ESPANYA INTERNACIONAL
Una operació militar israeliana al sud del-Líban es va saldar, la matinada d'ahir, amb onze soldats hebreus morts, quatre de ferits i un desaparegut. El resultat de l'operació suposa un cop dur per a Israel i, juntament
25 ALCÀSSER
Él tribunal condemna Miguel Ricart, inculpat pel crim d'Alcàsser, a 170 any de presó
amb el triple atemptat suïcida de dijous al centre de Jerusalem, una altra complicació afegida a les conver ses de pau entre el govern conservador israehà i l'Auto ritat Nacional Palestina.
Onze soldats israelians moren al Líban i compliquen encara més el procés de pau
25 PENSIONS
José Meiría Aznar assegura que els jubilats no perdran el seu poder adquisitiu
El Poder Judicial demana accions penals contra Garzón i Liano
EFE/DdeG
La fallida d'aquesta operació és el revés militar més important per a Israel des de 1982
EFEflJdeG
Jerusalem
L'Exèrcit israelià va patir ahir el pitjor revés militar al sud del Líban des de l'any 1982 quan els seus comando van ser sorpre sos per la resistència libanesa que els va causar onze morts, a més d'un desaparegut i quatre ferits. patir
L'objectiu del comando israe lià, segons va afirmar ahir al matí el president del parlament libanès, Nabih Beni, era «la des'trucció del quarter general d'Amal (grup xiïta prosirià) a Nsariye, però l'Exèrcit libanès, els nostres combatents i la població el van liquidar». els
Altres fonts a la zona assegu ren que el comandament israe lià volia segrestar el vicepresident del Consell Suprem xiïta libanès, proper a Arnal, Abdel Amir Kablan, que viu a Nsariyé, a 30 qtiilòmetres de la «zona de seguretat» que Israel ocupa des de 1978 al sud del Líban.
Balanç de Hisbulà
Per la seva banda, Hassan Nasralà, secretari general del Partit de Déu (Hizbulà) libanès, els combatents del qual també van entrar en combat, va asse gurar a Beirut també que el seu grup tenia les «restes mutüades del soldat israelià», donat per desaparegut, i que estava «dis posat a canviar-lo» encara que no va precisar amb qvii. Hizbulà va afirmar que els soldats israe lians morts són «almenys quin ze» i els ferits entre deu i quinze.
A Beirut es descartava ahir que la fallida operació israeliana tingui relació amb el triple atemptat suïcida que es va re gistrar ahir a Jerusalem i en el reen el
EPA
Un guerriller libanès mostra el cap d'un dels soldats israelians moits ahir al sud del Líban.
qual van morir, a més dels tres terroristes, quatre israeliíms.
La faUida operació israeliana suposa un cop per a Israel i com plica encara més el procés de pau a la zona, després que l'a temptat de dijous, en el qual van morir quatre joves jueus i els tres integristes palestins suïci des, a un cèntric carrer de Jeru salem tornés a enfrontar el 'Govern israelià i l'Autoritat Nacional Palestina (ANF).
El primer ministre d'Israel, Benjamín Netanyahu, va adver tir ahir que no llixorarà més ter ritoris ocupats a Cisjordània i
Gaza si l'ANP que presideix lasser Arafat no Umta eficaçment "contra el terrorisme. El primer ministre va opinar ahir que Ara fat «és responsable, en gran mesura, encara que de manera indirecta» de l'atemptat. gran
D'aquesta manera, el primer ministre hebreu, Benjamin Ne tanyahu, ataca directament la medul·la dels acords de pau d'Oslo, firmats entre 1993 i 1995 per palestins i israelians, que es basen en la fórmula «pau per territoris»?.
El líder palestí làsser Arafat ha de fer front a una difícil si
tuació que l'obliga a respondre a les pressions d'Israel per detenir el terrorisme i a les del seu propi poble, cada vegada més indignat contra les sancions del Govern israelià.
Per la seva banda, les forces de seguretat israelianes van detenir ahir 69 palestins en rela ció amb l'atemptat perpetrat pels tres suïcides integristes.
La ràdio estatal israeliana va informar també que els arrestaments van ser fets per la mati nada a zones de Cirjordània i Gaza, encara sota ocupació del Govern israeHà..
Els terroristes van adossar una bomba al cotxe de Daniel Villar, de 39 anys, a la població de Basauri
ETA mata un policia en el primer atemptat que fa després d'assassinar Miguel A. Blanco
EFE/DdeG
Bilbao
Un agent de la Policia Nacio nal, Daniel Villar Enciso, va. morir ahir a la població biscaïna de Basauri en el primer atemp tat perpetrat per ETA després de la mçrt del regidor d'Ermua Miguel Àngel Blanco.
L'atemptat mortal contra Daniel Vülar, de 39 anyé, e^ va fer amb una bomba tipus lapa que els terroristes van adossar al seu cotxe, un citròen BX, que estava aparcat prop de casa seva.
Villar, destinat a la caserna de Basauri, pertanyia a l'escala bàsica de la Policia Nacional (agents uniformats), estava casat i tenia dos fiUs.
El policia va ser evacuat, apa rentment ferit de molta grave tat, després de l'explosió, que es va produir a dos quarts de deu del vespre, i traslladat per una ambulància de la Creu Roja a l'hospital de Cruces. Poc després de l'atemptat, fons del departa ment de-Sanitat basc informa-, ven de la mort de l'agent.
Immediatament després de l'explosió, uns veïns de la zona on es va produir van retirar Daniel Vülar de l'interior del cot xe. Els testimonis presencials van indicar que l'agent de la policia presentava cremades de consideració a tot el cos.
Aquest és el primer atemptat de la banda terrorista ETA des
prés de l'assassinat de Miguel Àngel Blanco, que va provocar les manifestacions més multitu dinàries dels darrers anys i va impulsar l'acord de l'anomenat bloc democràtic per no col·labo rar amb Herri Batasuna fins que no condemnés la violència.
Blanco va morir el dia 13 de juliol, l'endemà que els terroris tes, que l'havien segrestat 48 hores abans, li disparessin dos trets al cap que h van provocar im estat de coma neurològic dos
Madrid.- La comissió perma nent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit demanar a la fiscal general, ' Jesús Cardenal, que «exerciti les accions penals corresponents» contra Baltasar Garzón i Javier Gómez de Liano. El fiscal haurà de determinar si Gómez de Liafio va cometre prevaricació en la instrucció del «cas Sogecable» o si Garzón va delinquir en expo sar unes imputacions que Liano nega.
Garzón es va inhibir d'ins truir una recusació del directiu del Canal Plus, Juan Luís Cebriàn, contra Gómez de Liaflo perquè diu conèixer de «forma extraprocessal» suposades reu nions mantingudes pel magis trat amb l'advocat Antonio Gar cía Trevijano i el periodista Jaime Capmany, entre altres.
Neguen que el pagament d'un informe de Filesa fos cap donació
Madrid.- L'expresident d'Ena sa Juan Molina Vivas va negar que els prop de 36 milions de pessetes pagats per la seva empresa a Filesa per im informe fossin una donació, tot i que va reconèixer que aquest estudi, del qual només va rebre una fotocò pia, no va poder aplicar-se ja que va quedar desfasat. Molina, un dels quatre directius d'empre ses que pertanyia a l'nstitut Nacional d'Indústria (INI), va dirr que aquest informe va ser l'únic que va contractar. ja
Quart atemptat amb bomba a la capital cubana
L'Havana.- Una quarta bom ba va esclatar dijous a l'Havana, a la Bodeguita del Medio, el res taurant més típic de la capità i el preferit de l'escriptor Ernest Hemingway. Un ciutadà colom bià va ser detingut com a sospi tós. Aquest va ser el quart arte facte que va esclatar el dijous. Una de les bombes va matar un turista italià.
Quatre espanyols morts en l'accident d'autocar a Turquia
Ankara.- Trenta-ters perso nes mortes, entre elles quatre · espanyols, és el balanç final de l'accident d'autocar que es va produir dijous a Turquia. La policia turca va retirar fa dues setmanes el carnet de condviir al conductor de l'autocar en el qual viatjaven els turistes espanyols. El xofer, que va per dre una cama, havia estat penalitzat en diverses ocasions per conduir begut.