Serra exigeix excuses als qui el van atacar per haver encarregat el 'informe Crillon' sobre l'ex-banquer
Josep M. Sanmartí
La sala segona del Tribunal Suprem va emetre ahir un acte que justifica l'ús de fons reservats per investigar les activitats de l'ex-banquer Mario Conde.
Les possibles irregularitats en la gestió de Banesto podien haver provocat riscos "molt greus" en el sistema financer espanyol i per això era legítima "la defensa dels interessos públics col·lectius". Si l ' i n f o r m e es va pagar amb fons reservats, va ser d'acord amb la llei que regula aquesta partida.
Amb aquests arguments, el Suprem arxiva la querella presentada per l'ex-director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldàn, contra l 'ex -vice-president del govern central Narcís Serra per haver orde nat al Cesid el 1992 la confecció de l'anomenat informe Crillon i haver-lo finançat amb fons reservats adscrits al ministeri de Defensa, dirigit llavors per Juliàn García Vargas.
·
La publicació de l'acte va provocar una reacció immediata de Serra, que va exigir excuses de tots aquells que van utilitzar l'informe com a arma política en contra d'ell. Serra va l a mentar que l'oposició converteixi el debat polític en un intercanvi de ca-
El S u p r e m avala la utilització d e fons reservats per investigar C o n d e
lúmnies, d'injúries i de falses acusacions. Malgrat haver negat sempre haver encarregat, pagat i fins i t ot conegut l'existència de l' informe Crillon, "durant molts mesos he sofert atacs i calúmnies, acusant-me d'un fet fals."
El vicepresident va fer una crida perquè no s'instrumentalitzi l'acció de la justícia, sobretot abans que s'hagi pronunciat, encara que "pensem que fer això beneficia sectàriament o partidist a m e n t les nostres posicions polítiques".
La sala considera que no hi ha indicis racionals per estimar autors dels fets delictius que els imputen Serra i García Vargas. Però suposant que s'hagués encarregat l ' i n f o r m e i s'hagués pagat amb fons reservats del ministeri de Defensa, "no se'n deriva un ús indegut".
Resurecció política
L'acte del Suprem va donar peu a l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, per t o r n a r a fer una defensa aferrissada de Serra. Al seu parer, "ha acabat honestament la seva etapa a la vice-presidència del govern espanyol després d'haver triomfat com a conseller de la Generalitat, com a alcalde de Barcelona i com a ministre de Defensa". Maragall considera que la decisió del Suprem "és el punt de partida de la resurecció política" de Serra.
El dirigent del PSC Josep Maria Sala també va lloar la trajectòria de l'ex-vice-president. del govern central. Per ell, Serra queda "en un immillorable paper" i es confirma que tot era "un muntatge". Les joventuts del PSOE, de la seva banda, van exigir responsabilitats polítiques als dirigents del PP i IU per les seves acusacions.
García Vargas abraça Serra el dia que el va substituir a Defensa
D'altra banda, la j u t g e d'instrucció Maria Jesús Coronado, va oferir ahir la possibilitat de personar-se com a acusació particular a tots els afectats per les presumptes escoltes il·legals del Cesid. Entre els possibles espiats hi ha l'ex-ministre José Barrionuevo, el' president del Reial Madrid, Ramon Mendoza, i altres polítics i funcionaris policíacs. Ahir van declarar davant la jutge Coronado per aquest assumpte l'advocat i escriptor Antonio García Trevijano, i l'ex-delegada del govern a Madrid Ana Tutor, mentre que RuizMateos ho va rebutjar adduint motius laborals.
Els dies del llibre
El Suprem decideix q u e sigui Tardón i n o G a r z ó n q u i s ' o c u p i dels 'papers d e L a o s '
El president de la sala preferia que fos el magistrat qui investigués el cas
Redacció MADRID
La sala segona del Tribunal Suprem ha acordat que la investigació sobre la suposada falsedat dels papers de Laos, que van acompanyar Luis Roldàn en el seu trasllat a Espanya, sigui dirigida per la jutge Maria Tardón i no per Baltasar Garzón, contra l'opinió del president de la sala.
El Suprem resol així el conflicte de competències surgit entre els j u t j a t número 5 de l'Audiència Nacional, el titular del qual és Garzón, i el número 11 de Madrid, el de Maria Tardón, ja que tots dos van començar a instruir el cas a partir de dues denúncies diferents.
La decisió va ser presa amb els vots de dos dels tres magistrats de la sala, Eduardo Moner i Manuel García Miguel, mentre que el tercer i president de la sala, Fernando Cotta, va emetre un vot particular en què "dissenteix rotundament" dels seus companys.
La jutge Tardón va obrir dili- gències després que Roldàn presentés una denúncia, quasi al mateix t e mps que Garzón començava a investigar a instàncies d'una denúncia presentada per José Maria Ruiz-Mateos.
Els documents en qüestió, la falsedat dels quals va ser confirmarda per les autoritats de Laos, regulaven una suposada "extradició administrativa" a Espanya de l'ex-director de la Guàrdia Civil, segons la qual només podia ser j u t j a t p e r dos delictes.
Després d'una forta polèmica, t a n t la j u t g e Tardón com el ministeri públic van emplaçar Garzón a inhibir-se, cosa a la qual el magistrat es va negar i va plantej a r una qüestió de competència davant el Suprem.
La discrepància va sorgir perquè, segons la llei, els delictes comesos fora d'Espanya són compe tència de l'Audiència Nacional. En aquest cas, en no haver quedat acreditat on es van falsificar els documents, el Tribunal Suprem tracta d'establir on es va produir el seu ús.
A partir del dissabte 29 de juliol i fins al dissabte 2 de setembre, tots els dissabtes seran el Dia del Llibre.
Perquè cada dissabte d'aquests el diari AVUI portarà un llibre; així, facis el que facis aquestes vacances, tindràs l'oportunitat de llegir la millor literatura en català
Preu diari 110 ptes. Preu diari + llibre 400 ptes.
El dissabte 29 de juliol, 'Els gossos d'Acteó', A 'Avel ·l Artís-Gener
Cada dissabte amb 1AVUI un llibre