4
i
PA˝S BASC
Clam popular per l'amnistia
A Sant Sebastia la demanen l'Ajuntament i la Diputaci
Mentre l'expectativa davant una possible amnistia augmenta a l'Estat espanyol, el País Basc se n fa resò mantenint i aguditzant ies lluites per a la seva consecució. A ies vuit de la tarda de dimecres, divuit homes i una dona es reclogueren a la sagristia de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció a la localitat guipuscoana de Renteria i manifestaren que iniciarien una vaga de fam per l'amnistia total.
D'altra banda, si res no canvia a darrera hora, els set xicots que romanen tancats a l'església parroquial de Santa Teresa, de Baracaldo, passaran ía nit de cap d'any a la sagristia aei temple.
També l'Ajuntament de Sant Sebastià, en l'última sessió plenària de l'any, va aprovar «sol·licitar de sa majestat el rei l'amnistia per als presos » exiliats per motivacions polítiques»,
Després d'aprovada aquesta moció fou també acceptada una altra de la r egidora Maria Luz Ruiz en el sentit de fer constar el sentiment de la corporació pels segrests d'Oriol y Urquijo i de Pastor, que obstaculitzen l'adopció de mesures com l'esmentada de l'amnistia.
REGIM ESPECIAL
Ahir al migdia es va celebrar al Palau Provincial sessió plenària de la Diputació provincial de Guipúscoa presidida pel titular accidental de la corporació San Martín.
L'objecte de la sessió era de fer públic l'informe elevat al govern per la Comissió d'Estudi per a un Règim Administratiu especial de les províncies de Biscaia i Guipúscoa.
A més de l'informe, van ser aprovades també dues peticions complementàries que són la normativa perquè la nova corporació provincial foral de Guipúscoa i les següents es constitueixin per mitjà de les juntes generals i que, com a primer pas per al règim administratiu especial es reinstaurin les Juntes Generals de Guipúscoa, òrgan bàsic del règim foral guipuscoà.
El diputat Olaizola va presentar una moció igualment aprovada per unanimitat, on demana solucions polítiques i socials per a evitar les cotes de violència física i espiritual aconseguides l'any que acaba.
- El reconeixement de la cultura milenària basca i la sol·licitud amb exigència de la cooficialitat de l'eusquera.
ENSENYAMENT Esdeveniments de l'any 1976
Menor presŁncia de ia for a publica a les universitats
Les principals notícies que s'han produit al llarg de l'any que s'acaba en el camp educa"tiu, són ies següents:
-Reincorporació a llurs càtedres universitàries dels professors Tierno Galvàn, López Arangu; ren i García Calvo. Havien estat separats de les càtedres l'any 1965 per activitat política.
-Designat un candidat «democràtic» per a rector de la Universitat Complutense de Madrid: Àngel Vian Ortuno.
S'elegeixen, per primera vegada, representants provincials dels mestres estatals.
Aurelio Menéndez y Menéndez reemplaça Carlos Robles Piquer com a ministre d'Educació en el canvi de govern del mes de juliol.
S'enfonsa un pis de la Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid en un dia de màxima afluència i produeix sis ferits i un ilarg seguit de protestes.
Resulta mort, en una manifestació l'estudiant Javier Verdejo, i el fet produeix, en conseqüència nombrosos desordres.
tls estudiants no admesos a les Facultats de Medicina i de Ciències de la Informació de Ma-
MALAGA
' H "Whisky a l'abstenci per al cap d'any
Organitzat pel comitè provincial i comarcal del Partit Comunista d'Espanya, s'ha preparat en un restaurant de la barriada malaguenya de la Torre una festa de cap d'any.
S'espera que hi assisteixi un membre dçl comitè executiu del partit.
En el menú, a sis-centes pessetes cada cobert, figuren els següents «plats»; «pera a la bella dolores» i «whiski a l'abstenció' Com es pot veure, la politització dels barris i la política d'expansió del PCE arriba a indrets insospitats en aquestes festes nadalenques.
drid realitzen tancades i manifestacions de diverses menes per a exigir llur admissió que al final aconsegueixen.
Es fa pública l'avaluació de la llei general d'educació estudi elaborat sota la direcció de Fernando Suàrez, que dóna una visió realista de l'ensenyament a l'Estat espanyol.
Prop de 90.000 mestres de l'ensenyament estatal es declaren en vaga, el novembre passat, deixant sense classe quasi tres milions de nens durant deu dies. Ja havien realitzat una vaga menor a començament de l'any.
Es signat el primer conveni col·lectiu de l'ensenyament no estatal, que implica augments salarials i probablement un augment de les taxes escolars l'any vinent.
Se
-Se suprimeixen dels plans escolars obligatoris les assignatures de religió i formació política i s'hi inclou la d'»educació per a la convivència».
Per altra banda, es poden assenyalar diversos fets que no es produeixen d'una manera concreta, sinó gradual:
Disminueix la presència de la força pública a la Universitat, cosa que produeix una disminució dels desordres estudiantils.
Diversos fets posen en relleu la manca de qualitat en les construccions escolars.
Els moviments de masses (vagues i manifestacions) han estat protagonitzats pels professors no numeraris de la Universitat, els estudiants que finalitzen llurs estudis secundaris i ingressen a la Universitat i els mestres.
-Es desintegra el sindicat d'estudiants existent (SDEUM), i diversos grups d'oposició acorden de formar-ne un de nou, que encara no té nom.
- En el rellevament de les juntes directives d'alguns col·legis de doctors i llicenciats, els nous elegits formen part de grups polítics situats més a l'esquerra.
-Una quantitat considerable d'incidents, produits per la manca de places en els establiments educatius.
La reclamació del règim autonòmic per a Guipúscoa per mitjà de les Juntes Generals.
Advocar pels batlles i llur autoritat com a única garantia per a evitar la mala utilització del poder i de la violència.
Una ràpida normalització en l'ús de la «ikurrina» que acabi amb l'actual tolerància que és causa de diverses interpretacions subjectives i de conflictes que poden esdevenir tràgics.
Una amnistia total per als delictes d'inpiració política, amnistia que considera necessària per al restabliment de la vida de la comunitat guipuscoana i de cara a les eleccions de la primavera que ve.
CARTA D'UN VEI DE LA PART VELLA
Ansorena, veí de la part vella de Sant Sebastià, ha adreçat una carta als directors dels diaris dònostiarres, que publicava ahir «La Voz de Espana», on els demana que dediquin més atenció als incidents que es van produint en aquesta barriada i també que publiquin opinions al respecte.
En ia carta es refereix concretament als fets del dia 26, quan la policia armada va actuar en aquesta zona de la capital guipuscoana, i diu entre d'altres coses:
«Com qualificar l'actuació de la força pública? Per evitar un adjectiu opinable, diguem amb la màxima objectivitat possible que fou indiscriminada.»
CONTRA L'EXPULSIO DE BASCOS A FRANÇA
El president de l'organització «França, terra d'asil», l'ex-senador Jacques Debu-Bridel declarà que l'eventual expulsió dels bascos del sud confinats a Yeu, anunciada pel ministre de l'Interior francès, seria «absolutament contrària a la tradició secular de França».
Recordem que Poniatowski anuncià fa poc l'expulsió dels refugiats bascos de l'illa de Yeu cap a un altre país que els acollís.
MIRENTXU PURROY CONTINUA EN PRESÓ
Ahir continuava a la presó provincial de Pamplona Mirentxu Purroy, directora de la revista «Punto y Hora de Euskal Herria», mentre el seu advocat es disposava a presentar recurs contra l'acte de processa-^ ment, Hom es pregunta si la subsidiarietat dels conceptes d'una «carta al director» es considerarà més greu o més perillós per a l'Estat que l'activitat del secretari general del Partit Comunista d'Espanya que ahir mateix rebia la llibertat condicional.
ROBERT PETIT
TR NSIT
Cinquanta-sis morts els dies d e Nadal
Cinquanta-sis morts i mil doscents noranta-quatre ferits és el balanç dels vuit-cents vint-i-un accidents de circulació des dels dies 23 ai 27 passats.
Aquestes dades han estat facilitades per la Direcció General de Trànsit. En carretera es van produir cinc-cents cinc accidents amb quaranta-nou morts i vuit-cents seixanta-un ferits. La resta d'accidents corresponen a les zones urbanes.
Les xifres més elevades corresponen a la nit de Nadal, en què es van registrar vint-i-tres morts, d'ells vint-i-un a les carreteres.
El nombre més elevat de morts en zona urbana, tres, correspon al dia de Nadal.
A aquestes xifres, sens dubte, hauran d'afegir-se les dels dies de cap d'any, i es podrà fer posteriorment el recompte dels accidents i de les vides humanes que han costat aquestes vacances de Nadal.
flcnviTftT pouncn
Unions electorals a la DC
El PPDC s'integraria a l'Equip Dem crata Cristi
El Partit Popular DemòcrataCristià de Fernando Alvarez Miranda pot quedar integrat, a efectes laborals, en el si del comitè electoral de l'Equip Demòcrata-Cristià de l'Estat espanyol. La resposta , la donarà la setmana vinent.
«Amb aquest esperit, l'Equip coordinarà els contactes dels partits que l'integren amb altres organitzacions polítiques en matèria electoral, respectant la seva independència en la decisió última». Això significa, segons un portaveu, que «els partits integrants de l'Equip no establiran aliances pel seu compte i que hi haurà una posició conjunta en els temes electorals.
ELS DEMÒCRATES INDEPENDENTS TAMBÉ ES PREPAREN
El grup Demòcrata Independent, i n t e g r a t a Coordinació Democràtica i que té com a principal promotor a García Trevijano va celebrant diverses reunions de representants estatals a fi d'estudiar l'estratègia de cara a les eleccions.
L'esmentat grup ha indicar que es presentarà als comicis si hi ha ja llibertats polítiques. En cas contrari. «actuaríem per a denunciar les eleccions».
ESTRATÈGIA DELS SOCIALDEMOCRATES
Per la seva banda, la Federació Sociai-demòcrata també ha fixat la
ENQUESTA
Adolfo Su rez, "popular de l'any" Q estionari de l'agŁncia EFE a directors de diaris
En arribar al cap d'any els diaris dediquen part de les seves planes a fer el balanç dels esdeveniments i els homes polítics al llarg dels tres-cents seixanta-cinc dies passats. Aquest ha estat un any especialment significatiu marcat per la sortida a la llum pública d'homes i organitzacions de l'oposició democr*;tica fins aleshores a la clandestinitat. L'agència EFE realitza una enquesta entre directors de diaris de l'Estat espanyol sobre aquest tema.
Els resultats que ha donat el qüestionari responen al còmput exacte de les trenta-una respostes rebudes. En opinió dels periodistes, els personatges espanyols més importants -deixant de banda els vinculats a la Monarquia- són: el president del govern, Adolfo Suàrez-31-, Felipe Gonzàlez-27-, Manuel Fraga lribarne-24-, Santiago Carrillo-21-, Gutiérrez Mellado-15-, Severiano Ballesteros i Pinero-10-, Tierno Galvàn-10-, Claudio Sànchez Albornoz-8-, Eufemiano Fuentes-8-, i Blas Pinar-8-. Resulta evident, a la vista del recompte de vots, la politització del criteri selectiu, atès que entre lus deu personalitats amb majoria de vots només hi figuren els jugadors de golf Ballesteros i Pi nero, i l'industrial canari Eutemiano Fuentes. Els personatges mundials més destacats el 1976 van ser; Jimmy Carter, president dels EUA-28-, Henry Kissiriger-18-, Mario Soares-16-, Mao Tse-Tung-15-, Nadia Commaneci, l ' a t l e t a de Montréal-15-, Gilmore, l'home que vol ser executat-14-, monsenyor Lefebre-11-, Idi Amin, president d'Uganda-10-, el príncep Bernard d'Holanda-9-. Al final de la llista figuren amb dos vots «Sandokan», amb un vot el president sortint de Mèxic, Echeverria; López Rega, La Begum. Les notícies més importants de l'actualitat espanyola al llarg de 1976, deixant de banda de la votació les activitats del rei van ser: el referèndum-30-, el segrest d'Antonio Maria de Oriol i Urquijo-29-, la designaci ó del president Suàrez-27-, els esdeveniments de Montejurra-21-, el Congrés del PSOE-20-, les morts de Berazadi i Aralucfr-18-, roda de premsa de Santiago Carrillo-10-, l'amnistia-10, el naufragi de l'Urquiola-8i el cessament del president Carlos Arias Navarro-8-. Les notícies internacionals més importants: la mort de Mao Tse-Tung-25-, les eleccions USA-25-, la guerra del Líban-21-, l'escandol de la Lockheed-18-, la puja del petroli-15-, la contaminació de Seveso-15-, els terratrèmols de Xina, Itàlia i Turquia-14-, els esdeveniments a Rhodèsia i Sudàfrica-14-, les eleccions a Portugal-14-, i l'alliberament dels ostatges d'Entebbe-12-. >
REGALI
MÚLTIPLES D'ART
ESCULTURES AIGUAFORTS
T TEM
Grup d'Art S. A. Rambla Catalunya, 37 praL
seva estratègia electoral, en una reunió a Saragossa abans-d'ahir Segons un portaveu del grup de Fernàndez Ordónez, dependrà de les aliances que es facin amb partits de centre-esquerra; concretament, la Federaci ó de Partits Socialistes i el Partit Socialista Popular En aqugst sentit, un dels líders, Lasuen, ha indicat que no es cercaran aliances amb partits que estiguin més a l'esquerra o més a la dreta d'aquests dos.
També van anunciar la pròxima visita, els dies 13 i 14 de gener, a Madrid, del secretari general del Partit Sociai-demòcrata portuguès. Sa Carneiro. . .
ANEPA DE VALLADOLID S'AUTODISSOL
La junta provincial de Valladolid d'Anepa ha decidit d'autodissoldre's i deixar els seus membres en llibertat d'adscriure's o no a Aliança Popular. El comunicat assenyala: «La inclusió d'Anepa en un conglomerat de partits, les tendències dels quals la junta considera massa vinculades a la política passada i de matís ultraconservador, quan s'esperava una orientació més centrista, ha suscitat la nostra disconformitat, en considerar TAP en una posició, dintre de l'espectre polític, molt diferent de les nostres intencions, més democràtiques». Aquestes dimissions de moment han produit que no se celebri l'anunciada assemblea estatal.
Jàfgjsgffmtt
v