LLUtS COMPANYS
Aniversari de l'afusellament
Ahir se celebraren diversos actes commemoratius del trenta-setè aniversari de l 'afusellament del president Lluís Companys.
A les onze del matí, en acte convocat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual pertanyia Lluís Companys, se celebrà un homenatge davant la seva t o mba, al Cementiri Nou de Montjuïc. S'hi dipositaren diverses ofrenes de flors.
Prengueren la paraula Salvador Grau Mora. Josep M. Poblet i Heribert Barrera, tots tres d'Esquerra Republicana de Catalunya, en uns parlaments molt emocionants i abrandants en què tots coincidiren a destacar l'afusellament de Companys per la seva condició de president de ta Generalitat i el fet que ell havia vaticinat que moriria per Catalunya. Oesprés dels visques de rigor, s'entonà «Els Segadors».
Posteriorment, la gran quantitat de gent que hi havia participat es traslladà, fent caravana de cotxes, al fossat del Castell de Montjuïc on fou afusellat el president. Eren dos quarts d'una quan en aquest indret històric s'inicà el segon homenatge, més emocionant si cal que l'anterior. Al davant d'una gentada que omplia de gom a gom el fossat, Salvador Grau Mora fèu la presentació i cedí la paraula tot seguit al poeta Josep Fàbrega, fill d'un afusellat, el qual donà lectura a un poema. Antón Campos Crespo, militar republicà, que ha estat vint-i cinc anys empresonat, també llegí un poema, en castellà, que fou llargament aplaudit.
Seguidament prengué la paraula Joan Colomines, en nom de l'Associació Catalana d'Ex-presos polítics, el qual glossà la figura de Companys com a símbol de tots els qui han mort i sofert repressió sota la dictadura. A continuació parlà Tor r e s , fill de qui fou diputat de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en nom de les comarques lleidatanes. Clogué l'acte Heribert Barrera.
INAUGURACIÓ DEL CASAL RAFAEL CASANOVA
A la tarda se celebrà la inauguraci ó del l o c a l del districte IV d'Esquerra Republicana de Catalunya, que rebé el nom de Casal Rafael Casanova, nom que ja tenia quan es va fundar.
Hi assitiren la majoria dels membres del Consell i del comitè executiu, així com nombrosos militants i simpatitzants. Heribert Barrera fou l'encarregat de fer la inauguració oficial. Assenyalà la importància del fet que aquest casal s'inaugurí el dia de l aniversari de l'afusellament del president Companys, donat que, aquest fou el primer que s'obrí després de la fundació del casal d'Esquerra Republicana i, precisament, fou fundat i inaugurat pel president Companys, que aleshores era militant del districte IV. Heribert Barrera anuncià la inauguració posterior d'altres casals
Incidents a la plaça de Sant Jaume
Unes cinc-centes persones, convocades pel PC (i) a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume amb motiu de la mort del president Companys, oren dispersades per la policia amb boles de goma i «mitjans de defensa ersonal», segons una nota que féu pública anit la direcció superior de Policia de Barcelona.
Foren detinguts quatre manifestants i, segons versions no confirmades, hi deu haver alguns ferits. Diversos vehicles foren cremats al carrer e Fernando i de Sant Domènec del all amb botelles inflamables.
Semprún Maura guanya el «Planeta»
Jorge Semprún Maura va guanyar el premi Planeta de novel la amb l'obra Testimonio. Foren finalistes el sevillà Manolo Barrios i Angei Palomino, ambdós ex-aequo.
La novel·la de Jorge Semprún, presentada amb pseudònim, relata el començament dels conflictes universitaris en la dècada dels cinquant a .
a
tal
a
ns i assenyalà unes àmplies perspectives, en aquest sentit, per al partit.
MISSA ALS CAPUTXINS DE SARRIA
També a la tarda, a l'Església dels Caputxins de Sarrià, es va fer una missa de rèquiem en memòria de Lluís Companys i Jover. L'església era plena de gom a gom i es calcula que hi van assistir entre tres i quatre mil persones. Eren presents Raimonda Companys, la germana del president, nebots i nebodes i altres familiars.
La missa fou concelebrada per Lluís Maria Xirinacs. Basili de Rubí, el frare historiador, i mossèn Camps de Sant Andreu. En l'homilia. Lluís Maria Xirinacs va explicar, a grans trets,Ja vida del president màrtir. Entre altres coses va dir que Companys sempre havia lluitat pels treballa-, dors: «Ell no era monàrquic, era republicà, demòcrata, era de l'esquerra... Qui participa en el poder, participa en Topressiò, però eli va posar aquest poder al servei del poble...». Durant el seu parlament. Xirinacs va recordar tots els Lluís Companys que han mort i que han patit tortura sota el franquisme.
En la pregària col·lectiva, els assistents van demanar pels màrtirs de Catalunya i peis morts a l'exili.
En acabar ta missa, a l'esplanada que hi ha davant el temple, es va cantar «Eis Segadors».
Eren presents a la cerimònia el senador Jaume Sobrequés i els polítics Grau Mora. Jaume Casanova i Miquel Sellarès. Hi va assistir també un senador gallec. Manuel Iglesias Corral que s'havia desplaçat expressament des de Galícia per aquest acte.
NOTA DE LA OICE
Amb motiu de l'aniversari del president Companys, la Organizació de Izquierda Comunista ha fet públic un comunicat en què manifesten que abonen - i t r a d u ï m del castellà«L'acte convocat per diferents organ i t z a c i o n s n a c i o n a l i s t e s revolucionàries» per allò que té d acte «encaminat a potenciar la lluita del poble treballador català per recuperar la seva consciència nacional i de classe» pero; que «no subscriuen la posició d'aquestes forces respecte a la necessitat de defensar la independència de Catalunya de la resta de pobles i nacionalitats de l'Estat espanyol»,
DIARIO DE BARCELONA La redacció posa condicions
Demana al director que es mantingui l'equip coordinador
L'assemblea de redacció del «Diario de Barcelona», segons va informar la mateixa redacció, va presentar ahir al nou director, Antoni Alemany, una carta en la qual manifesta el seu disgust i sorpresa per l'edició del diari d'ahir.
Assenyalen els redactors que el diari no havia assolit des de la postguerra punts tan baixos quant a qualitat i coherència. «Ens permetrem assenyalar - a f i r m e n que el fet que ahir, trenques vostè bruscament l'estructura mecànica de treball habituals a la casa, començant per la no convocatòria del consell de redacció per a tractar sobre el diari del dia, ha estat el punt d'arrencada del lamentable resultat informatiu posat a la venda».
Més endavant s'exposa en l'escrit: «Perquè desitgem defensar els drets dels lectors, perquè volem salvar ei periòdic per a Catalunya i perquè volem sentir-nos professionals lliures, creiem que el millor servei a la catalanitat, a la democràcia i a la independència informativa de «Diario de Barcelona» és la realització d'un periòdic d'impecable qualitat i irreprotxable honestedat.»
I afegeixen els redactors que aquest objectiu només podrà assolir-se amb l ' acceptació per part de l'empresa dels punts següents:
-Cessació immediata del conseller delegat per a la redacció, càrrec no tipificat en la legislació de premsa, Manuel Miliàn Mestre, que no és periodista.
-Normalització de totes les irregularitats laborals existents en l'empresa.
-Manteniment de l'staff que ha coordinat el periòdic en aquesta última etapa. Això comporta, concretament, la reposicio d'Antoni Franco Estaleila com a subdirector, així com respectar el funcionament, mecànica i càrrecs de tota la redacció, i conservar el consell de redacció com a peça fonamental de l'elaboració i plantejament del treball diari.
-Respectar l'actual estructura sense introduir en la redacció nous càrrecs i situacions que desvirtuïn l'esquema existent de treball. En aquest sentit, l'assemblea de redacció de «Diario de Barcelona» li comunica que considerarem una imposició forçada l'entrada de nous càrrecs drectius i que en cas que es produeixi serà denunciada a l'Associació de la Premsa.
Finalment, indiquen que mentre aquest punts no siguin acceptats pel director i l'empresa, l'assemblea de redacció «voi fer constar a vostè i a l'opinió publica que no es pot responsabilitzar plenament, com fora el seu desig, del contingut del diari».
HOMENATGE A TRISTAN LA ROSA
Per altra banda, l'assemblea de treballadors de «Diario de Barcelona» ha organitzat per a dimecres, dia 19. a dos quarts de dues de la tarda, un dinar-homenatge al fins ara director del «Brusi» Tristàn La Rosa. al qual convoquen els sectors professionals, culturals, polítics i els ciutadans de Catalunya.
Una llista de personalitats de la vida política i cultural s'han adherit ja a aquest homenatge que se celebrerà a l'hotel Orient. La llista és la següent; Josep Andreu i Abelló. José Luís Aranguren, Rossend Audet, Fèlix de Azua, Josep Ball, Antoni Badia i Margarit, Josep A Baixeras, Josep Benet, Ricard Bofill, Oriol Bohigas, Juli Busquets. Rafael Calvo Serer, Francesc Candel, Anton Canyelles, Antoni Carbonell, Santiago Carrillo. Alexandre Cirici Pellicer, Alfons Carles Comín, Fèlix Cucurull, Miquel Esquirol, Julià Fernàndez. Antonio García Trevijano, Joan Gomis, J A Gonzàlez Casanova. Joan Granados, Carles Güell de Sentmenat. Antoni Gutiérrez, Jacint Humet , Josep Laporte, Gregori López Raimundo. Carles Martí, Ignacio de Otto, Albert Pons Valòn, Pere Portabella. Jordi Pujol, Frederic Rahola, Joan Reventós, Miquel Roca Junyent, Santiago Roldàn de Semir. Maurici Serrahima, Jaume Sobrequés, Josep Maria Socias Humbert, Felip Solé Sabarís, Josep Subirats, Salvador Sunyer. Josep Lluís Sureda. Ramón Tamames, Enrique Tierno Galvàn. Eugeni Trias. Josep Maria Triginer, Lluís Xirinacs.
TARRAGONA
Vuit mil persones contra l'alcalde
Prop de vuit mil persones van integrar-se a la manifestació pro defensa de les aigües municipals, ahir a les sis de la tarda, que recorregué gran part de la Rambla, diversos carrers i arribà a la plaça de la Font, on hi ha la Casa de la Vila. Davant aquesta concentració van parlar Francesc Xammar. en representació de la Federació d'Associacions de Veïns, i el diputat Josep Vidal (Pep Jai), en nom de tot el poble de Tarragona i de ia pagesia de les comarques del Camp que viu intensament el problema de la manca d'aigua.
La i mpressionant manifestació portava unes quaranta pancartes fent referència a la privatització del servei d'aigües i demanant la dimissió del consistori. S'hi cridava, entre altres coses, «Volem aigua, volem vi, volem en Banús penjat d'un pi», o
«Banús, dimiteix, perquè el poble no et segueix». Aquesta concentració de tarragonins anava encapçalada per una gran bandera on es llegia «Llibertat».
Ordre de detenció contra Royuela
La direcció superior de policia de Barcelona ha ordenat la detenció d'Alberto Royuela. dirigent de l'ultradreta. per considerar-lo implicat en l'atemptat contra els locals d'»EI Papus». segons una nota que féu pública ahir al vespre la secretaria de premsa de la direcció de policia.
La policia va informar també que fins ara el dirigent ultra no ha estat localitzat.
CONSELL DE MINISTRES
Examen de pressupostos estatals
Desapareix de l'ensenyament la formació política
L'examen dels pressupostos generals de l'Estat per al 1978. l'aprovació d'un reial decret sobre seguretat social de les forces d'ordre públic, la regulació de l'estructura orgànica dels governs civils i la suspensió de l'ensenyament de formació política dels Centres de Batxillerat i Formació Professional durant el curs actual, són algunes de les qüestions més i mportants de què es tractà al consell de ministres celebrat ahir en el palau de la Moncloa. presidit pel cap del govern, senyor Adolfo Suàrez.
Pel que fa als pressupostos generals de l'Estat per a l'any 1978. en la referència del consell de ministres facilitada oficialment es deia solament que «el ministre de Finances va informar el consell sobre els pressupostos generals de l'Estat per al 1978. l'elaboració dels quals ja s'ha acabat, i el govern els va examinar per ser enviats posteriorment a les Corts»».
No s esmenta la quantia dels pressupostos ni cap de les partides principals. seguint el criteri establert que siguin les Corts les que coneguin primer els assumptes que el govern els envia, abans de ser facilitats a l'opinió pública.
A proposta del ministre de l'Interior, el consell aprovà un reial decret llei sobre seguretat social de les forces d'ordre públic.
D'altra banda, el consell a proposta del ministre de l'Interior aprovà un reial decret pel qual es dicten normes per a la incorporació com a funcionaris de l'administració local dels actuals secretaris habilitats, en condicions d'accidentalitat en els municipis de menys de cinc-cents habit a n t s . En i n c o r p o r a r - s e a ( administració local com a funcionaris tindran caràcter de «a extingir» en la plantilla corresponent a cada corporació.
Francesc Blancher, flor natural dels Jocs florals de Les Corts
El poeta Francesc Blancher i Puig va guanyar la flor natural en els jocs florals de Les Corts que se celebraren ahir a l'auditori de la junta municipal del ' districte.
El jurat qualificador, presidit per Tomàs Roig i Llop que actuà també de mantenidor, atorgà l'englantina a Josep Colet, la viola a Josep M Rodés i l'accèssit per a un tema lliure a Josep Clarà. Havien estat presentats cent set treballs a aquests jocs florals.
FESTES POMEPU FABRA, A VIC
Durant les festes Pompèu Fabra, celebrades a Vic, fou fallat el premi de P06SÍ3 «Jacint V©rci&çju6r». Resultà guardonat el llibre «Sang de violí a la teulada» d'Albert Tugues. de Barcelona.
MES D'UN SUBGO VERN ADOR CIVIL PER BARCELONA I MADRID
La r e g u l a c i ó de l ' e s t r u c t u r a orgànica dels governs civils queda t a m b é aprovada per decret. En aquest reial decret s'estableix la facultat per part del govern, prèvia Proposta del ministre de l'Interior de nomenar subgovernadors civils en aquelles províncies que aixi ho aconsellin. El consell de ministres va preveure la possibilitat de nomenar per Madrid i Barcelona més d'un subgovernador. També es regula el càrrec de secretari general dels governs civils i les delegacions insulars del govern a les Illes. Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife en les quals no hi radiqui la capitalitat de la província.
A proposta del ministeri de l'Interior, el consell aprovà un reial decret pel qual es regula el servei de vigilants nocturns. El servei de vigilants s'establirà amb caràcter obligatori dintre dels tres mesos següents a la seva entrada en vigor en els municipis de mes de cent mil habitants de dret, així com en les compreses en l'àrea metropolitana de Madrid, en la corporacio metropolitana de Barcelona i en el gran Bilbao.
El ministre de l'Interior informà de la situació actual de l'Ordre Públic, dels darrers atemptats i detencions.
ÒRGANS COL·LEGIATS DE L'ADMINISTRACIÓ CIVIL
A proposta del ministre de l'Interior, el consell aprovà un reial decret que regula els òrgans col·legiats d'àmbit provincial de l'administració civil de l'Estat. Aquest reial decret assentà les bases de la coordinació administrativa provincial sobre dos òrgans únics: per un costat. la comissió provincial de govern, com a òrgan de coordinació exclusiu dels s e r v e i s p e r i f è r i c s dé I administració de I Estat, sota la presidència del governador civil; per l'altre costat, la comissió provincial de col·laboració de l'Estat amb les corporacions locals, òrgan de composició mixta que assumeix el paper que fins ara tenien les comissions provincials de serveis tècnics pel que fa a la cooperació entre els ens l o c als i els serveis perifèrics de t'Estat. La comissió de col·laboració serà presidida, també, pel governador civil.
RESULTATS
FUTBOL
Primera Divisió:
Las Palmas-Betis 3-2 .At Bilbao-Càdis 6-1
Segona Divisió A:
Tenerife-Getafe 0-1
NECROL Ò G I Q U E S
FRANCESC ESTER I SOL
Ha mort cristianament a l'edat de 59 anys el dia 15 d'octubre del 1977. A C S
Els seus afligits: esposa Maria Sanjosé i Hernàez: fills Leonor i Francesc; gendre Ramon Sancho: néts, mare. germans, cunyats, nebots. cosins i família tota ho fan saber a llurs amics i coneguts i els preguen la caritat de voler-lo tenir present en llurs oracions. L'enterrament serà demà dia 17. a les 10 hores, a l'església parroquial de Sant Isidor. carrer d'Urgell. 176. on se celebrarà la cerimònia religiosa per l ' e t e r n repòs de la seva anima. A continuació es traslladarà el difunt al cementiri de ·Sants.
Casa mortuòria carrer Mallorca, 132, 4. 1A
NO S HI INVITA PARTICULARMENT
Cap d'any de la mort de + J0AN PEREARNAU i BORRÀS
Els qui l'estimem us agrairem que el recordeu
Rubí, 17 d'octubre de! 1977