/ ESCOLTES IL·LEGALS
l'Audiencia de Madrid reobre la causa per les escoltes il·legals fetes pel Cesid
Là Fiscalia ordena que s'investigui una nota d'HB que encoratja ETA
S'han estimat parcialment els recursos de diversos afectats contra l'arxivament
EFE
· Madrid. - L'Audiència Provincial de Ma drid ha reobert la causa per les escoltes il·legals fetes pel Cesid, èn la qual hi ha com a imputats l'exdirector i l'excap d'operacions del centre, e · _'
Segons l'acte de l'audiència, «s'ha de continuar la instrucció, a la vista /dels indicis', respecte al delicte d'escoltes il·legals, però no respecte als dè prevàricació i malversació de cabals públics, l'arxivament dels quals es confir ma». La jutgessa, per tant, haurà de prendre un altre cop declaració com a imputat a Perote, per tal ' que pugui respondre a les im putacions d'altres funcionaris del Cesid, i també incorporar a la causa les cintes amb escoltes gra vades que figuren en una llista. Els recursos van ser formulats per l'Associació Lliure d'Advocats i per diversos afectats per les es coltes, l'advocat Antonio García Trevijano, el conseller delegat de
Emilio Alonso Manglano i Juan Alberto Pe rote, respectivament, «a la vista d'indicis con currents». La secció quinzena de l'audiència adopta aquest acord en un acte notificat ahir en què estima parcialment. els recursos de
Jotsa Antonio García Femàndez, el diputat d'IU Pablo Castellano, l'associació civil Dianética, l'em presari José Maria Ruiz-Mateos i els periodistes Jaime Campmany, Pedró J. Ramírez i Melchor Mi ralles.
L'a jutgessa Ana Mercedes del Molino va arxivar les actuacions en estimar que no són delicte,ja que van ser aleatòries, «casuals» i «necessàries a fi de protegir in teressos vitals» de l'Estat. Malgrat això, segons la sala, «si s'accep tessin aquests arguments no es taríem en ün estat de dret, sinó més aviat en un estat policíac», i explica que són «gràvacions te lefòniques sense control judicial i sense llei prèvia que les permeti».
«EL JUDICI DELS VIOLENTS»
Un ertzain assegura que va veure com els Ires acusats atemptaven contra la fiírgoneta
diversos afectats contra l'arxivament decretat per la jutgessa Àna Mercedes del Molino i confirmat per la seva successora, Ana Maria Pérez Marugàn, per la qual cosa s'ha de con tinuar la instrucció d'aquest cas.
I, segons el mateix acte, encara «és més greu» si es té en compte que «a la causa no hi ha cap indici que justifiqui la intercepció d'aquests telèfons, la seva gravació i el seu arxivament». És més, «els indicis apunten que van ser in tervinguts i sobretot gravats i arxi vats per motius totalment aliens a les funcions específiques del Ce sid, i no apareix cap rastre de perill per a la seguretat nacional».
La salà qualifica d'<<inaccepta-' ble» l'argument de la jutgessa Ana Mercedes del Molino que la in tercepció dels telèfons .no estava dirigida a persones determinades, sinó a controlar l'ús de l'espectre radioelèctric per part de subjectes que poguessin desenvolupar acr es tivitats perilloses per ala seguretat de l'estat. En aquest sentit, sego'ns l'acte, «funcionaris del gabinet d'escoltes del Cesid han aportat indicis clars que s'interceptaven les comunicacions telefòniques de persones rellevants del món de la política, les finances, la premsa i l'espectacle, i es gravaven, s'arxi vaven i s'emmagatzemaven mal grat que no tenien interès per a la seguretat nacional». Final ment, l'acte afegeix que, «tot i · que les intercepcions no eren preseleccionades, ja que ho impedia el sistema tècnic utilitzat, es feien escombrades d'una zona important de Madrid i a la llista només es ressenyaven noms de persones de '- certa rellevància social.
H Madrid. - El Fiscal General de l'Estat, Carlos Granados, vadictar ahir un decret en el que ordena que s'iniciin les actuacions pertinents à l'Audiència Nacional perquè investigui la nota interna d'Herri Batasuna (HB) en la que . s'anuncia una nova ofensiva d'E TA i encoratja a l'organització terrorista perquè actui amb els mitjans més poderosos. El diari Deia va publicar diumenge un do cument intern de la mesa nacional d'HB, del qual es van fer ressò, ahir els. mitjans de comunicació, en el que s'insta ETA a què combateixi <írenemic amb els mitjans més poderosos» i en el que es · re.butja una treva prèvia a la ne gociació. Granados va dictar ahir un decret en el que afirma que, després de tenir coneixement de la notà interna d'HB i a la'vista del seu contingut, entén,«que pot ser constitutiu de delicte de col·la boració amb banda armada o pro vocació del delicte de terrorisirie.» També va acordar que s'exercitin les accions pertinents davant el jutjat central d'instrucció que co rrespongui per a l'aclariment dels fets i per esbrinar qui en són els seus autors. Granados ha enviat l'acord al Fiscal en Cap de l'Au diència Nacional. / EFE
TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA NOBLE ORGULL DE CATALUNYA
L'agent va declarar darrere una mampara per protegir la seva identitat
EFE
· Sant Sebastià. - Un dels dos principals testimonis de càrrec contra els tres joves acusats d'a temptar contra una furigoneta de l'Ertzaintza, que a més és agent d'aqueçt cos policial, va assegurar que havia vist «sense cap mena de dubte» participar els tres in culpats en l'atemptat, que va cau sar ferides greus ados ertzains. Ei judici, que se celebra a la secció tercera de l'Audiència de Sant Sebastià contra Unai Erkis Urretab,iscaia, Jon Ander Gonzàlez Arrizubieta i · Aitor García Sànchez^i que es va ajornar fa una setmana, va continuar ahir amb la declaració de l'agent de la po licia autònoma basca, que va com parèixer rere una -mampara per protegir la seva identitat amb vista a possibles represàlies. A la tarda' va declarar el segon testimoni, tanibé agent de la policia autò- nomci,basca.
El primer testimoni va dir qúe la tarda del dia 24 de març de 1995 els seus superiors li van en-., carregar que anés a vigilar l'antiga fàbrica Niessen d'Errenteria, ja que els havien dit que al seu in terior hi havia amagats còctels molotov,' coets i material per cau sar incidents. L'ertzain va explicar que Cap a 2/4 de 8 del vespre va sortir de la comissaria de l'Ert zaintza amb la seva companya, vestits de paisà, i quan van passar per l'Herrikò Enparantza (plaça del poble) d'Errenteria van veure «molta gent de l'entorn radical». El testimoni va assenyalar - que, no obstant això, van continiiar per ía plaça Xenpelaf, on van veure dos dels tres acusats asseguts en un banc, mentre que el tercer estava dret al seu costat.
El testimoni ya assegurar que no tenia cap mena de dubte que'
TERRORISME
Els ftmcionaris de la presó de Logronyo no deixaran d'exigir Falliberació d'Ortega Lara
Es confirmen les sospites que el segrest serà llarg
EFE
· Logronyo. - Funcionaris de la ·presó de Logronyo companys de José Antonio Ortega Lara, segres tat fa 118 dies, mantenen «l'ànim fort i ferm», segons va dir ahir un dels portaveus, el qual va re cordar que aquest és el tercer segrest més llarg d'ETA. El por taveu va afegir que «es confirmen les sospites que el segrest és llarg i es preveu llarg», però no deixa ran de demanar que alliberin Or tega Lara i que. ho facin com més aviat millor. «Mentre no ho facin, continuarem demanaBt la seva llibertat», va dir.
El portaveu i un-grup de com panys van participar ahir en la concentració silenciosa de cinc mi nuts que cada dilluns convoca la
Universitat de la Rioja en contra del terrorisme i la Violència i en favor de l'alliberació d'Ortega La ra, segrestat el 17 de gener passat. «Nosaltres -^va precisar-, també estem tristos "perquè no s'ha com plert la nostra petició de. llibertat per a José Antonio i s'ha convertit en èl tercer segrest més llarg d'E TA», després dels de José Maria Aldaya i Emiliano Revilla, privats de llibertat durant 341 i 249 dies, respectivament. Tanmateix; va su bratllar el portaveu, «també estem satisfets perquè la societat ha pres el testimoni de treballar per la llibertat de les persones segres tades, el llaç blau es veu en mul titud de llocs i s'organitzen molts. actes».
El portaveu va al·ludir a unes
- 1.; r . - · I..."
paraules pronunciades pel Rei en el sentit que cal comprometre's <ia tallar el camí a la violència que genera el fanatisme i la ra dicalització de les idees i com prometre'ns a buscar, la pau i la llibertat a través de l'esperança en el futur i la convicció demo cràtica». sProp d'un miler d'uni versitaris de la Rioja van guardar ahir cinc minuts de silenci en els' vuit edificis de la Universitat per reclamar la llibertat d'Ortega La ra. Èl'rector de la Universitat, · Urbano Espinosa, va lameiitar «ía persistència d'ETA en aquest xan tatge col·lectiu a la societat de mocràtica espanyola i, en contra posició a aquest, nosaltres per sistim en les convocatòries de tots els dilluns», va dir.
eren ells perquè a Aitor García i a Inaki Pérez els coneixia, ja que havien estat detinguts per al darulls públics, mentre que Unai Erkis estava identificat per «col·la boració ciutadana» i la seva cara havia estat enregistrada en un ví deo durant una manifestació con tra l'Ertzaintza.
- L'agent va dir que quan con tinuaven el camí cap a la fàbrica per la plaça Xenpelar va. veure una furgoneta de l'Erztaintza i, ' després de creuar-se amb ella; va sentir: «Ara, ara», es va girar i · va veure que el crit l'havia fet Jon Ander. En aquest moment, va veure Aitor García com es po· sava una caputxa, Unai Erkis tam bé es va tapar la cara amb' un passamuntanyes i deu joves més que van començar a llançar ob jectes contra la furgoneta. Al cap d'uns segons la furgoneta es va . encendre. 1, un