Ensenyament
Inici de curs a EGB marcat pels conflictes
Nombrosos conflictes van marcar, a diferents llocs d'Espanya, l'inici del curs escolar. Mentre milers de nens no van aconseguir trobar un lloc escolar o s'hagueren d'amuntegar en aules insuficients, molts professors portaven a terme accions de protesta davant la manca de llocs de treball.
L'inici del curs escolar va estar marcat ahir pels tradicionals conflictes que fa temps pateix el professorat: manca de llocs de treball per a milers de mestres i manca de places escolars. Molts dels problemes d'aquest curs són motivats per la limitació de les despeses públiques iniciada pel govern, limitació que no permet la contractació de professors per a atendre les noves necessitats o millorar la qualitat de l'ensenyament.
El ministeri d'Educació sosté estadísticament que no existia mancança de llocs escolars, cosa que després es desmenteix en la realitat, car, segons i n f o r m e n les agències, són nombrosos els llocs on els nens no van poder iniciar el curs. A Móstoles, uns cinc-cents veïns es van manifestar ahir al matí davant l'ajuntament perquè l'escola a què havien d'anar els seus f i l l s estava t a n c a d a . L'alcalde va haver de sortir a informar els veïns que dues escoles en construcció ja estarien en condicions divendres vinent per a entrar en funcionament i que els mestres serien allí aquest dia.
El p o r t a v e u de Coalició Democràtica, Manuel Fraga, va presentar ahir un escrit, dirigit al ministre d'Educació, sobre la situació escolar de dos barris de Granada, on existeixen cinc-cents nens sense escolaritzar. Segons el polític dretà, en aquests mateixos barris els nens que estan escolaritzats reben les seves classes en cotxeres, antics menjadors d'auxili social i edificis prefabricats, que no reuneixen les més mínimes condicions per a l'activitat escolar.
Manifestacions de mestres sense pla a
Uns cent mestres sense plaça es van c o n c e n t r a r ahir al matí a l'entrada de la delegació a Màlaga del ministeri d'Educació. La concentració es va portar a terme després d'haver estat tancats els mestres tot el cap de setmana a l'ajuntament. Acompanyaven els professors alguns pares d'alumnes. Segons manifestacions dels concentrats, a la provincià de Màlaga existeixen trenta mil nens sense escolaritzar, mentre nou-cents mestres estan sense plaça i només sis-cents tenen esperança de trobar-ne aquest curs.
A Salamanca continua la tancada de vuitanta mestres que es van recloure a l'ajuntament per protestar contra la situació de l'ensenyament . d'EGB a la província. Els mestres, després de portar a terme una ampla enquesta, asseguren que són molts els llocs en què se supera el nombre de quaranta nens per classe. L'alcalde i els regidors socialistes i comunistes van manifestar la seva solidaritat amb els tancats. A Madrid,
Sindicalisme
CCOO: concentració obrera el 14 d'octubre
Per al catorze d'octubre és Prevista la celebració de la concentració obrera de tot l'Estat convocada per Comissions Obreres contra l'actual política governamental.
Aquesta concentració, que pot ser molt important, va ser decidida pel consell federal de CCOO, però fins ara no s'havia parlat de cap data concreta, fins que diumenge, a Saragossa, el secretari general de CCOO, Marcelino Camacho, n'anuncià una com a molt probable.
Posteriorment celebrà una conferència de premsa en què, entre
L'HO
altres coses, atacà el pla econòmic del govern i digué que CCOO anaven i nformant i discutint d'avall amunt per anar cap a una concentració obrera estatal a Madrid, a l'octubre, possiblement el dia catorze.
«CCOO defensa la Constituci »
«Farem ni més ni menys - d i g u ó que allò que ens permet la Constitució, que reconeix als treballadors el dret de reunió, manifestació i vaga. Nosaltres no posarem en perill la Constitució. No volem canviar el règim que hi ha al nostre país, sinó canviar d'alguna manera el seu contingut».
Camacho es referí també a una operació del govern encaminada, segons ell, a separar UGT de la lluita conjunta de l'acció sindical, intentat fer-la rodolar per un pendent de sindicalisme de conciliació de clases, «en lloc d'on per sempre ha anat la UGT». «Però farem els possibles
- a f e g í perquè ÚSO no sigui el sindicat d'UCD, perquè UGT no se separi de la unitat d'acció i evitar que CCOO aparegui gairebé sempre com el dolent de la pel·lícula, el sindicat que sempre s'enfronta».
IX Conferència de dret mundial
Els juristes estudien la qüestió terrorista
Amb discursos de tots els membres de la mesa presidencial, entre ells el ministre espanyol de Justícia, s'inaugurà ahir a Madrid la novena conferència de dret mundial. Cavero ressaltà en el seu discurs la importància que té per a l'Estat modern la lluita antiterrorista.
Ha començat a Madrid la novena conferència sobre dret mundial a la qual assisteixen més de dos mil juristes procedents de gairebé tots els països del món. En l'acte d'obertura ocupaven la mesa presidencial, entre d'altres el ministre de Justícia, Irïigo Cavero, el president del Centre de la Pau Mundial mitjançant el Dret, Charles Rhyne, i el fiscal del Tribunal Suprem espanyol, Juan Manuel Fanjul.
Després d'unes paraules de Charles Rhyne, intervingué el fiscal espanyol, Juan Manuel Fanjul, qui ressaltà que aquesta conferència vol ser útil a la humanitat i «desitja oferir a cada una de les seves angoises un cami fonamentat en la llei, per a bloquejar qualsevol discrepància que pogués conduir a l'agressivitat o la violència, tensions internes dels Estats.»
L'atracament a la via pública^ el més freqüent
El nombre total d'atracaments comesos el 1978 a Espanya va asceridir a 5.296, segons la memòria enviada al govern pel fiscal general de l'Estat. D'aquest total, 517 dels atracaments van correspondre a entitats bancàries i 4.719 a establiments o persones.
Madrid fou la provincià més afectada per la intensitat dels a t r a c a m e n t s , amb 2.480, seguid480, seguida de Barcelona (1.813), València (238) i Sevilla (300).
Des del punt de vista del tipus d'establiment o el subjecte passiu del delicte, els més afectats foren les persones que es trobaven a la via pública (1.327), les gasolineres (564), els Bancs (537), les f a r màcies (292) i els estancs (160).
Turisme
Tècnics i polítics de tot el món estudien la crisi
Unes cinc-centes persones, que integren les delegacions d'un centenar de països, assistiren ahir, al Palau de Congressos de Torremolinos, a l'assemblea de l'organització mundial de turisme.
L'assemblea, a la qual assisteixen diversos ministres, fou inaugurada pel secretari d'Estat espanyol per al Turisme, Ignacio Aguirre, el qual en començar el seu discurs llegí l'adhesió a l'acte del rei Joan Carles.
El discurs del secretari d'Estat es referí, entre altres coses, al fet que «les c o o r d e n a d e s sòcioeconòmiques del nostre temps no són en aquests moments les més idònies per a un progrés il·limitat del turisme. La crisi energètica, les tensions econòmiques existents pràcticament en tots els països, el fantasma de l'atur i de la inflació, són entre altres, factors que, sense caure en el catastrofisme, no podem arraconar perquè actuen sobre l'individu i sobre els grups socials tant en el pla material com en el psicològic».
«Per això una projecció del fenomen turístic _ afegí_ de cara als pròxims anys ha de ser realista i tenir en compte la crisi real en què ha entrat el món occidental, principal emissor turístic del món.» «El turisme ha de ser _digué en un altre paràgraf_ pau abans de tot, i podem dir que, per tant, si bé és cert que com més se sua en la pau, menys se tagna en ia guerra, jo voldria afirmar en veu molt alta que el turisme ha contribuït, contribueix i contribuirà a mantenir aquesta pau, encara precària i insegura, de què gaudeix el nostre món.»
Els treballs d'aquesta assemblea del t u r i s m e mundial, sota la presidència del representant del Camerun, van començar amb una reunió del consell executiu que és prolongà durant més de dues hores. Després es reuniren les sis comissions en què és dividida l'assemblea.
En la sessió de la tarda es va escollir el nou president, i per a avui hi ha prevista una sessió plenària.
Seguidament intervingueren Taslim O Elias, president de l'associació mundial de j u t g e s , el qual desenvolupà el panorama del dret i nternacional, i Antonio Garrigues Walker, president de l ' a s s o ciació mundial d'advocats, que, entre altres coses, digué que l a posició de l'advocat en el món actual és «sens dubte una posició crítica, una posició plena de riscos i d'Oportunitats que requerirà de tots nosaltres un enorme esforç de comprensió, d'adaptació i imaginació, car els darrers trenta anys hi ha hagut una sèrie de transformacions en cadena que han creat un ordre nou internacional en el qual la justícia econòmica és, potser, la més urgent i decisiva.»
Finalment intervingué el ministre de Justícia, que es referí a la tradició j u r í d i c a d'Espanya i afirmà que la protecció dels drets humans no és un privilegi de determinats sistemes polítics, sinó un dret que correspon a tot ésser humà. En una altra part del seu discurs, Cavero es va referir al terrorisme per assenyalar que «figura entre les nostres preocupacions i sensibilitza la major part dels governs basats en un ordenament jurídic que protegeix i garanteix els drets de la persona».
Anuncis oficials
A J U N T A M E N T DE
MONTORN¨S DEL VALL¨S
PROFESSORS DE CATALA
L'Ajuntament de Montornès del Vallès sol·licita la contract a c i ó de cinc professors de català, per a i mpartir classes d' a q u e s t a assignatura a l e s escoles nacionals del municipi, durant aquest curs. Els i n t eressats poden dirigir-se per escrit; a aquest Ajuntament, Avda. Llibertat 2, t ot i n d i c a n t «currículum» de !a seva titulació i experiència, i a ser possible aportant fotocòpies j u s t i f i catives. L'escrit ha de contenir dades personals dels i n t e r e s sats i a ser possible un número de telèfon per a la seva fàcil l o c alització.
Les i n s t à n c i e s han de t e n i r entrada a aquest Ajuntament abans del dia 24 de setembre, i nclusiu. Poden ser enviades t a mbé, per correu certificat.
Montornès del Vallès, onze de setembre de 1979 L'Alcalde el PSOE ha reclamat que siguin posats en llibertat tres mestres que foren detinguts per manifestar-se davant el ministeri.
Lugo; sense transports
Uns dinou mil nens de pre-escolar i EGB de la província de Lugo no van poder iniciar el curs escolar com a conseqüència de la vaga dels transports escolars. Segons fonts del ministeri d'Educació, els transportistes no volen realitzar el servei pel mateix preu que el curs anterior, donat que han experimentat puges de diferents elements, entre ells i com a més important el combustible. La província té una població escolar de quarantasis mil alumnes, dels quals només vint-i-set mil van iniciar les classes.
El ministre d'Educació, Manuel Otero Novas, va anar ahir coincidint amb el principi de curs, a la província d'Avila per examinar diferents aspectes en matèria d'equipament i realitzacions existents a la província relacionades amb els seu departament. El ministre va visitar alguns dels pobles més necessitats i després es va reunir amb els parlamentaris per escoltar la relació de necessitats.
de Catalunya
Catalunya al carrer: les millors imatges de la Diada, per Francesc Baiges i Maria Dolors Muntané. Fot o s per Pilar Viladegut, Francesc Vidal i Carles Esteban. Extens reportatge gràfic amb les millors f o t o s de l ' 1 1 de setembre. Parlamentaris, nens, grans i vells, tots al carrer per a plebiscitar l ' E s t a t u t abans delr e f e r è n d u m .
Guinea una nova prov ncia? , per Francesc Navarro. La posició guineana davant el tema d'una possible asssimilació de Guinea per Espanya. Completa l ' a r t i c l e una entrevista amb Garcia Trevijano.
El cinema torna a VenŁcia, per Antoni Kirchner. Ampli reportatge sobre les pel·lícules projectades a ia «BIENNALE» d'enguany, comentades pel nostre enviat especial.
Tortosa: Josep Ceima vol substituir els Bau, Joaquim Roglan. per
Els tres rectors contra la l l e i d'Autonomia Universit ria, per Francesc Planas.
I les nostres seccions habituals de l'Albert Garrido, Pedró Altares, Mateo Madridejos, Marta Mata, Josep M Carandell, Alexandre Cirici, Jordi Garcia Soler, Antoni Bartomeus, Enric Banyeres i Ramon Barnils.
Una manera NOSTRA d'informar
I m i t i
HERNIAT
L'aparell «ODRAP» és suau, còmode, lleuger, sense ressorts metàl·lics i rendible. Es pot dormir amb ell o banyar-se. Proteccions per a sutures postoperatòries. A mida sota prescripció facultativa. Consulteu-ho al vostre metge. Ministeri de Sanitat Visat Comissió Central 20-345. «ODRAP». Travessera de Gràcia. 10. BARCELONA (21), costat plaça Calvo Sotelo. De 10 a 1 i de 4 a 7