Pla econ mic CEPYME critica diversos aspectes del programa Abril
La Confederaci espanyola de l'empresa petita i mitjana (CEPYME) ha criticat el programa del govern en diversos aspectes: pel fet de no haver estat consultats en la seva elaboraci ; perquŁ el programa no aclareix les dues grans inc gnites que afecten les empreses petites i mitjanes, l'absŁncia d'un marc financer a terme llarg i mitj , la rigidesa del marc laboral; i perquŁ no es donen solucions concretes per a un sector en crisi com aquest.
La posici de la CEPYME davant el programa econ mic la van donar a conŁixer en una declaraci signada pel seu director gerent, Manuel Gandarias Carmona. En s ntesi, aquest organisme patronal, que ajorna, per al setembre com gairebØ totes les organitzacions sindicals i empresarials, la seva opini detallada, assenyala en primer lloc que «una vegada mØs els empresaris petits i mitjans no han estat consultats ni com a emprearis ni com a ciutadans per elaborar un programa que tant els afecta».
Segons la CEPYME Øs positiu que el programa doni orientacions i regles del joc de lliure mercat i de mØs flexibilitat i menys intervencionisme a tots els nivells, per no desvetlla les dues grans inc gnites que afecten les empreses petites i mitjanes: l'absŁncia d'un marc financer, a terme llarg i mitj , i la rigidesa del marc laboral.
En aquesta l nia, els empresaris petits i mitjans consideren que el programa no contØ objectius ni terminis per a treure al sector pœblic els recursos que necessita el privat, per bØ que consideren positiva la voluntat de posar ordre dintre del primer; i afegeixen «tampoc l'estatut del treballador no Øs una resposta que pugui considerar-se gens v lida , atŁs que el marc ha de comen ar a definir-se des d'un pacte social entre tot l'empresariat i totes les centrals.»
Finalment la CEPYME assenyala que «. per a tenir un creixement econ mic, com a minim similar al dels pa so s industrialitzats no hi ha mØs remei que i g u alar els seus par metres de productivitat», i torna a reivindicar solucions concretes per als empresaris petits i mitjans: «Estranya i dol que es descendeixi a solucions concretes per a grans sectors en crisi, i que no es faci ni tan sols esment d'aquesta gran suma de sectors que constitueixen el col·lectiu d'empresaris petits i mitjans».
Treball
Dem comen a la vaga del transport de mercaderies
La convocat ria de vaga de transports es mantØ per als dies 22 al 31 d'aquest mes, segons va assegurar ahir un portaveu de la federaci de transports discrecionals de mercaderies de les empreses petites i mitjanes (FENADISMER), en nom de les associacions integrades en la federaci de transports de mercaderies (FNTM) -nomØs una s'hi oposa-, i malgrat que la FNTM nega haver convocat aquesta vaga.
En un comunicat fet pœblic ahir a la tarda per la FNTM s'assenyala que aquesta federaci va aprovar per majoria absoluta no anar a la vaga mentre es mantinguin les negociacions amb el ministeri de Transports i Comunicacions.
Les gasolineres poden tornar a la vaga
El principal problema per a l'aven de les negociacions Øs la retirada de tres acomiadaments efectuats pel president de la patronal de Madrid. Els sindicats faran pressi perquŁ els retirin les sancions i les negociacions podrien no avan ar si el citat empresari persisteix a mantenir els acomiadaments.
Com deveu recordar, una de les condicions per a desconvocar la vaga, era que no hi haguØs acomiadaments, condici que no ha estat respectada per la patronal, per la qual cosa CCOO i USO han demanat vaga legal a final de mes.
Pa s Basc
HB decideix l'abstenci en el referŁndum per l'Estatut
Han quedat definitivament clarificades ies posicions pol tiques basques davant el referŁndum per l'Estatut. Herri Batasuna, com a coalici , s'ha pronunciat per l'abstenci , bØ que accepten qualsevol posici que signifiqui el rebuig del text de Gernika; d'altra banda, les forces que el van negociar i aprovar es reuneixen avui a Bilbao per enllestir els detalls de la campanya pro-Estatut.
«Herri Batasuna, amb unanimitat plena i absoluta, sense cap veu discordant, rebutja amb totes les seves forces ei projecte d'Estatut de la Moncloa», va declarar Telesforo Monz n, diputat d'HB, en una conferŁncia de premsa celebrada ahir a Bilbao per explicar la posici d'abstenci de la coalici abertzale en el referŁndum de ratificaci de l'Estatut basc.
A la reuni , tambØ van ser-hi presents Francisco Letamendia, «Ortzi» i Periko Solabarria, diputats d'HB; el president d'HASI, Santiago Brouard; el secretari d'aquest partit, Txomin Ziloaga; Inaki Aldecoa, dirigent d'ESB i parlamentari foral; Josu Aizpurua, secretari general d'ANB i membres de la junta de suport a HB.
Monz n, que va qualificar l'Estatut de «befa al poble basc», va explicar que Herri Batasuna propugna l'abstenci com a f rmula priorit ria en el referŁndum, bØ que valorar positivament qualsevol altra forma de rebuig, incl s el «no». «No hi ha cap paraula - c o n c r e t Monz nque r e c o n e g u i la sobirania d'Euskadi. Recomano als pol tic s sincers que es posin ulleres perquŁ vegin que l'objectiu de l'Estatut Øs molt clar: dividir Euskadi Sud, sepa-
rar Alaba, Guipœscoa i Biscaia de Navarra. Per jo aviso des d'aqui que sense Navarra no farem ni un pas».
En opini dels dirigents d'HB - A i z p u r u a , Aldeqoa, Ziloaga, i Urrestarazu van ratificar el rebuig dels seus partits«l'Estatut no serveix ni per a comen a r la reconstrucci nacional d'Euskadi, perquŁ el poble ha de renunciar amb aquest text al seu dret a la independŁncia. Aquest Øs un Estatut de dretes i capitalista, i consagra en el Parlament basc el poder d'UCD i del PNB per molts anys».
D'altra banda, Inaki Aldecoa (ESB) afirm a mØs que «donar el s a l'Estatut significa una ordre de ca a i captura contra t ota l ' e s q u e r r a abertzale i un vot a favor de la repressi contra els patriotes bascos». I Ziloaga afegi en aquest sentit que «la responsabilitat directa de qualsevol acomptat contra refugiats bascos o contra persones i bØns d'Herri Batasuna correspondr als signants de l'Estatut, i en responsabilitzem en concret el govern d'UCD i ia direcci del PNB».
Letamendia, per la seva banda, qualific «d'informaci desvergonyida» la dels partits que van assenya-
Letamendia i Monz n reclamen amb l'abstenci la sobirania d'Euskadi.
Afers estrangers
Perill colonialista en la intervenci a Guinea
L'oferta feta pel nou rŁgim de Guinea Equatorial de designar un acord de cooperaci pesquera entre ambd s pa sos ha rellan at els comentaris de la premsa madrilenya a favor d'una estreta col·laboraci pol tica i econ mica amb l'antiga colonia, en mans d'un govern militar que no pensa fer de moment concessions democr tiques, cooperaci que ha de comen ar amb un programa d'ajut urgent. Paral·lelament ahir es desmentia el rumor que s'haguØs demanat l'extradici de Garc a Trevijano.
Fa un parell de dies, la not cia de la captura de l'ex-dictador Francisco -Macias, que continua detingut a Bata, fou rebuda amb una joia poc dissimulada, tant pel que significa de consolidaci del nou rŁgim pro espanyol de Guinea, com d'una certa venjan a pel tractament que Macias atorg als interessos espanyols i tambØ per la seva inhumana conducta envers els guineans mateixos.
La q esti Øs que la premsa madrilenya encoratja cont nuament el govern Su rez perquŁ doni un suport decidit al rŁgim del tinent-coronel Teodoro Obiang i aprofiti l ' o p o r t u n i t a t gairebØ verge d'introduir-se en aquesta zona africana. Per aquesta ra , totes les inf o r m a c i o n s d e s t a q u e n sistem ticament la ca tica situaci interna de Guinea per a justificar el paper espanyol en la caiguda de Macias i el neointervencionisme de Madrid. No hi fa res que el nou rŁgim hagi anunciat ja que esdevindr un govern militar sense concessions democr tiques, almenys de moment. No hi fa res tampoc que continu n circulant rumors sobre una operaci nord-americana destinada a apartar de la zona guineana la influŁncia soviŁtica, romanesa i xinesa que actuava a travØs de Macias. L'instrument hauria estat en aquest cas l'antiga potŁncia colonial que ara obre els seus bra os de mare al fill pr dig. Aquesta Øs la imatge que, vulgues o no, donen sovint els mitjans de comunicaci .
La premsa, a favor del nou rŁgim
Ahir, per posar un cas, el diari esquerr «Informaciones» deia en un editorial que «Espanya tØ sens dubte un important paper a desenvolupar a Guinea. Els nous l ders de Malabo no amaguen - e n contraposici al vi r u l e n t antiespanyolisme de Macias- les seves simpaties envers Espanya i no han dubtat a l'hora de demanar el seu ajut. Ajut que cal atorgar-li, per que sobretot ha de d o n a r pas a una s e r i o s a col·laboraci econ mic a entre ambd s pa sos . Per exemple, el litoral guine Øs ric pel que fa a la pesca. Aquesta pesca Øs actualment explotada en exclusiva per l'URSS, per per a un sector tan en crisi a Espanya com Øs el pesquer, poder participar d'aquella riquesa, la qual avui dia gairebØ no beneficia el poble guine , seria especialment œtil. TambØ ho seria la participaci espanyola en els sondeigs petrol fers , ja que el golf de Guinea sembla que Øs una de les futures reserves de petroli mØs importants del m n , i alguns pa so s ve n s de la Guinea equatorial, com NigŁria o ei Gab , ja l ' e x porten. Per esmentar un altre cas, RNE tenia previst ahir un programa significativament titulat «Guinea, del terror a l'esperan a». No calen comentaris.
Desmentida la petici d'extradici de Garc a Trevijano
Per aquesta col·laboraci pot tenir alguns entrebancs. Per exemple, es diu que el rŁgim guine demanar l'extradici de l'advocat madrileny JosØ Antonio Garcia Tieviv jano, que col·labor amb Macias fins el 1973. L'oficina d'Informaci Diplom tica explic ahir que aquŁsta extradici Øs «tŁcnicament impossible» per tres raons b siques: perquŁ no hi ha cap tractat d'extradici entre els dos pa sos; perquŁ encara no hi ha un govern complet a Guinea; perquŁ no es pot concebre l'extradici de ciutadans del mateix pa s. Aquest fet pot resultar una simple anŁcdota, per tambØ pot significar que els guineans volen quelcom mØs que un programa d'ajut que fa el tuf d'una operaci neocol«ryal. Fins i tot Garc a Trevijano s'aprØSs a desmentir-ho: «El rumor que el consell militar de Guinea Equatorial ha demanat la meva extradici Øs una i n v e n c i de la r e v i s t a "Cambio-16" que no tØ cap fonament». Josep M Sanmart lar que no hi havia canvis substancials en el text aprovat. En realitat, al llarg de tota la conferŁncia de premsa es fØu una cr tica dels partits que donen suport a l'Estatut de Gernika, aix com a la campanya desenvolupada per ETA p-m en les zones tur stiques de la Mediterr nia i a Madrid.
D'altra banda, diumenge el comitŁ provisional de l'Euskal Herribo Batzarre Natzionala -Assemblea nacional basca- de Navarra decidia tambØ de propugnar l'abstenci .
Juan JosØ Etxabe, en un lloc desconegut
Ei refugiat basc Etxabe, a qui divendres passat fou notificada una ordre d'expulsi dels departaments fronterers, continua la seva vaga de la fam en un lloc secret, segons informaren ahir a la tarda medis bascos de Baiona.
Etxabe romandr en vaga de la fam fins que li ho permeti la seva situaci , atŁs que d'aqu a vint dies hauria de rebre assistŁncia sanit ria. Extabe continua la vaga sense les seves dues filles.
«
ETA-m reivindica la mort d'un ex-gu rdia de Franco
ETA militar s'ha fet responsable, en un comunicat dif s diumenge, de l'atemptat esdevingut el passat dia 16 al barri bilba de Sondika, en el qual result mort Antonio L pez, antic membre de la gu rdia de Franco.
Benegas: «Ha de ser el PNB el qui negoci amb ETA»
El diputat socialista Txiki Benegas, actual conseller pol tic del CGB, declarava ahir a la «Hoja del lunes*» de Bilbao que ni «El Pafs Basc est ulsteritzat, ni ETA haur desaparegut l'any 1985». Benegas tambØ creu, com Garaikoetxea, que «si el procØs auton mic es fa bØ i el poder central Øs gener s en la cessi de transferŁncies, sobretot d'ordre pœblic, no s'arribar a ia ulsteritzaci i ETA haur vist el seu suport popular molt minvat, perquŁ tant el poble basc com en certa mesura ETA estan sentint el que jb anomeno "el cansament de la mort"».
Benegas Øs partidari que el PNB, com a for a majorit ria, intenti la negociaci amb ETA.
Gal cia Mort el ferit per la policia a Monforte de Lemos
Emilio Fern ndez Castro, de trenta-sis anys, ve de Monforte de Lemos, a la prov ncia de Lugo, que havia resultat greument ferit als incidents produ ts la matinada del dia 14, mor diumenge a la tarda a l'hospital general de Gal cia, de Santiago de Compostel·la.
La matinada del dia 14, quan se celebrava un festival a la pista municipal, nombroses persones es manifestaren per protestar perquŁ aquest festival no era pœblic. Els manifestants pretenien entrar en el recinte sense pagar, i fou llavors quan intervinguØ la for a pœblica, i es produ ren enfrontaments en els quals van resultar ferides dues persones i nou policies contusos.
Un dels ferits, Emilio Fern ndez, que havia estat sotmŁs a una intervenci quirœrgica a conseq Łncia de la malaltia card aca que patia, fou traslladat a Santiago, on mor diumenge a la tarda.
Emilio Fern ndez, en el moment d'ingressar a l'hospital, presentava un i m p a c t e de bala de goma a l'espatlla i un procØs craneal agut, de quŁ es desconeixia l'origen.
Amb motiu d'aquests i ncidents, cinc persones foren detingudes i posades a disposici judicial.
Els fets del dia 14 han creat un clima molt inquiet a Monforte i diversos grups pol tics, especialment el Bloc Nacional Popular Gallec, grup independent, i Unidade Galega, han expressat la seva protesta per l'actuaci de l'alcalde, que va permetre, segons que argumenten, que se celebressin festivals no gratu ts a la pista municipal, mentre que majorit riament es demanava que aquests f estivals tinguessin un car cter absolutament popular. Ahir, una representaci d'aquests grups pol tics es va despla ar a Lugo per tal d'entrevistar-se amb el governador civil.
Incendis forestals El ministeri prepara un pla per al 1980
La direcci general del medi ambient est elaborant un programa per a la prevenci d'incendis durant 1980, donada la incidŁncia dels que s'han produ t aquest anys.
Aquest programa, que haur de ser aprovat el mes de setembre per la comissi interministerial del medi ambient, inclou en l nies generals, accions que requereixen una gran dotaci econ mica.
Entre aquestes accions hi ha les d'elaborar un pla per aplicar priorit riament a les rees balears, Catalunya, Costa del Sol, ValŁncia i Gal cia; convenis amb els distints ajuntaments que tinguin dins els seus termes municipals zones forestals importants, per tal d'impulsar les accions necess ries; entre les accions precises es considerar que en els mesos d'abril a octubre els ajuntaments haurien de contractar pers o n e s en at u r a c o l l i t s a l ' a s s e g u r a n ade desocupaci perquŁ treballin com a gu rdies forestals, dintre del seu municipi, i durant els mesos d'abril a juny caldria procedir a la neteja de la muntanya baixa.
Un dels punts d'aquest programa seria acordar convenis amb els ajuntaments per a establir unes campanyes de difusi i divulgaci dei problema dels incendis forestals perquŁ la pobl.aci en prengui consciŁncia, aix com campanyes a nivell nacional, regional i provincial de conscienciaci ciutadana a travØs dels diferents mitjans de comunicaci social.
Important incendi a Cadis
Un incendi forestal de grans proporcions es produ en el lloc denominat de «terra planta», en el terme municipal de Tarifa, a la prov ncia de Cadis. El sinistre va afectar una urbanitzaci tur stica d'uns cent xalets que va ser desallotjada. Les pŁrdues es calculen en uns cent miiions de pessetes.
Durant el cap de setmana Gal cia ha estat la zona d'Espanya mØs castigada pels incendis. N'ha sofert un total de cinquanta-dos.