i l'Associació Pro Amnistia d'Euskadi han fet pública una nota en la qual protesten per la prohibició governativa a la comissió gestora Pro Amnistia de Guipúscoa i contra l'actuació policíaca en la detenció de cent cinquanta-quatré persones s Arànzazu, en contradicció amb el propòsit democratitzador anunciat pei govern.
ROBERT PETIT
PONTEVEDRA
Una altra condemna per adulteri
Una parella ha estat condemnada per adulteri a Pontevedra. La sentència de l ' a u d i è n c i a provincial ha condemnat Ramón López Padín, veí de Villajuàn, i Emilia Oíaz Bua, veina de Villanueva de Arosa.
MADRID: PROHIBIDA UNA CONFERENCIA DE LINDA JENESS
La pena és de sis mesos i un dia de presidi menor i -una multa en concepte d'indemnització al marit de cerrt mil pessetes.
La conferència que sobre «Socialisme i feminisme» havia de pronunciar ahir la dirigent feminista nord-americana Linda Jeness a la casa de la Cúltura de Getafe, fou prohibida per l'autoritat governativa, segons un portàveu de la Comunista:
El poble basc, potencial de lluita
ConferŁncies de l'historiador Paco Letamendia a Barcelona
Aquest darrer cap de setmana ha donat unes conferències a Barcelona sobre la història d'Euskadi I advocat i historiador Paco Letamendia, conegut també amb ei sobrenom d Ortiz.
Paco Letamendia és autor de dos coneguts llibres: Història d'Euskadi: el nacionalisme basc i ETA i Els bascos ahir, avui i demà, signats amb el nom d'Ortzi.
Participà com a advocat en el judici de Burgos i col. laborà en ia redacció del llibre que sobre aquest judici es publicà més tard, El procés d'Euskadi a Burgos. Des de l'any 1972 visqué exiliat, primer a París i després a Euskadi Nord, i tornà aquest estiu acollint-se a l'amnistia. Actualment exerceix l'advocacia laborista i la defensa dels presos polítics, però treballa alhora en ia redacci ó d'un estudi comparat i u entre eis estatuts d'autonomia de Galícia, Euskadi i Catalunya.
Les conferències que ha donat aquests dies a Barcelona anaven adreçades principalment als estudiants bascos que hi ha a la nostra Universitat.
L'exposició de la història d'Euskadi la va dividir en dues sessions, la primera de ies quals comprenia des de la prehistòria fins a l'any 1956, i la segona anava des de l'any 56 fins al moment actual.
INTEGRACIÓ OE LA POBLACIO IMMIGRADA
En ia primera sessió tingué molt d'interès ia recuperació que féu de les guerres cariines, car refutà els típics arguments que les consideren un moviment reaccionari i en donà la visió d'una lluita dels camperols con- tra els liberals que volien destruir la llibertat nacional basca. La segona sessió dedicada als dos últims decennis, fou molt informativa i aclarí moltes dades que aquí ens són gairebé desconegudes. Explicà, principalment, la història dels moviments nacionalistes bascos de l'actualitat i llur evolució cap a i deologies socialistes sense abandonar llur nacionalisme. El col. loqui fou molt animaí i s'hi produiren discussions molt interessants que aclariren encara més l'actual situació política basca. Una de les coses que s'hi demostraren és la integració de la població immigrada en la lluita general del poble basc, l'exemple més palès de la qual és el cas de Txiki.
El que quedà més clar 4, sobretot, allò en què tothom estava d'acord fou la gran potencialitat de lluita que té actualment el poble basc i que contínuament es posa de manifest.
En acabar la conferència, malgrat el poc temps de què disposava, vam aconseguir de fer-lí unes quantes preguntes.
PER QUE MANCA LA UNITAT
Ortzi, i,ens podries dir quines son, segons tu, les raons' que impedeixen l'existència a Euskadi de cap organisme unitari?
Les raons per tes quals a Euskadi no hi ha un organisme unitari són l'existència de due9 forces d'aquest tipus: el govern basc a l'exili integrat principalment pei PNB i el PSOE) i l'Assemblea Democràtica (creada pel PCE), però ni l'un ni ('altre no representen en llurs programes les aspiracions populars. La realitat que es viu al carrer és inassimilable per aquests organismes. Encara que les posicions del «govern d'Euskadi» i de «l'Assemblea Democràtica són homologables a les aspiracions de la resta de l'Estat, el programa més assumit pel poble no ho és. Si a Euskadi arriba a existir un organisme realment unitari, haurà de constituir-se sobre la base del KAS (Koordinadora Abertzale Sozialista), òrgan que és molt més dinàmic i més fidel reflex de les aspiracions dei carrer.
L'ALTERNATIVA NACIONALISTA
El KAS és una aliança estratègica de les forces que han sorgit a Euskadi durant aquests darrers quinze anys de lluità. Es format per les següents organitzacions: LAIA, ETA p-m, EHAS, un partit que s'està formant i que encara no té nom, LAB i LAK (les dues sindicals basques). Aquesta aliança estratègica es basa en quatre punts principals, que sòr. independència, socialisme, reunificació nacional i internacionalisme. El KAS també és alhora una alternativa tàctica a curt termini, que té tres punts principals, entre d'altres: amnistia, dissolució dels cossos repressius, i consecució d'un Estatut d'autonomia superior al del 36. Ara negocia acords amb el MC, ORT i el Partit Carií de cara a aquesta alternativa tàctica.
Ens podries enumerar els problemes més urgents que, segons la teva manera de veure, té plantejats avui Euskadi?
Bé, sens dubte, l'alliberament de tots els qui han lluitat per Euskadi i ei socialisme, i que actualment s'estan podrint a les presons, Ma fi de l'opressió nacional en tots els seus aspecte 5 ' JORJA CIRERA
MADRID
Espera d'un tomb favorable al PCE
El govern podria accedir en aquest punt com un regal de Hadal a l'oposiciØ
El govern presenta una faç serena, la faç de qui està segur de si mateix. A mesura que van passant els dies, es veu més clar que el r e f e r è n d u m consolidarà la posició governa mental.
De tota manera, segons fonts provinents de grups marxistes més a l'esquerra dei Partit Comunista consultades per aquest corresponsal. convé no passar per alt que de la campanya antireferèndum. que desencadernarà l ' o posició encara no n'ha sortit a la superfície ni tan sols el primer plat. Les pintades deis carrers només són l'aperitiu d'aquesta campanya. D'acord amb les fonts esmentades, la raó per la qual aquests grups d'oposició no han destapat la seva olla és. senzillament, la por davant dels mecanismes repressius que podrien continuar funcionant. Val a recordar que tant el Partit Comunista, com el Partit del Treball han sofert darrerament una bona colla de detencions entre els seus militants.
En els cercles d'opinió més propers al govern, allà on es fa política de suport governamental, es deia ahir que el govern ha actuat amb força imaginació i que d'ara endavant la seva tasca principal consistirà a intentar guanyar per a l a d e m o c r à c i a s e c t o r s ideològicament marxistes, poc 0 molt moderats, com el PSOE renovat oel Partit Socialista Popular, de . Tierno Galvàn. Sembla molt clar que sense la participació d'aquests partits, la credibilitat democràtica de les properes eleccions seria molt discutible.
Sembla que una de les proves fefaents de l'intent del govern és la conversa que és a punt de celebrar el president del govern amb el professor Tierno Galvàn. Aquesta conversa sembla imminent, i potser tindrà lloc avui mateix, però a l'hora de transmetre aquesta crònica els serveis de premsa de. la Presidència del. govern no podien assegurar res sobre aquesta trobada.
AUGMENTEN LES ESPECULACIONS SOBRE EL PC
Pel que toca a la sort de les agrupacions polítiques més -a l'esquerra dels socialistes, hi ha divisió d'opinions. Alguns observadors continuen sostenint la tesi que els comunistes, de moment, quedarien marginats del. joc polític, i reduits a una important minoria activista, però sense incidència en l ' o p i n i ó pública. Altres, però, creuen que aquesta tesi cau en una ingenuïtat insostenible. i Què pensa el govern d'aquest assumpte? Va més enllà que Arias Navarro o, fins i tot, que el mateix Fraga Iribarne i eis seus aliancistes? Ahir. un dels diaris vespertins de Madrid especulava, amb cert fonament, es veu, a sobre la. legalització del Partit Comunista Espanyol. Insinuava que el govern sembla, decidit a arribar fins on pugui en aquest terreny tan relliscós" Segons aquesta .veu periodística, s'asseverava que el .gabinet Suàrez és partidari, com més aviat millor, de la legalització del Partit Comunista, però que té la sospita que això radicalitzaria els
CORTS
A final d'any, un ple sense interŁs
En acabar ahir la sessió de la mesa de les Corts, el president de la Cambra informà que havia convocat el ple ordinari per al pròxim dia 29 de desembre, a les deu del matí.
Els projectes de llei què se sotmetran a aquest ple són: el de pressupostos, el termini d'esmenes del qual acabà ahir i es discutirà properament en la comissió competent de la Cambra,; el de l.a llei. general pressupostària: el dictamen de la qual estava congelat per l'actual govern des de fa més de sis mesòs; el projecte de llei de foment de la promocióforestal; eídel mar territorial; la reforma de l'article 54 de la llei de registre civil;, el dels drets passius del personal militar; eleva"ció de les bases de pensions extraordinàries per . a funcionaris
"SABftDO GRflFICr
L'advocat defensor del director de «Sàbado Gràfico», Eugenio Suàrez, ha presentat un · e s c r i t sol. l i c i t a n t l a incompetència de la jurisdicció militar per a jutjar el seu defès en la causa militar que li ha estat incoada pel jutge especial de la I regió aèria. La causa sünicià per la publicació a Ja revista d'una llista de suposats implicats en l'afer de Lock"heed.
En l'escrit basa Ja petici ó én el fet. de considerar que el suposat delicte no és militar i ha d'ésser atès, en qualsevol cas, per ia justícia penal morts en acte de servei, i, si acaba èl dictamen que ahir inicià la comissió d'indústria, el projecte de llei de foment de la mineria.
EL CAP DE L 'ESTAT MAJOR ALS ESTATS UNITS
El tinent general Carlos Fernàndez Vàllespín, cap de l'Alt Estat Major i president de la junta de caps d'Estat Major, es trasíllada avui a Nova York per començar una visita als EUA que durarà deu dies.
. Com a invitat oficial del general Brown, president de la junta de caps d'Estat Major nord-americana, el tinent-general Fernàndez Vàllespín serà rebut al'Pentàgon amb el cerimonial d'honor i s'entrevistarà amb altes personalitats militars.
ordinària. Ei lletrat, José. M Stampa Braum, argumenta que la llista de persones publicada a ta revista «Sàbado Gràfico» no figura cap dada sobre la professi ó 0 càrrecs oficials dé la cj àl hom pogués deduir la condició de militars 0 civils.
NOVAIS-GARCIA TREViJANO
Ahir se celebrà sense àvinença I acte de conciliació promogut pel periodista José Antonio Novais contra l'advocat Antonio Garcia Trevijano, com a tràmit previ a la presentació de querella per suposats delictes de calumnia i injúria
ànims de les forces polítiques de la dreta. Amb aquest pròleg d'asseveracions tan contundents, ja no resulta tan estrafalari aquell rumor insistent de fa dos dies, segons el qual el partit condut per Santiago Carrillo -que, per cert, es podria estar prenent un cafè en un quiosc del parc del Retiro- tindria totes les credencials de circulació civil per Nadal.
ELS SÍMPTOMES NO FAN PREVEURE CAP DESGLAÇ
Consultades, fonts directes de! Partit Comunista, aquest espècimen informatiu ha estat qualificat de rumor, però no pas menyspreat com a cosa impossible. La font consultada, però, ha remarcat que els símptomes darrers no fan pas preveure un desglaç én aquest aspecte:- la setmana del' Partit Comunista a Madrid acabà amb més de vuitanta militants detinguts. El nostre interlocutor comunista afegia que. el fet veritablement important no és que'el govern pensi en una possible legalització sinó la presència, indiscutible dels comunistes a la vida pública del paí?. «Estem act ó>*t -precisava- com si fóssim legals». Anant més énllà en el fil de la conversa, aquest portaveu nò deixava de confessar que, per be que els símptomes no indiquen cap desglaç, es podria haver fet un tomb sobtat i absolutament imprevist. La versatilitat tàctica de ia situació és impressionant.
Ara. l'emoció política és projectada cap,al dia d'avui, cap al primer pas de la negociació entre l'oposició i ei govern. L'oposició té, com a comesa fonamental, la formació d'una- comissió negociadora representativa de totes les opcions ideològico-politiques. Aquesta comesa serà difícil. De tota manera> i'oposici ó sap que no pot perdre ni una sola ocasió per reprendre la iniciativa que ara és en mans del qovern. J 0 S EP M PUIGJANER