Espanya-Internacional

Un veí denuncia el bisbe de Còrdova per incitar a l' odi homosexual

CÒRDOVA | EFE/DdG

Un veí de Còrdova, Rafael Bueno Redondo, va presentar ahir davant la Fiscalia Provincial de Còrdova una denúncia contra el bisbe del la diòcesi, Demetrio Fernández, per delictes d'incitació a l'odi després de les últimes declaracions del prelat sobre la ideologia de gènere. La denúncia està registrada a data d'ahir,  d'agost, ia títol personal, tot i que en declaracions va manifestar que «no hi té massa fe» perquè la que va interposar contra «els capellans banquers de CajaSur» va ser arxivada.

Aquest veí, simpatitzant del Moviment Ciutadà cap a la República Constitucional Antonio García-Trevijano, va explicar que ha fet el pas de denunciar davant de Fiscalia davant de tots els «posturejos polítics» que estan seguint els partits arran de les últimes declaracions del bisbe de Còrdova anomenant «bomba atòmica» la ideologia de gènere.

«Jo sóc heterosexual però m'afecta que insultin tants amics gais que m'estimo», va lamentar, instant la Fiscalia cordovesa a considerar com a delictes d'incitació a l'odi les declaracions «homòfobes i vergonyoses del bisbe de Còrdova». En l'exposició dels fets de la denúncia, Bueno va compartir totes les raons per les que el diputat socialista Antonio Hurtado va iniciar ahir mateix una campanya a través de la plataforma change.org demanant suports perquè el Ministeri Públic actuï contra el prelat cordovès per, entre altres, considerar «plaga» l'homosexualitat.

SUCCESSOS

82 intents d'entrada d'immigrants els darrers 20 dies

MADRID | EFE/DdG

  • La policia va detectar des del passat  de juliol un total de  intents d'entrada irregular d'immigrants a l'Estret i  casos de tràfic de drogues, dins de l'operació Minerva de l'agència europea Frontex, que es porta a terme en coincidència amb la operació Pas de l'Estret. Des del  de juliol, quan es va posar en marxa l'operació Minerva, s'han detectat  intents d'entrada irregular d'immigrants,  casos de tràfic de drogues,  de documents falsos i  assenyalaments a les bases de dades policials. L'operació Minerva, liderada i coordinada per la Policia Nacional, va arrencar en els ports d'Algesires, Ceuta i Tarifa, coincidint amb l'operació Pas de l'Estret.

VALÈNCIA | EFE/DdG

Els contractes que suposadament la Regidoria de Cultura de València va adjudicar de forma fraudulenta durant l'etapa de María José Alcón com a regidora arriben als , milions d'euros i les mordidas que els van reportar als investigats arribarien a uns . euros. Així es desprèn del sumari de la peça separada del cas Imelsa sobre els contractes municipals, el secret dels quals es va aixecar divendres i en què estan investigats Alcón i el seu exmarit Vicente Burgos, l'exgerent d'Imelsa Marc Benavent, l'exassessor Pere Aracil i diversos empresaris.

En l'acte que dóna lloc a l'obertura d'aquesta peça separada, el jutge assegura que les converses gravades entre  i  per Benavent revelen «un enriquiment personal» pel cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació de contractes per a neteja de la Llotja i les Torres de Quart, la conservació dels ponts de Serrans i Trinitat, la construcció i explotació del centre cultural la Rambleta i altres de relacionats amb la Mostra de Cinema.

El contracte de neteja i manteniment de les façanes interiors i exteriors de la Llotja es va adjudicar al novembre de  a Estudis Mètodes de la Restauració (EMR), el representant legal era Carlos Vicent Gil, per una mica més d'un milió d'euros, als quals es va afegir al setembre de  una ampliació de . euros, adjudicada a la mateixa empresa.

Segons els investigadors, en aquest cas hi ha «indicis» que Ben-

Regidors del PP a València, rics a base de comissions fraudulentes

El sumari del cas Imelsa revela adjudicacions irregulars de fins al 7,5 milions d'euros 

EFE

car al febrer de  també a EMR per més de , milions i tres anys després es va adjudicar a la mateixa empresa una modificació ampliatòria de més de . euros. En aquesta adjudicació, els investigadors tenen indicis del pagament d'una mordida per part de l'empresari Carlos Vicent Gil tot i que «en una quantitat no determinada».

Les converses gravades entre Alcón i Benavent assenyalen «amb tot luxe de detalls» com van a adjudicar al marge de la llei tres contractes de «gales, hostesses i publicitat» relacionats amb la XXVII Mostra de València celebrada el .

coltats; creiem profundament que com més capacitat de decisió tinguin les persones hi haurà més democràcia». També va assegurar que «el SAT no s'identifica amb cap partit», però que «on sigui Cañamero hi haurà la veu del Sindicat» perquè es tracta d'«un exemple de coherència política».

El protagonista

Óscar Reina té  anys, ha treballat eventualment en el camp i la construcció, ha acabat el batxiller i pensa seguir estudiant, té dos germans i és fill de pares jornalers, als quals diu deure la seva consciència política, i va ser regidor de Gilena, que va deixar per dirigir el SAT, ja que el seu càrrec és l'equivalent al de secretari general. Encara que no ha estat condemnat, sobre ell pesen diversos expedients judicials per les ocupacions de les finques Somonte i Las Turquillas (Sevilla) i pels assalts de dos supermercats.

Alcón, i el seu actual marit, Alfonso Grau, després d'estallar el cas Imelsa.

avent va cobrar una mordida de . euros, que posteriorment va lliurar a Alcón.

En el cas de les obres de neteja i consolidació de les Torres de Quart, el concurs va ser adjudicat al març de  a la UTE formada per Compañía Levantina de Edificación y Obras Públicas (Cleop) i Contratos y obras empreses constructora, representades per Carlos Turró i Alejandro Serra, per , milions.

També aquí s'assenyala que hi ha indicis que Turró va lliurar a Benavent . euros, que va repartir amb Alcón i Alfonso Rus, llavors president del PP de la pro- víncia de València i de la Diputació. En aquest cas, segons el sumari, el benefici obtingut pels denunciats és «econòmic», com reflecteix un enregistrament a Alcón, on assenyala que «li corresponen . euros, . per a ella, . per a ell -Benavent- i . per al partit».

Aquestes converses entre Alcón i Benavent reflecteixen la seva estratègia per adjudicar aquest contracte a Cleop que, segons Benavent, «és una de les que està finançant al partit».

Les obres de conservació i restauració dels ponts històrics de Serrans i la Trinitat es van adjudi-

El portaveu del SAT demana la independència andalusa

  • Reina opina que el procés català i basc són «germans» i que fer-ho permetria un gran desenvolupament 

SEVILLA | EFE/DdG

  • El portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Oscar Reina, qui ha substituït en aquest càrrec el diputat de Podem Diego Cañamero, va dir que «la independència d'Andalusia facilitaria el seu desenvolupament» econòmic i social i va considerar «processos germans» el català i el basc. «Cal apostar per més sobirania, per més independència i pels recursos propis», segons Reina, qui va re-

cordar que el SAT es defineix com «sindicat assembleari, republicà, d'esquerra i sobiranista andalús» i, encara que els independentistes siguin «un corrent més» dins de l'organització, és «un corrent majoritari» d'acord amb els estatuts del mateix sindicat.

«Ser radical no és dolent, és anar a l'arrel del problema, i el problema d'Andalusia és el mateix que fa cent anys, que no té capacitat de decidir sobre el seu propis recursos», segons Reina, que va qualificar els processos independentistes català i basc com «processos germans» de l'andalús.

Sobre les diferències polítiques entre Catalunya i el País Basc i Andalusia, Reina va contestar que «els processos es construeixen, i els de Catalunya i el País Basc fa cinquanta anys no eren els mateixos d'ara». «Com abans s'escolti a catalans i bascos, abans serem lliures els andalusos també, el veritable sobiranisme andalús ha d'alliberar i transformar Andalusia; som nacionalistes per ser internacionalistes, perquè un treballador és el mateix en qualsevol lloc», va afegir.

Tot i que «els processos català i basc estan en una situació més avançada», Reina també els va considerar «processos germans» perquè «del que es tracta és d'organitzar-se des de baix perquè s'escolti la veu del poble als Parlaments; els pobles han de ser es-