La polèmica generada per la moció aprovada al Parlament català ha motivat un ampli i controvertit debat, especialment a Madrid, on la premsa ha recollit i contrastat opinions diverses i amb una gran càrrega ideològica
Les 'perles' de rautodeterminació
Redacció
BARCELONA - Quan el Parlament de Catalunya va aprovar la moció segons la qual el poble català no renuncia al dret d'autodeterminació, quasi ningú al Principat no preveia que la controvèrsia arribés als extrems que després s'ha pogut constatar. La polèmica entre les forces polítiques catalanes i ha quedat ràpidament soterrada per l'extensió del tema al País Basc i per les airades reaccions de la classe política i periodística espanyola.
Un bon reflex de la tensió que aquest tema ha generat a Madrid és el to i el contingut d'articles que, des de múltiples òptiques, s'han publicat a la premsa de la capital de l'Estat. Polítics, analistes, juristes i fins i tot filòsofs hi han dit la seva. Aquesta és una selecció de les frases més significatives que s'han imprès en les últimes setmanes en relació a la polèmica.
- "He vist córrer rius de tintà per discutir amb quin dret podria Catalunya separar-se i fundar el seu propi Estat. La pregunta és una altra: ¿amb quin dret el nostre Estat democràtic podria oposar-se a aquella hipotètica però, en el seu cas, democràtica pretensió?" (Article de José Juan González Encinar, catedràtic de dret internacional. El Independiente, 9 de gener)
- "La primera cosa que necessita un moviment nacionalista són uns quants morts propis, per tal de poder enterrar-los enmig de furioses consignes nacionalistes. Després ve el segon pas: venjar-los." (Article d'Antonio Caballero, Diario 16, 23 de generj
- "En afirmar que l'opció per l'autonomia no suposa renunciar a l'aütodeterminació, s'està establint una continuïtat entre l'una i l'altra: quan l'Estatut estigui plenament desenvolupat, passarem a reivindicar una segona fase. Amb tot plegat s'està incitant el poder central a no completar mai la primera fase". (Editorial, El País, 22 de desembre)
- "Ningú amb plenes facultats es pot prendre seriosament que Catalunya o Euskadi assoleixin la independència, ni que el PSOE sigui el partit dels pobres." (Informació d'Antonio Casado, Tiempo, 25 de desembrej
- "S'està oposant al patriotisme ètnic dels bascos i al patriotisme econòmic dels catalans allò que un intel·lectual alemany ha definit com el patriotisme de la Constitució". (Article d'Antonio Garcia Trevijano, El Independiente, 14 de gener;
- "L'autodeterminació podria ser una de les vies de pacificació d'Euskadi. ETA demana negociació i insinua una treva. HB parla incansablement de la pau. I els partits en sòl basc miren d'estructurar l'autodeterminació. No ho és tot, però no és poc" (Article de Javier Sàbada, filòsof, El Mundo, 28 de desembre)
- "Si la via per a l'obtenció del dret d'autodeterminació és únicament la pacifica, crec haver demostrat que seguir-la és una mera utopia. Una altra cosa seria si s'adoptessin, com ja ho fa ETA, els mètodes violents.(...) En els fons s'està portant l'aigua al molí del terroristes". (Article de Jorge de Esteban, catedràtic de dret constitucional, El Mundo, 9 de gener)
- "S'ha cantat a les nacions catalana i basca, però molt pocs gosen cantar, en aquestes nacionalitats, a la nació espa-
- nyola. Va faltar la intel·ligència i l'estratègia per crear un inoviment psicològic d'integració. Que al final els discursos militars siguin la guia del futur no sembla un balanç molt brillant de deu anys d'autonomies". (Article de Fernando Onega, Cambio 16, 22 de gener)
- . · "La idea de les nacionalitats històriques és radicalment falsa, perquè exclou les que suposadament no ho són (quan la majoria de les regions d'Espanya tenen una història semblantment acendrada) i perquè desconeix el més important fet històric d'aquest extrem d'Europa, el més fecund projecte collectiu, si ens atenem a les seves realitzacions al llarg de 500 anys: Espanya". (Article de Pedro de Silva, president del govern asturià. El Periódico, 14 de gener)
- "El Parlament de Catalunya representa al poble català en la forma en què el representa només perquè així ho estableixen la Constitució i l'Estatut, i ni l'una ni l'altra contenen mecanismes per exercir l'autodeterminació (...) Per tant, en termes constitucionals, el Parlament ha intepretat la voluntat d'un altre poble al qual encara
De Silva i Carmen Rico-Godoy
no representa". (Article de Miguel A. Aparicio, professor de dret constitucional, El País, 15 de desembrej
- "La nostra Constitució no comprèn el dret d'autodeterminació, com no el comprèn la Constitució de cap altre país. Va ser aprovada per àmplia majoria en un referèndum nacional, per la qual cosa és irrellevant el que va passar en una determinada regió". (Article de Ricardo Lezcano, El País, 28 de desembrej
- "¿Per què una consulta sobre aquest tema? El que avui és el País Basc, Catalunya, Galícia 0 Canàries s'ha fet amb l'esforç de tots els espanyols (...) En tot cas, el referèndum hauria de ser nacional, com nacional ha estat i és tot el que nodreix cada regió." (Article de Ricardo Lezcano, El País, 28 de desembre;
- "Ha estat una declaració per sorpresa, vergonyant, mitjançant una simple proposició no de llei treta de la màniga en una comissió d'afers administratius, i no en un plenari. Un procediment molt barat per un afer tan significatiu". (Editorial, El País, 14 de desembre^
- "Al cap i a la fi és la resta d'Espanya la que s'ha de sotmetre constantment als capricis imperialistes de bascos i catalans abertzales.(...) Gaudeixen d'uns Estatuts amb força més competències de les que són capaços de gestionar, precisament perquè són incompetents. (...) Hem de reivindicar el dret dels espanyols a l'autodeterminació , amb la finalitat de perdre'ls de vista definitivament i aviat". (Article de Carmen Rico-Godoy, Cambio 16, 22 de generj
CiU i PSC rebutgen un )le extraordinari sobre a qüestió del joc
BARCELONA - La diputació permanent del Pariament de Catalunya va decidir ahir per majoria no celebrar un ple extraordinari per crear una comissió investigadora sobre Casinos de Catalunya. La proposta va ser rebutjada pels representants de CiU i PSC. D'altra banda, el portaveu de CiU, Raimon Escudé, va afirmar que el seu grup està disposat a investigar Casinos, cosa que farà amb un informe sobre l'entitat i la seva gestíó, però que no és necessari convocar un ple extraordinari. Escudé es va mostrar disposat a "debatre en profunditat" en el pròxim ple ordinari la concessió de llicències de casinos. (Efe)
Ajornada la reunió negociadora entre Gomis, Royes i Bosch
BARCELONA - El conseller de Governació, Josep Gomis, el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, i el vice-president d'aquest organisme, Jaume Bosch, van ajornar dimarts a l'últim moment el sopar que tenien previst celebrar per tractar dels traspassos a la Generalitat. La trobada es va ajornar finalment per raons d'agenda. (Redacció)
Admesa la querella contra l'ex-conseller valencià Blasco
VALÈNCIA - El magistrat Joan Climent, del Tribunal Superior de Justícia de València, va confirmar ahir l'admissió a tràmit de la querella contra l'ex-conseller valencià d'Obres Públiques Rafael Blasco i cinc persones més per un "presumpte delicte de suborn i maquinació per alterar el preu de les coses". La querella va ser presentada després d'una denúncia interposada per la directora general d'Urbanisme, Blanca Blanquer. (Efe)
Pere Bohigas i Jordi Bonet reben la Creu de Sant Jordi
BARCELONA El filòleg i bibliòleg Pere Bohigas i Balaguer, i l'arquitecte i dirigent escolta Jordi Bonet i Armengol van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi, segons va decidir el Consell Executiu de la Generalitat en la seva última reunió. (Redacció)
ELS DIUMENGES BLANCS DE L' AVUI
L'AVUI t'ofereix Els Diumenges Blancs perquè puguis esquiar gratuïïament. Així de senzill.
Compra l'AVUI del diumenge i retalla l'anunci que et donarà dret a un forfcit gratuït d'un dia. Si t'agrada esquiar recorda 'Els Diumenges Blancs de l'AVUI".
Amb el patrocini de...