El vicepresident creu 'jurídicament correcta i políticament necessària' la decisió
El govern veu 'corporativista' la dura reacció del ministeri públic
Cascos defensa Cardenal perquè ' ha anat al problema'
E.H.
MADRID
Govern i Partit Popular (PP) consideren 'corporativista' la reacció de la carrera fiscal davant l'elecció d'Eduardo Fungairiño com a nou fiscal en cap de l'Audiència Nacional. L'acusació, formulada primer pel portaveu popular al Congrés, Luis de Grandes, i després pel del Senat, Alfredo Prada, la feien ahir seva les mateixes fonts governamentals que minimitzaven el paper del Consell Fiscal.
L'executiu, segons aquestes fonts, ha hagut de triar entre continuar ignorant la crisi de la fiscalia de l'Audiència Nacional i abordar-la amb decisió, malgrat la intensa polèmica desfermada. El gabinet conservador estima que la designació de Fungairiño com a nou fiscal en cap, tot i les tres votacions en contra emeses
L'executiu minimitza les protestes al·legant que provenen d'un òrgan de caràcter estrictament consultiu
pel Consell Fiscal, ha servit per desencallar una crisi motivada, en part, per la conducta 'gremialista' del ministeri públic.
Per posar cada cosa al seu lloc, ahir des de Moncloa es puntualitzava que el Consell Fiscal és només un òrgan assessor del fiscal general de l'Estat, no l'òrgan de govern de la fiscalia, com ho és de la judicatura el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Les protestes del Consell Fiscal, doncs, no són rellevants per al govern, d'acord amb aquesta particular visió.
Amb l'informe del fiscal general, Jesús Cardenal, com a únic aval jurídic, el govern de José María Aznar manté que l'opinió del Consell Fiscal no és vinculant a l'hora de decidir els ascensos en la carrera fiscal, per molt que en els últims 16 anys s'hagi pensat el contrari. Tal interpretació de l'estatut orgànic del ministeri fiscal era, s'apunta des de Moncloa, la tradicional, però no per això l'única possible que es pugui fer.
Qüestió de procediment
En l'altre pes de la balança l'executiu posa el fet que, en tot cas, les crítiques s'han formulat contra el procediment seguit, però no contra el can- didat escollit. Obviant la seva adscripció al grup dels denominats fiscals rebels, que el consideren una mena de pare espiritual, les fonts de l'executiu consultades per aquest diari recordaven ahir els 16 anys que porta Eduardo Fungairiño com a número dos de la fiscalia a l'Audiència Nacional. I, un cop més, la seva provada eficàcia en la lluita antiterrorista.
En defensa de la decisió presa divendres pel consell de ministres, el vicepresident primer, Francisco Álvarez-Cascos, va declarar que la sortida donada a la crisi de l'Audiència és 'jurídicament correcta i políticament necessària'. A parer seu, la forta resposta de la carrera fiscal a l'elecció de Fungairiño 'no condueix a res'.
'Hi havia un problema i l'hem solucionat.' Álvarez-Cascos devia tenir al cap aquesta controvertida frase de José María Aznar -referida a la sedació d'immigrants il·legals per expulsar-los d'Espa- nyaquan ahir va defensar Jesús Cardenal perquè 'ha anat al problema' de l'Audiència Nacional.
'Hi havia un problema a la fiscalia de l'Audiència Nacional que es va escometre amb el nomenament del fiscal general. Aquest nou fiscal ha anat al problema, ha entès que el Consell Fiscal no era vinculant, ha promogut la categoria i ha donat la proposta de Fungairiño. Aquesta decisió és per resoldre el problema', va sentenciar.
JESÚS CARVAJAL / EFE
El ministre Mayor Oreja ahir en un congrés sobre protecció de ciutats a Toledo
Mayor Oreja sosté que no té res a veure amb els nomenaments de Cardenal i Fungairiño
J aime Mayor Oreja va protagonitzar ahir un cert desmarcament dels polèmics nomenaments de Jesús Cardenal com a nou fiscal general de l'Estat en substitució de Juan Cesáreo Ortiz Úrculo i d'Eduardo Fungairiño com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional. El ministre de l'Interior va assegurar taxativament que ell no ha tingut res a veure amb aquestes controvertides designacions.
Com ja va informar aquest diari, en diferents medis polítics es van relacionar els nomenaments de Cardenal i de Fungairiño amb la influència que té el titular d'Interior en el gabinet de José María Aznar. Per això, el ministre va aclarir ahir que el nomenament de Cardenal 'va ser una proposta de la ministra de Justícia i el de Fungairiño ho va ser per part del fiscal general de l'Estat'. 'I no hi ha cap acció individual i personal per la meva part en aquest terreny', va reblar.
De fet, Mayor Oreja, president del Partit Popular (PP) a Euskadi fins a la seva entrada a l'executiu, va mantenir una estreta amistat personal amb el nou fiscal de l'Estat durant la llarga etapa en què Cardenal va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB). Tots dos van fer plegats en una ocasió la ruta del camí de Santiago. A Euskadi no és cap secret aquesta amistat, i més, en un home com Cardenal, que es va caracteritzar durant anys, precisament, per la seva discreta relació amb els responsables polítics de la comunitat basca.
Pel que fa a Eduardo Fungairiño, s'ha destacat que l'experiència d'aquest fiscal en els sumaris sobre el terrorisme etarra el convertien en una mena de candidat natural del ministre de l'Interior per posar-se al capdavant de la fiscalia de l'Audiència Nacional.
Però potser per la primera impressió que va quedar de les seves paraules, pronunciades ahir a Toledo, on el ministre va assistir al primer Congrés Mundial sobre Protecció de Ciutats, Mayor Oreja va haver de deixar clar després que ell no s'oposa al nomenament de Funagiriño, 'com a membre del govern'. És en aquesta qualitat, va assenyalar, que 'fa costat i recolza' a la titular de Justícia, Margarita Mariscal, que va elevar la proposta del fiscal de l'Estat a l'últim consell de ministres.
L'Audiència executa el trasllat de la fiscal Màrquez
Redacció
MADRID
L'Audiència Nacional considera, en un acte que nega a la fiscal María Dolores Márquez de Prado la suspensió cautelar del seu trasllat forçós, que 'l'interès públic' aconsella que un tribunal no es vegi entorpit pels enfrontaments protagonitzats per un fiscal.
El tribunal justifica el seu dictamen afirmant que la importància de les decisions de l'Audiència Nacional avala l'eliminació d'obstacles, 'encara que la seva activitat no es vegi en l'actualitat greument pertorbada' per la 'persistència de l'enfrontament'.
Amés, el tribunal creu que no serien irreparables els perjudicis que pogués acusar la fiscal en el compliment del
L'advocat defensor anuncia que presentarà un recurs de súplica contra la negativa a suspendre cautelarment la sanció
trasllat si finalment es resolgués que aquest no era legal. L'acte afegeix que la sanció va ser resultat d'un procediment contradictori, en què la fiscal va tenir oportunitat de defensar-se. En aquest sentit, considera que no és apropiat avançar edeveniments i donar per fet que serà estimat abans no es dicti sentència sobre el fons del recurs.
La defensa de la fiscal Márquez de Prado, per la seva part, ja ha anunciat que presentarà un recurs de súplica contra la resolució.
Antonio García-Trevijano, advocat de la fiscal expedientada, va assenyalar que, a parer seu, en la resolució hi havien dos motius de nul·litat, en els quals es basarà el recurs, a presentar abans de 15 dies.
En primer lloc, assenyala que l'advocat de l'Estat no ha concretat les causes per les quals, 'per interès públic', es va oposar a la suspensió de la sanció. A més, considera que hi ha una altra causa de nullitat 'claríssima' en no haver-se demanat un informe al ministeri de Justícia sobre la petició de suspensió cautelar, una acció que considera preceptiva.
Márquez de Prado, considerada un dels fiscals rebels, va ser sancionada amb el trasllat forçós per Juan Ortiz Úrculo, el recentment destituït pel govern fiscal general de l'Estat, pels seus enfrontaments amb els magistrats.